Imperdonable

Imperdonable, vergonyós i certament impropi d'un equip que pretén guanyar la Lliga. El Barça que aquest vespre s'ha deixat remuntar un 0-2 al Ruiz de Lopera ha deixat molt que desitjar. Escoltar Rijkaard dient que ''hem de demanar disculpes als nostres socis per aquest resultat'' ja no em serveix de res. L'equip és tan fràgil que s'esmicola quan rep el primer revés. Amb 1-2, Valdés ha parat un penal i no he vist cap jugador que ho celebrés amb un gest de ràbia. Per acabar-ho d'adobar, 27 segons després ha arribat l'empat a dos, obra del central Juanito al controlar amb el pit dins l'àrea un servei de banda. Rijkaard té una gran part de la responsabilitat del que està passant, però els veritables culpables de la situació actual són la junta i els jugadors. Els gestors del club han permès l'autogestió, als futbolistes se'ls ha donat una confiança que no han merescut i al tècnic se'l veu incapaç de redreçar el rumb. La nit que havia de disparar les opcions del Barça a la Lliga ha acabat relegant el conjunt blaugrana a la tercera posició, ja que el Vila-real s'ha imposat a l'Atlètic de Madrid (3-0) i ja és segon.
FOTO: Reuters

Dia D

El Barça juga avui contra el Betis (20.00 h. / PPV) amb l'objectiu de guanyar i posar una pressió màxima al Madrid en el duel que demà l'enfrontarà al Sevilla al Santiago Bernabéu. Els homes de Rijkaard tenen davant seu una nova oportunitat de dir si volen o no aquesta Lliga. Fins ara les respostes els dies en què podien donar un cop sobre la taula han estat negatives, però la muntanya russa en què viu instal·lat el cap de la taula els brinda una nova ocasió. Novament ni Deco ni Márquez ni Ronaldinho han viatjat amb l'equip, però els qui estan tirant del carro en els darrers partits mereixen tota la confiança. Els Bojan, Iniesta, Xavi, Eto'o i companyia són ara mateix els baluards d'un equip que viu enmig de la depressió que assetja Ronaldinho. Els interrogants que envolten el crack brasiler floten en l'ambient blaugrana i acaparen un gran protagonisme en les rodes de premsa de jugadors i tècnic. Però Ronnie avui no estarà al Ruiz de Lopera i faríem bé d'oblidar-lo mentre ell no doni senyals de vida i manifesti que vol remar amb tot el grup per arribar a bon port. A banda del cas Ronaldinho, l'altre tema estrella dels darrers dies ha estat on es jugaria el Betis-Barça. Al migdia d'ahir, després de tota una setmana de dubtes, el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva va suspendre de manera cautelar la sanció de dos partits de tancament del Ruiz de Lopera pel cop d'ampolla que va rebre Armando i el feu bètic acollirà el matx. Aquest era l'objectiu del club verd-i-blanc davant la visita del Barça i el taquillatge que deixarà a les arques de l'entitat. Un cop més la Lliga de les Estrelles ha demostrat que no està a l'altura de les circumstàncies en situacions com la que ha envoltat l'escenari del partit d'aquest vespre.

Zambrotta i la seva adaptació al Barça

Aquest matí, fullejant el diari Sport, m'ha cridat l'atenció la secció La frase del día, ja que el rotatiu barceloní ha fet referència al titular de l'entrevista que Luis Martín va fer al blaugrana Zambrotta i que va publicar ahir a El País. Segons l'italià: ''He jugat més la pilota en un any a Espanya que a Itàlia en quatre''. La frase del futbolista de Como m'ha semblat tan bona que ràpidament m'he connectat a la pàgina web de El País per llegir-hi l'entrevista completa. La conversa entre Luis Martín i Zambrotta és deliciosa i he decidit adjuntar-la en aquest post. Les diferències entre com es veu el futbol a Espanya i a Itàlia queden paleses.

Pregunta. Al fichar por el Barcelona, dijo que afrontaba una aventura. ¿La ha disfrutado o la ha padecido?

Respuesta. La estoy disfrutando, aunque no es fácil. Jugar de defensa en el Barça es un gran desafío. No es fácil dejar el calcio y jugar en España. Tienes muchos hábitos adquiridos. No sólo he cambiado el modo de vida. Lo más importante es que he cambiado la manera de jugar. Es completamente diferente la forma de entender el juego desde la visión italiana o desde la española.

