divendres, 31 d’agost del 2012

I Cesc?

Quan tota l'atenció de la tornada de la Supercopa estava a la gespa, el realitzador va punxar durant un parell de segons un primer pla de Cesc a la banqueta. Feia cara de circumstàncies. Del futbolista d'Arenys a penes se n'han tingut notícies en aquest principi de temporada. Titular en les dues primeres jornades de Lliga, va ser substituït tant al Camp Nou (minut 58 del Barça-Reial Societat), com al Reyno de Navarra (minut 62 de l'Osasuna-Barça). A la Supercopa ha tingut un paper molt secundari. Va jugar els darrers vuit minuts del clàssic del Camp Nou i no va participar del duel decisiu al Bernabéu. La temporada passada Cesc va marcar en els dos primers partits de Lliga com a blaugrana i va signar una primera fase de la temporada espectacular. La seva estrella es va anar apagant a mesura que avançava la campanya i només va tornar a brillar durant l'Eurocopa.
Quin paper jugarà Cesc aquest curs? Vagi per endavant que sóc un defensor de Cesc –els articles al bloc ho demostren–, però la gran particularitat del futbolista d'Arenys és que no se'l pot encasellar en una posició clara. No és un clon de Xavi ni d'Iniesta ni de Busquets ni de Thiago. Cesc és Cesc, però no sé si qualificar-lo de mitjapunta, interior o segona punta. L'únic que tinc clar és que com més a prop de l'àrea jugui, millor. Cesc va començar a brillar ben aviat la temporada passada. En el primer partit de Lliga al Camp Nou –golejada al Vila-real– Guardiola es va inventar la defensa de tres i Cesc va jugar a prop de Messi per començar a rendibilitzar el seu fitxatge. Va fer un gol i va repetir en la jornada següent a Anoeta. Tothom va recordar que Messi i Cesc ja havien coincidit al cadet del Barça i que l'associació que tenien de petits es reproduïa al Camp Nou. Segurament, una de les raons de la defensa de tres de Guardiola va sostenir-se en la possibilitat de donar entrada a Cesc a prop de l'àrea. Amb Messi i ell era com jugar amb dos 9 mentiders. De moment, Tito Vilanova està jugant amb una defensa de quatre i Cesc actua d'interior, des d'on té menys arribada. Podria jugar tota la temporada en aquesta posició complint sense estridències, però allunyat de la zona de perill perd la seva essència.
A la selecció espanyola, Cesc tampoc ha estat titular indiscutible. A l'Eurocopa d'Àustria i al Mundial de Sud-Àfrica va ser un dels primers recanvis i en l'última Eurocopa es va beneficiar de la lesió de Villa per jugar més vegades de sortida. Del Bosque el va ubicar de fals 9 i va obrir aquell debat de si la selecció havia de jugar com el Barça. Si al conjunt blaugrana no estigués Messi, podria fer la funció de 9 mentider, però l'argentí és insubstituïble.
Quin rol tindrà Cesc en el Barça de Tito? Se'l pot apropar més a l'àrea amb una defensa de quatre? Ahir al vespre ja tenia pensat parlar avui sobre Cesc i vaig demanar opinió al meu germà, un altre malalt de futbol. La resposta em va agradar. En un 4-3-3 se'l podria ubicar de fals extrem, amb tendència a tirar cap a l'eix de l'atac i deixant que el lateral de la seva banda es pugui desdoblar per aportar profunditat. La condició és que l'altre lateral sigui menys atrevit per tal d'equilibrar l'equip en defensa. Agafant el motlle de l'onze inicial del Bernabéu, podrien jugar a dalt Cesc, Messi i Pedro. El sacrificat seria Alexis, però quan Villa estigui al cent per cent, Tito Vilanova tindrà una nova alternativa. Les opcions són variades. La paraula la té l'entrenador.

