Flexibilitat tàctica

Llegeixo avui al diari Sport que una de les propostes de Pep Guardiola per si ha d'agafar les regnes del primer equip és no supeditar l'estil de joc només a un 4-3-3. Rijkaard ho està fent i això li està costant moltes crítiques, ja que l'holandès no vol variar aquest plantejament malgrat que els futbolistes que té s'adaptarien perfectament a un 4-4-2 que segurament frenaria millor les embranzides del rival al mig camp i la defensa no patiria tant. Començant pels tres puntes, ni Eto'o ni Henry ni Bojan es troben còmodes a la banda i amb un 4-4-2 podrien jugar més a prop de l'eix de l'atac i col·locar-se entre els centrals rivals per crear perill. És clar que en un hipotètic onze amb aquest esquema, se n'hauria de sacrificar un dels tres, però hi ha hagut molts partits i s'haurien pogut fer rotacions. Amb Messi en forma, jugar amb tres homes al davant és més factible, ja que ell sí que es troba a gust en un cantó (al dret) i només l'home de la banda esquerra estaria lluny de la seva posició natural. El 4-4-2, a més, poblaria la medul·lar d'un efectiu més i faria que l'equip no s'esquerdés quan a Touré Yaya se li acaba la benzina o quan Iniesta i Xavi no tinguin la pilota.
Al darrere, el problema és més greu. La defensa del Barça està molt toveta i qualsevol equip que l'exigeixi una mica pot generar un bon grapat d'ocasions davant Valdés. Les estadístiques dels últims partits, sobretot els de fora de casa, així ho certifiquen, ja que l'equip està encaixant massa gols. De memòria, recordo que el conjunt blaugrana va fer dues dianes al camp de l'Atlètic de Madrid, dues més a Almeria, dues més a Huelva i dues més al Ruiz de Lopera sense vèncer en cap d'aquests desplaçaments. Així és impossible guanyar la Lliga.