P. En Rotterdam, en 2000, una pancarta jaleaba el catenaccio cuando jugaba Italia.

R. En España también hay equipos defensivos. El Roma, el Juventus y el Milan no son defensivos. La concepción de lo que es un espectáculo o no es diferente en uno y otro país. En Italia, un 1-0 puede ser espectacular porque hay una cultura del valor defensivo. En España es igual de importante, pero se valora menos.

P. Maldini dijo que era una alegría ser defensa en el Milan. ¿Es un calvario en el Barça?

R. En Italia, la educación futbolística es diferente de la de España y especialmente a la del Barça. Allí te enseñan que, si eres defensa, basta con recuperar la pelota para que no te metan gol. Aquí, no; ser defensa en el Barça exige mucho. Debes pensar en muchas cosas. Debes hacer un trabajo de calidad porque estás obligado a participar en el ataque y ser exigente en todas las decisiones. No es fácil ser lateral en el Barça. A mí me ha obligado a una reforma. La diferencia está en tener la pelota y jugarla.

P. ¿Por qué?

R. En Italia hay buenos futbolistas, claro, pero yo, un defensa, he jugado más veces la pelota en una temporada en el Barça que en cuatro en Italia. El fútbol español es distinto sobre todo en ese aspecto. Me ha sorprendido la calidad del futbolista español con la pelota. Desde que juego en el Barça y conozco el nivel, cada vez es más difícil explicarme por qué la selección no gana. Atendiendo a la calidad de sus jugadores, España gana poco.

P. ¿Ganó Italia el último Mundial por calidad?

R. No; no éramos el equipo con más calidad, pero nadie quiso ganarlo más que Italia. Fue por orgullo. Teníamos un gran grupo y queríamos ser campeones. Cada día vuelvo a empezar, pero sé que gané el Mundial. De niño, vi a Maradona en México y quise esa Copa. La gané y ahora, para mí, Berlín es para siempre.

P. ¿España no gana por una cuestión de mentalidad?

R. No lo sé, sólo digo que me sorprende. Me resulta difícil explicárselo a mis amigos. Tiene a Xavi, Iniesta, Cesc, Torres... Tiene grandes futbolistas, pero le falta suerte. Es raro.

P. De los compañeros que ha tenido, ¿con quién se queda?

R. ¡He jugado con los mejores! Cannavaro, Totti, Del Piero, Thuram, Iniesta, Messi, Nedved, Ronaldinho, Eto'o...

P. ¿Y defensas?

R. Las defensas del Juventus, la de Italia en el Mundial... La del Barça, con Puyol, Márquez, Abidal, Milito, Valdés... He tenido suerte. He jugado siempre con excelentes futbolistas. Y juego con Iniesta cada día. Es un jugador increíble.

P. ¿En qué se parecen Lippi y Frank Rijkaard?

P. En que han ganado. Hacer campeón a un equipo depende de muchas cosas y lo han logrado. Son distintos. Rijkaard es más cercano al jugador, pero Lippi también es muy afectuoso. Son grandes.

P. Dicen que su cocina también es grande.

R. Bueno, me gusta cocinar. No siempre, pero cuando puedo... Un poco de pasta a la matriciana... Mi especialidad es una sopa de fagioli, ¿sabe qué es?

FOTO:www.fcbarcelona.cat

El Betis-Barça, on?

Encara no se sap on es jugarà el Betis-Barça de la pròxima jornada de Lliga. El partit està previst per a les 20.00 h. de dissabte que ve, però l'escenari es desconeix. De moment, el conjunt verd-i-blanc ha anunciat que no designarà cap estadi per acollir el matx i que deixa aquesta decisió en mans de la Federació Espanyola de Futbol. Com recordareu, el Ruiz de Lopera ha estat clausurat per a dos partits arran del cop d'ampolla que va rebre el porter de l'Athlètic de Bilbao Armando, però el Betis ha recorregut el càstig davant Apelació. El conjunt sevillà, en cas necessari, acudirà al Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva, tot i que la Federació ha instat l'entitat bètica a indicar en quin camp jugarà el primer partit de suspensió. La incertesa sobre l'escenari del partit fa que el Barça no pugui moure fitxa per a la reserva d'un hotel on concentrar els seus jugadors. Tot estaria solucionat si el càstig per la bretolada contra Armando s'hagués resolt amb dos partits a porta tancada al mateix Ruiz de Lopera.