dijous, 30 d’agost del 2012

La Supercopa dels alts i baixos

El Barça va pagar una fragilitat defensiva desconeguda amb la pèrdua de la Supercopa al Santiago Bernabéu. Va ser el torneig dels alts i baixos, començant pel partit del Camp Nou i acabant ahir amb el duel decisiu al coliseu blanc. La setmana passada el Barça va fer un bon primer temps a l'Estadi sense trobar el gol i el Madrid va marcar a la represa en la primera rematada que va fer. La resposta dels blaugranes va ser contundent: Tres gols seguits per capgirar el marcador i una oportunitat clara per fer el 4-1. Durant uns minuts el Madrid va estar KO i la parada de Casillas a Messi en el possible 4-1 va ser l'inici de la jugada del 3-2, aquella en què Adriano va cedir el cuir a Valdés i el porter va voler driblar Di María al límit de l'àrea petita. Valdés donava vida al Madrid.
Els alts i baixos van continuar ahir al Bernabéu. La posada en escena del Barça va ser bona. L'equip va tocar bé la pilota per dominar els primers compassos del matx, però aviat el Madrid va trobar un filó a l'eix de la defensa blaugrana i dues pilotades amb poc sentit, sobretot la primera, van derivar en els gols d'Higuaín i Ronaldo. El partit gairebé perfecte que Macherano i Piqué havien fet en l'anada al Camp Nou va quedar en una anècdota amb dues errades clamoroses. A partir d'aquest moment, el Barça va fregar el KO, igual que el Madrid després del 3-1 de set dies abans. L'expulsió d'Adriano va fer més gran la ferida dels blaugranes. Macherano i Piqué no tancaven bé pel centre i Busquets deambulava sense fer ajudes ni recuperar pilotes en un dels seus pitjors partits. Tito Vilanova va haver de sacrificar Alexis per donar entrada a Montoya i recuperar una defensa de quatre, però fins després del descans l'equip no es va assentar. Abans havia aparegut Valdés per evitar la golejada i Messi va posar-hi picant amb el 2-1, un gol de falta magistral. Al Barça li va faltar intensitat i va estar a punt de pagar-ho amb una pallissa. No seria just acarnissar-se amb els laterals, primer Alba i Adriano i després Alba i Montoya. Dir que es troba a faltar Abidal a aquestes alçades de la pretemporada és ser oportunista. Recorden el partit del francès en l'anada de la Supercopa passada al mateix Bernabéu? Les va passar magres traient la pilota. Ahir els problemes van començar des d'abans del xiulet inicial amb la baixa de darrera hora de Dani Alves, però això tampoc explica la poca tensió dels blaugranes fins ben entrat el primer temps.
Afortunadament, el Barça de la segona meitat va tornar a semblar-se a l'equip dels darrers anys. A partir d'un 4-4-1, l'equip va ajuntar línies per passar-se la pilota com en d'altres ocasions al Bernabéu i el 'canguelo' es va apoderar de la graderia. Pedro, immens, va acaronar dues vegades el segon gol i Vilanova va acabar rellevant Busquets pel debutant Song, que va jugar fàcil. El Madrid va recular contra un Barça amb 10 i no ho va pagar perquè un xut de rosca de Messi a les acaballes del partit va anar fora per poc. Els blancs només van donar senyals de vida en atac quan el Barça va flaquejar físicament i anímicament. Aleshores es va produir aquella rematada d'Higuaín al pal.
La Supercopa torna a posar en evidència la igualtat entre els dos equips, cadascún amb les seves armes. L'altra conclusió és que el Madrid viu més de les errades del Barça que no pas a l'inversa. Corregir-ho serà fonamental per als homes de Vilanova en els pròxims clàssics. Fallar en accions evitables contra el Madrid és donar massa opcions a l'equip del futbol actual que es desplega millor i amb més rapidesa. Viuen d'això el blancs i el Barça ho hauria d'assimilar en els duels directes.

