Amb 28 anys, està en el millor moment de la seva carrera, però la seva trajectòria ha estat plena d'obstacles. Urko, de pare basc i mare gallega, va haver de sortir d'Espanya per guanyar-se la vida amb el futbol. Ara pot presumir d'haver jugat competició europea amb tres equips diferents: la fase prèvia de la UEFA amb el Ràpid de Bucarest i la Champions amb l'Olympiakos i l'Apoel.
Nascut a Brussel·les, però amb nacionalitat espanyola, es va posar sota els tres pals als 10 anys, quan estava l'Anderlecht. "Es va lesionar el porter del meu equip, van mirar qui era el més alt per suplir-lo i vaig ser l'escollit", recorda. Així va començar a destacar a Bèlgica fins a donar el salt al juvenil del Barça.
Urko va cremar etapes com a blaugrana i al 2002 una lesió als creuats del genoll li va tancar les portes de la primera plantilla. "Em vaig trencar en l'últim entrenament de la temporada en un partidet amb el primer equip, però d'allò vaig aprendre molt per la força mental que vaig necessitar per tirar endavant", rememora. Va arribar a firmar un contracte professional amb el Barça, però al 2007, després d'haver jugat com a cedit al Sabadell i al Cartagena, no va renovar i va decidir buscar-se la vida a l'estranger. "Primer vaig mirar què podia trobar a Espanya, però eren temps complicats, ja que els clubs no confiaven en els porters joves i en buscaven amb nom i categoria. Finalment, vaig entendre que si volia seguir jugant com a professional havia de marxar. I així ho vaig fer. No tot s'acaba al Barça, potser tot comença quan te'n vas", reflexiona Urko.
El seu destí inicial va ser Grècia. "Em vaig endur un parell de guants i les botes, em van fer una prova i vaig fitxar per l'Iraklis de Salònica", recorda. La segona aventura del seu periple a l'estranger la va viure al Rapid de Bucarest, a Romania, on es va tornar a enfortir mentalment. "Va ser una època difícil. En aquells països els presidents manen més que els entrenadors. Al club hi havia dos accionistes, un es va barallar amb l'altre i va marxar, i els qui havíem arribat amb ell ens vam quedar una mica al marge. Va ser quan vaig decidir que me n'havia d'anar. No em deixaven, però vaig acabar dos anys cedit a l'Olympiakos, amb Ernesto Valverde", explica. No li va anar malament, ja que va jugar en Champions i va guanyar una Lliga, però quan anava a renovar li van presentar una proposta que no era la que esperava. Aleshores va fitxar per l'Apoel en l'últim dia per tancar contractacions.
A Xipre, Urko ha tornat a somriure. El seu equip ha quedat líder del grup G de la Lliga de Campions, per davant del Zenit, el Porto i el Shakhtar, i ha passat als vuitens de final. Mai abans un equip xipriota havia arribat tan lluny en la màxima competició continental. L'exporter blaugrana es va fer amb un lloc sota els tres pals de l'Apoel el 19 d'octubre al camp del Porto, en la tercera jornada de la fase de grups. Chiotis, el porter titular, es va lesionar al minut 52 i Urko va saltar a la gespa de Do Dragao. Va complir de meravella i des d'aleshores és titular.
El porter espanyol ja ha jugat quatre partits de Champions amb l'Apoel i ja pensa en els vuitens de final davant l'Olympique de Lió, amb la tornada a casa. A l'Apoel li han prohibit parlar d'aquest partit, però sí que es presta a rebelar les claus de l'èxit del seu equip. Segons Urko, "per als qui estem dins no és tanta sorpresa haver arribat als vuitens de final. La clau? Com va dir Guardiola sobre el Barça, el sentit comú. Saber qui som, jugar el nostre futbol, defensar quan toca, jugar quan és el moment i, sobretot, ser un grup: no pensar en un mateix, jugar com un equip". Preguntat sobre un hipotètic duel contra el Barça, contesta que "seria bonic tornar al Camp Nou, on no he jugat mai un partit oficial, però no és ni un somni ni una obsessió. Estaria bé per viure-ho i per jugar, no contra el Barça, sino contra el millor equip del món i crec de la història".
