Un crack en potència

L’israelià Gai Yigaal Assulin, de 16 anys, és una de les grans promeses del futbol base blaugrana. En el partit de la primera volta contra el Vilanova (21 d'octubre del 2007) va debutar a Tercera Divisió i va abandonar el camp dels Alumnes Obrers tot carregant una de les maletes del material del Barça B. A pesar d’enviar una pilota al pal, aquell dia va tenir poc temps per brillar, però amb el pas dels mesos està demostrant que progressa adequadament. El seu un contra un és letal. Diumenge passat el vaig veure en acció al Miniestadi i em va causar una gran impressió. Va jugar durant molts minuts enganxat a la banda esquerra, i en la primera meitat Aleix –central dret del Vilanova– va haver de reclamar ajudes per poder aturar-lo. Les cobertures eren l’única manera de frenar aquest talent natural, un crack en miniatura que dribla a una gran velocitat per generar desequilibri. La pedrera blaugrana s’havia especialitzat durant molts anys a treure organitzadors amb el perfil de Pep Guardiola, l’ara tècnic del Barça B, però en els últims anys han sorgit davanters com ara Messi, Bojan o Giovani. Gai pot ser el pròxim. Les condicions les té. Ara les ha de saber explotar per arribar a l’elit del futbol. Si en el partit de la primera volta contra el Vilanova l’israelià va tenir un paper secundari, al Minestadi va ser una de les figures del matx i el futbolista requerit a la sala de premsa. Al seu país també el comencen a seguir. Tant és així que Barça TV va demanar-li unes declaracions en hebreu per enviar-les a Israel.

Sense comentaris

Villar, amb la samarreta del Madrid
FOTO: As

Bon Barça, malgrat l'empat

Un gol de Xavi en el temps de descompte ha donat al Barça un empat a un curt pels mèrits que ha fet sobre la gespa del Camp Nou en l'anada de les semifinals de la Copa del Rei contra el València. Els blaugranes han generat ocasions de sobres per aconseguir un millor resultat, però els ha faltat encert en els últims metres. El conjunt txe ha fet un partit extremadament defensiu, amb gairebé tot l'equip esperant a partir del mig camp i emparant-se en algun contracop, fins que Villa, en l'únic xut a porta dels de la capital del Túria, ha fet el 0-1. El més important és que els homes de Rijkaard no han tirat la tovallola en cap moment i han picat pedra fins que han trobat el gol de l'empat. Aquest és la imatge del Barça que vol l'afició, la d'un equip amb fe i abocat a l'atac. El quadre barcelonista ja porta 15 partits seguits sense perdre i continua creixent. L'empat m'ha deixat un bon sabor de boca i entenc que el València s'hagi queixat amargament de les mans d'Eto'o en el gol de Xavi. El conjunt de Koeman ha millorat molt respecte al partit de Lliga contra el Barça a Mestalla. Ara es veu un equip, almenys, organitzat, que sap a què juga. Per cert, la retransmissió de Telecinco no m'ha agradat gens. Ni la realització ni els comentaris m'han convençut. L'eliminatòria es decidirà a Mestalla el pròxim 20 de març, quan no crec que hi hagi moltes variacions en els plantejaments dels dos equips. Haurà de ser el Barça qui busqui la porteria rival contra un rival que segurament jugarà a la contra.
FOTO: Efe / Xavier Bertral

