L'afició del Liverpool, amb Benítez

A Anfield Road idolatren Rafa Benítez. El tècnic madrileny va ser ovacionat ahir pels seguidors que van acudir al coliseu del conjunt anglès a veure el partit de Champions entre el Liverpool i el Porto (4-1, amb dos gols de Torres). El suport a Benítez és un gran reconeixement a la tasca que l'entrenador està fent amb el conjunt vermell, malgrat que en les últimes setmanes s'ha especulat que podria abandonar el club per una disputa amb els amos de l'entitat, els nord-americans Tom Hicks i George Gillett.
Benítez va arribar al Liverpool al juny del 2004 i al maig del 2005 conduia l'equip anglès a conquerir la Lliga de Campions, títol que no se celebrava a Anfield des de la temporada 83/84. A la temporada 2005/2006, Benítez va guanyar la FA Cup anglesa i una campanya més tard tornava a arribar a la final de la Champions, on va caure a mans del Milan. El que se li resisteix és la Premier League, però això no d'entel·lar la seva trajectòria al Liverpool. Benítez és un estudiós del futbol que ha sabut adaptar la seva manera de fer a un dels conjunts amb més història del vell continent. El seu és un perfil de tècnic que m'agrada. Metòdic, treballador, constant, amant de la seva feina, capaç de no rendir-se ni quan les coses van més maldades i bon motivador, el tècnic madrileny s'ha guanyat a pols un caixet important. Segur que quan deixi el Liverpool, els grans de la Lliga espanyola trucaran a la seva porta. Va saber forjar-se a Segona Divisió pujant equips com l'Extremadura o el Tenerife i ha seguit sempre una trajectòria ascendent. L'afició del Liverpool li està sabent agrair la seva feina.

Detalls

Aquests dies he tingut força feina i no he pogut actualitzar el blog fins a aquesta nit. I, òbviament, em vull referir al 2-2 que el Barça va treure ahir del camp de l'Olympique. El partit em va deixar diversos detalls:

a) Bojan no només fa gols, també pot jugar per a l'equip. Ho va demostrar en els dos gols. En el 0-1 va habilitar Iniesta amb una esplèndida passada creuada i a la segona meitat va fer una assistència interior que va acabar amb el penal sobre Messi. El debut del noi de Linyola com a titular a la Champions va tornar a evidenciar el seu futur prometedor.

b) Messi és seguríssim xutant penals. No dubta i els transforma amb una enorme sezillesa.

c) L'onze inicial del Barça va estar integrat per sis jugadors de la pedrera: Víctor Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Bojan i Messi.

d) L'empat va ser suficient perquè l'equip s'hagi assegurat la primera plaça del grup, un factor que pot tenir un gran valor pel fet de tenir el factor camp a favor en les eliminatòries decisives.

e) Ronaldinho es va quedar a la banqueta de sortida per primer cop aquesta temporada. Quan va saltar al camp no va brillar.

f) Rijkaard va ser expulsat per primera vegada des que és entrenador del Barça.

g) L'actitud de l'equip va millorar respecte al darrer desplaçament, el de Getafe. Aquest és el camí.

PD: El Madrid acaba de perdre al camp del Werder Bremen (3-2) i haurà d'esperar a la darrera jornada per assegurar-se la classificació per als vuitens de final. La defensa blanca ha estat horrorosa. El València no ha passat de l'empat a zero a Mestalla contra el Shalke 04 i ha quedat eliminat. El Liverpool de Rafa Benítez continua viu gràcies al 4-1 que li ha endossat al Porto. Fernando Torres ha fet dos gols.

Bojan fa el seu primer gol al Camp Nou

El Barça ha derrotat el Recreativo per 3-0 aquesta nit amb el primer gol de Bojan Krkic al Camp Nou. El noi de Linyola ha a aprofitat una passada d'Henry per firmar el 2-0 amb un finta sobre el seu marcador i una definició d'autèntic davanter centre. Abans havia marcat Milito a la sortida d'un córner (marcar a partir d'un servei de cantonada és notícia per al Barça), mentre que Messi ha posat la rúbrica al convertir un penal forçat per ell mateix. Als homes de Rijkaard els ha costat obrir la llauna, ja que els tres gols no han arribat fins al segon temps. La victòria resulta balsàmica després de la tormenta Edmílson i ha tornat a evidenciar l'immens futur que té per davant Bojan. La seva entrada ha coincidit amb els millors minuts de l'equip blaugrana , que s'ha col·locat a dos punts del Madrid per l'empat dels blancs al camp del Múrcia. La bona sitonia entre Henry i el de Linyola ha tornat a quedar clara amb la combinació entre tots dos en el 2-0 i la celebració, en què el francès ha exterioritzat tota la seva estimació envers Bojan.

Després de 13 jornades ha quedat clar que el 'virus FIFA' s'acarnissa amb els dos grans de la Lliga quan juguen fora de casa en els partits següents als compromisos de seleccions. El Barça va empatar a Pamplona i va caure a Vila-real després de les dues primeres diàspores d'internacionals, però ha guanyat avui, quan ha actuat com a local en el primer partit posterior als duels de classificació per a l'Eurocopa dels últims dies. Al Madrid li està passant el mateix. Només ha guanyat un cop (al Bernabéu contra l'Almería) en el retorn a la competició domèstica després dels compromisos internacionals de seleccions, ja que aquesta nit ha tret un pobre 1-1 de Múrcia i el passat 21 d'octubre va perdre a Montjuïc.

