Perseverança

El Barça va tornar a fallar fora de casa (0-0 contra el Vila-real), la seva gran assignatura pendent a la Lliga, i s'ha quedat a set punts del Madrid amb 54 en joc. La distància és considerable, però no insalvable. Si algun equip mereix confiança total és aquest Barça. El repte és colossal. Ara mateix el conjunt blaugrana no es pot plantejar cedir més punts en els 18 partits que resten, però mirant-ho així resulta difícil creure-ho possible veient els dubtes que l'equip està tenint fora de casa. Una bona manera d'enfocar el futur és fer-ho en sèries de cinc partits. Necessita el Barça encadenar en els 15 punts pròxims perquè el Madrid vegi que això de la remuntada va de veres. La perseverança de la qual tant ha parlat Guardiola és primordial davant aquest escenari. Si el Barça guanya i el Madrid també, s'ha de seguir pensant que el repte és possible. No es pot tirar la tovallola fins que, matemàticament, no quedin opcions. El repte del Barça és obligar al Madrid a no perdre punts. I si d'aquí al final de la Lliga els blancs mantenen la dinàmica actual els haurem de felicitar i punt. Com diu avui l'Sport, la remuntada és possible perquè aquest Barça està en disposició d'igualar el Dream Team, capaç d'alçar quatre Lligues seguides. La remuntada és possible perquè tenim Messi. La remuntada és possible perquè en els duels directes els blaugranes tenen menjada la moral al Madrid. La remuntada és possible perquè hi ha precedents que així ho certifiquen... Ara bé, és primordial que el Barça reverteixi la tònica dels partits lluny del Camp Nou tot intentant-los guanyar a la primera meitat. L'orgull que l'equip va treure en els últims minuts a Cornellà-El Prat i a El Madrigal és necessari des del xiulet inicial. Seguir vius a la Lliga és bàsic per afrontar les semifinals de la Copa i la fase final de la Champions amb un bon to.


FOTO: Miguel Ruiz · www.fcbarcelona.cat.
http://www.sport.es/es/noticias/barca/los-motivos-para-confiar-este-barca-1366384

Pànic a la celebració de Mourinho

El Barça ja està a les semifinals de la Copa del Rei després del patiment viscut ahir al Camp Nou. L'empat a dos final va donar el passi al conjunt blaugrana gràcies a la renda que va aconseguir al Santiago Bernabéu. Si bé els homes de Pep Guardiola van ser superiors al coliseu blanc, ahir no va passar el mateix a l'Estadi. Va ser un partit en què va guanyar l'èpica blanca en un partit descontrolat, l'escenari que menys domina aquest Barça. Tocat pel 2-1 encaixat al Bernabéu, Mourinho no va tenir més remei que plantejar la visita al Camp Nou pressionant ben amunt. Va ser un partit clarament marcat pel resultat de l'anada. Guanyava el Barça al descans gràcies a una efectivitat bàrbara i semblava l'eliminatòria enllestida. Al començament del segon temps es va veure un Madrid menys voraç que el de la primera meitat. I aleshores el Barça es va agradar massa. El rondo dels blaugranes amb crits d'olé, olé, olé provinents de la grada va anar acompanyat del cèlebre càntic Mourinho sal del banquillo i d'una nova estrofa dedicada al tècnic portuguès: Nosotros te queremos, Mourinho quédate. El tiqui-taca del Barça acompanyat d'un 3-0 hauria estat una medicina infalible, però el toc en curt per ballar el Madrid sense batre Casillas va resultar contraproduent. Els blancs van colpejar dues vegades per portar el pànic a la graderia del Camp Nou, el pànic de veure Mourinho celebrant la classificació del seu equip sobre la gespa de l'Estadi. Afortunadament, ja no va tornar a marcar el Madrid i el Barça jugarà les semifinals de la Copa. El culer va recuperar una sensació oblidada, la del patiment ferotge.