Juande Ramos ja triomfa a Anglaterra

Els èxits que Juande Ramos va obtenir amb el Sevilla (dues Copes de la UEFA, una Supercopa d'Europa, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya) han tingut continuïtat en la seva aventura a Anglaterra a les files del Tottenham. L'extècnic sevillista va conduir diumenge els Spurs a guanyar la Carling Cup, el primer títol del conjunt de White Hart Lane en els darrers nou anys.
Un gol de l'exmadridista Woodgate a la pròrroga va posar fi a la resistència del Chelsea amb un 2-1 final després de les dianes que havien marcat Berbatov i Drogba. Juande va agafar el Tottenham a finals d'octubre amb l'equip tercer per la cua a la Premier League. El seu debut es va produir en la quarta ronda de la Carling Cup contra el Blackpool amb un 2-0. A la Lliga, el tècnic manxec també va millorar els registres de l'equip, que ara ja ocupa l'onzena posició. El seu primer títol a Anglaterra no va fa més que augmentar el crèdit que s'havia guanyat amb justícia al Sevilla. Ara podrà planificar la temporada que ve amb temps per incrementar el potencial dels Spurs.
Juande Ramos ha explotat com a míster en les últimes temporades i on pitjor rendiment ha ofert és a Barcelona. A la capital catalana va dirigir el Barça B i l'Espanyol amb mals resultats, ja que amb el filial barcelonista va baixar a Segona B en la temporada 96/97 i amb els periquitos va ser cessat en la jornada 5 de la temporada 2002/2003, quan l'equip era cuer. L'aventura a Montjuïc va anar seguida d'una temporada al Màlaga (10è classificat a Primera) i del seu aterratge al Sánchez Pizjuán, on es va consagrar defintivament. Ara està seguint l'estel·la de Rafa Benítez i s'ha convertit en un altre entrenador fet a la Lliga espanyola que ja és idolatrat al bressol del futbol.

La pitjor imatge del cap de setmana

La pitjor imatge esportiva del cap de setmana s'ha vist a la Premier League anlgesa. Als tres minuts de joc del Birmingham-Arsenal el local Taylor va deixar fora de combat el davanter dels gunners Eduardo. La imatge parla per ella mateixa. Eduardo, un brasiler nacionalitzat croat, ho té cru per jugar l'Eurocopa, ja que pateix una ruptura de tíbia i peroné.

FOTO: Reuters

El futbol és per a llestos

''El futbol és per a llestos''. La frase l'ha pronunciat fa molt pocs minuts el president del Getafe, Ángel Torres, per explicar el triomf del seu equip al Santiago Bernabéu. I és que el conjunt de Michael Laudrup ha guanyat per 0-1 amb un gol de murri. Robben havia marcat a l'altra porteria, però l'acció ha estat invalidada correctament per un fora de joc de Raúl. Ara bé, mentre els jugadors blancs no se n'havien adonat i celebraven el gol, Casquero ha engegat una contra que Uche ha culminat amb l'única diana del matx. El còctel sorgit entre la victòria del Getafe al coliseu blanc i el 5-1 que el Barça ha endossat al Llevant, fa que el conjunt blaugrana ja només estigui a dos punts del Madrid. Les dinàmiques dels dos grans de la Lliga s'han invertit en les últimes setmanes. El Barça està amb confiança. Juga bé i ha recuperat el gol. Avui només li ha tremolat el pols entre l'1-1 de Riga i el 2-1 de Messi, ja que la segona meitat ha estat un festival dels homes de Rijkaard. Eto'o ha firmat un hat trick que l'ha convertit en la figura del matx. La Lliga està ben viva. Els símptomes de debilitat del Madrid són clars. Tres derrotes seguides després de la golejada al Valladolid han dut els blancs al seu moment més delicat de la temporada. Fa dies que no es veuen ni les aturades providencials Casillas ni els gols de Van Nistelrooy, i l'equip de Schuster ho està pagant. Els dubtes han agafat l'AVE.
FOTO: Reuters

La reconquesta

El Barça va demostrar a Celtic Park que pot recuperar el nivell de joc que el va convertir en referència amb dues Lligues i una Champions. Però de res servirà l'exhibició de Glasgow si l'equip no és capaç de mantenir les bones sensacions de dimecres en les pròximes cites. La primera és diumenge contra el Llevant, el cuer de la Lliga.
La reconquesta passa per convertir en signes d'identitat la pressió i l'actitud que tot el col·lectiu va oferir contra el Celtic. L'equip va aconseguir fer el camp petit per evitar que el quadre escocès tragués còmodament la pilota i que les segones jugades es convertissin en aliades seves. El gol d'Henry, per exemple, va néixer d'una recuperació de Ronaldinho. El brasiler no va conduir gaire la pilota, ja que ràpidament la va cedir al francès, que va fer la resta amb un xut marca de la casa. El bon partit a Celtic Park va coincidir amb la reaparició dels quatre fantàstics. No havien coincidit en una convocatòria des del primer partit de Lliga al camp del Racing, i van aprofitar l'aparador de la Champions per reivindicar-se. Arriba el moment decisiu de la temporada i Rijkaard podrà comptar amb les seves grans figures. Ara la feina del míster serà saber gestionar el concurs de cadascú, però amb Henry, Ronaldinho, Messi i Eto'o entonats l'afició pot ser optimista.
La defensa va ser la línia més fluixa a Celtic Park. Tanmateix, la sobrietat que la rereguarda venia demostrant des de mesos enrere no ha de quedar en entredit per una sola nit. Si al nivell defensiu que l'equip ha mostrat durant la major part de la temporada se li uneixen els gols dels homes que han de marcar les diferències el futur és engrescador.
FOTO: AP/Jon Super