La muntanya russa

La Lliga 2007/2008 a la Primera Divisió és una autèntica muntanya russa. Ni el Madrid ni el Barça la volen tancar definitivament i el Vila-real ha decidit pujar-se a l'atracció per mirar d'aigualir la festa als blancs i als blaugranes. Per veure com ha anat evolucionant la distància entre el Madrid i el Barça en les últimes nou jornades, mirin aquestes dades:
Jornada 21 Madrid 53 punts i Barça 44 punts DIFERÈNCIA: 9 punts
Jornada 22 Madrid 53 punts i Barça 47 punts DIFERÈNCIA: 6 punts
Jornada 23 Madrid 56 punts i Barça 48 punts DIFERÈNCIA: 8 punts
Jornada 24 Madrid 56 punts i Barça 51 punts DIFERÈNCIA: 5 punts
Jornada 25 Madrid 56 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 2 punts
Jornada 26 Madrid 59 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 5 punts
Jornada 27 Madrid 62 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 8 punts
Jornada 28 Madrid 62 punts i Barça 55 punts DIFERÈNCIA: 7 punts
Jornada 29 Madrid 62 punts i Barça 58 punts DIFERÈNCIA: 4 punts
Ara queden nou jornades més per decidir el campió. Ahir, al Gol a Gol, Ricardo Pastor, Pitoniso Pito, va dir que guanyaria la Lliga el Madrid.

Màxima emoció a la Lliga

En el post d'aquest matí m'acomiadava amb una pregunta que ha acabat convertint-se en realitat. I és que s'han combinat una victòria del Barça a l'Estadi davant el Valladolid amb una derrota del Madrid al Bernabéu contra un València crescut. Això vol dir que tornen els quatre punts de diferència entre el conjunt de Rijkaard i el cap de la Lliga. Els dos grans del campionat són dos gegants amb peus de fang que es donen vida un a l'altre setmana rere setmana. La irregularitat dels blancs i dels blaugranes manté oberta la competició fins al punt que el Vila-real ja està a només sis punts del liderat i també té opcions al títol. Qui falli menys guanyarà.
El Barça ha derrotat el Valladolid (4-1) en un partit que ha escenificat la muntanya russa en què viu instal·lat. L'equip ha començat bé, amb bones opcions de gol de Bojan i Iniesta, però l'encarregat d'obrir el resultat ha estat Eto'o, que ha batut Asenjo en la seva primera rematada a porteria després de connectar de primera una centrada de Bojan. Ara bé, un cop ha fet l'1-0, el Barça ha perdut el nord, el Valladolid se li ha pujat a les barbes i Sesma ha empatat des del punt fatídic gràcies a un penal inexistent comès per Thuram sobre Llorente. Des d'aquest moment i fins a la clausura del primer temps, el quadre castellà ha tingut més presència ofensiva que els blaugranes, completament desorientats. La llum l'ha tornat a obrir Iniesta al començament del segon temps amb el 2-1 i Bojan, que ha fet el tercer en una jugada que ha començat amb un fora de joc de Puyol. Amb el partit sentenciat, els dubtes han tornat a la defensa del Barça i el Valladolid ha rematat dos cops a la fusta abans que, novament Bojan, firmés el 4-1 definitiu a porta buida després d'una assistència d'Eto'o. El pitjor del Barça és la sensació d'inseguretat que manté al darrere, ja que el conjunt de Mendilíbar, amb molt poc, li ha creat massa problemes. La falta de confiança de la rereguarda blaugrana és alarmant. Al mig camp, Iniesta i Xavi són els qui aporten la lucidesa, mentre que Yaya Touré ha perdut fiabilitat des que arrossega problemes a l'esquena i l'equip queda descompensat quan el rival pressiona. Gudjohnsen no ha millorat aquest aspecte quan ha entrat per l'ivorà. A dalt, Rijkaard té un problema: Henry, Eto'o i Bojan ofereixen el millor d'ells mateixos com a davanters centre, però han d'anar permutant aquesta demarcació per ocupar les bandes de l'atac.
El Madrid, per la seva banda, ha patit una derrota dolorosa al seu camp. Villa ha marcat el 0-1, Raúl ha capgirat el resultat amb dues dianes, però, de nou Villa, i després Arizmendi, aquest al minut 88, han donat el triomf als homes de Koeman, que en quatre dies han batut els dos primers de la Lliga. Perdre a casa un partit que els blancs dominaven per 2-1 és un cop dur i certifica el seu mal moment. La setmana moguda a Can Barça ha fet que es parlés poc del Madrid, però l'absència de Van Nistelrooy continua passant factura als homes de Schuster, també fràgils en defensa. El Madrid acumula dues derrotes seguides i la setmana que ve rep el Sevilla.

