La pitjor relliscada de Terry

Després d'11 dies d'absència avui torno al bloc per parlar de la final de la Champions. M'hauria haver agradat estar a Moscou veient el Barça, però em vaig haver de conformar visionant per la tele el Manchester United-Chelsea.
La final va ser molt igualada, amb una meitat per a cada equip. Després d'uns primers 15 minuts de tempteig i d'absolut respecte -els dos conjunts es coneixen massa-, Cristiano Ronaldo va activar el matx amb filigranes pel cantó esquerre. És cert que a vegades fa alguna bicicleta de més lluny de la zona de perill, però quan encara al seu marcador i va per feina és desequilibrant per la rapidesa amb què mou els peus. Essien no és un lateral nat i va patir de valent per frenar el portuguès. Bona decisió la de Ferguson de col·locar Cristiano a l'esquerra perquè no s'hagués de trobar amb un defensa de banda clàssic com Ashley Cole a l'altre cantó. El portugès va obrir el partit percudint per l'esquerra i va estrenar el resultat quan es va anticipar a Essien per connectar un precís cop de cap - una de les seves especialitats- lluny de Cech. La jugada va començar amb una magistral paret entre Scholes i Brown. El Chelsea no estava còmode i vivia d'un joc molt simple: desplaçaments llargs a la recerca de Drogba, que va impartir una classe sobre com es juga d'esquena a la porteria. Tanmateix, els blues tenen intrínseca la capacitat d'aprofitar com pocs equips els espais que els seus migcampistes poden trobar en camp contrari, ja que si Ballack o Lampard es despleguen són molt perillosos. I així van empatar: pilota solta per a Essien, que va xutar i Lampard va caçar un rebot per marcar. L'1-1 va ressucitar els londinencs, que van tirar del seu futbol metal·lúrgic i de Makelele -imperial al melic del camp- per decantar la balança del joc al seu favor. A tot això, Ronaldo va desaparèixer per les magnífices ajudes de Joe Cole a Essien i les espurnes del United sorgien del combatiu Tévez, incansable. Drogba va rematar al pal en la primera ocasió que va tenir d'armar el canó que té a la cama dreta, però ja en la pròrroga va ser expulsat.
En el temps suplementari va continuar la lluita titànica entre tots dos conjunts. Lampard va tornar a topar amb la fusta i Terry, amb Cech batut, va salvar el Chelsea apareixent de manera providencial per desviar una rematada de Giggs, que havia sortit de refresc i va aprofitar una espectacular internada d'Evra, capaç de defensar i atacar a la vegada. Amb la pluja caient amb ganes sobre Moscou, el matx va decidir-se en la sort dels penals. Cristiano Ronaldo, que havia superat amb nota la revàlida de lluir-se en un gran partit, la seva assignatura pendent, es va aturdir i va fallar el seu penal, però Terry no va poder posar el cadenat a la victòria del Chelsea en el seu llançament. El capità blue va relliscar i va rematar al pal en el match-ball dels londinencs. Després van marcar Anderson, Kalou i Giggs, fins que Van der Sar va refusar el xut d'Anelka i va donar la tercera Copa d'Europa al United. Els reds, com ja van fer al Camp Nou contra el Bayern al 1999, van aixecar el trofeu en un final agònic.
FOTO: EFE

Rijkaard, elegant com sempre

La marxa de Rijkaard del Barça seguirà els paràmetres de tranquil·litat que el tècnic ha exhibit en la seva estada de cinc anys a la banqueta blaugrana. Dos anys sense títols i el 4-1 de dimecres passat al Santiago Bernabéu han tret de polleguera els culers, però, com ja vaig dir fa un temps en un altre post, a Rijkaard se'l valorarà més quan no estigui a Can Barça que durant la seva trajectòria a l'entitat. Ell va construir un equip guanyador i la seva incapacitat per fer de policia dolent l'ha acabat condemnant. Aquest vespre s'acomiada de l'afició barcelonista amb una carta publicada al diari Barça Camp Nou que els seguidors podran llegir abans del Barça-Mallorca.. La web del club ha penjat el contingut de l'escrit i us l'adjunto. Gràcies Frank!!!

Gràcies a tots!
Durant cinc anys m’he sentit com a casa meva, encara que sabia que no ho era. No obstant això, he tingut al meu costat molta gent que m’ha donat totes les sensacions i les forces necessàries per passar-m’ho bé.
Vull mostrar el meu agraïment a tota aquesta gent que m’ha ajudat i recolzat en tot moment. Agraeixo també al club i als seus empleats tot l’afecte rebut.
Espero que el pròxim que vingui a viure a aquesta gran casa que es diu FC Barcelona pugui passar-s’ho molt bé, amb l’ajuda d’un Barça unit.

Per sempre dins del meu cor, una cordial salutació.

Visca el Barça!
Visca Catalunya!

Frank Rijkaard

Guardiola, l'escollit

Pep Guardiola serà l'entrenador del primer equip del Barça la temporada que ve. Així ho va decidir ahir la comissió delegada del Club i ho va anunciar TV3 al Telenotícies Vespre. El secretari tècnic Txiki Beguiristáin és el principal avalador de l'actual míster del filial barcelonista. L'opció Guardiola és arriscada, però no em desagrada. L'únic que em preocupa és que pugui cremar-se massa aviat la figura d'un entrenador que coneix com pocs la idiosincràcia de l'entitat, però que té molt poca experiència a les banquetes. Segons TV3, l'exjugador del Dream Team ja té clars els seus plans per dirigir el primer equip: sessions preparatòries a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, dinar plegats i, si cal, entrenaments a les tardes. És a dir, seguir els models italians que ell va tastar al Roma i al Brescia.
Guardiola té una enorme personalitat i és un míster amb caràcter. Ho està demostrant en el seu debut com a tècnic aquesta temporada amb el Barça B, que lidera el grup V de Tercera Divisió. Tot i que mai ha dirigit un conjunt de primer línia, haver estat com a futbolista en vestidors com els del Barça, la Roma o la selecció espanyola és un factor que l'ajudarà a l'hora de portar un grup amb jugadors d'elit. A partir d'ara, Guardiola s'ha de centrar en pujar el Barça B a Segona B, ja que si no és així començarà el periple al primer equip amb la pressió afegida de no haver aconseguit l'objectiu primordial del filial barcelonista. Mentrestant, entre ell, Txiki, Laporta i Soriano han de saber tocar les tecles correctes per confeccionar un bon Barça 2008/2009. I és que, no ens enganyem, molts dels èxits d'un entrenador depenen, en gran part, dels futbolistes que maneja.

Fam per guanyar

El Madrid ja és campió de Lliga. En només dos minuts va capgirar l'1-0 d'Osasuna al Reyno de Navarra i va conquerir el seu títol número 31 al campionat de la regularitat. Els gols de Robben i d'Higuaín van portar els seguidors blancs a la Cibeles. El trist paper del Barça en la competició domèstica ha donat ales als madridistes per fer-se amb dues Lligues seguides sense elaborar un joc del tot convincent. Però el que compta és que la pilota entri i el conjunt de Schuster, com el de Capello va fer l'any passat, ha sabut convertir l'eficàcia en la seva la principal arma per coronar-se campió. Ara bé, la gran diferència entre merengues i culers ha estat la fam dels uns i dels altres per guanyar. La desídia que s'ha instal·lat en les dues últimes campanyes al vestidor blaugrana ha anat de la mà amb la ràbia per vèncer dels madridistes. Ahir, sense anar més lluny, els blancs van fer un esforç colossal per no endarrerir una setmana més l'alirón. Veure Pepe, Sergio Ramos o Henize serrant les dents en busca de totes les pilotes dividides van fer evident que el Madrid volia deixar la Lliga sentenciada a Pamplona. El gol d'Higuaín n'és un exemple. Diarra es va llançar amb tot davant d'un contrincant abans que Sergio Ramos fes la passada que el punta argentí va rematar amb potència. El que ha de fer el Barça amb el projecte que ha d'endegar a partir de la pròxima campanya és envoltar-se de futbolistes amb fam de títols.

L'última farra evitable de Ronaldinho

L'agència de notícies alemanya DPA va destapar ahir dissabte l'última farra de Ronaldinho abans que el Barça es jugués el passi a la final de la Champions a Manchester. El text va sortir publicat a la majoria dels diaris catalans (esportius i generalistes). A continuació us el reprodueixo íntegrament després treure'l de la pàgina web de La Vanguardia.