Gran Barça

El Barça s'ha vestit de gala al Celtic Park per demostrar a Europa el talent de tot el seu col·lectiu. L'equip de Rijkaard ha guanyat per 2-3, però ha merescut un triomf molt més ampli. Els escocesos han donat la pilota al conjunt blaugrana i s'han fet un fart de córrer al darrere dels Messi, Ronaldinho, Henry i companyia. L'estadística de la possessió de la pilota ho diu tot: 63% a favor del Barça i 37% per al Celtic. I la de xuts, també: 19 dels blaugranes (nou entre els tres pals) i només quatre dels verd-i-blancs (tres a porta). Ara bé, l'eficàcia dels locals ha estat total, ja que amb dos gols en dues rematades de cap han obligat el Barça a remuntar dues vegades.
Feia dies que no es veia el quadre barcelonista tan desbocat en atac, amb un joc de combinació tan eficient de cara a barraca. Els homes de Rijkaard han sabut embotellar el Celtic al seu camp durant molts minuts amb una pressió enorme de mig camp cap amunt a partir de Touré Yaya, Deco, Iniesta, Ronaldinho, Henry i Messi. La lectura de dir que el Barça s'ha exhibit per la feblesa del rival no em val, ja que aquest mateix Celtic es va desfer del Milan per 2-1 en la primera fase d'aquesta edició de la Champions i cap equip havia aconseguit vèncer a Celtic Park en partit europeu des que el Barça ho va fer (1-3) en la temporada 2004/2005.
Messi ha respost el gol inicial de Vennegoor of Hesselink després d'una paret amb Deco i d'un xut amb la punta del peu. Després ha marcat Robson amb un cop de cap afortunat que ha agafat Valdés a contrapeu, però la dinàmica que duia el partit feia veure que el Barça s'acabaria imposant i aleshores ha aparegut Henry amb un gol majestuós, d'aquells que feia a l'Arsenal i que havíem vist un munt de vegades en els resums dels partits de la Champions quan el francès era l'ídol dels gunners. Tití s'ha perfilat cap a la dreta i ha enroscat la pilota per enviar-la al pal llarg. Al primer temps havia avisat amb una rematada a la sortida d'un córner després de parar la pilota amb el pit i ha acabat acaronant el hat trick en dues ocasions que no han entrat de miracle. Messi també ha recuperat un bon to i ha posat la sentència amb un gran moviment dins l'àrea per fer el seu sisè gol a la Lliga de Campions i col·locar-se com a màxim realitzador de la competició. L'altra bona notícia han estat els símptomes de recuperació de Ronaldinho, a qui se l'ha vist tornar a riure sobre un camp de futbol. Cops de taló, assistències, ganes de participar...El brasiler ha gaudit damunt la gespa i ha de seguir creiexent. Del partit també m'agradaria destacar Puyol, Touré i Abidal, que s'han menjat el camp. A més a més, Deco ha tingut una gran presència al mig camp i ha sabut aparèixer al balcó de l'àrea, com en l'1-1 de Messi. El pas als quarts de final està pràcticament fet. A la tornada (4 de març al Camp Nou), l'únic que ha de vigilar el Barça és el joc aeri del Celtic.
La nit d'avui també ha deparat la derrota del Sevilla per 3-2 al camp del Fenerbache, el 0-0 entre l'Arsenal i el Milan a l'Emirates Stadium i l'1-1 del Manchester United a l'estadi del Lió, on ha destacat el golàs de Benzema, el crac del futur.
FOTO: AP