PD: Tot i que en principi va entrar a la convocatòria, Ronaldinho ha demanat quedar-se fora de la llista pel cansament acumulat dels partits amb el Brasil i no ha estat ni a la banqueta. Esperava, almenys, veure'l a la grada, però tampoc hi era.

FOTO: Reuters - http://www.as.com/

Ovelles negres (II)

La tormenta viscuda al vestidor del Barça arran de les dures declaracions d'Edmílson es va resoldre amb una reunió de la plantilla (sense tècnics ni directius) en què el jugador brasiler va demanar disculpes. La famosa autogestió ha tornat a imperar en l'equip per intentar apagar un incendi que ha tornat a abocar a l'opinió pública els mals que arrossega el conjunt blaugrana des de la temporada passada. Ni Laporta ni Txiki eren a Barcelona per fer mediadors i el directiu Toni Rovira va manifestar a TV3 que el que va dir Edmílson no és cap novetat. El fons de les acusacions del brasiler tothom sap que és correcte, però la forma no, ja que habitualment aquestes són coses que es comenten al vestidor i prou. Aquest matí he reflexionat sobre com s'ha comportat Rijkaard davant la ferida oberta per Edmílson i crec que ho ha fet bé. L'holandès ha d'esbroncar l'equip (sovint no ho fa perquè és massa tou, però el caràcter de les persones no es pot canviar) quan no ho fa bé o castigar qui sigui amb la banqueta quan no dóna el que s'espera d'ell. És cert que com a entrenador no pot compartir que un futbolista airegi alegrement els problemes del vestidor (Rijkaard ha reconegut l'error d'Edmílson en aquest sentit), però la feina d'alliçonar al jugador de torn que es passi de la ratlla amb unes declaracions inoportunes o amb un comportament poc professional fora del camp l'ha de fer una persona vinculada a la junta, que per això és la gestora del club. I aquí és on trobo a faltar la figura d'una persona que faci la feina bruta del president o del míster, que sigui respectada al vestidor per la seva mà de ferro. D'això en parlava en família aquest migdia després de dinar i fa una estona he sentit per la ràdio que Laporta vol tornar a crear el càrrec de vicepresident esportiu, vacant des que Sandro Rosell va abandonar el club. Desconec si l'home que esculli Laporta per exercir de pont entre l'equip i la junta farà la feina fosca de la qual he parlat més amunt, però no estaria malament. Ja fa massa temps que s'escolten bons propòsits que no es compleixen i, si algú no dóna un cop sobre la taula, la indolència tornarà a condemnar una plantilla de luxe. Rijkaard ha posar les piles als jugadors per evitar partits com el de Getafe, però l'equip també ha de saber que una persona de la directiva els pot donar un toc d'atenció dels que causen respecte en qualsevol moment. Encara hi ha marge per reaccionar i les acusacions d'Edmílson també poden ser un bon remei perquè la completa professionalitat s'apoderi de tots els jugadors sense excepció.
PD: De cara al partit de demà contra el Recreativo, Rijkaard ha convocat Ronaldinho, però té la quartada perfecta (ve de jugar dos partits amb el Brasil) per deixar-lo a la banqueta de sortida i ubicar Iniesta a l'esquerra de l'atac.

Tirar la pilota a fora?

Ernesto Valverde va fer ahir una reflexió molt interessant sobre el vell debat de tirar la pilota a fora o no, quan hi ha un jugador rival estès a terra. L'entrenador periquito va dir que avançaria als equips que s'enfrontin a l'Espanyol –l'Osasuna el primer– que els seus homes no aturaran el partit en cas que es produeixin lesions que puguin derivar en episodis de picaresca, i que això serà responsabilitat de l'àrbitre. En la primera jornada de Lliga contra el Valladolid, Mendilíbar ja va plantejar aquesta iniciativa a Valverde i el tècnic blanc-i-blau ho va acceptar gustosament. Tots dos ho van comunicar a l'àrbitre i no hi va haver cap polèmica. ''Tothom sap quan hi ha una lesió important i quan no. Crec que amb aquest tema tothom s'estava passant una mica. D'aquesta manera, (evitant interrupcions) el joc serà més viu'', va argumentar Valverde en roda de premsa. Si dos entrenadors són capaços de posar-se d'acord en una qüestió que va en benefici de l'espectacle, no ha arribat el moment que algun ortganisme oficial emeti una normativa que doni tota la potestat a l'àrbitre per aturar o no el joc amb un futbolista estès a la gespa?