LES ÚLTIMES NOU JORNADES
Jornada 30 Madrid-Sevilla / Betis-Barça / Vila-real-At. Madrid
Jornada 31 Mallorca-Madrid / Barça-Getafe / Sevilla-Vila-real
Jornada 32 Madrid-Múrcia / Recreativo-Barça / Almeria-Vila-real
Jornada 33 Racing-Madrid / Barça-Espanyol / Vila-real-Valladolid
Jornada 34 Madrid-Ath. Bilbao / Deportivo-Barça / Betis-Vila-real
Jornada 35 Osasuna-Madrid / Barça-València / Vila-real-Getafe
Jornada 36 Madrid-Barça / Recreativo-Vila-real
Jornada 37 Saragossa-Madrid / Barça-Mallorca / Vila-real-Espanyol
Jornada 38 Madrid-Llevant / Múrcia-Barça / Deportivo-Vila-real

FOTOS:AP

Judici al Camp Nou sense Ronaldinho

El Barça ha entrat en un carrer sense sortida on l'espera l'afició del Camp Nou amb el vas de la paciència ple fins dalt. L'equip rep aquesta tarda el Valladolid en horari infantil (17.00 - PPV) sabent que ha de sumar un triomf convincent per recuperar una mica del crèdit que ha perdut en els darrers partits. Qui juga amb foc es pot cremar i els homes de Rijkaard ho estan fent. El soci culer comença a estar fart que la dinàmica del grup sigui la mateixa durant tant de temps i que no hi hagi solucions. Ronaldinho s'ha tornat a borrar. Ho va fer contra l'Almeria, va dir que estava bé per viatjar a Mestalla i ara novament té molèsties. En què quedem? El metges ja van deixar clar que no tenia cap lesió. El brasiler que va canviar la història del club continua en les seves hores més baixes. Tampoc estaran Deco ni Márquez i els qui donaran la cara són els mateixos dels últims dies, els Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Bojan, Eto'o, Milito i companyia. El cercle virtuós de Laporta s'ha convertit en un cercle viciat perquè al vestidor els jugadors han tingut màniga ampla, amb Ronaldinho al capdavant. Ni codi interni ni Marc Ingla. Els pegats que ha anat posant la junta no han servit per a res. L'equip continua amb un rumb erràtic alarmant. Ahir, en roda de premsa, Rijkaard no va tenir miraments per dir que avui sí Ronaldinho ha arribat en bones condicions per entrenar. Que cadascú tregui la lectura que vulgui de les declaracions del míster, que dijous va tornar a defensar el grup tot dient que si s'han de buscar culpables que mirin cap a ell. Tot aquest ambient enrarit es farà palès aquesta tarda al Camp Nou. Amb el somni de la Champions encara viu i amb l'objectiu d'esgotar fins a l'últim dia les opcions en la Lliga, el jugadors que saltin a la gespa per rebre el Valladolid ho han de donar tot per regalar una bona victòria a l'afició que li doni raons per no tirar definitivament la tovallola. S'imaginen que es combinin un triomf del Barça i una derrota del Madrid al Bernabéu contra un València crescut?

Decadència a Mestalla

He tingut una setmana atrafegada i fins avui no he pogut actualitzar el bloc. Ho faig després de tornar de matinada de Mestalla, on he vist dos equips molt tous en defensa que s'han jugat el passi per a la final de la Copa del Rei en un matx que ha destapat les carències dels uns i dels altres. El Barça va ser pitjor que un mal València. Koeman va passar de ser escridassat quan va accedir a l'estadi txe a ser venerat pel públic amb el triomf del seu equip. I tot, perquè la defensa blaugrana és un autèntic colador. La línia més fiable del primer tram de la temporada està fent aigües en els moments decisius. Abidal i Zambrotta són una ombra d'aquells laterals que il·luminaven el món quan no eren a Can Barça. Puyol i Milito tampoc estan fins, i ni Valdés fa aquelles aturades que tan bé van anar a l'equip en molts partits de no fa pas gaires mesos. Fer dos gols al Calderón, a Almeria i a Mestalla i no guanyar cap d'aquests partits parla molt malament de l'engranatge defensiu blaugrana. A València, i això no és culpa de la defensa, el conjunt de Rijkaard només va fer la sensació d'anar en busca del rival en la recta final del matx, quan ja no li quedava més remei que tirar cap amunt. Amb el gol d'Henry (2-1), Mestalla tremolava i els seguidors txe no podien ni empassar saliva, però és que en la següent jugada Mata va fer el 3-1, una diana tan imperdonable com el 2-2 de l'Almeria de diumenge passat en Lliga. Tampoc és just carregar totes les tintes contra la línia defensiva. L'equip no té alegria. Està immers en una profunda depressió i no es veu cap jugador que esperoni els companys sobre la gespa.
La decadència del Barça continua sense aturador i l'equip segueix encallat en les eliminatòries amb la tornada fora de casa. Des d'aquella derrota contra el Sevilla a Mònaco en la Supercopa d'Europa, el quadre barcelonista manté una dinàmica descendent que ningú aconsegueix frenar. No hi ha fam de títols i ningú dóna un cop sobre la taula.

