La lluita de Tito, la lluita de molts

Escric aquestes línies mentre a Esport 3 estan recordant la figura de Tito Vilanova. Quan dijous a la tarda un bon amic de Tv3 em va dir que estava greu, em vaig començar a fer l'idea que, malauradament, li quedaven poques hores de vida. En un moment, el Twitter va començar a bullir. Els mitjans de comunicació no en deien res per respecte a la família i al mateix Tito. A la nit ja apareixien informacions sobre una complicació en la patologia que patia l'exentrenador del Barça. Cap a un quart de set de la tarda d'ahir es confirmava la seva mort. El traspàs de Tito Vilanova és la punta de l'iceberg d'una malaltia universal. Jo, tu, un familiar, un amic, un veí... Tots tenim o hem tingut ben a prop persones en lluita contra el càncer. Hi ha qui se'n surt, però, tristament, hi ha molts casos que acaben com el de l'exentrenador del Barça, amb una degradació lenta i continuada.
Tito ens ha deixat a la flor de la vida, amb 45 anys, quan li havia arribat l'oportunitat de ser l'entrenador del primer equip del Barça. Se n'ha anat el segon de bord del millor Barça de la història. Vilanova no va poder triomfar com a jugador de la primera plantilla blaugrana, però en el vessant tècnic es va llaurar el camí treballant per al Palafrugell i per al Terrassa i, sobretot, fent d'ajudant de Guardiola. La marxa del de Santpedor va donar-li la possibilitat d'assumir el lideratge de la banqueta del Barça. Tito va agafar el repte de rellevar Guardiola, malgrat haver començat la lluita contra el càncer mesos enrere. Era l'oportunitat de la seva vida i sempre serà recordat com el tècnic de la Lliga dels 100 punts, el millor registre de la història del Barça, i dels 55 en la primera volta, la millor puntuació en el campionat espanyol a mitja temporada.
Els jugadors del primer equip van utilitzar ahir les xarxes socials per recordar la figura del seu extècnic. Com és natural, el vestidor ha quedat trasbalsat. El Barça juga demà a Vila-real i ja té un motiu més per lluitar fins al final per aquesta Lliga, com va fer Vilanova per la seva vida. Tito ho veurà des d'allà dalt, on també està el meu tiet, víctima l'any passat de la mateixa malaltia. Me l'imagino amb la bufanda blaugrana i de la senyera que portava quan venia a casa a veure els partits del Barça de Tito Vilanova.

FOTO: Miguel Ruiz (FCB)