Ovelles negres

José Edmílson ha destapat la caixa dels trons al vestidor del Barça amb unes contundents declaracions a TV3 aquest migdia. El brasiler ha manifestat públicament que a la plantilla "hi ha ovelles negres (...) i gent que no vol res. Entrena ràpid per anar a fer publicitat''. Les revelacions del migcampista vénen d'un home que no és nou en això del futbol i que al gener passat ja va manifestar que ''s'ha de descansar més i sortir menys''. Les paraules d'Edmílson han tornat a obrir la porta del debat sobre la falta de compromís al vestidor blaugrana. Si algú que està a dins de la plantilla fa aquesta denúncia, vol dir que els propòsits que es van fer a l'estiu i que van desembocar en el famós codi intern no han donat el seu fruit. Les acusacions del brasiler estan tenint tant de ressó com les que Eto'o va fer a Vilafranca. Al vestidor, demanaran explicacions a Edmílson, que encara no ha pogut debutar aquesta temporada a causa d'una lesió. Això ja va succeir l'any passat, quan Gudjohnsen va denunciar una falta de companyerisme. Si d'una temporada a un altra, amb la Lliga regalada al Madrid pel mig, surt un futbolista a fer unes acusacions tan dures, malament anem.

Una Brasil a dues velocitats

El Brasil no va passar de l'empat a un en el partit corresponent a la fase de classificació per al Mundial 2010 que ahir va jugar contra el Perú a Lima. La canarinha va decebre. És una selecció que juga a dues velocitats: lenta al darrere (Juan i Lucio es passen moltes vegades la pilota a l'eix de la defensa) i elèctrica quan entren en joc homes com Kaká o Robinho. Ronaldinho va jugar els 90 minuts, però va estar més a prop del futbol pausat dels defenses que no pas del dinamisme dels seus socis en atac. El crac blaugrana va fer com moltes setmanes a La Masia. Es va entrenar menys que els seus companys per les molèsties que tenia al turmell, però va ser titular. Ara bé, va actuar lluny de l'àrea i no està per arrencar amb tants metres per endavant i poder fer mal. Robinho, per la seva part, va jugar per l'esquerra i la confiança que té va fer que provés l'un contra un cada vegada, però aquest cop no va estar afortunat. Sort que Kaká va acudir al rescat del Brasil amb un golàs per l'escaire esquerre de la porteria de Diego Penny. El Perú va empatar amb un gol de Juan Manuel Vargas al minut 71 i Juan va tenir la victòria per a la seleçao amb un cop de cap al travesser en el temps de descompte. La propera prova per a la canarinha arriba aquest dimecres contra l'Uruguai (C+ Fútbol 00.45 h.). El Brasil suma cinc punts i és tercer a la lligueta sudamericana (passen quatre directament) per accedir al pròxim Mundial. Dunga no té més remei que encomanar-se al talent individual de les seves estrelles.
FOTO: http://www.as.com

Esperit de superació

Es diu Julio González Ferreira, és davanter i el seu cas és extraordinari. Fa dos anys, quan militava al Vicenza, va perdre el braç esquerre arran d'un accident de cotxe, però divendres va tornar a jugar a futbol amb aquesta extremitat amputada. González Ferreira juga al Tacuary del Paraguai i va disputar els 60 minuts del partit que el seu equip va empatar a un contra l'Olimpia. El matx corresponia a la jornada 20 del Campionat de Clausura del Paraguai. Al Vicenza li van oferir la possibilitat de quedar-se al club tot entrenant equips de les categories inferiors, però ell va preferir lluitar per tornar a jugar a futbol. Ara, amb 27 anys, ho ha aconseguit i és tot un exemple de superació. González Ferreira duu un braç ortopèdic per fer vida normal, però el reglament li impedeix fer-lo servir sobre la gespa.

L'Eurocopa comença a definir-se

Cap de setmana sense Lliga, cap de setmana amb seleccions. L'Eurocopa 2008 de Suïsa i Àustria comença a conèixer la majoria dels seus participants. De moment, ja hi ha 12 combinats nacionals que tenen assegurada la seva presència a la cita del pròxim estiu: Àustria i Suïssa, com a amfitrions, Grècia, la República Txeca, Alemanya, Romania, Espanya, Itàlia, França, Croàcia, Polònia i Holanda. Ara queden quatre places lliures. Una d'elles la vol Anglaterra, que ahir es va beneficiar del triomf d'Israel sobre Rússia en l'últim sospir.

Itàlia, per la seva part, va tornar a demostrar que li van les emocions fortes. Va guanyar amb un gol de l'incombustible Panucci al minut 90 (foto) i va deixar amb la mel als llavis Escòcia, que al minut 81 va tenir el 2-1 amb una rematada a porta buida de Mc Culloch. Però Itàlia és Itàlia i gairebé sempre respon en les situacions límit. Els organitzadors de l'Eurocopa se'n debien alegrar, perquè un torneig d'aquest tipus sense els transasplins no seria el mateix. La victòria del conjunt de Donadoni, a més, va donar la classificació a la França de Thierry Henry.

D'altra banda, la selecció espanyola no va fallar al Bernabéu. A partir de la feina de Xavi, Iniesta, Cesc, Capdevila i Sergio Ramos va derrotar Suècia per 3-0, i ara espera desfer-se dimecres d'Irlanda per quedar primera del grup F. Aragonés va tornar a alinear junts de sortida Xavi, Iniesta i Cesc, tota una demostració d'intencions. Quan un equip té tres jugadors com aquests s'assegura la possessió de la pilota, i això sempre és una garantia. Per cert, Aragonés va confirmar la seva marxa després de l'Eurocopa. ''Tinc data de caducitat i ja la coneixeu tots'', va dir. Al sabio de Hotaleza se li acaba el contracte després del campionat a Suïssa i Àustria.