El Madrid haurà de remuntar

El Madrid ha tornat a la Champions amb una derrota per 2-1 al camp del Roma. L'equip blanc ha seguit el mateix camí que va traçar al Ruiz de Lopera dissabte passat. S'ha avançat al marcador, però ha acabat perdent i necessitarà remuntar l'eliminatòria al Santiago Bernabéu. El gol dels madridistes ha estat molt a l'estil Raúl, que ha desviat un xut de Guti lluny del porter local. Tanmateix, primer Pizarro i després Mancini han capgirat el resultat. Com ja li va passar al camp del Betis, el Madrid ha rematat al pal mitjançant Van Nistelrooy en la recta final. Això vol dir que alguna cosa ha canviat en la dinàmica dels blancs. Fa poc, quan arribaven a dalt no perdonaven i quan li creaven ocasions Casillas exercia d'heroi. Ara està rebent gols amb una major facilitat i en moments puntuals li falta un punt d'encert per superar el porter rival. El Roma no ha exhibit el tarannà típic dels equips italians. Pateix en defensa, però arriba amb molts homes (Perrotta, Totti, Giuly i Mancini) a l'àrea contrària. Mentrestant, al mig camp, De Rossi fa d'equilibrista. Aquesta nit Totti no ha aparegut gaire, però n'ha tingut prou amb una sola guspira per embolicar la troca amb la passada del 2-1 dels italians.
La resta de la jornada d'aquesta nit a la Lliga de Campions s'ha completat amb el 0-0 del Chelsea al camp de l'Olympiakos, l'1-0 del Schalke 04 al Porto i el triomf per 2-0 del Liverpool contra un inoperant Inter.
FOTO: AP

Paraula de Cruyff

Johan Cruyff va ser el protagonista del Gol a Gol d'ahir al vespre. L'holandès va parlar amb Xavi Torres de diverses qüestions de l'actualitat blaugrana. Aquí van algunes de les frases de l'extècnic del Dream Team del Barça.
Sobre Ronaldinho:
''Quan ets jove només pots ser el millor quan físicament estàs al mateix nivell que els rivals. I per aconseguir-ho has d'entrenar-te i sacrificar-te. Només si t'entrenes i et prepares pots marcar la diferència. El que passa és que el millor de Ronaldinho és la jugada individual. No és un jugador que passi la pilota al primer toc i al no fer-ho, la seva recuperació es fa més difícil''
Sobre Messi:
''Estem anant massa ràpids i s'ha d'estar més tranquils. Ja sabem que aquí només fan falta dos dies per fer una estrella i tres per desfer-la. No conec ningú amb 20 anys que sigui adult. Se l'ha d'ajudar i dir-li què és el que pot fer per millorar''.
Sobre Rijkaard:
"A Catalunya ens cansem, fins i tot, de guanyar. Rijkaard té molta qualitat i ha donat al Barça un senyoriu que no tenia. Té coses positives i negatives, com tothom, però ha fet un treball fantàstic i el Barça ha tornat a guanyar simpaties del món del futbol i això és bestial''.
Sobre Mourinho:
"Mai no he parlat d'ell amb la directiva, ni m'han preguntat per ell ni he parlat mai d'ell. Abans que vingui un entrenador s'ha de veure si quadra amb el projecte. Això és difícil que ho vegin els dirigents, que saben molt poc de futbol''.
Hi ha Lliga?
''No crec que la tinguem a l'abast, però ara hi ha morbo i competició. Falta molt, però si a manca de tres mesos estàs vius en les tres competicions és que les coses les has fet bé, cosa que no vol dir que juguis bé. Tots corren i per ara és la millor manera de sobreviure''.

FOTO: Jordi Cortina - El Periódico

Cinc punts

El Barça és a cinc punts del Madrid gràcies al seu triomf a La Romareda i a la derrota blanca al camp del Betis. La millor combinació de resultats per als blaugranes es va donar amb Ronaldinho establint l'1-2 a Saragossa amb un penal discutible. Va ser l'assistent qui va veure mans de Juanfran al fer un control dins l'àrea. Penal polèmic, però victòria blaugrana. A Madrid es deuen estirar dels cabells amb la senyalització d'aquesta pena màxima i ho entenc, ja que si la història s'hagués produït al revés (ha passat altres vegades) a la capital catalana tot serien retrets cap a l'assistent i el col·legiat de torn. És el que té el futbol. Però tornant al partit del Barça, ahir els homes de Rijkaard van tornar a fer un partit incomplet. Bona primera part i fluix segon temps. Això de jugar 90 minuts a un nivell alt sembla una quimera al vestidor blaugrana. Sigui com sigui, la fe que dies enrere reclamava Iniesta (ahir sacrificat incomprensiblement) per creure en l'equip torna a tenir fonaments si ens agafem als guarismes i a la diferència de cinc punts. I és que el joc dels homes de Rijkaard continua generant dubtes en massa moments. L'equip ha tret quatre punts en les dues visites seguides que ha fet al Sánchez Pizjuán i a La Romareda, però en tots dos partits ha estat ferit de mort en passatges puntuals i s'ha hagut d'agafar a Valdés. Per sort, el Madrid tampoc camina gaire fi i comença a estancar-se fora de casa en cites menors com les d'Almeria o del camp del Betis. La temporada passada, una de les creus del Barça en la segona volta van ser els desplaçaments. Es repetirà la història amb els papers canviats?
FOTO: www.as.com