El Barça no vol la Lliga

El Barça tenia aquesta tarda l'oportunitat de tornar a posar-se a cinc punts del Madrid, però s'ha quedat a set després de l'empat a dos amb què ha tancat la seva visita a Almeria. Dos gols de córner han impedit als blaugranes sumar una victòria que necessitaven per obrir novament el campionat de bat a bat.
Bojan ha avançat l'equip de Rijkaard en una acció d'oportunisme. El de Linyola ha estat titular a la punta d'atac juntament amb Eto'o i Iniesta i ha tornat a demostrar el seu olfacte golejador. Després, el Barça s'ha diluït i l'Almeria l'ha assetjat amb l'1-1, obra de Pulido al rematar lliure de marca un servei des de la cantonada, i amb dues acciones que han desbarat entre Valdés i Milito. L'aparició d'Henry, que en la seva primera intervenció ha servit l'1-2 a Eto'o, ha tornat a donar avantatge al quadre barcelonista, però un cop de cap d'Uche al minut 84 en un altre córner -Abidal ha badat- ha acabat certificant l'empat a dos final. El segon gol dels andalusos ha arribat quan Milito ja no era al camp per expulsió. Ara bé, això no és excusa per encaixar el 2-2 en una nova sacada des de la cantonada. Un equip que s'està jugant la Lliga no pot fallar d'aquesta manera en el marcatge. Sort que durant la setmana l'equip va entrenar-se dos dies a porta tancada per defensar bé les jugades d'estratègia del rival.
Ahir abordava la poca fiabilitat dels dos grans de la Lliga i avui m'ho ha ratificat el conjunt de Rijkaard. Un mal Madrid lidera la Lliga perquè el Barça encara està sent pitjor. No hi ha volta de full. Tanmateix, em resisteixo a aixecar la bandera blanca i atorgar el títol als homes de Schuster, ja que al pas que van els dos equips no seria d'estranyar que continuïn fallant. El Vila-real, mentrestant, ja està a només dos punts dels blaugranes, que dijous tenen una cita cabdal a Mestalla per passar a la final de la Copa.
FOTO: AFP

El Barça té la paraula

El Barça té la clau per tornar a obrir la Lliga demà al camp de l'Almeria (19.00 /PPV). El Madrid no ha pogut trencar el malefici que el persegueix a Riazor, on ha tornat a ser víctima del Deportivo, que ja fa 17 anys que no perd contra els blancs a casa. Els gallecs han guanyat per 1-0 en un partit insípid. Pepe s'ha fet en pròpia porta l'únic gol del partit. Els homes de Schuster han quallat una actuació horrorosa i continuen sense tenir la fiabilitat pròpia d'un líder sòlid. Un xut d'Sneijder que ha marxat fora a la segona part ha estat la millor opció ofensiva dels madridistes, encara més inoperants que en la derrota en Champions contra el Roma. La pobra impressió del Madrid ha vingut marcada pels pocs recursos que ha ofert per intimidar el porter Aoute.
El Barça ha sortit reforçat per la trista imatge madridista, però si demà no és capaç de vèncer al camp de l'Almeria de poc li haurà servit el triomf del Deportivo. El problema és que els blaugranes tampoc s'han mostrat fiables en la competició domèstica, almenys fins avui, i han viatjat amb les baixes de Jorquera, Ezquerro, Zambrotta, Márquez, Touré, Deco, Messi, Ronaldinho i Giovani. Tot i així, l'onze que posarà en joc Rijkaard serà competitiu al cent per cent i és hora que l'equip doni un cop sobre la taula per dir: estic en disposició de guanyar la Lliga. No hi ha excuses. El Barça té la paraula. A les nou de la nit de demà ha de tornar a estar a cinc punts del Madrid.