PD: A la fase sudamericana de classificació per al Mundial 2010, Argentina va derrotar Bolívia per 3-0 amb un bon Messi i dos gols més de Riquelme, que continua reivindicant-se amb l'albiceleste, a pesar de no comptar per a Pellegrini al Vila-real. Avui (22.05 h. C+ Fútbol) Brasil s'enfronta al Perú amb el dubte de Ronaldinho.

FOTO: http://www.as.com

Saviola, més del mateix

Javier Saviola ha parlat aquesta setmana sobre la situació que viu al Reial Madrid. El pibito no està tenint els minuts que desitjava, però no perd la paciència i espera que Scuhster, l'home que el va convèncer per canviar el Camp Nou pel Bernabéu, li brindi més oportunitats. La història els deu sonar una mica oi? Amb més o menys similituds, li va passar el mateix al Barça i va romandre al club fins a l'últim dia que tenia firmat, a pesar de gaudir d'un paper molt secundari. Ni les seves aventures al Mònaco i al Sevilla li van obrir els ulls per canviar d'aires. És clar, que el contracte que tenia al Camp Nou no el podia trobar enlloc.
Tot i que també s'havia parlat d'un interès del Vila-real, a l'estiu el Saragossa es va dibuixar com el seu destí ideal. Les negociacions estaven molt avançades, però Saviola va preferir aterrar al Bernabéu per petició expressa de Schuster. Ara, a mitjan novembre, comença a quedar clar que l'aposta no li ha sortit bé. De moment, només ha jugat cinc partits de Lliga, tres com a titular i dos de suplent i acumula 234 minuts. A més a més, la suplència al Madrid l'ha condemnat a quedar-se fora de la selecció. Al 2001, Saviola va ser escollit el millor jugador del Mundial sub-20, com Maradona al 79, però la seva estrella s'ha anat apagant any rere any.

Missió complerta

El Barça s'ha imposat aquesta nit per 0-3 al camp de l'Alcoià en l'anada dels setzens de final de la Copa del Rei. El partit era dels anomenats trampa, però l'equip l'ha resolt amb gols d'Henry, Gudjohnsen i Bojan. La tornada es disputarà el 2 de gener i serà pràcticament intrascendent. La victòria no es pot considerar que hagi posat fi als dubtes que l'equip està ofernit lluny del Camp Nou, però, segons com es miri, pot ser una demostració de les intencions que pot tenir Rijkaard de cara al futur, ja que l'holandès ha col·locat Iniesta a la punta esquerra per acompanyar Henry i Giovani en l'onze titular. El de Fuentealbilla ha complert com sempre i és una de les solucions que s'entreveuen si el tècnic es decideix a asseure a algun dels cracs de sortida en properes cites més rellavants. Quan Ronaldinho va estar lesionat, la presència d'Iniesta tot acompanyant Henry i Messi va generar un gran dinamisme i està clar que aquesta alternativa la té molt present Rijkaard. Amb aquesta victòria l'entrenador del Barça ara té 12 dies de certa tranquil·litat per seguir madurant què ha de fer amb l'equip perquè no es repeteixi la imatge del camp del Getafe.El pitjor del partit d'aquest vespre ha estat la forta contusió al turmell que ha patit Giovani en una jugada amb el local Carrión.
FOTO: http://www.as.com

Canvis

Després de la derrota de dissabte al camp del Getafe, Frank Rijkaard va dir que buscarà solucions tàctiques perquè l'equip millori el seu rendiment lluny del Camp Nou. Què ha de fer el tècnic? Optar per un 4-4-2 per dotar el mig camp de més jugadors és una de les solucions, encara que també podria apostar per un 3-4-3, amb tres centrals, dos pivots, dos carrilers i tres puntes. Els carrilers (Abidal i Zambrotta podrien fer bé aquesta feina) tan es poden apropar als centrals per protegir més Valdés, com cooperar amb els pivots al mig camp (Touré + Iniesta, Deco o Xavi) o amb els puntes a través de desdoblaments. Tot això fora de casa, ja que a l'Estadi el 4-3-3, de moment, funciona.
Però, lluny de canviar el sistema, Rijkaard hauria de treballar més l'estratègia. Avui en dia l'altre futbol -el que parteix de les accions a pilota parada- dóna molts punts i és estrany el cas que el Barça fa un gol gràcies a un llançament de córner o d'una falta lateral. Ahir mateix, el Vila-real va derrotar el Sevilla amb dos cops de cap de Guille Franco en dues faltes laterals i amb un penal convertit per Matigol. El Barça, com a màxim, viu dels xuts directes de Ronaldinho, ja que és impensable que marqui un gol com l'1-0 que li va fer el Getafe. Amb homes alts com Touré Yaya, Márquez, Milito o el mateix Henry, l'equip blaugrana hauria d'explotar més l'estratègia per sobreviure en camps on el futbol de combinació resulta difícil d'elaborar per la bona pressió del rival. Ara bé, això cal entrenar-ho. Fins fa poc, en els córners sempre veiem entrar Márquez al primer pal i el mexicà sorprenia, però ara els rivals ja coneixen aquesta tàctica. Treballar l'estratègia i donar un toc d'atenció als seus homes perquè millorin l'actitud són dos aspectes sobre els quals hauria d'incidir Rijkaard perquè es vegi un Barça millor fora de casa. Avui el tècnic no ha donat detalls sobre les variacions que vol aplicar a l'equip, però ha demanat a les figures que exerceixin el seu rol.