Barcelona. (DPA).- Ronaldinho baila, baila y baila. Son las 5.15 de la madrugada en Castelldefels y el futbolista está lejos de dar por acabada su noche de fiesta. A unos 1.400 kilómetros su equipo duerme: al día siguiente deben enfrentarse al Manchester United, el partido que terminó con derrota y puso fin al proyecto que él lideró un día. A esa hora de la madrugada el crack ya se despojó de su camisa blanca, y baila "reggaeton" con bellas mujeres en la discoteca Sandunguita. Siete horas antes, es lunes 28 de abril, Ronaldinho cena con seis amigos en el Casanova Beach Club, restaurante y pub del paseo marítimo. En el interior sólo hay una mesa ocupada, además de la del futbolista, que disfruta de un rodizio brasileño de carne. De postre, un suculento buffet de tartas. El rodizio sustituye esta vez a la habitual pasta y pizza del cercano Casanova, restaurante propiedad también del italiano Mimo, amigo y protector del brasileño. Allí lo que más destaca es "el rincón del crack", una esquina en la que se sientan Ronaldinho y compañía para degustar spaghetti carbonara y entrecot y beber clara y vino. Si por algo destaca el "rincón" es por su mural. En él aparece pintada la figura del delantero vestido de azulgrana, con los brazos extendidos en cruz sobre la ciudad de Barcelona, a modo de Cristo del Corcovado en Río de Janeiro. Un Cristo redentor que parece haber perdido su aura. "Es siempre muy atento con los clientes que se acercan, sobre todo con los niños", comentan empleados del local. Ronaldinho firma cuantas camisetas azulgrana haga falta. Un padre y su hija, con la segunda del equipo, entran al restaurante y el jugador atiende a la niña con una sonrisa. El delantero y compañía llegan al "Sandunguita" a la 1.15. Han dejado el Hummer en casa y se mueven en dos Range Rover. Todos lo esperan. Reparte besos y abrazos. Sobre todo, besos. Todos lo conocen, y los que no, buscan conocerlo. Pide cerveza, y todos los presentes, muchos brasileños, posan su mirada en su figura alta, musculosa, con cinta oscura en el pelo, camisa y camiseta interior de tirantes blancas, vaqueros y zapatillas. A las 2.00 sus amigos afinan voces e instrumentos. Ronaldinho canta, toca los timbales y la pandereta y baila sin parar. Invita a cervezas. Hasta media en una pelea. No quiere que nadie le arruine la "noite mais linda". Baila sin rastro de la lesión de adductor que le impide dormir a esa hora junto a sus compañeros en Manchester. Sobre la pista tiene buen movimiento de cadera y de cintura, algo que bien recuerdan muchos defensas. A las 4.00 suena el célebre "Más que nada", se acaba la música brasileña y empieza otra vez el "reggaeton". La noche sigue. Es tiempo de quitarse la camisa. Con su camiseta de tirantes blanca, el brasileño, rodeado de bellas mujeres, demuestra todo su arte como bailarín. "Cierra a las cinco", dicen. Pero pasada esa hora la discoteca sigue abierta y Ronaldinho, bien acompañado, muestra la sonrisa que hace tiempo no enseña en los campos.

Aquesta farra, explicada amb tots els detalls, és un clar exemple del fracàs del codi intern del Barça. No creuen que jugant-se el que es jugava l'equip, el club no hauria d'haver obligat a viatjar tota la plantilla a Manchester per fer pinya? La festeta, doncs, era evitable.

PD: El Barça ha derrotat per 6-0 aquesta tarda un trist València. Messi (de penal), Xavi, Henry (2) i Bojan (2) han estat els golejadors.

El tapat

Ara que ja no està José Mourinho el Chelsea jugarà la final de la Lliga de Campions. La marxa del tècnic portuguès ha fet davallar la tirada mediàtica del quadre londinenc, però vés per on, els blues estan en disposició de coronar-se reis d'Europa el pròxim 21 de maig a Moscou. El conjunt d'Stamford Bridge ha estat el gran tapat de la competició. Sense fer tant de soroll com en edicions anteriors de la Champions ha anat superant rondes fins a plantar-se en la gran final.
Ahir el Chelsea va acabar amb la llegenda del Liverpool de Rafa Benítez. El gol amb què Torres va igualar l'1-0 de Drogba va abocar el matx a la pròrroga, on primer Lampard (de penal) i, novament, Drogba van sentenciar. L'holandès Babel va obrir la porta del miracle red al minut 117 amb un xut sorprenent, però el 3-2 ja no es va bellugar i la festa va ser blue.
L'equip de l'israelià Avram Grant és molt complet. Cech garanteix una enorme seguretat sota pals i està ben escortat per dos centrals magnífics com Carvalho i Terry. Als laterals, l'internacional anglès Ashley Cole ocupa l'esquerra i el reconvertit Essien, un portent físic, juga a la dreta. El mig camp el conformen tres jugadors que aglutinen tècnica i capacitat de fer quilòmetres com Makelele, Ballack i Lampard, mentre que a dalt, l'ivorià Drogba està acompanyat pel traçut Joe Cole i per Kalou o Malouda, dos futbolistes molt veloços. Amb Shevchenko (un cas similar al d'Henry al Barça, ja que ha passat de ser una estrella al Milan a tenir un paper secundari a Stamford Bridge), Anelka, Belletti, o Obi Mikel, entre d'altres, Grant també té suplents de garanties.
Ara el Chelsea intentarà culminar el somni de la Champions a l'Estadi Luzhniki en la final contra el Manchester United, el seu mateix rival en la lluita per la Premier League. Ten Cate i Belletti, triomfadors amb el Barça a París, ja saben què és aixecar una Copa d'Europa recentment.

FOTO: EFE

S'ha acabat

Era una qüestió de fe. He mantingut esperances de veure el Barça a Moscou fins al minut 96, amb aquella falta en què, fins i tot Valdés, ha pujat a rematar, però un equip que no fa cap gol en 180 minuts no mereix accedir a la final. El cercle virtuós s'ha tancat definitivament a Old Trafford, al Teatre dels Somnis. La directiva ja no té el recurs de dir: ''ens queda la Champions''. S'ha acabat. Cal cloure la temporada dignament i començar un nou cicle. L'equip s'ho ha jugat tot a la carta de la màxima competició continental i ha perdut la partida. El gol d'Scholes l'ha sentenciat. En aquests dos partits contra el Manchester el conjunt blaugrana ha donat la cara, però per què només ho ha fet en l'escenari de la Lliga de Campions? El Barça ha descuidat la Lliga d'una manera llastimosa i ha fet gran un Madrid que no està per llançar coets, però que s'apuntarà dos títols consecutius. Que els homes de Rijkaard hagin de fer el passadís als blancs al Santiago Bernabéu serà el càstig que hauran merescut per la trista trajectòria que han traçat en les dues darreres temporades, des d'aquella derrota en la Supercopa d'Europa contra el Sevilla. Amb Ronaldinho absent, Henry desaparegut, Eto'o desconegut i Messi sense ritme, l'equip no ha tingut cap crack que l'hagi pogut rescatar. Demanar-li a Bojan que avui decidís ja era massa. El quadre barcelonista ha tirat a la brossa dos anys de la seva història per la desídia de la junta, del cos tècnic i de la plantilla. Ara segurament es donarà el cop sobre la taula tan reclamat per tothom. Almenys, això espero. Foc nou, si us plau.
FOTO: Reuters

La final de Moscou és possible

El Barça va merèixer un millor resultat, però viatjarà a Old Trafford amb un 0-0 que manté intactes les seves opcions d'accedir a la final de la Champions de Moscou. L'equip blaugrana s'ha volgut jugar tota la temporada a la única carta de la màxima competició continental i ahir va donar el do de pit davant d'una afició que també va estar sensacional. El Manchester va mostrar-se molt conservador, però va aconseguir el seu propòsit d'almenys no encaixar cap gol. Ferguson va apostar per un onze ple de jugadors ofensius com Cristiano Ronaldo, Tévez o Rooney que no va ser una manifestació d'intencions, ja que el plantejament del tècnic escocès va ser més aviat defensiu, amb Ronaldo massa sol a dalt i amb Rooney treballant de mig camp cap a enrere. El portuguès va tenir la clau de l'eliminatòria amb el penal que va fallar al minut dos, una errada que pot ser un gran senyal per al barcelonisme. No pensen que si el Barça ha de quedar eliminat, el destí hauria fet que el xut del crack del Manchester hagués tocat el pal per anar cap a dins i no pas cap a fora? Jo sóc dels qui crec en indicis com aquests. Quan Bakero va marcar al camp del Kaiseslautern en la Copa d'Europa del 92 sempre vaig tenir el convenciment que aquell any guanyaríem a Wembley, i així va ser. No sé, suposo que és una qüestió de fe i de passió pels colors blaugranes.
Al Barça li va faltar el gol. L'equip va fer mèrits per batre Van der Sar, però no ho va aconseguir i buscarà el mateix propòstit a Manchester, on qualsevol diana dels homes de Rijkaard tindrà un valor incalculable. A terres angleses, Henry ha de tenir protagonisme. El francès ha estat una de les icones de la Premier League dels darrers anys i sap que l'afició del Barça encara espera una aparició estel·lar de les seves. Per cert, em preocupa Messi. Ahir, al minut vuit de la segona part, va començar a estirar perquè notava alguna sensació muscular estranya i no va trigar a demanar el canvi. Millor així, ja que d'aquesta manera té opcions de jugar a Old Trafford.