L'hora dels cracs

Tarda i nit plenes d'emoció a la Lliga. El Madrid juga al Ruiz de Lopera a partir de les vuit (PPV) i el Barça ho farà a La Romareda a les deu (TV3 i La Sexta). Per als blaugranes no hi ha una altra sortida que guanyar faci el que faci l'equip de Schuster, ja que en el millor dels casos (victòria barcelonista i derrota blanca) la diferència al capdavant de la taula es reduiria a cinc punts.
Ronaldinho apunta a titular com a acompanyant d'Henry i Messi en la davantera que hauria de marcar les diferències a l'espera del retorn d'Eto'o. Però m'agradaria veure el brasiler a l'esquerra, el francès al mig i l'argentí a la dreta. Henry ha reivindicat aquesta setmana un lloc a l'eix de l'atac per estar més a prop de la porteria i Rijkaard hauria de fer-li cas. A més a més, on Messi fa mal és enganxat a la dreta per driblar cap al centre i Ronaldinho es troba a gust tirat a l'esquerra per fer el mateix. Sense extrems nats, aquestes ubicacions són les que millor s'adeqüen als tres futbolistes en qüestió. L'objectiu final és el gol. L'equip necessita el millor d'Henry, Messi i Ronaldinho per tirar endavant a la Lliga, a l'espera que torni la Champions i la Copa del Rei. Amb Eto'o a punt per a dimecres al camp del Celtic, el Barça afronta un mes decisiu en la present campanya. Ara que l'equip està ferm al darrere, és l'hora de recuperar l'instint matador a dalt. En 30 dies els blaugranes jugaran nou partits que marcaran el seu futur. I Rijkaard podria tenir per fi plegats els quatre fantàstics.

El Calderón més cursi

El Madrid ha anunciat avui el contracte vitalici amb Casillas i Raúl, els dos grans símbols actuals del club. El president Calderón ho ha explicat amb un estil molt cursi: ''Avui que celebrem els dia dels enamorats podem dir que Iker Casillas, Raúl i el Madrid s'estimen, es complementen i es necessiten, i per això han decidit unir-se de per vida''. Déu n'hi do.

I Víctor Valdés?

La premsa de Madrid continua reivindicant la presència de Raúl a la selecció espanyola per disputar l'Eurocopa de l'estiu que ve a Àustria i Suïssa. El davanter madridista està fent una bona campanya, però Luis Aragonés prefereix mirar cap a un altre cantó i passar del 7 blanc. Segurament aquesta és la seva darrera oportunitat de poder participar en una cita d'aquestes característiques, però veient el tarannà del seleccionador és gairebé impossible que Raúl sigui un dels escollits en la llista definitiva. Si el beneficiat ha de ser Bojan, endavant. Ara bé, els números del punta del Madrid (és juntament amb Güiza el màxim golejador espanyol de la Lliga amb 11 dianes) el fan mereixedor d'estar amb la roja.
Però, perquè només es parla de Raúl quan hi ha un altre jugador que està demanant a crits la seva presència a la selecció i amb el qual s'està fent una gran injustícia? Saben de qui parlo oi? Sí, de Víctor Valdés. El porter del Barça està quallant una campanya esplèndida. Només ha rebut 15 gols en 23 partits de Lliga, tres menys que Casillas, i encapçala el trofeu Zamora. Però Luis Aragonés no se'n recorda d'ell. Al Barça actual, el porter de L'Hospitalet és un dels jugadors més en forma i gràcies a les seves intervencions l'equip de Rijkaard ha sobreviscut en molts partits. El de dissabte passat al Sánchez Pizjuán n'és un exemple. Valdés passa per un dels moments més dolços de la seva carrera i mereix estar amb el combinat nacional en l'Eurocopa. Ara mateix, ell i Casillas són els dos millors porters del panorama estatal. Vaig estrenar aquest bloc tot elogiant la figura el guardià dels tres pals del Barça i avui vull tornar a demanar un reconeixement per a ell. Per sort, al Camp Nou, tenim un gran porter per molt de temps.
FOTO: www.fcbarcelona.cat