El camí cap a Moscou

La sort s'ha aliat amb el Barça en el sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions. El conjunt de Rijkaard se les haurà amb el Schalke 04 alemany, el rival més assequible que hi havia al bombo. A més a més, la tornada serà al Camp Nou, cosa que encara atorga als blaugranes més opcions de passar a semifinals. Aquí és onarribarien les veritables complicacions, ja que el quadre barcelonista s'hauria de veure les cares amb el Manchester United o el Roma amb la tornada lluny de la capital catalana. A l'altre cantó del quadre, Liverpool i Arsenal lluitaran per ser el rival del Chelsea o del Fenerbache.
El Schalke 04 és l'actual cinquè classificat a la Bundesliga, amb 12 punts menys que el Bayern, el líder de la taula. La temporada 96/97 va guanyar la Copa de la UEFA i per primer cop en la seva història participarà als quarts de final del a Champions. El gran perill del quadre teutó és el davanter centre Kuranyi (foto), internacional per Alemanya a pesar que també té les nacionalitats panamenya i brasilera. El tècnic de l'equip és el també alemany Mirko Slomka. El Schalke va passar als vuitens de final de la Lliga de Campions com a segon classificat del grup del Chelsea i per davant del València. A Mestalla va empatar a zero i al seu camp va perdre per 0-1 contra el conjunt txe.
Si hagués pogut triar un rival del Barça per als quarts de final de la Lliga de Campions hauria escollit el Schalke, però m'hauria agradat més tenir una vareta màgica per fer que els blaugranes tinguessin la tornada, tant dels quarts de final com de semifinals, al Camp Nou. Aleshores el contrincant m'hauria preocupat menys. Entenc que els homes de Rijkaard passaran ronda, però després no tindran més remei que jugar les semis amb la tornada com a visitant, i aquesta és una de les assignatures pendents de l'equip. Així van caure contra el Chelsea i el Liverpool en Champions i davant el Getafe en Copa del Rei. Els blaugranes poden canviar la tendència dijous que ve a València. Si és així, podrem mirar el futur amb més optimisme.

La gran veritat de Clemente

Javier Clemente sempre ha dit les coses clares i ahir va pronunciar una veritat com un temple quan va referir-se a l'estat anímic de la plantilla del Múrcia, l'equip que ha apostat per ell amb l'objectiu de buscar la permanència a Primera. Segons el tècnic basc, els jugadors ''han cobrat a final de mes i suposo que estaran bé. Tenen un bon viure, entrenen pel matí i es diverteixen. Són uns privilegiats de la vida. Si estan malament anímicament, que se'n vagin a la contrucció o al psiquiatra. Deixem-nos de castanyes i el que cal fer és jugar bé a futbol''.
Clemente té tota la raó del món. Mireu cap a Can Barça: els tècnics van donar ahir un dia i mig de festa als jugadors després de perdre contra el Vila-real i quedar-se a vuit punts del Madrid.

Espectador de luxe

El blaugrana Leo Messi va presenciar ahir el partit de Tercera Divisió entre el Castelldefels i el Vilanova. Els locals van imposar-se per 1-0. El crack argentí va firmar un munt d'autògrafs i es va mostrar molt accessible. L'espanyolista Zabaleta també va estar a la grada dels Canyars.

Només Iniesta... i Xavi

El Barça ha tirat per la borda tota la feina que va fer per posar-se a dos punts del Madrid i mantenir viva la Lliga amb dues derrotes seguides que l'han tornat a deixar a vuit punts del blancs. Els blaugranes no han pogut amb el Vila-real aquesta nit al Camp Nou i han caigut per 1-2 en un partit que ha confirmat el pobre bagatge de Ronaldinho, Eto'o i Henry en atac. Només Iniesta ha tingut les idees clares per desequilibrar. El de Fuentealbila és l'únic que ha tirat endavant amb fermesa i ha fet la passada de l'únic gol del Barça, obra novament de Xavi, el salvador dels darrers partits. La visita del Submarí groc a l'estadi barcelonista ratifica la poca fiabilitat dels homes de Rijkaard en els partits de gran envergadura. El del Calderón n'era un i el van perdre. El d'avui, un altre, i també derrota, com en el clàssic contra el Madrid de la primera volta o en l'anada de les semifinals de la Copa contra el València amb aquell 1-1 final. La temporada passada la tònica va ser similar en les grans cites.
El pitjor d'avui és que el conjunt blaugrana no ha tingut fluïdesa per trenar bones jugades i cap dels cracks (Henry, Eto'o i Ronaldinho) han marcat les diferències. Senna ha anotat el 0-1 de penal, Xavi ha empatat al culminar una gran jugada conduïda per Iniesta, però Tomasson ha aprofitat que la defensa del Barça ha badat per certificar l'1-2 final. El gol del triomf dels de La Plana m'ha recordat en certa manera als que la campanya passada van aconseguir el Betis i l'Espanyol al Camp Nou i que van ser tan decisius en el desenllaç de la Lliga. Cazorla ha posat la pilota a l'àrea, Eguren ha anat a buscar-la i l'ha posada al mig perquè Tomasson, amb la rereguarada blaugrana aturada i reclamant un fora de joc inexistent, tanqués el partit després de marxar de Valdés. Posteriorment, ha tornat a marcar Senna en una nova falta de concentració defensiva dels blaugranes, però l'assistent ha aixecat la bandera i ha invalidat la jugada a pesar que el brasiler nacionalitzat espanyol estava en posició correcta.
Henry i Eto'o no estan gens fins i arriben tard a la rematada o estan imprecisos en la passada definitiva. Ronaldinho ho prova, però no acaba d'arrencar. En la primera meitat ha jugat amb llibertat de moviments i molt centrat sense aparèixer amb continuïtat. De fet, se l'ha vist més endollat quan ha jugat obert a la banda esquerra, des d'on ha col·laborat en la confecció del gol de Xavi. Un xut de falta a la creueta ha estat la seva millor aportació de cara al gol. A més a més, els córners del Barça continuen sent pessigolles per al rival de torn i les pujades d'Abidal o Zambrotta pels laterals poc aporten si no van acompanyades de bones centrades. L'equilibri aquest cop no l'ha posat Touré, que ha tingut al seu davant un totterreny com Senna, ben escortat per Eguren.
Ara el Barça ha de tornar a oblidar-se del Madrid i anar dia a dia a la Lliga sense pensar en els blancs. Els blaugranes han de posar tota la carn a la graella en la Copa i la Champions per evitar el més temut pel seguidor culer: passar de lluitar per tres títols a quedar-se sense opcions en les tres competicions en poc temps.
FOTO: Reuters