FOTO: EFE

Eto'o

En l'últim post defensava un Eto'o motivat com el millor davanter centre del Barça per a la temporada que ve, però les declaracions que va fer ahir en un acte promocional de Ford posen en entredit la meva teoria. El camerunès va dir que si l'any que ve no guanya títols se n'anirà, com si la sequera del Barça no anés amb ell. Fer unes manifestacions com aquestes a les portes de l'anada de les semifinals de la Champions diuen molt poc en favor del punta africà, que s'ha desmarcat del lema Tots units fem força que el club ha emprat per engrescar l'afició de cara a rebre dimecres el Manchester United.

Benzema?

El nom de Benzema és el que més sona com a reforç del Barça per a la temporada que ve, però jo em pregunto: és un fitxatge necessari? Ara mateix, no. Els millor davanter centre per al conjunt blaugrana és Samuel Eto'o. Els números avalen el camerunès. Peça clau en la consecució de les dues Lligues i la Champions de Rijkaard, en les dues últimes temporades les lesions han maltractat el punta africà, però ara que torna a estar bé i que ha pogut tenir continuïtat duu 14 gols en 14 partits de Lliga. Un Eto'o motivat i en forma no el canvio per Benzema, pel qual el Lió demanarà un preu desorbitat. A més a més, si el club fitxa l'atacant francès, què farem amb Bojan? El de Linyola ha de ser l'altre davanter centre de la plantilla de la temporada que ve. Amb ell i el camerunès els gols estan garantits. El que ha de fer el Barça és pentinar bé el mercat per trobar bons jugadors de bandes que vulguin la pilota a l'espai i aportin quelcom diferent al joc col·lectiu. Molts cops l'equip de Rijkaard s'encalla perquè juga massa al peu. Giuly aportava aquesta desmarcada a l'esquena de les defenses rivals.

La reflexió d'Abidal

"Jo intento estar al 100%, perquè no vull perjudicar l’equip en la recta final tan important que queda i, si veig que no estic al nivell més alt, la meva responsabilitat m’obligarà a dir al tècnic de no jugar"


FOTO: www.fcbarcelona.cat

Flexibilitat tàctica

Llegeixo avui al diari Sport que una de les propostes de Pep Guardiola per si ha d'agafar les regnes del primer equip és no supeditar l'estil de joc només a un 4-3-3. Rijkaard ho està fent i això li està costant moltes crítiques, ja que l'holandès no vol variar aquest plantejament malgrat que els futbolistes que té s'adaptarien perfectament a un 4-4-2 que segurament frenaria millor les embranzides del rival al mig camp i la defensa no patiria tant. Començant pels tres puntes, ni Eto'o ni Henry ni Bojan es troben còmodes a la banda i amb un 4-4-2 podrien jugar més a prop de l'eix de l'atac i col·locar-se entre els centrals rivals per crear perill. És clar que en un hipotètic onze amb aquest esquema, se n'hauria de sacrificar un dels tres, però hi ha hagut molts partits i s'haurien pogut fer rotacions. Amb Messi en forma, jugar amb tres homes al davant és més factible, ja que ell sí que es troba a gust en un cantó (al dret) i només l'home de la banda esquerra estaria lluny de la seva posició natural. El 4-4-2, a més, poblaria la medul·lar d'un efectiu més i faria que l'equip no s'esquerdés quan a Touré Yaya se li acaba la benzina o quan Iniesta i Xavi no tinguin la pilota.
Al darrere, el problema és més greu. La defensa del Barça està molt toveta i qualsevol equip que l'exigeixi una mica pot generar un bon grapat d'ocasions davant Valdés. Les estadístiques dels últims partits, sobretot els de fora de casa, així ho certifiquen, ja que l'equip està encaixant massa gols. De memòria, recordo que el conjunt blaugrana va fer dues dianes al camp de l'Atlètic de Madrid, dues més a Almeria, dues més a Huelva i dues més al Ruiz de Lopera sense vèncer en cap d'aquests desplaçaments. Així és impossible guanyar la Lliga.

La crueltat del futbol

El futbol ha estat duríssim amb el Getafe aquesta nit. L'equip madrileny ha quedat eliminat de la Copa de la UEFA de la manera més cruel possible en els quarts de final de la competició. Rebia el poderós Bayern de Munic amb l'1-1 de l'anada a l'Allianz Arena i ha hagut de jugar des del minut cinc amb 10 homes per l'expulsió de De la Red. Tot i això, l'equip de Laudrup no s'ha arronsat i s'ha avançat abans del descans amb un gol de Cosmin Contra, que ja havia marcat a terres teutones. En la segona part, el Bayern s'ha abocat contra la porteria madrilenya sense acabar de tenir les idees molt clares, ja que no acabava d'entrar bé per les bandes per enviar centrades a dos rematadors nats com Luca Toni i Klose. El Getafe, a la contra, ha pogut sentenciar, però Ribéry ha acabat empatant l'eliminatòria al minut 88 i ha forçat la pròrroga.
En el temps suplementari jo no hauria donat ni un euro per un triomf del conjunt de Laudrup pel cansament acumulat dels seus homes arran de l'expulsió de De la Red. Ara bé, Casquero i Braulio han donat al Getafe un 3-1 que semblava definitiu al primer temps de la pròrroga. El Bayern tornava a estar encallat i ha arribat als darrers cinc minuts del temps extra sense poder marcar. Però un error d'Abbondanzieri ben aprofitat per Luca Toni i un cop de cap del mateix davanter italià en la darrera jugada del matx ha situat un 3-3 que han donat la classificació als alemanys. Per uns moments m'ha vingut al cap la final d'aquella Copa d'Europa que el Manchester United va guanyar al mateix Bayern al Camp Nou amb dues dianes en l'últim sospir. El Coliseum Alfonso Pérez ha quedat glaçat. La mística que acompanya els grans equips s'ha aliat amb el conjunt alemany.
FOTO: EFE

PD: Encara no he parlat del pas del Barça a les semifinals de la Champions. L'equip va estar fatal en la primera meitat per la bona pressió del Schalke 04. Però Touré, tot just abans del descans, va fer el gol que va portar la tranquil·litat a la grada. A la represa, els alemanys no van poder mantenir el ritme que havien imposat al primer temps i el Barça va jugar més còmode. L'1-0 ja no es va bellugar. L'equip de Rijkaard s'enfrontarà, com era previsible, al Manchester United amb l'objectiu d'accedir a la final de Moscou. Vist el d'ahir, apel·lo a un acte de fe per creure que podem eliminar els anglesos, que van passar ronda tot reservant homes com Cristiano Ronaldo i Rooney. Avui s'han lesionat Iniesta i Márquez i la gran esperança per batre el United és Leo Messi. L'argentí ha de posar la marxa més que necessita el Barça per estar al nivell del futbol vertiginós que, per exemple, dimarts van oferir l'Arsenal i el Liverpool. Això passa per tenir un mig camp molt fort i posar l'ànima en cada jugada.

Futbol d'alta velocitat

Impressionant partit el que van jugar ahir el Liverpool i l'Arsenal amb el pas a les semifinals de la Champions en joc. Els de Benítez van acabar passant ronda per l'idil·li que viuen amb la màxima competició continental, però a cap dels dos equips se'ls pot retreure res. Van jugar a un ritme altíssim i l'eliminatòria va estar pendent d'un fil durant molta estona fins que va caure del cantó dels reds. Diaby va avançar l'Arsenal a passada d'Hleb en un gran inici de partit dels gunners, però el Liverpool va empatar a la sortida d'un córner mitjançant Hyypia, que va fer un gran treball defensiu per davant de Reina i al costat de l'eslovac Skrtel, tot un descobriment. Aleshores, va passar a dominar el conjunt de Benítez, que es va posar per davant mitjançant Torres, autor d'un golàs a la mitja volta. Al niño li van de meravella els aires d'Anfield i continua sent decisiu. Wenger se la va jugar tot posant en joc Van Persie i el rapidíssim Walcott, que va deixar enrere quatre rivals i va creuar tot el camp per cedir a Adebayor el 2-2 que classificava els londinencs. Era el minut 84, però 60 segons més tard el Liverpool va tornar a posar-se per davant a través de Gerrard al convertir un penal comès per Touré sobre Babel, que havia entrat per no donar respir als defenses de l'Arsenal. L'holandès, a més, va acabar posant la rúbrica amb el 4-2 després d'aprofitar un contracop.
El futbol va viure un gran dia, amb dos equips que van jugar un partit sense pausa que els seguidors van agrair. Mentrestant, a Stamford Bridge, el Chelsea no va perdonar i va derrotar el Fenerbache per 2-0 (gols de Ballack i Lampard als minuts quatre i 87) per passar ronda. Ara l'espera el Liverpool en semifinals. Avui és el torn de Barça, que ha de certificar l'eliminació del Schalke 04 al Camp Nou després del 0-1 que va aconseguir a terres alemanyes. La Champions és la gran il·lusió de la temporada per al conjunt blaugrana. El Manchester United també ho té bé per passar, ja que rep el Roma amb un 0-2 aconseguit a l'Olímpic de la capital italiana.