FOTO: Miguel Ruiz · www.fcbarcelona.cat

Eliminatòria encarrilada al Bernabéu

El Barça ha encarrilat el passi a les semifinals de la Copa del Rei amb un triomf per 1-2 al Santiago Bernabéu. Guardiola encara no sap què és perdre al coliseu blanc com a entrenador blaugrana. El Barça ha tornat a fer valer els seus signes d'identitat per deixar mut una altra vegada Chamartín. Ha jugat el Madrid com un equip petit, regalant la pilota des de la sacada de Casillas i intentant viure dels contracops. El Barça, fidel al seu llibre d'estil, ha actuat a partir de la possessió i no ha necessitat la millor versió de Messi per endur-se la victòria. L'argentí, però, ha aparegut per fer una passada magistral en l'1-2, obra d'Abidal, l'home dels gols en la Copa. L'única contra dels blancs que ha fructificat ha significat l'1-0 amb Cristiano Ronaldo superant Pinto per sota les cames. Alves n'ha pres nota i ha moderat les seves pujades per no deixar tants espais al portuguès.
Li ha faltat un pèl de precisió al Barça al primer temps. Tot i així, un cop de cap d'Alexis al pal i dos xuts al pal curt, un d'Iniesta i un altre de Messi, han amenaçat Casillas. També ha tingut a prop el gol Iniesta, que ha fet un mal control i ha rematat massa forçat. Amb el Madrid replegat al darrere, el Barça, a poc a poc, ha anat guanyant presència ofensiva en la rereguarda blanca per acabar capgirant el resultat al segon temps. Novament s'ha avançat el Madrid sense poder batre el Barça al Bernabéu.
La remuntada blaugrana ha començat al segon temps amb un cop de cap marca de la casa de Puyol, que ha agafat l'esquena a Pepe per rematar en planxa. El guió del partit no ha variat. Ha seguit esperant el Madrid tancat al darrere a partir de les sacades de Casillas, un recurs molt pobre per a un equip amb la història del club blanc. Però Mourinho deu entendre que aquesta és l'única manera de poder fer mal el Barça. Avui tampoc ho ha aconseguit. El gol d'Abidal ha tornat a fer justícia.
Menció especial per a Alexis, capaç de protegir la pilota per donar temps a l'arribada dels seus companys. El xilè té un tren inferior molt potent i és molt difícil de desequilibrar, tot i que ha rebut molta llenya. Pepe ha tornat a fer de les seves trepitjant la mà de Messi d'una manera miserable i el rondo gegant del Barça ha acabat lluint un altre cop sobre la gespa del Bernabéu. Guardiola ha celebrat el seu aniversari amb el millor regal possible. Ara cal posar el llaç a l'eliminatòria al Camp Nou.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat

Fitxar?

La coneguda absència d'Afellay des de l'estiu, la marxa de Maxwell al PSG, la presència de Keita a la Copa d'Àfrica, la lesió greu de Fontàs, la lesió de Pedro al famós bíceps femoral, la baixa de llarga durada de Villa... Tot plegat ha tornat a activar el debat sobre si el Barça s'ha de reforçar per afrontar el que resta de temporada, amb una alta càrrega de partits.
Ara mateix Guardiola compta amb 15 futbolistes de la primera plantilla més Isaac Cuenca, però qui pot entrar al Barça mantenint el nivell d'un grup que ha evidenciat ser el millor del món? L'excel·lència que ha agafat aquest equip en els darrers temps fa difícil trobar jugadors que mantinguin o pugin el nivell, que tinguin realment ADN Barça. I aquesta tipologia de futbolistes són caríssims. Quins noms em vénen al cap? Silva (Manchester City), Cazorla (Málaga) o Bale (Tottenham), grans jugadors a uns preus desorbitats i impossibles d'incorporar amb la temporada en marxa. I un 9 més pur? Ha quedat demostrat que aquest perfil no encaixa en el futbol de Guardiola, que aposta per aparèixer a l'àrea i no residir-hi. Eto'o, Bojan i Ibra n'han pagat les conseqüències. El camí que queda és el planter, aquesta tan venerada Masia. El pes futbolístic dels joves del filial no és el mateix que el d'un jugador contrastat a Europa o a la Lliga, però ells són els qui millor coneixen com es juga a Can Barça.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat