dilluns, 19 de setembre del 2011

Cara ironia la de Mourinho

"L'objectiu del Madrid és la permanència", va dir José Mourinho en la roda de premsa prèvia al partit del conjunt blanc contra el Llevant. L'afirmació del tècnic portuguès era la resposta a Guardiola, que un dia abans havia manifestat que el Barça no guanyaria cap títol. Cara ironia la de l'entrenador portuguès abans de jugar contra un adversari que veu la salvació com una qüestió transcendental. El Llevant sí que lluita per la permanència i advoca per l'eslògan La unió és la salvació per buscar la complicitat de tothom en l'objectiu de mantenir-se a Primera.
El Madrid ha demostrat en els clàssics contra el Barça que té les de guanyar quan porta els partits als terrenys de l'emotivitat i del cos a cos. La guerra de guerrilles pot servir per batre el conjunt de Guardiola, però no és la millor manera d'enfrontar-se a rivals com el Llevant, que quan es mesuren als grans viuen del coratge col·lectiu i tiren de jugadors foguejats en mil batalles, com Ballesteros o Javi Venta en el cas dels 'granotes'. La trifulga que va acabar amb l'expulsió de Khedira va acabar sent clau en la derrota blanca al Ciutat de València.
Mourinho no ha fet més que abonar el terreny perquè qualsevol camp de la Lliga espanyola sigui hostil per al Madrid i això li pot passar factura. Ironies al marge, continua sense tenir res a veure la manera com governen els partits el Barça i el Madrid. L'estil de toc dels homes de Guardiola sempre és recognoscible i el tècnic blaugrana només va defensar això quan va parlar de no guanyar cap títol aquesta temporada. L'entrenador blaugrana no renunciarà a una manera de jugar que ha calat al Camp Nou i que desperta elogis a tot el món.

FOTO: www.levanteud.com

dijous, 15 de setembre del 2011

Un debat conegut

Els dos últims empats a dos que ha patit el Barça i, sobretot, la manera com s'han produït han obert un debat sobre què li passa al conjunt de Guardiola. Desaprofitar un 0-2 a Anoeta i no tancar el duel de Champions contra el Milan han deixat un mal sabor de boca en l'equip i en l'afició. Però això no és nou. Tirant d'hemeroteca, veurem com la temporada passada a aquestes alçades també hi havia dubtes, però l'equip va acabar guanyant la Lliga i la Champions. Si enguany totes les mirades estan posades en la falta de fiabilitat defensiva per la manca de centrals purs, fa una campanya es parlava de no materialitzar les ocasions que generava l'equip.
El curs passat, en el partit equivalent al d'aquest exercici a Anoeta, el Barça va perdre contra l'Hércules a casa i el dimecres següent va debutar en Champions amb un triomf per 5-1 sobre el Panathinaikos. L'equip grec va posar el Camp Nou potes amunt amb un 0-1 després d'una combinació entre Cissé i Govou, però el Barça va reaccionar i va golejar. Si en comptes del Milan el rival de torn de dimarts hagués estat un equip del nivell del Panathinaikos, segurament el conjunt de Guardiola hauria guanyat amb solvència. El Milan va fer un plantejament molt garrepa, però un equip italià amb el seu historial sempre és perillós. Com deia un amic meu al sortir del Camp Nou, el Milan es va fer el mort i el Barça va picar deixant-se anar en l'últim quart d'hora. No posar el cadenat als partits té aquestes coses.
En les jornades de Lliga posteriors al triomf de la temporada passada contra el Panthinaikos, el Barça va mostrar símptomes de debilitat al Camp Nou amb una raquítica victòria per 1-0 sobre l'Sporting i amb un empat a un davant el Mallorca. Aquells dos resultats van obrir un debat al voltant del conjunt blaugrana que els homes de Guardiola van tancar de cop amb 16 victòries seguides en la Lliga. Cada any que passa costa més guanyar –ho deia dimarts Guardiola–, però aquest Barça mereix tota la confiança del món. Els empats contra la Reial Societat i el Milan han de servir per posar l'equip en tensió de cara una temporada que, com ja sabíem, serà duríssima.

FOTO: www.fcbarcelona.cat

dimarts, 13 de setembre del 2011

En defensa de Villa

David Villa està en l'ull de l'huracà de les crítiques dels barcelonistes més efervescents. L'asturià va cometre una greu errada amb la passada enrere que va significar el 2-2 de la Reial Societat de dissabte, però crucificar-lo ja és fer-ne un gra massa. Els qui em coneixen saben que sóc un ferm defensor de David Villa i em va fer una gran il·lusió que marqués en la final de Wembley després d'uns mesos sense veure la xarxa amb assiduïtat.
No se n'ha de saber molt de futbol per entendre que Villa té el handicap de jugar enganxat a la banda, però és la funció que li toca fer per la posició de fals 9 de Messi. L'argentí ja sabem que és la pedra angular del Barça de Guardiola i la resta dels atacants s'han d'adaptar a les demarcacions de banda. A Villa no li toca més remei que situar-se com a extrem i contribuir com pugui al futbol d'atac del Barça. L'asturià perd quan s'allunya de l'àrea i el recurs de retallar cap a dins és conegut per molts defenses. Ara bé, Villa no s'amaga. Vol la pilota, busca combinar i tira diagonals. L'asturià està seguint un procés que no és nou en diferents davanters centre de la recent història del Barça, començant per Lineker i acabant en Eto'o o Henry, que van acabar a la banda. Un procés que aquesta temporada s'accentua amb tants 'peloteros' per jugar per dins. I és que quan s'ajunten Messi, Iniesta i Cesc, com el dia del Vila-real, els dos extrems han d'estar més oberts que mai i això perjudica les condicions d'home d'àrea de Villa. 'El Guaje' va ser rebut per 35.000 persones en la seva presentació com a jugador del Barça i mereix el crèdit de la fama de golejador que el va portar al Camp Nou. Amb la lesió d'Alexis, Guardiola necessita la millor versió de l'asturià. És la seva hora.


FOTO: Xavi Rondón

dissabte, 10 de setembre del 2011

Que serveixi de lliçó i ja està

El Barça s'ha deixat els primers dos punts de la Lliga a Anoeta. L'equip blaugrana ha passat de tenir una superioritat gairebé insultant a veure's collat per l'empenta de la Reial Societat, que ha aprofitat una alarmant desconnexió blaugrana per arrencar-li un empat. Guardiola ha tret un onze imprevisible –a la banqueta s'han quedat homes com Messi, Puyol, Abidal, Mascherano o Villa–, però no es poden atribuir les taules a l'equip inicial poc habitual dels blaugranes. Marcar tan aviat a vegades té aquestes coses. I fer-ho per dues vegades ha incrementat l'autosuficiència dels conjunt de Guardiola. Per començar, el Barça ha fuetejat l'esquena de la defensa del quadre donostiarra i ha trobat els gols de Xavi i Cesc. A partir d'aquí, joc de toc sense acabar de tancar el partit. Al descans, segurament Guardiola  ha alertat els seus homes perquè no caiguessin en el futbol al 'tran-tran', però l'equip ha patit una greu baixada de tensió que li ha costat els dos gols. Amb el 2-2, la Reial Societat s'ha crescut i aleshores correm-hi tots. Messi i Iniesta han acabat saltant al camp sense poder rescatar l'equip. La desconnexió del Barça s'exemplifica amb la mala passada enrere de Villa que ha suposat l'empat del conjunt basc i en la cessió esportiva de la Reial Societat que ha agafat Valdés tirant enrere d'esquena a la porteria i que no ha acabat sent gol de miracle. El futbol és gran perquè és imprevisible. Amb el 0-2 inicial tot indicava que podia haver-hi golejada, però el Barça ha acabat donant vida al rival per errors propis. Que serveixi de lliçó i ja està. Que ningú s'esquinci les vestidures. A banda de l'empat, que té sabor a derrota, l'altra mala notícia del Barça ha estat la lesió muscular d'Alexis.

FOTO: www.fcbarcelona.cat

dijous, 1 de setembre del 2011

Mourinho i el seu 30 de 30

La Lliga ha començat amb el Barça i el Madrid golejant, però aquest cap de setmana s'atura pels compromisos de les seleccions. És un bon moment per repassar el calendari de les 10 primeres jornades per als dos grans aspirants al títol. Aquest post sorgeix d'una conversa de cafè que aquest migdia he tingut amb el bon amic Hugo, un culer de cap a peus. Em deia que els primers 10 partits del Madrid són molt assequibles en comparació amb els que té Barça. I no li falta raó. Veiem-ho.
Si bé en les 10 primeres jornades els homes de Guardiola tenen rivals com el ja superat Vila-real, l'Atlético de Madrid, el València o el Sevilla, clars candidats a la zona europea, el Madrid només hauria d'aixcar-se del seient contra el Vila-real en la desena jornada al Santiago Bernabéu. La resta d'adversaris dels blancs en aquest començament de Lliga són el ja golejat Saragossa, el Getafe, el Racing, el Rayo, l'Espanyol, el Betis i el Málaga. Ara entenc aquella frase que va dir Mourinho encoratjant els seus homes a sumar els primers 30 punts possibles. El tècnic portuguès no vol que el seu equip torci el genoll en visites de menor rang com li va passar l'any passat als camps del Llevant i del Mallorca. Ara també entenc perquè el Madrid va com un tret a aquestes alçades de la temporada. Desconec com treballa Mourinho i el seu equip tècnic, però el to físic que va exhibir en la Supercopa evidencia que els blancs no volen distraccions en la posada en marxa del campionat.

Les primeres 10 jornades dels dos grans de la Lliga:

JORNADA 1
Màlaga - Barça
Madrid - Athlètic
JORNADA 2
Barça 5 - Vila-real 0
Saragossa 0 - Madrid 6
JORNADA 3
R.Societat - Barça
Madrid - Getafe
JORNADA 4
Barça - Osasuna
Llevant - Madrid
JORNADA 5
València - Barça
Racing - Madrid
JORNADA 6
Barça - At. Madrid
Madrid - Rayo Vallecano
JORNADA 7
Sporting - Barça
Espanyol - Madrid
JORNADA 8
Madrid - Betis
Barça- Racing
JORNADA 9
Barça - Sevilla
Màlaga - Madrid
JORNADA 10
Madrid - Vila-real
Granada - Barça

FOTO: Xavi Rondón