Laporta s'equivoca

Joan Laporta va oferir ahir la seva pitjor cara durant la Trobada de Penyes Barcelonistes de L'Hospitalet. El president del Barça va pronunciar un discurs que semblava que li hagués escrit el pitjor dels seus enemics. Amb un to agre, arrogant i populista, va criticar els mitjans de comunicació i va culpar l'entorn i els "falsos barcelonistes" de voler desestabilitzar el club i "entabanar" l'opinió d'alguns socis. Laporta va manifestar que l'equip "no està tan malament com diuen alguns". A més a més, va demanar unitat per no fer el joc "als qui volen mal" al Barça. En definitiva, va matar el missatger. Després d'haver detectat el problema que hi havia en plantilla la temporada passada, no ha actuat i la trajectòria dels homes de Rijkaard continua amb un rumb erràtic. Les manifestacions del màxim mandatari barcelonista delaten que està nerviós per la delicada situació de l'equip i únicament han servit per donar raons als seus opositors per criticar la seva actitud. Laporta va intentar apagar el foc de la crisi que viu l'equip amb benzina. Hores més tard, el conjunt blaugrana va fer un partit digne contra el Getafe, però va viure renyit amb el gol i es va haver de contentar amb un 0-0. L'equip va voler, però no va poder, ja que va rematar tres cops al pal. El públic va estar sensacional. Va esperar que acabés el matx per mostrar la seva indignació amb la primera mocadorada de l'era Laporta. El missatge del soci és que ja està cansat de tot el que envolta el club i que ningú no reaccioni tot donant un cop sobre la taula. Dimecres, nova revàlida contra el Schalke 04 amb el pas a les semifinals de la Champions en joc. Aquesta és la gran il·lusió de l'afició blaugrana després de la nova decepció per no poder-se acostar novament al Madrid, que havia empatat a Son Moix.

El KO de Ronaldinho

Ronaldinho difícilment tornarà a jugar amb la samarreta del Barça. El 9 de març passat va disputar contra el Vila-real el que segurament pugui haver estat el seu darrer partit amb l'elàstica blaugrana. El brasiler pateix, segons el comunicat mèdic del club, una ruptura musucular a l'adductor mitjà de la cama dreta, i estarà sis setmanes de baixa. El doctor Ricard Pruna ha dit aquest migdia que veu difícil que el 10 barcelonista disputi algun partit més aquesta temporada. Ronnie es va trencar en l'entrenament de dijous en una acció fortuïta i la ruptura es va confirmar l'endemà a través d'una ecografia. Segons ha explicat Pruna, el trencament muscular no té res a veure amb les molèsties que sentia el jugador a la part dreta del pubis, i ha apuntat que no eren símptoma d'una pubàlgia.
El més curiós del cas és que Ronaldinho va completar la sessió preparatòria durant la qual es va trencar. Va ser al vestidor quan va queixar-se i les proves mèdiques han confirmat la ruptura. Normalment, quan es manifesta una lesió d'aquestes és difícil que el jugador que la pateix pugui seguir exercitant-se (recordin el cas de Messi contra el Celtic) i si Ronnie ha d'estar unes sis setmanes de baixa vol dir que el trencament és d'uns quatre o cinc centímetres, ja que sempre s'ha dit que es recupera un centímetre per setmana. Sigui com sigui, ara, amb el brasiler lesionat i amb un comunicat que ho ratifica, potser es deixarà de parlar tant del jugador i l'equip pugui adquirir la tranquil·litat que necessita per esgotar les seves últimes opcions en la Lliga i pensar en guanyar la Champions. Si aquell Madrid de Mijatovic, Seedorf i companyia va guanyar la setena Copa d'Europa a Amsterdam el 20 de maig de 1998 en una temporada horrible dels blancs (van quedar quarts a la Lliga a 11 punts del Barça), l'equip de Rijkaard també pot coronar-se campió a Moscú. Jo, per si de cas, ja tinc els bitllets d'avió reservats.
FOTO: Reuters

L''Eurogetafe' continua fent de les seves

El Getafe, rival del Barça diumenge a la Lliga, ha aconseguit un valuós empat (1-1) a l'Allianz Arena contra el Bayern de Munic en l'anada dels quarts de final de la Copa de la UEFA. Els alemanys són els grans favorits al títol, però hauran de fer un gol al Coliseum Alfonso Pérez si volen seguir endavant. El conjunt de Laudrup ha patit amb la intensitat que els bavaresos han posat en el seu joc al primer quart d'hora del partit. Entre l'enèrgica posada en escena del Bayern i la respondabilitat d'una gran cita com aquesta, al Getafe li ha costat endollar-se al matx i al minut 25 ha encaixat l'1-0 després d'un cop de cap de l'italià Luca Toni a la sortida d'un córner. El punta transalpí ha estat la referència ofensiva dels alemanys, que, a poc a poc, han anat perdent el domini que havien aplicat en els compassos inicials del partit. El Getafe ha anat de menys a més i, quan De la Red, Casquero i companyia han revifat, el públic local de l'Allianz Arena ha començat a patir. De fet, tret del primer quart d'hora, el duel ha estat molt disputat. La pluja ha posat el to heroïc a la gesta dels madrilenys, que han empatat al minut 90 a través de Contra amb un gol de bandera que farien bé de veure en els resums. El romanès ha picat la pilota per sobre de Kahn després de recollir un refús i internar-se a l'àrea. Abans d'aquest 1-1, Manu havia enviat un cop de cap al pal en aprofitar-se d'una sortida horrorosa de Kahn. Ara caldrà veure si el Getafe paga l'esforç que ha fet avui en el partit de diumenge contra el Barça. Les armes dels madrilenys ja les coneixem: bon tracte de la pilota, rigor defensiu i una fe cega en les seves possibilitats. De la Red, Celestini, Casquero, Granero, Albín i Pablo aporten moltes coses de mig camp cap amunt, ja que combinen classe i força.
FOTO: Reuters

Comunicat del FC Barcelona

02.04.2008 22:30, a la web del club

"El FC Barcelona desmenteix de manera rotunda que s'hagi decidit rellevar l'entrenador Frank Rijkaard per a la temporada que ve. El tècnic holandès té contracte en vigor fins a la temporada 2009 i la Junta Directiva hi té dipositada tota la seva confiança."

El comunicat es va fer públic després que TV3 hagués dit que Joan Laporta hauria donat el vistiplau perquè Pep Guardiola deixi el Barça B quan acabi la temporada i es faci càrrec del primer equip en substitució de Rijkaard.

Amb un peu a semifinals

El Barça s'ha imposat al camp del Schalke 04 per 0-1 i ha donat un pas per accedir a les semifinals de la Lliga de Campions. Ara els blaugranes tractaran de finiquitar l'eliminatòria dimecres que ve al Camp Nou. Bojan ha tornat a ser l'home-gol de l'equip en un partit en què els homes de Rijkaard han fet un primer temps molt seriós amb el joc de conservació de pilota com a arma principal. L'equip ha tornat a davallar físicament en la segona meitat i els teutons s'han crescut, però Valdés no ha hagut de recollir la pilota del fons de la xarxa. Altintop i Bordon han gaudit de les millors opcions de gol del Schalke sense trobar els tres pals. Els alemanys han demostrat que el joc aeri és la seva principal amenaça, però s'han mostrat innocents en els metres finals. Del Barça, més del mateix dels últims partits. Eto'o no es troba còmode a la banda, Henry apareix molt poc, Bojan sempre aporta coses positivies i el mig camp s'enfonsa a la segona meitat, quan se li acaba la benzina a Touré Yaya i Xavi i Iniesta queden desprotegits. Els dos petits necessiten la pilota i pateixen quan no la tenen i el rival té superioritat a la medul·lar. Avui, almenys, l'equip ha aconseguit mantenir la porteria a zero, però ha patit en les centrades laterals o córners pel poder aeri dels locals. En l'altre partit de la nit, el Manchester United ha derrotat el Roma per 0-2 amb dianes de Cristiano Ronaldo i Rooney.
FOTO: Reuters

Imperdonable

Imperdonable, vergonyós i certament impropi d'un equip que pretén guanyar la Lliga. El Barça que aquest vespre s'ha deixat remuntar un 0-2 al Ruiz de Lopera ha deixat molt que desitjar. Escoltar Rijkaard dient que ''hem de demanar disculpes als nostres socis per aquest resultat'' ja no em serveix de res. L'equip és tan fràgil que s'esmicola quan rep el primer revés. Amb 1-2, Valdés ha parat un penal i no he vist cap jugador que ho celebrés amb un gest de ràbia. Per acabar-ho d'adobar, 27 segons després ha arribat l'empat a dos, obra del central Juanito al controlar amb el pit dins l'àrea un servei de banda. Rijkaard té una gran part de la responsabilitat del que està passant, però els veritables culpables de la situació actual són la junta i els jugadors. Els gestors del club han permès l'autogestió, als futbolistes se'ls ha donat una confiança que no han merescut i al tècnic se'l veu incapaç de redreçar el rumb. La nit que havia de disparar les opcions del Barça a la Lliga ha acabat relegant el conjunt blaugrana a la tercera posició, ja que el Vila-real s'ha imposat a l'Atlètic de Madrid (3-0) i ja és segon.
FOTO: Reuters