Res de res

Ni per l’estímul de rescabalar-se del fatídic 4-0 de Copa de la temporada passada ni per netejar la imatge d’un equip trist fora de casa abans de dues setmanes sense Lliga. Res de res. El Barça va perdre ahir al Coliseum Alfonso Pérez (2-0) i va demostrar que és incapaç de reaccionar lluny del Camp Nou. El balanç de només dos gols a favor en les visites als estadis del Racing de Santander, Osasuna, Vila-real, Valladolid i Getafe és prou eloqüent per demostrar les mancances d’un equip massa vulgar cada vegada que surt de la ciutat comptal. El 2-0 a Getafe va anar de la mà amb una manca d’intensitat i d'actitud alarmants. “No vam sortir al camp a fer mal”, va resumir Rijkaard. Anem malament si el tècnic pronuncia aquesta frase després que tothom (la plantilla també) hagi acceptat que cal més sacrifici en els compromisos a camp contrari. La història de cada desplaçament és la mateixa. S’entona el mea culpa en les declaracions post-partit, però es repeteixen les mancances al cap de 15 dies. No es pot derrotar cap equip amb el sol fet de posar-se la samarreta del Barça. Cal interès i entusiasme i córrer tan o més que el rival. Els pitjors vicis dels galàctics continuen instal·lats en un equip que no reacciona ni a pesar de l'escarment que va viure la temporada passada, quan va tirar la Lliga per ser massa tou (per dir-ho d'alguna manera) en els desplaçaments. L'esperit d'equip no existeix. Almenys no es veu cap jugador que digui prou i esperoni els companys sobre la gespa. Dimecres passat vaig anar al Camp Nou a veure el duel contra el Rangers i em vaig avorrir. L'endemà em van sorpendre alguns elogis que vaig llegir a la premsa, però vaig entendre el missatge tenint en compte que l'equip havia tirat de pragmatisme per no complicar-se la vida contra un conjunt escocès que no havia volgut jugar a futbol. Ara bé, això no treu la sensació que em van donar els homes de Rijkaard de jugar amb el fre de mà posat, com ja van fer a Ibrox Park. I una cosa és enfrontar-se al Rangers i una altra, tenir davant un Getafe que està farcit de jugadors amb ganes de tutejar el Barça.

Cal un cop sobre la taula. O Rijkaard imposa mà dura al vestidor (els jugadors estan acomodats) o el seu futur a Can Barça perilla. El soci està enfadat i té la paraula. Quan al Camp Nou apareguin mocadors, els fonaments de l'era Rijkaard cediran.

Derrotes com les de Getafe acaben amb la paciència de qualsevol, ja que l'apatia va ser general i no va funcionar res:

- L’1-0 encaixat va ser una badada monumental. Va néixer d’una falta penjada des del mig camp sense que cap defensa blaugrana pogués allunyar el perill, ja que un jugador local, dins l’àrea, va pivotar amb el cap sobre Manu, que va marcar sense oposició amb un xut de canari davant Valdés.
- Les segones jugades, tan importants en el futbol, van ser totes per al quadre madrileny, més posat en el partit que els blaugranes.
- Milito, Puyol, Abidal i Touré, futbolistes clau en la contenció, van fer aigües. El francès no va ser aquell defensa inexpugnable d’altres ocasions, l’argentí va arribar tard al tall i va estar erràtic en els desplaçaments de pilota, el català va patir molt com a lateral, i el malià va estar a anys llum del futbolista segur en la recuperació i clarivident a l’hora de fer la passada ràpida a Xavi o Iniesta.
- Dels atacants a penes se’n van tenir notícies. Henry va gaudir de l’única ocasió de gran perill, però no se’l va veure endollat, igual que Ronaldinho i Messi, que no van desbordar. L’argentí s’haurà d’acostumar a conviure amb tres jugadors rivals al seu costat.
- Bojan i Giovani no van poder rescatar l’equip. Ara bé, tampoc es pot demanar a dos jugadors tan joves (a la primera pilota que toquen se'ls intimida, si cal, amb una entrada) que activin el GPS d’un conjunt sense rumb lluny del Camp Nou.
- El millor: Iniesta. No es va amagar i va mirar de tirar de l’equip, però ningú no el va acompanyar.
PD: Dimarts toca un altre desplaçament, aquest cop en Copa i al camp de l’Alcoià en un partit perillós per la poca entitat del rival, que si alguna cosa farà serà mossegar. Un duel que vindrà marcat per l’inici de la diàspora d’internacionals i pel retorn de l’amenaça pel ‘virus FIFA’, l’altre obstacle insalvable pels blaugranes en aquest principi de Lliga.