FOTO: Miguel Ruiz · www.fcbarcelona.cat

dilluns, 27 d’agost del 2012

Tendències

Les diferències que, segurament, al final de la Lliga hi haurà entre el Barça i el Madrid i la resta d'equips no es veuen en aquest principi del campionat. Ahir els blaugranes van patir per vèncer al Reyno de Navarra i els blancs van perdre al feu del Getafe. Cap dels dos grans va estar fi. El Barça va haver de remuntar un gol de Llorente. Al primer temps va fer mèrits per empatar, però va fallar en la rematada, sobretot Iniesta, espès en els metres finals. L'equip va perdre identitat en la segona meitat perquè no va aconseguir conviure amb la pilota, però va exhibir contundència per capgirar el resultat amb dos gols de Messi, que no havia aparegut gaire. La remuntada del Barça va coincidir amb l'entrada de Xavi.
Al Madrid li va passar el contrari. Va marcar primer –gol d'Higuaín–, però un cop de cap de Valera i una rematada de Barrada van donar el triomf al Getafe. Amb un Ronaldo novament apagat, Mourinho va acumular davanters (Higuaín, Benzema, Morata) sense trobar la fórmula de la victòria. Al Madrid no li prova tenir la pilota per mastegar les jugades. Va tenir el Getafe tancat, però va morir en un contracop.
La tendència de la temporada passada va ser contrària en la jornada d'ahir. Partits com el del Reyno de Navarra se li ennuegaven al Barça i duels com el de Getafe els resolia bé el Madrid. Així es va anar decantant la Lliga en favor dels blancs fins al punt que el Barça va intentar entregar-se al màxim a una remuntada que va ser impossible.
Els blaugranes treuen cinc punts als blancs en només dues jornades, però seria una temeritat enterrar el Madrid. Els dos equips es veuen les cares dimecres en la tornada de la final de la Supercopa. Els dubtes que genera el conjunt de Mourinho es posaran a prova contra l'etern rival en la conquesta del primer títol de la temporada. La tendència amb la qual el Barça afronta el partit és millor que la dels blancs. S'imaginen un inici de Lliga com el del Madrid al Camp Nou en el primer any després de Guardiola?

FOTO: www.fcbarcelona.cat

divendres, 24 d’agost del 2012

Valdés dóna vida al Madrid

Víctor Valdés va donar vida al Madrid en l'anada de la Supercopa intentant driblar Di María al límit de l'àrea petita. Va ser una temeritat que deixa oberta l'eliminatòria per al partit de la setmana que ve al Santiago Bernabéu. L'excès de confiança va jugar una mala passada a Valdés en l'epíleg d'un duel que no va deparar variacions entre els estils de joc de blaugranes i blancs. El Barça segueix sent l'únic equip que proposa futbol en els clàssics. El Madrid va tornar a jugar replegat, sobretot al primer temps, amb Ronaldo i Callejón, els seus dos homes de banda més ofensius, jugant molta estona de mig camp cap enrere. Els blancs van viure del contracop i es van trobar un gol en un córner i l'altre per l'errada de Valdés.
El Barça encara ha d'engreixar la maquinària per ser més fluïd, però Tito Vilanova manté el llibre d'estil de Guardiola, amb la possessió de la pilota com la principal eina per perforar l'àrea rival. El Madrid va acumular homes al darrere i el Barça es va equivocar quan va voler entrar pel mig aprofitant Messi. És l'error que va condemnar-lo l'any passat contra el Chelsea en les semifinals de la Champions al Camp Nou. Només Iniesta va ser capaç d'eliminar rivals allà on fos per la capacitat que té de bellugar-se entre línies amb la pilota enganxada a la bota, com si ballés sobre ella. Com en el nou anunci de Nike, el de Fuentealbilla va moure els fils de l'equip perquè el Barça capgirés el gol inicial de Ronaldo, molt apagat. Marcar tan ràpid (passada de Macherano, desmarcada de Pedro –fora de joc per mil·límetres– i gol del canari) després del 0-1 dels blancs va ser determinant perquè el conjunt blaugrana reaccionés. El Madrid es va animar amb el seu gol, però quan va obrir línies va quedar a mercè del Barça. Els blaugranes van acabar guanyant gràcies al penal convertit per Messi (Sergio Ramos va escombrar Iniesta) i al 3-1 de Xavi, magnífic en la definició. Messi va tenir a les seves botes el 4-1 i la sentència de la Supercopa, però Casillas va evitar el gol i en la següent jugada Di María va prendre la cartera a Valdés per deixar l'eliminatòria a l'aire.