Dia D

El Barça juga avui contra el Betis (20.00 h. / PPV) amb l'objectiu de guanyar i posar una pressió màxima al Madrid en el duel que demà l'enfrontarà al Sevilla al Santiago Bernabéu. Els homes de Rijkaard tenen davant seu una nova oportunitat de dir si volen o no aquesta Lliga. Fins ara les respostes els dies en què podien donar un cop sobre la taula han estat negatives, però la muntanya russa en què viu instal·lat el cap de la taula els brinda una nova ocasió. Novament ni Deco ni Márquez ni Ronaldinho han viatjat amb l'equip, però els qui estan tirant del carro en els darrers partits mereixen tota la confiança. Els Bojan, Iniesta, Xavi, Eto'o i companyia són ara mateix els baluards d'un equip que viu enmig de la depressió que assetja Ronaldinho. Els interrogants que envolten el crack brasiler floten en l'ambient blaugrana i acaparen un gran protagonisme en les rodes de premsa de jugadors i tècnic. Però Ronnie avui no estarà al Ruiz de Lopera i faríem bé d'oblidar-lo mentre ell no doni senyals de vida i manifesti que vol remar amb tot el grup per arribar a bon port. A banda del cas Ronaldinho, l'altre tema estrella dels darrers dies ha estat on es jugaria el Betis-Barça. Al migdia d'ahir, després de tota una setmana de dubtes, el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva va suspendre de manera cautelar la sanció de dos partits de tancament del Ruiz de Lopera pel cop d'ampolla que va rebre Armando i el feu bètic acollirà el matx. Aquest era l'objectiu del club verd-i-blanc davant la visita del Barça i el taquillatge que deixarà a les arques de l'entitat. Un cop més la Lliga de les Estrelles ha demostrat que no està a l'altura de les circumstàncies en situacions com la que ha envoltat l'escenari del partit d'aquest vespre.

Zambrotta i la seva adaptació al Barça

Aquest matí, fullejant el diari Sport, m'ha cridat l'atenció la secció La frase del día, ja que el rotatiu barceloní ha fet referència al titular de l'entrevista que Luis Martín va fer al blaugrana Zambrotta i que va publicar ahir a El País. Segons l'italià: ''He jugat més la pilota en un any a Espanya que a Itàlia en quatre''. La frase del futbolista de Como m'ha semblat tan bona que ràpidament m'he connectat a la pàgina web de El País per llegir-hi l'entrevista completa. La conversa entre Luis Martín i Zambrotta és deliciosa i he decidit adjuntar-la en aquest post. Les diferències entre com es veu el futbol a Espanya i a Itàlia queden paleses.

Pregunta. Al fichar por el Barcelona, dijo que afrontaba una aventura. ¿La ha disfrutado o la ha padecido?

Respuesta. La estoy disfrutando, aunque no es fácil. Jugar de defensa en el Barça es un gran desafío. No es fácil dejar el calcio y jugar en España. Tienes muchos hábitos adquiridos. No sólo he cambiado el modo de vida. Lo más importante es que he cambiado la manera de jugar. Es completamente diferente la forma de entender el juego desde la visión italiana o desde la española.

P. En Rotterdam, en 2000, una pancarta jaleaba el catenaccio cuando jugaba Italia.

R. En España también hay equipos defensivos. El Roma, el Juventus y el Milan no son defensivos. La concepción de lo que es un espectáculo o no es diferente en uno y otro país. En Italia, un 1-0 puede ser espectacular porque hay una cultura del valor defensivo. En España es igual de importante, pero se valora menos.

P. Maldini dijo que era una alegría ser defensa en el Milan. ¿Es un calvario en el Barça?

R. En Italia, la educación futbolística es diferente de la de España y especialmente a la del Barça. Allí te enseñan que, si eres defensa, basta con recuperar la pelota para que no te metan gol. Aquí, no; ser defensa en el Barça exige mucho. Debes pensar en muchas cosas. Debes hacer un trabajo de calidad porque estás obligado a participar en el ataque y ser exigente en todas las decisiones. No es fácil ser lateral en el Barça. A mí me ha obligado a una reforma. La diferencia está en tener la pelota y jugarla.

P. ¿Por qué?

R. En Italia hay buenos futbolistas, claro, pero yo, un defensa, he jugado más veces la pelota en una temporada en el Barça que en cuatro en Italia. El fútbol español es distinto sobre todo en ese aspecto. Me ha sorprendido la calidad del futbolista español con la pelota. Desde que juego en el Barça y conozco el nivel, cada vez es más difícil explicarme por qué la selección no gana. Atendiendo a la calidad de sus jugadores, España gana poco.

P. ¿Ganó Italia el último Mundial por calidad?

R. No; no éramos el equipo con más calidad, pero nadie quiso ganarlo más que Italia. Fue por orgullo. Teníamos un gran grupo y queríamos ser campeones. Cada día vuelvo a empezar, pero sé que gané el Mundial. De niño, vi a Maradona en México y quise esa Copa. La gané y ahora, para mí, Berlín es para siempre.

P. ¿España no gana por una cuestión de mentalidad?

R. No lo sé, sólo digo que me sorprende. Me resulta difícil explicárselo a mis amigos. Tiene a Xavi, Iniesta, Cesc, Torres... Tiene grandes futbolistas, pero le falta suerte. Es raro.

P. De los compañeros que ha tenido, ¿con quién se queda?

R. ¡He jugado con los mejores! Cannavaro, Totti, Del Piero, Thuram, Iniesta, Messi, Nedved, Ronaldinho, Eto'o...

P. ¿Y defensas?

R. Las defensas del Juventus, la de Italia en el Mundial... La del Barça, con Puyol, Márquez, Abidal, Milito, Valdés... He tenido suerte. He jugado siempre con excelentes futbolistas. Y juego con Iniesta cada día. Es un jugador increíble.

P. ¿En qué se parecen Lippi y Frank Rijkaard?

P. En que han ganado. Hacer campeón a un equipo depende de muchas cosas y lo han logrado. Son distintos. Rijkaard es más cercano al jugador, pero Lippi también es muy afectuoso. Son grandes.

P. Dicen que su cocina también es grande.

R. Bueno, me gusta cocinar. No siempre, pero cuando puedo... Un poco de pasta a la matriciana... Mi especialidad es una sopa de fagioli, ¿sabe qué es?

FOTO:www.fcbarcelona.cat

El Betis-Barça, on?

Encara no se sap on es jugarà el Betis-Barça de la pròxima jornada de Lliga. El partit està previst per a les 20.00 h. de dissabte que ve, però l'escenari es desconeix. De moment, el conjunt verd-i-blanc ha anunciat que no designarà cap estadi per acollir el matx i que deixa aquesta decisió en mans de la Federació Espanyola de Futbol. Com recordareu, el Ruiz de Lopera ha estat clausurat per a dos partits arran del cop d'ampolla que va rebre el porter de l'Athlètic de Bilbao Armando, però el Betis ha recorregut el càstig davant Apelació. El conjunt sevillà, en cas necessari, acudirà al Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva, tot i que la Federació ha instat l'entitat bètica a indicar en quin camp jugarà el primer partit de suspensió. La incertesa sobre l'escenari del partit fa que el Barça no pugui moure fitxa per a la reserva d'un hotel on concentrar els seus jugadors. Tot estaria solucionat si el càstig per la bretolada contra Armando s'hagués resolt amb dos partits a porta tancada al mateix Ruiz de Lopera.

La muntanya russa

La Lliga 2007/2008 a la Primera Divisió és una autèntica muntanya russa. Ni el Madrid ni el Barça la volen tancar definitivament i el Vila-real ha decidit pujar-se a l'atracció per mirar d'aigualir la festa als blancs i als blaugranes. Per veure com ha anat evolucionant la distància entre el Madrid i el Barça en les últimes nou jornades, mirin aquestes dades:
Jornada 21 Madrid 53 punts i Barça 44 punts DIFERÈNCIA: 9 punts
Jornada 22 Madrid 53 punts i Barça 47 punts DIFERÈNCIA: 6 punts
Jornada 23 Madrid 56 punts i Barça 48 punts DIFERÈNCIA: 8 punts
Jornada 24 Madrid 56 punts i Barça 51 punts DIFERÈNCIA: 5 punts
Jornada 25 Madrid 56 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 2 punts
Jornada 26 Madrid 59 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 5 punts
Jornada 27 Madrid 62 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 8 punts
Jornada 28 Madrid 62 punts i Barça 55 punts DIFERÈNCIA: 7 punts
Jornada 29 Madrid 62 punts i Barça 58 punts DIFERÈNCIA: 4 punts
Ara queden nou jornades més per decidir el campió. Ahir, al Gol a Gol, Ricardo Pastor, Pitoniso Pito, va dir que guanyaria la Lliga el Madrid.