FOTO: http://www.as.com

Dia D

El Barça juga aquest vespre al Coliseum Alfonso Pérez contra el Getafe (20.00 h. /PPV) un partit importantíssim per a la seva credibilitat. No marcarà el desenllaç de la Lliga -encara queda molt de campionat-, però sí que dirà moltes coses sobre la maduresa de l'equip en la present campanya. Ara mateix, la gran assignatura pendent dels blaugranes són els partits a domicili, sobretot a la Lliga, i avui tenen una gran oportunitat d'aprovar-la. L'escenari és de mal record, ja que si l'equip de Rijkaard tira la vista enrere recordarà el 4-0 que, al mateix Coliseum madrileny, va endossar-li el Getafe per eliminar-lo de la darrera Copa del Rei. Això ha de ser un estímul més per al Barça, però el que realment han de tenir en compte els jugadors és que després d'aquest matx torna a haver una aturada en la Lliga pels partits de seleccions. Afrontar-la amb un mal resultat seria quedar en entredit fins al 25 de novembre, quan es reprèn el campionat, ja que les tertúl·lies televisives i radiofòniques i els diaris tindrien dues setmanes per endavant per fuetejar el pobre rendiment del quadre barcelonista lluny de la capital catalana. Ahir Messi va fer aquesta reflexió a La Vanguardia i em va semblar molt interessant. Si l'astre argentí ho ha comentat públicament vol dir que se'n ha parlat al vestidor, i això indica que els futbolistes coneixen la importància de tancar el debat d'un Barça indolent quan actua com a visitant. Aquest cop, la propera jornada després dels compromisos internacionals serà a casa (no al Reyno de Navarra o al Madrigal), cosa que també ha d'ajudar l'equip a digerir millor la diàspora de futbolistes i el temut 'virus FIFA'.
Messi ha parlat sobre el duel contra el Getafe i en serà un dels grans protagonistes. Després de fer un gol maradonià contra els madrilenys al Camp Nou en l'anada de la fatídica eliminatòria de Copa de la temporada passada, no va jugar al Coliseum Alfonso Pérez, i avui es tornarà a veure les cares amb alguns d'aquells jugadors que no van poder frenar-lo. Casquero té clar que per parar-lo se li ha de fer falta, i Rijkaard ha advertit als seus homes que han de jugar ràpid i no retenir la pilota. El partit té molts ingredients. Madrid sempre serà territori enemic per al Barça, Laudrup s'enfronta al conjunt blaugrana en el seu millor moment a la banqueta blava i l'afició del Getafe s'ha mostrat molt hostil amb els de Rijkaard cada cop que aquests han visitat el seu estadi. Aquest vespre no estarà Eto'o, víctima d'insults racistes darrerament al Coliseum Alfonso Pérez, però sí Henry o Abidal.

Un bon test

El Glasgow Rangers posarà a prova aquest vespre la solidesa del Barça al Camp Nou, on aquesta temporada el conjunt de Rijkaard encara no ha cedit cap punt ni en Lliga ni en Champions. Els blaugranes es trobaran amb un rival ultradefensiu. Veient com van actuar els escocesos a Ibrox Park, quan trepitgin la gespa de l'Estadi tiraran cap enrere i, si poguessin, es penjarien del travesser. Així va jugar l'equip de Walter Smith a Lió en la segona jornada d'aquest grup E i es va endur un triomf per 0-3. Les opcions del Rangers passen per atrinxerar-se al darrere i buscar contracops letals, córners o faltes laterals. Les estadístiques diuen que el Barça mai no ha estat capaç de guanyar un conjunt escocès com local, però avui no pot fallar per deixar pràcticament finiquitat el seu passi als vuitens de final. Fer-ho seria donar un cop sobre la taula a Europa. Ara bé, per aconseguir-ho no val a badar. El Rangers firmaria repetir el 0-0 que ja va treure a casa seva o l'1-1 que el Celtic va arrencar del Camp Nou en la Lliga de Campions 2004/2005. Aquell partit el vaig viure en directe al Camp Nou i el conjunt blaugrana va xocar contra un mur. De poc va servir que Eto'o avancés els de Rijkaard, ja que Hartson -aquell davanter més aviat gras i amb poca pinta de futbolista- va empatar amb el cap en una jugada clàssica dels conjunts britànics. Les armes del Rangers ja les coneixem: múscul i defensa. El millor que pot fer el Barça és marcar aviat i prestar una atenció màxim en les accions a pilota parada o el futbol directe dels escocesos. Si contra el Lió i davant el perill de Juninho, l'equip blaugrana va estar molt concentrat per evitar faltes pròximes a Valdés, avui hauria de fer el mateix per impedir que el Rangers pugui emprar el més pur estil britànic.
FOTO: http://www.fcbarcelona.cat

Invasió d'escocesos

A la una del migdia rebo un sms d'un professor meu a la facultat, Chris Tulloch, en què m'apunta que miri la pàgina 64 de La Vanguardia, on ha escrit un article que parla sobre la invasió d'aficionats escocesos a Barcelona, la majoria sense entrada, a propòsit del Barça-Glasgow de demà. Tulloch és nascut a Anglaterra i coneix la idiosincràcia dels seguidors britànics. En el post d'avui, he volgut reproduir aquest article.