Les meves alternatives a Rijkaard

José Mourinho està en boca de tothom. Ahir va reaparèixer en un acte públic a València a propòsit de la promoció d'un producte de Samsung i d'Adidas i va fer les seves primeres desclaracions des que va abandonar el Chelsea. Mou té clar que la temporada que ve vol entrenar i que el seu desig és fer-ho a Espanya o a Itàlia. El Barça és una de les seves opcions, però va assegurar que ni ha firmat res amb ningú ni ha arribat a cap acord verbal. L'únic que va deixar clar és que vol anar a un equip que el vulgui de veritat, sense dubtes. El portuguès també va defensar la seva filosofia del futbol i la seva aposta per un 4-3-3, esquema que agrada a Can Barça. De fet, el Chelsea dels dos primers anys de Mourinho a Londres va ser un equip que va fer un bon futbol, i això va conduir-lo a dos títols seguits de la Premier League. Mourinho és una de les alternatives a Frank Rijkaard a la banqueta barcelonista i no em desagrada. Ha demostrat que coneix el futbol modern i té l'avantatge de saber com és la idiosincràcia del club. En les eliminatòries de Champions Chelsea-Barça de les últimes temporades es va guanyar a pols l'odi de l'afició culer, però això no ha d'hipotecar el seu possible retorn al Camp Nou, on ja va exercir d'ajudant de Bobby Robson.
De l'entrenador portuguès se n'està parlant molt com a possible inquilí de la banqueta blaugrana des de fa temps, però hi ha un altre tècnic que, sense fer tant de soroll, també encaixaria en el perfil que agrada al soci del Barça. Parlo de Michael Laudrup. Manté el Getafe viu a la Copa, a la UEFA i amb una bona trajectòria a la Lliga, i l'estil amb què juguen els seus equips encaixa amb la filosofia barcelonista. En contra seva hi ha la poca experiència que té com a míster, però tampoc la tenia Rijkaard abans de ser l'home escollit per Laporta i els resultats que ha obtingut són elogiables. Ahir vaig estar veient el Getafe al camp del Benfica i em va causar una gran impressió amb De la Red i Casquero dominant el tempo del matx i amb Pablo o del Moral fent de les seves als dos cantons de l'atac. Laudrup, a més, té el respecte de l'afició blaugrana pel futbol que va mostrar-li en la seva etapa al Dream Team i la seva marxa al Madrid està més que oblidada. La del danès em sembla una altra gran alternativa a Rijkaard.
La darrera de les meves preferències pel que fa a entrenadors que puguin rellevar l'actual entrenador del Barça és Wenger, que continua fent una gran tasca a l'Arsenal. Si vingués acompanyat de Cesc seria fantàstic.
No vull acabar aquest post sense lloar la figura de Rijkaard, que ha tornat al Camp Nou el bon futbol del Dream Team. A l'holandès se'l valorarà més amb el pas dels anys, quan ja hagi abandonat Barcelona.

En què quedem?

Schuster, després que el Madrid quedés eliminat de la Champions ahir a la nit davant el Roma: ''Per a mi això no és una derrota''.