Màxima emoció a la Lliga

En el post d'aquest matí m'acomiadava amb una pregunta que ha acabat convertint-se en realitat. I és que s'han combinat una victòria del Barça a l'Estadi davant el Valladolid amb una derrota del Madrid al Bernabéu contra un València crescut. Això vol dir que tornen els quatre punts de diferència entre el conjunt de Rijkaard i el cap de la Lliga. Els dos grans del campionat són dos gegants amb peus de fang que es donen vida un a l'altre setmana rere setmana. La irregularitat dels blancs i dels blaugranes manté oberta la competició fins al punt que el Vila-real ja està a només sis punts del liderat i també té opcions al títol. Qui falli menys guanyarà.
El Barça ha derrotat el Valladolid (4-1) en un partit que ha escenificat la muntanya russa en què viu instal·lat. L'equip ha començat bé, amb bones opcions de gol de Bojan i Iniesta, però l'encarregat d'obrir el resultat ha estat Eto'o, que ha batut Asenjo en la seva primera rematada a porteria després de connectar de primera una centrada de Bojan. Ara bé, un cop ha fet l'1-0, el Barça ha perdut el nord, el Valladolid se li ha pujat a les barbes i Sesma ha empatat des del punt fatídic gràcies a un penal inexistent comès per Thuram sobre Llorente. Des d'aquest moment i fins a la clausura del primer temps, el quadre castellà ha tingut més presència ofensiva que els blaugranes, completament desorientats. La llum l'ha tornat a obrir Iniesta al començament del segon temps amb el 2-1 i Bojan, que ha fet el tercer en una jugada que ha començat amb un fora de joc de Puyol. Amb el partit sentenciat, els dubtes han tornat a la defensa del Barça i el Valladolid ha rematat dos cops a la fusta abans que, novament Bojan, firmés el 4-1 definitiu a porta buida després d'una assistència d'Eto'o. El pitjor del Barça és la sensació d'inseguretat que manté al darrere, ja que el conjunt de Mendilíbar, amb molt poc, li ha creat massa problemes. La falta de confiança de la rereguarda blaugrana és alarmant. Al mig camp, Iniesta i Xavi són els qui aporten la lucidesa, mentre que Yaya Touré ha perdut fiabilitat des que arrossega problemes a l'esquena i l'equip queda descompensat quan el rival pressiona. Gudjohnsen no ha millorat aquest aspecte quan ha entrat per l'ivorà. A dalt, Rijkaard té un problema: Henry, Eto'o i Bojan ofereixen el millor d'ells mateixos com a davanters centre, però han d'anar permutant aquesta demarcació per ocupar les bandes de l'atac.
El Madrid, per la seva banda, ha patit una derrota dolorosa al seu camp. Villa ha marcat el 0-1, Raúl ha capgirat el resultat amb dues dianes, però, de nou Villa, i després Arizmendi, aquest al minut 88, han donat el triomf als homes de Koeman, que en quatre dies han batut els dos primers de la Lliga. Perdre a casa un partit que els blancs dominaven per 2-1 és un cop dur i certifica el seu mal moment. La setmana moguda a Can Barça ha fet que es parlés poc del Madrid, però l'absència de Van Nistelrooy continua passant factura als homes de Schuster, també fràgils en defensa. El Madrid acumula dues derrotes seguides i la setmana que ve rep el Sevilla.

LES ÚLTIMES NOU JORNADES
Jornada 30 Madrid-Sevilla / Betis-Barça / Vila-real-At. Madrid
Jornada 31 Mallorca-Madrid / Barça-Getafe / Sevilla-Vila-real
Jornada 32 Madrid-Múrcia / Recreativo-Barça / Almeria-Vila-real
Jornada 33 Racing-Madrid / Barça-Espanyol / Vila-real-Valladolid
Jornada 34 Madrid-Ath. Bilbao / Deportivo-Barça / Betis-Vila-real
Jornada 35 Osasuna-Madrid / Barça-València / Vila-real-Getafe
Jornada 36 Madrid-Barça / Recreativo-Vila-real
Jornada 37 Saragossa-Madrid / Barça-Mallorca / Vila-real-Espanyol
Jornada 38 Madrid-Llevant / Múrcia-Barça / Deportivo-Vila-real

FOTOS:AP

Judici al Camp Nou sense Ronaldinho

El Barça ha entrat en un carrer sense sortida on l'espera l'afició del Camp Nou amb el vas de la paciència ple fins dalt. L'equip rep aquesta tarda el Valladolid en horari infantil (17.00 - PPV) sabent que ha de sumar un triomf convincent per recuperar una mica del crèdit que ha perdut en els darrers partits. Qui juga amb foc es pot cremar i els homes de Rijkaard ho estan fent. El soci culer comença a estar fart que la dinàmica del grup sigui la mateixa durant tant de temps i que no hi hagi solucions. Ronaldinho s'ha tornat a borrar. Ho va fer contra l'Almeria, va dir que estava bé per viatjar a Mestalla i ara novament té molèsties. En què quedem? El metges ja van deixar clar que no tenia cap lesió. El brasiler que va canviar la història del club continua en les seves hores més baixes. Tampoc estaran Deco ni Márquez i els qui donaran la cara són els mateixos dels últims dies, els Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Bojan, Eto'o, Milito i companyia. El cercle virtuós de Laporta s'ha convertit en un cercle viciat perquè al vestidor els jugadors han tingut màniga ampla, amb Ronaldinho al capdavant. Ni codi interni ni Marc Ingla. Els pegats que ha anat posant la junta no han servit per a res. L'equip continua amb un rumb erràtic alarmant. Ahir, en roda de premsa, Rijkaard no va tenir miraments per dir que avui sí Ronaldinho ha arribat en bones condicions per entrenar. Que cadascú tregui la lectura que vulgui de les declaracions del míster, que dijous va tornar a defensar el grup tot dient que si s'han de buscar culpables que mirin cap a ell. Tot aquest ambient enrarit es farà palès aquesta tarda al Camp Nou. Amb el somni de la Champions encara viu i amb l'objectiu d'esgotar fins a l'últim dia les opcions en la Lliga, el jugadors que saltin a la gespa per rebre el Valladolid ho han de donar tot per regalar una bona victòria a l'afició que li doni raons per no tirar definitivament la tovallola. S'imaginen que es combinin un triomf del Barça i una derrota del Madrid al Bernabéu contra un València crescut?

Decadència a Mestalla

He tingut una setmana atrafegada i fins avui no he pogut actualitzar el bloc. Ho faig després de tornar de matinada de Mestalla, on he vist dos equips molt tous en defensa que s'han jugat el passi per a la final de la Copa del Rei en un matx que ha destapat les carències dels uns i dels altres. El Barça va ser pitjor que un mal València. Koeman va passar de ser escridassat quan va accedir a l'estadi txe a ser venerat pel públic amb el triomf del seu equip. I tot, perquè la defensa blaugrana és un autèntic colador. La línia més fiable del primer tram de la temporada està fent aigües en els moments decisius. Abidal i Zambrotta són una ombra d'aquells laterals que il·luminaven el món quan no eren a Can Barça. Puyol i Milito tampoc estan fins, i ni Valdés fa aquelles aturades que tan bé van anar a l'equip en molts partits de no fa pas gaires mesos. Fer dos gols al Calderón, a Almeria i a Mestalla i no guanyar cap d'aquests partits parla molt malament de l'engranatge defensiu blaugrana. A València, i això no és culpa de la defensa, el conjunt de Rijkaard només va fer la sensació d'anar en busca del rival en la recta final del matx, quan ja no li quedava més remei que tirar cap amunt. Amb el gol d'Henry (2-1), Mestalla tremolava i els seguidors txe no podien ni empassar saliva, però és que en la següent jugada Mata va fer el 3-1, una diana tan imperdonable com el 2-2 de l'Almeria de diumenge passat en Lliga. Tampoc és just carregar totes les tintes contra la línia defensiva. L'equip no té alegria. Està immers en una profunda depressió i no es veu cap jugador que esperoni els companys sobre la gespa.
La decadència del Barça continua sense aturador i l'equip segueix encallat en les eliminatòries amb la tornada fora de casa. Des d'aquella derrota contra el Sevilla a Mònaco en la Supercopa d'Europa, el quadre barcelonista manté una dinàmica descendent que ningú aconsegueix frenar. No hi ha fam de títols i ningú dóna un cop sobre la taula.