'To be or not to be (there)'
El tema es un clásico, pero en vísperas del Barça-Rangers es la hora de intentar ofrecer alguna explicación: ¿por qué la mitad del ejército de Ibrox Park no tiene entrada y por qué viajan tantos? Para empezar hay un elemento de representación extraterritorial que a los catalanes les debe significar algo. Si aquí estamos a punto de fundar “la República catalana del Barça” Jan Laporta dixit), imagínense lo que es venir de un país de sólo dos millones de personas que año tras año coloca a dos equipos en la Champions. Este logro merece una representación externa y por mucho que se hable de Rangers como el equipo unionista de Glasgow, la masiva presencia de la falda y bandera escocesa en las calles de Barcelona, Milán y Munich es la expresión estética de este orgullo. En el caso de la hinchada escocesa se entiende bien por qué la palabra fan viene de fanático. A diferencia de la racionalidad (“avui patirem”) del culé, muchos seguidores británicos seguimos rituales objetivamente inexplicables pero que, aplicados al fútbol, se convierten en un código de conducta natural y aceptado entre aficiones.
Como la manifestación de una enorme fe, rozando el delirio, y la necesidad psicofísica de estar donde está el equipo, bajo la firme creencia de que nuestra presencia –incluso fuera del esta- dio– se transmite a los jugadores y se convierte en un arma para ganar. Hay también elementos más pragmáticos que explican su desproporcionada presencia en Barcelona. Gracias al fenómeno low cost, resulta más barato coger el avión Glasgow-Barcelona y quedar con los
colegas en la Rambla para ver el partido que intentar juntarse desde diversos puntos de Escocia. Además, cuando se llega a una ciudad donde la cerveza es barata, se sirve 24 horas al día y hace 20 grados que permiten lucir la camiseta y el tatuaje en las mejores condiciones, ¿qué más se puede pedir? Si te quedas sin entrada, tampoco es un desastre: es cuestión de entrar en uno de los múltiples pubs británicos de Barcelona para ver el partido con cientos de expatriados mientras se espera a los amigos que sí lograron ir.
Escuchar la versión in situ, brindar por la heroica y seguir cantando hasta altas horas de la noche.
Christopher D. TULLOCH, profesor de Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra
FOTO: http://www.sport.es

Schuster, el nou Mourinho

Bernd Schuster s'està guanyant a pols convertir-se en l'hereu de José Mourinho com l'entrenador més odiat per l'afició del Barça. La temporada passada, les seves manifestacions després del gol a l'estil Maradona que Messi va fer al Getafe en Copa del Rei quan el teutó era el míster del quadre madrileny, ja van aixecar polseguera. Les recorden oi? ''Potser va ser un error nostre no parar la jugada abans. Hauríem d'haver fet alguna falta (...). Hem estat molt tous, no hem donat cap puntada de peu a ningú i en unes semifinals no pot ser (...). Si fa falta que et treguin una targeta no passa res''. Ara el tècnic alemany ha tornat a la palestra amb les declaracions posteriors al Sevilla 2- Madrid 0 de dissabte. ''D'on era l'àrbitre?", va perguntar als periodistes quan aquests van interrogar-lo sobre la tasca del col·legiat. ''Català'' van contestar-li els informadors, i Schuster va continuar: ''No hi ha res més a dir''. Apel·lar a la catalanitat d'Álvarez Izquierdo per alçar una cortina de fum davant la derrota del seu equip és una manera d'incitar la violència i guanyar-se la reprovació de l'afició barcelonista quan visiti el Camp Nou com a tècnic merengue. A les files del Chelsea, Mourinho es va erigir en un especialista a escalfar els duels de Champions League contra l'equip blaugrana amb les seves declaracions, i Schuster ja està fent el mateix. El primer Barça-Madrid de la present temporada no arribarà fins al 22 o 23 de desembre al coliseu barcelonista, però segur que en els dies previs al gran clàssic es recordaran les sortides de to de l'entrenador alemany.

Ha tornat Ronaldinho?

Seria prematur dir que el gran Ronaldinho ha tornat, però els tres gols que el brasiler ha fet en les dues últimes jornades són un gran senyal. Amb l'1-1 que va fer a Valladolid va demostrar que no se li ha oblidat ser letal en carrera en els últims metres, i avui ha deixat clar que hi ha pocs especialistes millors que ell xutant faltes. La temporada passada el Barça va viure durant molts partits de les accions a pilota parada del crac brasiler i tenir-lo al camp sempre és un avantatge en aquest tipus de jugades. Ronaldinho encara ha d'agafar el to adequat per tornar a il·luminar l'afició barcelonista com quan va arribar, però l'home que va canviar el destí del club mereix tenir crèdit. Això no treu que Rijkaard l'hagi de castigar amb la banqueta quan no està bé, com ha de fer amb qualsevol jugador de la plantilla. Si el club no l'ha volgut vendre, ara és una tonteria parlar de si se l'ha de treure de sobre o no. Mentre Ronaldinho vesteixi de blaugrana, la missió de l'entrenador és treure el millor rendiment d'ell, però el futbolista també ha de posar de la seva part. Diuen que s'entrena com es juga i el brasiler s'ha de preparar com qualsevol professional per poder exhibir tot el seu potencial.
La victòria del Barça contra el Betis també ha servit per veure el cinquè gol en la Lliga d'Henry, que també ha rematat una vegada al pal. El francès continua creixent de mica en mica. La diana que ha marcat aquesta tarda és de les que li agraden: pilota a l'espai (a passada d'Iniesta) i definició amb un toc subtil. A més a més, Messi ha tornat a fer de les seves. Només li ha faltat el gol. L'ha acaronat amb un eslàlom model Getafe, però ha rematat fregant el pal.
El conjunt blaugrana continua intractable al Camp Nou. La seva assignatura pendent està en els desplaçaments. El gran examen, dissabte que ve (20.00 h. si no hi ha canvis) al camp d'un Getafe de Michael Laudrup en línia ascendent.
FOTO: http://www.fcbarcelona.cat/