Ronaldinho

INFORME MÈDIC DEL BARÇA
DATA: 8 de gener del 2008
Ronaldinho: El jugador està seguint un pla específic i realitza treball de fisioteràpia als matins i de camp a la tarda, però encara arrossega molèsties al genoll esquerre. És baixa per al partit de demà a Sevilla i l’evolució de les molèsties en marcarà la disponibilitat per jugar els propers partits.

Les molèsties de Ronaldinho que s'apunten en l'informe mèdic que encapçala aquest post són les seqüeles d'una tendinitis rotuliana que amb el pas dels dies s'ha confirmat com l'excusa perfecta per posar a to el brasiler amb una pretemporada personalitzada. El futbolista ha tingut presència en els últims tres partits del Barça, sempre començant des de la banqueta, però el nivell que ha ofert està a anys llum de la seva millor versió. Ahir, al Sánchez Pizjuán, va ser suplent a pesar que l'equip tenia nou baixes. Mal símptoma. Els interrogants que s'havien posat damunt d'ell en la recta final del 2007 han pres cos plenament al 2008 i el jugador més desequilibrant dels últims temps ha passat a tenir un paper secundari a Can Barça. Veure Ronaldinho a la banqueta ja no és notícia.

L'esperit d'Stoitchkov

El búlgar Hristo Stoitchkov compleix avui 42 anys i aprofitant l'efemèride vull apel·lar al seu esperit competitiu perquè el Barça sàpiga treure'l a relluir demà al Sánchez Pizjuán en un partit que es presenta complicadíssim per als homes de Rijkaard. A les files sevillistes tenen ganes de revenja per l'eliminació en la Copa del Rei i ompliran l'Estadi. Serà un partit en què el conjunt blaugrana haurà de posar tota la carn a la graella per sumar tres punts de prestigi que l'endollin definitivament a la lluita pel títol.
Stoitchkov simbolitzava la grapa del Dream Team. El seu instint matador havia rescatat molts cops l'equip en situacions límit i les internades que feia per la banda esquerra excitaven la graderia. Sovint, quan veig jugar el Barça actual penso que li falta mala bava per noquejar el rival. Stoitchkov anava de cara a barraca i això el feia diferent. Ràpid, impulsiu i batallador, el búlgar volia guanyar-ho tot i pel seu cap no passava la possibilitat de perdre ni en els compromisos amistosos. Això li va generar problemes, però no tants com les alegries que va dur al barcelonisme. Els darrers partits de l'equip de Rijkaard han seguit un patró similar. Molt de toc en curt sense desmarcades que trenquin l'engranatge defensiu del rival. Stoitchkov posseia aquest do de trencar les rereguardes adversàries amb una carrera que posava en alerta el porter rival.
Per molts anys, Hristo!!!

Garay, un valor segur i de futur

El defensa argentí del Racing de Santander Ezequiel Garay (Rosario, 10 d'octubre de 1986) sona amb força com un dels reforços del Barça per a la temporada que ve. L'any 2005 va aterrar a El Sardinero i des d'aleshores ha anat creixent dia rere dia fins a cridar l'atenció d'equips com el Lió, el Madrid o el mateix Barça. Si es confirma la seva arribada a la capital catalana, el club blaugrana haurà fitxat un dels defenses més prometedors de la Lliga. Té el caràcter propi dels futbolistes argentins, va bé de cap i xuta de meravella. De fet, amb el Racing és l'encarregat d'executar els penals.
Fet a Newell's, Garay va debutar amb el primer equip de la mà del Tolo Gallego el 6 de novembre del 2006 i no oblidarà mai el seu primer clàssic de Rosario, ja que el gol que va marcar a 20 minuts per al xiulet final va ser clau en el 2-1 que va aconseguir el seu equip. Uns mesos abans d'aquell triomf s'havia proclamat campió del món sub 20 a Holanda al costat de noms també coneguts a la Lliga espanyola com ara Zabaleta (Espanyol), Gago (Madrid), Messi (Barça) o el Kun Agüero (At. Madrid).