El Barça no vol la Lliga

El Barça tenia aquesta tarda l'oportunitat de tornar a posar-se a cinc punts del Madrid, però s'ha quedat a set després de l'empat a dos amb què ha tancat la seva visita a Almeria. Dos gols de córner han impedit als blaugranes sumar una victòria que necessitaven per obrir novament el campionat de bat a bat.
Bojan ha avançat l'equip de Rijkaard en una acció d'oportunisme. El de Linyola ha estat titular a la punta d'atac juntament amb Eto'o i Iniesta i ha tornat a demostrar el seu olfacte golejador. Després, el Barça s'ha diluït i l'Almeria l'ha assetjat amb l'1-1, obra de Pulido al rematar lliure de marca un servei des de la cantonada, i amb dues acciones que han desbarat entre Valdés i Milito. L'aparició d'Henry, que en la seva primera intervenció ha servit l'1-2 a Eto'o, ha tornat a donar avantatge al quadre barcelonista, però un cop de cap d'Uche al minut 84 en un altre córner -Abidal ha badat- ha acabat certificant l'empat a dos final. El segon gol dels andalusos ha arribat quan Milito ja no era al camp per expulsió. Ara bé, això no és excusa per encaixar el 2-2 en una nova sacada des de la cantonada. Un equip que s'està jugant la Lliga no pot fallar d'aquesta manera en el marcatge. Sort que durant la setmana l'equip va entrenar-se dos dies a porta tancada per defensar bé les jugades d'estratègia del rival.
Ahir abordava la poca fiabilitat dels dos grans de la Lliga i avui m'ho ha ratificat el conjunt de Rijkaard. Un mal Madrid lidera la Lliga perquè el Barça encara està sent pitjor. No hi ha volta de full. Tanmateix, em resisteixo a aixecar la bandera blanca i atorgar el títol als homes de Schuster, ja que al pas que van els dos equips no seria d'estranyar que continuïn fallant. El Vila-real, mentrestant, ja està a només dos punts dels blaugranes, que dijous tenen una cita cabdal a Mestalla per passar a la final de la Copa.
FOTO: AFP

El Barça té la paraula

El Barça té la clau per tornar a obrir la Lliga demà al camp de l'Almeria (19.00 /PPV). El Madrid no ha pogut trencar el malefici que el persegueix a Riazor, on ha tornat a ser víctima del Deportivo, que ja fa 17 anys que no perd contra els blancs a casa. Els gallecs han guanyat per 1-0 en un partit insípid. Pepe s'ha fet en pròpia porta l'únic gol del partit. Els homes de Schuster han quallat una actuació horrorosa i continuen sense tenir la fiabilitat pròpia d'un líder sòlid. Un xut d'Sneijder que ha marxat fora a la segona part ha estat la millor opció ofensiva dels madridistes, encara més inoperants que en la derrota en Champions contra el Roma. La pobra impressió del Madrid ha vingut marcada pels pocs recursos que ha ofert per intimidar el porter Aoute.
El Barça ha sortit reforçat per la trista imatge madridista, però si demà no és capaç de vèncer al camp de l'Almeria de poc li haurà servit el triomf del Deportivo. El problema és que els blaugranes tampoc s'han mostrat fiables en la competició domèstica, almenys fins avui, i han viatjat amb les baixes de Jorquera, Ezquerro, Zambrotta, Márquez, Touré, Deco, Messi, Ronaldinho i Giovani. Tot i així, l'onze que posarà en joc Rijkaard serà competitiu al cent per cent i és hora que l'equip doni un cop sobre la taula per dir: estic en disposició de guanyar la Lliga. No hi ha excuses. El Barça té la paraula. A les nou de la nit de demà ha de tornar a estar a cinc punts del Madrid.

El camí cap a Moscou

La sort s'ha aliat amb el Barça en el sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions. El conjunt de Rijkaard se les haurà amb el Schalke 04 alemany, el rival més assequible que hi havia al bombo. A més a més, la tornada serà al Camp Nou, cosa que encara atorga als blaugranes més opcions de passar a semifinals. Aquí és onarribarien les veritables complicacions, ja que el quadre barcelonista s'hauria de veure les cares amb el Manchester United o el Roma amb la tornada lluny de la capital catalana. A l'altre cantó del quadre, Liverpool i Arsenal lluitaran per ser el rival del Chelsea o del Fenerbache.
El Schalke 04 és l'actual cinquè classificat a la Bundesliga, amb 12 punts menys que el Bayern, el líder de la taula. La temporada 96/97 va guanyar la Copa de la UEFA i per primer cop en la seva història participarà als quarts de final del a Champions. El gran perill del quadre teutó és el davanter centre Kuranyi (foto), internacional per Alemanya a pesar que també té les nacionalitats panamenya i brasilera. El tècnic de l'equip és el també alemany Mirko Slomka. El Schalke va passar als vuitens de final de la Lliga de Campions com a segon classificat del grup del Chelsea i per davant del València. A Mestalla va empatar a zero i al seu camp va perdre per 0-1 contra el conjunt txe.
Si hagués pogut triar un rival del Barça per als quarts de final de la Lliga de Campions hauria escollit el Schalke, però m'hauria agradat més tenir una vareta màgica per fer que els blaugranes tinguessin la tornada, tant dels quarts de final com de semifinals, al Camp Nou. Aleshores el contrincant m'hauria preocupat menys. Entenc que els homes de Rijkaard passaran ronda, però després no tindran més remei que jugar les semis amb la tornada com a visitant, i aquesta és una de les assignatures pendents de l'equip. Així van caure contra el Chelsea i el Liverpool en Champions i davant el Getafe en Copa del Rei. Els blaugranes poden canviar la tendència dijous que ve a València. Si és així, podrem mirar el futur amb més optimisme.

La gran veritat de Clemente

Javier Clemente sempre ha dit les coses clares i ahir va pronunciar una veritat com un temple quan va referir-se a l'estat anímic de la plantilla del Múrcia, l'equip que ha apostat per ell amb l'objectiu de buscar la permanència a Primera. Segons el tècnic basc, els jugadors ''han cobrat a final de mes i suposo que estaran bé. Tenen un bon viure, entrenen pel matí i es diverteixen. Són uns privilegiats de la vida. Si estan malament anímicament, que se'n vagin a la contrucció o al psiquiatra. Deixem-nos de castanyes i el que cal fer és jugar bé a futbol''.
Clemente té tota la raó del món. Mireu cap a Can Barça: els tècnics van donar ahir un dia i mig de festa als jugadors després de perdre contra el Vila-real i quedar-se a vuit punts del Madrid.

Espectador de luxe

El blaugrana Leo Messi va presenciar ahir el partit de Tercera Divisió entre el Castelldefels i el Vilanova. Els locals van imposar-se per 1-0. El crack argentí va firmar un munt d'autògrafs i es va mostrar molt accessible. L'espanyolista Zabaleta també va estar a la grada dels Canyars.

Només Iniesta... i Xavi

El Barça ha tirat per la borda tota la feina que va fer per posar-se a dos punts del Madrid i mantenir viva la Lliga amb dues derrotes seguides que l'han tornat a deixar a vuit punts del blancs. Els blaugranes no han pogut amb el Vila-real aquesta nit al Camp Nou i han caigut per 1-2 en un partit que ha confirmat el pobre bagatge de Ronaldinho, Eto'o i Henry en atac. Només Iniesta ha tingut les idees clares per desequilibrar. El de Fuentealbila és l'únic que ha tirat endavant amb fermesa i ha fet la passada de l'únic gol del Barça, obra novament de Xavi, el salvador dels darrers partits. La visita del Submarí groc a l'estadi barcelonista ratifica la poca fiabilitat dels homes de Rijkaard en els partits de gran envergadura. El del Calderón n'era un i el van perdre. El d'avui, un altre, i també derrota, com en el clàssic contra el Madrid de la primera volta o en l'anada de les semifinals de la Copa contra el València amb aquell 1-1 final. La temporada passada la tònica va ser similar en les grans cites.
El pitjor d'avui és que el conjunt blaugrana no ha tingut fluïdesa per trenar bones jugades i cap dels cracks (Henry, Eto'o i Ronaldinho) han marcat les diferències. Senna ha anotat el 0-1 de penal, Xavi ha empatat al culminar una gran jugada conduïda per Iniesta, però Tomasson ha aprofitat que la defensa del Barça ha badat per certificar l'1-2 final. El gol del triomf dels de La Plana m'ha recordat en certa manera als que la campanya passada van aconseguir el Betis i l'Espanyol al Camp Nou i que van ser tan decisius en el desenllaç de la Lliga. Cazorla ha posat la pilota a l'àrea, Eguren ha anat a buscar-la i l'ha posada al mig perquè Tomasson, amb la rereguarada blaugrana aturada i reclamant un fora de joc inexistent, tanqués el partit després de marxar de Valdés. Posteriorment, ha tornat a marcar Senna en una nova falta de concentració defensiva dels blaugranes, però l'assistent ha aixecat la bandera i ha invalidat la jugada a pesar que el brasiler nacionalitzat espanyol estava en posició correcta.
Henry i Eto'o no estan gens fins i arriben tard a la rematada o estan imprecisos en la passada definitiva. Ronaldinho ho prova, però no acaba d'arrencar. En la primera meitat ha jugat amb llibertat de moviments i molt centrat sense aparèixer amb continuïtat. De fet, se l'ha vist més endollat quan ha jugat obert a la banda esquerra, des d'on ha col·laborat en la confecció del gol de Xavi. Un xut de falta a la creueta ha estat la seva millor aportació de cara al gol. A més a més, els córners del Barça continuen sent pessigolles per al rival de torn i les pujades d'Abidal o Zambrotta pels laterals poc aporten si no van acompanyades de bones centrades. L'equilibri aquest cop no l'ha posat Touré, que ha tingut al seu davant un totterreny com Senna, ben escortat per Eguren.
Ara el Barça ha de tornar a oblidar-se del Madrid i anar dia a dia a la Lliga sense pensar en els blancs. Els blaugranes han de posar tota la carn a la graella en la Copa i la Champions per evitar el més temut pel seguidor culer: passar de lluitar per tres títols a quedar-se sense opcions en les tres competicions en poc temps.
FOTO: Reuters