Sacrifici

La paraula sacrifici ha estat la més repetida al voltant del Barça des de l'empat de dijous passat al camp del Valladolid. Rijkaard va avisar que l'equip no en va tenir suficient per endur-se els tres punts del Nuevo Zorrilla i els jugadors ho han acabat admetent. L'equip està instal·lat en la dinàmica fora de casa que el va conduir a perdre l'última Lliga, però les advertències de l'entrenador l'han de fer reaccionar. El més preocupant és que els mateixos futbolistes reconeguin que els va faltar sacrifici a Valladolid, però que no siguin capaços de posar una marxa més sense que els ho digui el míster. Avui en dia no es guanyen els partits pel sol fet de tenir Messi, Ronaldinho o Henry en un mateix equip. La preparació física i tàctica més l'entusiasme de qualsevol conjunt que s'enfronta al Barça és suficient per complicar-li la vida, sobretot quan els de Rijkaard juguen lluny del Camp Nou. El coratge i la capacitat de patiment compten molt en el futbol actual. En l'esport rei les diferències entre els equips grans i els petits no queden tan clares sobre el terreny de joc com en d'altres disciplines. Conegut el problema del Barça quan juga fora de casa, l'equip encara té temps per corregir-lo. Demà juga a casa contra el Betis, però en la propera jornada visita el camp del Getafe, on la temporada passada (en Copa del Rei) va rebre un seriós correctiu per posar menys intensitat que un rival que ho va donar tot. El sacrifici implica concentració i pressió perquè l'adversari de torn no jugui còmode, i aquí és on han de jugar un paper molt important els davanters, que s'han d'erigir en els primers defenses del grup. Al Barça que va guanyar dues Lligues i la Champons, Eto'o personificava la predisposició a anar a buscar el contrincant. I l'empenta del camerunès es contagiava a la resta de l'equip. El camí és aquest. Cal no caure en la desidia de la temporada passada, el que realment va deixar el conjunt blaugrana sense cap títol. Els jugadors estan adveritits. La reacció és a les seves mans.
FOTO: http://www.fcbarcelona.cat/

A Ronald Koeman se li ha girat feina

Ronald Koeman serà presentat demà divendres (13.00 h.) a Mestalla com a nou entrenador del València, segons informa la web oficial del conjunt txe. L'heroi del Barça a Wembley ha hagut de rescindir el seu contracte amb el PSV Eindhoven per aterrar al campionat espanyol com a entrenador. La Lliga de les Estrelles va ser la que el va impulsar a l'estrellat com a futbolista al convertir-se en una de les ànimes del Dream Team del Barça. I ara intentarà guanyar-se el reconeixement com a tècnic en una de les banquetes més complicades de la Primera Divisió. La situació del conjunt valencianista no és dolenta. Cinquè a la Lliga (a l'espera del partit de l'Espanyol d'avui contra el Múrcia) i amb les opcions intactes d'accedir a la segona fase de la Champions, l'equip de la capital del Túria manté un bon rumb en les dues competicions. Ara bé, el més preocupant és la imatge que va donar ahir contra el Madrid. La sensació d'equip no va existir i cap de les seves línies va funcionar. Això va fer que el conjunt de Schuster, amb Robinho i Gago com a destacats, donés un bany als valencianistes. A Koeman, que ha firmat un contracte fins al 2010, se li ha girat feina. Ha de recuperar un conjunt que ahir va semblar trencat, però a la plantilla txe hi ha jugadors amb prou qualitat perquè no es repeteixi el desastre de la nit de Haloween. Veure homes com Marchena, Villa, Cañizares o Alexis a la grada és suficient per a entendre que, amb aquests quatre homes, l'equip ha de pujar molts enters.
Koeman va ser un dels noms que va sonar per a la banqueta del Barça quan Laporta va accedir a la presidència. Finalment, l'escollit va ser Rijkaard, però l'heroi de Wembley va continuar en l'horitzó. Quan vaig escoltar que l'holandès fitxava pel València, vaig pensar que aquesta seria una bona manera d'agafar el pols de la Lliga espanyola com a entrenador. Ara, però, temo que el desgast al qual estan sotmesos tot els místers que aterren a Mestalla pugui passar-li factura i que això hipotequi el seu possible retorn a Can Barça. Però qui no s'arrisca no pisca, i no sempre a un entrenador se li presenta la oportunitat de dirigir un dels equips grans de la Lliga espanyola.
PD: Koeman arriba a Mestalla amb Tony Bruins Slot, l'exajudant de Cruyff a la banqueta del Barça, com a segon.