La Lliga torna a obrir-se

Hi ha Lliga. Aquest és la frase més repetida del cap de setmana després de la derrota del Madrid a l'estadi de l'Almeria i de l'agònic triomf del Barça sobre l'Osasuna al Camp Nou. Als homes de Rijkaard els va costar un munt trencar el sistema defensiu del quadre navarrès, que al primer temps va tenir en el porter Ricardo el seu millor home. A la represa el cabal d'ocasions dels blaugranes va ser mínim, però Xavi va caçar un refús al minut 88 per anotar l'1-0 definitiu. La celebració del gol va reflectir l'important que era el partit perquè l'afició mantingui la fe en la remuntada. Rijkaard va donar un cop de timó quan va sacrificar Henry, Messi i Deco per Giovani, Ronaldinho i Xavi, i l'aposta li va sortir de meravella, ja que el gol el van fabricar Giovani i Xavi. Reconec que els canvis no em van agradar gens, ja que en el moment en què estem crec que els qui han de treure les castanyes del foc són gent com Henry, Messi o Ronaldinho i no pas els joves com Bojan o Giovani, però el resultat final va donar la raó al míster. El desenvolupament del segon temps, a més, no convidava precisament a l'optimisme i el primer que em va venir al cap en la recta final del matx va ser que si el Madrid fos el rival de l'Osasuna acabaria guanyant a última hora. La veritat és que no pensava que el Barça acabés marcant, però al final ho va aconseguir i això és el que més mal deu haver fet a la capital, on aquesta setmana ja havien parlat de poder celebrar el títol de Lliga en la visita dels homes de Rijkaard al Bernabéu. Els blaugranes van guanyar com ho van fer els blancs en molts partits de la temporada passada i ara han de donar el do de pit en els dos desplaçaments seguits que tenen en les dues pròximes jornades, un a Sevilla i l'altre a Saragossa. Penso que el Madrid perdrà més punts en cites menors com la de dissabte a Almeria, però el Barça no transmet la seguretat necessària per convertir-se en infal·lible. Així doncs, hi haurà Lliga mentre ho vulgui l'equip de Rijkaard. De moment, els blaugranes tenen el conjunt de Schuster a un sol partit, ja que la reacció total passaria per doblegar el Madrid al seu camp en la jornada 36.
FOTO: www.as.com

Koeman, sobre la convocatòria d'Albelda per la selecció

Koeman:''Luis convoca Albelda perquè segurament està molt fresc''.

I és que el futbolista del València estarà dimecres amb la selecció espanyola en l'amistós contra França, malgrat que porta des del mes de desembre apartat del conjunt txe. Coses del futbol.


FOTO: www.as.com

Quan marca Henry el Barça no perd mai

Thierry Henry va fer ahir al Camp Nou el seu onzè gol oficial amb la samarreta del Barça i va confirmar que quan ell veu porta l'equip no perd mai. La bona sintonia entre les dianes del francès i els bons resultats del quadre barcelonista abasta totes les competicions.
En Lliga, Tití va fer un hat trick al Llevant i un gol a l'Almeria, al Betis i al Racing de Santander en quatre partits que s'han resolt amb victòria blaugrana. Especialment decisiu va ser el seu encert contra l'equip cantàbric, ja que amb un cop de cap en una acció d'oportunisme va deixar els tres punts al Camp Nou. A la Champions els gols que Henry va firmar contra l'Olympique de Lió (3-0) i el Rangers (2-0) també van contrubuir a guanyar els tres punts. I en Copa del Rei va batre el porter rival en el 0-3 al camp de l'Alcoià, en l'1-1 al Sánchez Pizjuán i en l'1-0 d'ahir contra el Vila-real.
En definitiva, sempre que ha marcat el francès el Barça ha guanyat, amb l'excepció de l'1-1 en l'anada dels vuitens de final de Copa al camp del Sevilla, un gol, però, que va resultar decisiu en el desenllaç de l'eliminatòria.
PD: Al Barça li ha tocat el València en una de les semifinals de la Copa del Rei. L'anada es jugarà al Camp Nou l'última setmana de febrer.