Les meves alternatives a Rijkaard

José Mourinho està en boca de tothom. Ahir va reaparèixer en un acte públic a València a propòsit de la promoció d'un producte de Samsung i d'Adidas i va fer les seves primeres desclaracions des que va abandonar el Chelsea. Mou té clar que la temporada que ve vol entrenar i que el seu desig és fer-ho a Espanya o a Itàlia. El Barça és una de les seves opcions, però va assegurar que ni ha firmat res amb ningú ni ha arribat a cap acord verbal. L'únic que va deixar clar és que vol anar a un equip que el vulgui de veritat, sense dubtes. El portuguès també va defensar la seva filosofia del futbol i la seva aposta per un 4-3-3, esquema que agrada a Can Barça. De fet, el Chelsea dels dos primers anys de Mourinho a Londres va ser un equip que va fer un bon futbol, i això va conduir-lo a dos títols seguits de la Premier League. Mourinho és una de les alternatives a Frank Rijkaard a la banqueta barcelonista i no em desagrada. Ha demostrat que coneix el futbol modern i té l'avantatge de saber com és la idiosincràcia del club. En les eliminatòries de Champions Chelsea-Barça de les últimes temporades es va guanyar a pols l'odi de l'afició culer, però això no ha d'hipotecar el seu possible retorn al Camp Nou, on ja va exercir d'ajudant de Bobby Robson.
De l'entrenador portuguès se n'està parlant molt com a possible inquilí de la banqueta blaugrana des de fa temps, però hi ha un altre tècnic que, sense fer tant de soroll, també encaixaria en el perfil que agrada al soci del Barça. Parlo de Michael Laudrup. Manté el Getafe viu a la Copa, a la UEFA i amb una bona trajectòria a la Lliga, i l'estil amb què juguen els seus equips encaixa amb la filosofia barcelonista. En contra seva hi ha la poca experiència que té com a míster, però tampoc la tenia Rijkaard abans de ser l'home escollit per Laporta i els resultats que ha obtingut són elogiables. Ahir vaig estar veient el Getafe al camp del Benfica i em va causar una gran impressió amb De la Red i Casquero dominant el tempo del matx i amb Pablo o del Moral fent de les seves als dos cantons de l'atac. Laudrup, a més, té el respecte de l'afició blaugrana pel futbol que va mostrar-li en la seva etapa al Dream Team i la seva marxa al Madrid està més que oblidada. La del danès em sembla una altra gran alternativa a Rijkaard.
La darrera de les meves preferències pel que fa a entrenadors que puguin rellevar l'actual entrenador del Barça és Wenger, que continua fent una gran tasca a l'Arsenal. Si vingués acompanyat de Cesc seria fantàstic.
No vull acabar aquest post sense lloar la figura de Rijkaard, que ha tornat al Camp Nou el bon futbol del Dream Team. A l'holandès se'l valorarà més amb el pas dels anys, quan ja hagi abandonat Barcelona.

En què quedem?

Schuster, després que el Madrid quedés eliminat de la Champions ahir a la nit davant el Roma: ''Per a mi això no és una derrota''.

Raúl, més realista: ''La derrota és una gran decepció''.

Barça, OK; Sevilla i Madrid, KO

Els vuitens de final han posat fi a la singladura en la Champions 2007/2008 del Sevilla i del Madrid. L'únic equip de la Lliga de les Estrelles que continua viu a la màxima competició continental és el Barça, que únicament ha hagut de lamentar la lesió de Messi -baixa sis setmanes- en el retorn a Europa. El conjunt blaugrana va encarrilar la seva eliminatòria contra el Celtic a Escòcia i la va finiquitar ahir al Camp Nou en només tres minuts, el temps que va necessitar Xavi per fer l'únic gol de la tornada després d'una magnífica jugada col·lectiva. La resta del matx va tornar a aportar un conjunt barcelonista contemporitzador que va anar consumint els minuts al tran tran amb la feina feta. La ruptura al terç proximal del bíceps femoral de la cuixa esquerra que es va fer Messi va ser el punt més negre de la nit. Això és el que diu la web del Barça sobre la lesió de l'argentí: ''Els Serveis Mèdics del club volen deixar constància que, des del començament de temporada, el jugador ha estat seguint un treball específic adequat a les seves característiques. El resultat de les dades obtingudes a través dels diferents treballs i controls ha facilitat la disponibilitat del jugador per a cada partit''. Per aquest motiu, en cada partit es decidia la participació de Leo Messi en cada compromís esportiu. També s'especifica que, malgrat aquesta tasca de prevenció, "com en qualsevol lesió, però, hi ha un factor accidental que és difícil de preveure. Aquest tipus de treball específic amb el jugador es continuarà fent el que resta de temporada''.
El Sevilla va caure ahir al Sánchez Pizjuán en la tanda de penals contra el Fenerbache. Els andalusos van perdre una ocasió històrica de passar als quarts de final de la Lliga de Campions i confirmen la muntanya russa en què viuen instal·lats tota la temporada. El Madrid, per la seva part, ha estat un equip sense recursos al Santiago Bernabéu i ha perdut per 4-2 en el global de la seva eliminatòria (1-2 aquesta nit) contra el Roma. Aquesta és la quarta temporada seguida que els blancs cauen als vuitens de final de la Champions i ara només poden optar al títol de Lliga. Ara falta veure com afecta aquesta eliminació als madridistes en el partit contra l'Espanyol del cap de setmana. Del Roma m'ha encantat Vucinic, que ha entrat al camp en la recta final del matx i que ha dut de corcoll Pepe i Miguel Torres.
El balanç dels equips del campionat espanyol als vuitens de final de la màxima competició europea contrasta amb la trajectòria dels conjunts anglesos. L'Arsenal, el Manchester i el Chelsea han passat ronda i el Liverpool ho té molt bé per seguir la mateixa línia a costa de l'Inter. Això demostra que la Premier League és la millor Lliga del vell continent.
PD: El Schalke ha eliminat el Porto als penals.

Tornen els cinc punts

Jornada negativa per al Barça, que aquest vespre ha perdut al Vicente Calderón (4-2) i que torna a estar cinc punts pel darrere del Madrid, victoriós en la seva visita al camp del Recreativo (2-3). El conjunt de Rijkaard ha decebut. Ha fet una bona mitja hora, amb un gol de Ronaldinho de tisora inclòs, però quan millor ho tenia ha contemporitzat en excès i ha acabat destrossat pel Kun Agüero, l'autèntic artífex del triomf matalasser. Puyol tindrà malsons amb l'argentí, que l'ha dut pel camí de l'amargura. Davant la situació que vivia l'Atlètic de Madrid, eliminat de la UEFA i amb la confiança pel terra, el millor que li podia passar al conjunt blaugrana era estrenar el marcador per encendre el Calderón. Ara bé, aleshores li ha faltat l'ambició i la rapidesa amb què va jugar contra el Celtic o el València. El partit era prou important com per donar més la cara, però haver encaixat quatre gols parla molt poc a favor de l'equip. La del Manzanares era una cita en què se li reclamava molt més als homes de Rijkaard. El tècnic tampoc ha estat fi en la confecció de l'onze. M'esperava Messi com a titular al costat de Ronaldinho i Eto'o, i penso que hi ha dies -avui n'era un- en què les rotacions han de passar a segon terme. A Huelva, el retorn de Robinho ha donat aire al Madrid, que ha guanyat no sense polèmica. S'han avançat els andalusos, però Raúl -en fora de joc- i Robinho -dos gols- han donat el triomf als blancs.
FOTO:AFP

Un crack en potència

L’israelià Gai Yigaal Assulin, de 16 anys, és una de les grans promeses del futbol base blaugrana. En el partit de la primera volta contra el Vilanova (21 d'octubre del 2007) va debutar a Tercera Divisió i va abandonar el camp dels Alumnes Obrers tot carregant una de les maletes del material del Barça B. A pesar d’enviar una pilota al pal, aquell dia va tenir poc temps per brillar, però amb el pas dels mesos està demostrant que progressa adequadament. El seu un contra un és letal. Diumenge passat el vaig veure en acció al Miniestadi i em va causar una gran impressió. Va jugar durant molts minuts enganxat a la banda esquerra, i en la primera meitat Aleix –central dret del Vilanova– va haver de reclamar ajudes per poder aturar-lo. Les cobertures eren l’única manera de frenar aquest talent natural, un crack en miniatura que dribla a una gran velocitat per generar desequilibri. La pedrera blaugrana s’havia especialitzat durant molts anys a treure organitzadors amb el perfil de Pep Guardiola, l’ara tècnic del Barça B, però en els últims anys han sorgit davanters com ara Messi, Bojan o Giovani. Gai pot ser el pròxim. Les condicions les té. Ara les ha de saber explotar per arribar a l’elit del futbol. Si en el partit de la primera volta contra el Vilanova l’israelià va tenir un paper secundari, al Minestadi va ser una de les figures del matx i el futbolista requerit a la sala de premsa. Al seu país també el comencen a seguir. Tant és així que Barça TV va demanar-li unes declaracions en hebreu per enviar-les a Israel.