Raúl, més realista: ''La derrota és una gran decepció''.

Barça, OK; Sevilla i Madrid, KO

Els vuitens de final han posat fi a la singladura en la Champions 2007/2008 del Sevilla i del Madrid. L'únic equip de la Lliga de les Estrelles que continua viu a la màxima competició continental és el Barça, que únicament ha hagut de lamentar la lesió de Messi -baixa sis setmanes- en el retorn a Europa. El conjunt blaugrana va encarrilar la seva eliminatòria contra el Celtic a Escòcia i la va finiquitar ahir al Camp Nou en només tres minuts, el temps que va necessitar Xavi per fer l'únic gol de la tornada després d'una magnífica jugada col·lectiva. La resta del matx va tornar a aportar un conjunt barcelonista contemporitzador que va anar consumint els minuts al tran tran amb la feina feta. La ruptura al terç proximal del bíceps femoral de la cuixa esquerra que es va fer Messi va ser el punt més negre de la nit. Això és el que diu la web del Barça sobre la lesió de l'argentí: ''Els Serveis Mèdics del club volen deixar constància que, des del començament de temporada, el jugador ha estat seguint un treball específic adequat a les seves característiques. El resultat de les dades obtingudes a través dels diferents treballs i controls ha facilitat la disponibilitat del jugador per a cada partit''. Per aquest motiu, en cada partit es decidia la participació de Leo Messi en cada compromís esportiu. També s'especifica que, malgrat aquesta tasca de prevenció, "com en qualsevol lesió, però, hi ha un factor accidental que és difícil de preveure. Aquest tipus de treball específic amb el jugador es continuarà fent el que resta de temporada''.
El Sevilla va caure ahir al Sánchez Pizjuán en la tanda de penals contra el Fenerbache. Els andalusos van perdre una ocasió històrica de passar als quarts de final de la Lliga de Campions i confirmen la muntanya russa en què viuen instal·lats tota la temporada. El Madrid, per la seva part, ha estat un equip sense recursos al Santiago Bernabéu i ha perdut per 4-2 en el global de la seva eliminatòria (1-2 aquesta nit) contra el Roma. Aquesta és la quarta temporada seguida que els blancs cauen als vuitens de final de la Champions i ara només poden optar al títol de Lliga. Ara falta veure com afecta aquesta eliminació als madridistes en el partit contra l'Espanyol del cap de setmana. Del Roma m'ha encantat Vucinic, que ha entrat al camp en la recta final del matx i que ha dut de corcoll Pepe i Miguel Torres.
El balanç dels equips del campionat espanyol als vuitens de final de la màxima competició europea contrasta amb la trajectòria dels conjunts anglesos. L'Arsenal, el Manchester i el Chelsea han passat ronda i el Liverpool ho té molt bé per seguir la mateixa línia a costa de l'Inter. Això demostra que la Premier League és la millor Lliga del vell continent.
PD: El Schalke ha eliminat el Porto als penals.

Tornen els cinc punts

Jornada negativa per al Barça, que aquest vespre ha perdut al Vicente Calderón (4-2) i que torna a estar cinc punts pel darrere del Madrid, victoriós en la seva visita al camp del Recreativo (2-3). El conjunt de Rijkaard ha decebut. Ha fet una bona mitja hora, amb un gol de Ronaldinho de tisora inclòs, però quan millor ho tenia ha contemporitzat en excès i ha acabat destrossat pel Kun Agüero, l'autèntic artífex del triomf matalasser. Puyol tindrà malsons amb l'argentí, que l'ha dut pel camí de l'amargura. Davant la situació que vivia l'Atlètic de Madrid, eliminat de la UEFA i amb la confiança pel terra, el millor que li podia passar al conjunt blaugrana era estrenar el marcador per encendre el Calderón. Ara bé, aleshores li ha faltat l'ambició i la rapidesa amb què va jugar contra el Celtic o el València. El partit era prou important com per donar més la cara, però haver encaixat quatre gols parla molt poc a favor de l'equip. La del Manzanares era una cita en què se li reclamava molt més als homes de Rijkaard. El tècnic tampoc ha estat fi en la confecció de l'onze. M'esperava Messi com a titular al costat de Ronaldinho i Eto'o, i penso que hi ha dies -avui n'era un- en què les rotacions han de passar a segon terme. A Huelva, el retorn de Robinho ha donat aire al Madrid, que ha guanyat no sense polèmica. S'han avançat els andalusos, però Raúl -en fora de joc- i Robinho -dos gols- han donat el triomf als blancs.
FOTO:AFP