Juanjo Brau

Setmana intensa per feina i pels preparatius del Carnaval. Això ha fet que hagi descuidat el bloc durant uns dies, però avui he trobat un forat per tornar a escriure i em vull referir a la figura de Juanjo Brau, el recuperador del Barça que ha estat tractant amb Ronaldinho per posar-lo a to. Fins fa poc el que es coneixia dels quadres tècnics dels equips eren el nom de l'entrenador i a vegades el del seu segon, però la tirada mediàtica que han aconseguit els cracs actuals fa que la resta de les persones que treballen dins d'un club per tenir a punt les seves estrelles tinguin més notorietat. Aquest és el cas de Juanjo Brau, que en les últimes setmanes ha gaudit d'un gran protagonisme als informatius de les diferents cadenes per les pallisses físiques a les quals ha sotmès Ronaldinho. Va passar el mateix amb Leo Messi, Puyol, Xavi, Eto'o o Henry, i això ha convertit aquest recuperador en una peça important en l'engranatge blaugrana. En el cas de Messi, fins i tot, va anar a l'Argentina per cuidar el futbolista i supervisar l'evolució de la lesió muscular que va patir al 2006. La imatge que he vist en un TN d'aquesta setmana –la crònica la firmava l'amic Jordi Fargas– d'un Juanjo Brau sense feina al Miniestadi era el millor senyal per comprendre que Ronaldinho ja està llest. Si ara aconsegueix que el brasiler torni a ser un futbolista determinant li haurem de fer un monument. Sigui com sigui, però, la seva feina és digne d'elogi.
PD: Aquesta nit es resoldrà l'eliminatòria dels quarts de final de la Copa del Rei entre el Barça i el Vila-real. El 0-0 de l'anada a El Madrigal farà que el Camp Nou dicti sentència.

Iniesta 2014

Iniesta: ''Espero que al 2014 pugui mirar enrere i veure tots els títols que haurem aconseguit, això és l'important''

El Barça ha renovat el de Fuenetalbilla fins al 2014. S'ho ha guanyat a pols sobre el camp.


FOTO: www.fcbarcelona.cat

El mariscal Milito

L'arribada de Gabriel Milito al Barça està coincidint amb els millors dies de la rereguarda blaugrana en els últims temps. L'argentí s'ha guanyat a còpia de sobrietat una plaça en la defensa titular i el dubte en les alineacions de Rijkaard és saber qui l'acompanyarà a l'eix com a central per la dreta. La solvència que va demostrar a les files del Saragossa després d'haver estat descartat pel Madrid l'ha confirmada al Camp Nou, on s'ha erigit en el mariscal de la tropa. Ara Puyol ja pot estar refredat que Milito fa la feina, com ahir a El Madrigal. Fins i tot Márquez ha millorat el seu rendiment després d'una campanya, la passada, molt discreta del mexicà. L'argentí aporta seguretat en el joc aeri, fa bones cobertures, surt bé al tall, té un bon toc de pilota i rasca quan fa falta. Totes aquestes virtuts de Milito es veuen reflectides en els números del Barça, que ha deixat la seva porteria a zero en 17 partits d'aquesta temporada entre Lliga, Copa del Rei i Champions. Els registres defensius del Barça també tenen a veure amb el pragmatisme necessari que s'ha apoderat de l'equip per segons quins partits, ja que en el futbol actual el jogo bonito a vegades ha de quedar en segon terme. Quan Milito o la resta de la rereguarda no són a temps d'apagar els focs apareix el bomber Valdés, que està fent una temporada excepcional i demana a crits estar a l'Eurocopa de l'estiu que ve.
PD: I l'altre Milito? Diego contiua al Saragossa, comparteix el pitxitxi de la Lliga amb Luis Fabiano –tots dos sumen 13 dianes– i any rere any està demostrant que té gol. Ahir, quan veia a la portada de Mundo Deportivo que el Barça pensa en Benzemá (Lió) per a la temporada que ve, em vaig preguntar: I per què no Diego Milito? Coneix sobradament la Lliga espanyola i ha demostrat que està capacitat per marcar diferències.
FOTO: www.fcbarcelona.cat

Poc premi

Quarts de final anada Copa del Rei:
VILA-REAL 0 - BARÇA 0

El Barça ha recuperat el bon to futbolístic, però li ha faltat el gol en l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei a El Madrigal. El 0-0 final deixa oberta l'eliminatòria per al partit del Camp Nou -dijous que ve- amb el perill que el Vila-real vegi porta. L'equip de Rijkaard ha irromput al partit amb una gran predisposició per pressionar el conjunt local a camp propi i el primer quart d'hora ha tingut un clar color blaugrana. Les sensacions han estat bones fins que Pirés ha encès el llum en l'atac del submarí groc, i tant Rossi com Nihat, els grans perills del conjunt de la Plana, han tret la pistola per posar a prova Valdés. Pirés se situava entre línies a l'eix de l'atac i Rossi i Nihat apareixien per qualsevol dels dos cantons. El turc ha fet lluir el porter blaugrana en la millor ocasió de gol del primer temps amb un xut des de dins l'àrea. L'atreviment del Barça per anar a buscar el Vila-real ha estat mancat de rematada. Només Henry ha tingut una bona opció amb un xut un pèl creuat, ja que el quadre barcelonista s'encallava per jugar massa en curt pel centre de la zona ofensiva.
Al descans, Messi ha estat la novetat de Rijkaard -ha rellevat un bon Giovani- i l'equip ha recuperat les prestacions del primer quart d'hora per mantenir-les fins ben entrada la segona meitat. Xavi i Deco s'han tornat entonar -havien baixat el nivell als darrers minuts del primer temps- i han col·laborat amb Márquez per controlar el mig camp i acorralar el Vila-real molt a prop de la seva àrea. En atac, Messi no s'ha quedat estàtic a la dreta i la seva mobilitat ha portat dubtes a la defensa groga. També s'ha bellugat molt Iniesta, que ha disposat de dues grans ocasions, primer amb un xut llunyà que ha fet lluir Diego López i després a partir d'una rematada des de l'interior de l'àrea a passada de Messi. Les arribades del futbolista de Fuentealbilla han coincidit amb els millors moments d'un Barça dominador que ha seguit amenaçant el Vila-real amb l'entrada de Bojan per un Henry espès. Els moviments d'avantguarda del conjunt local a la segona meitat han estat tímids, però suficients perquè a la part final del matx Valdés hagués de socòrrer el Barça per treure una xut de Senna i una falta de Nihat. La tornada dictaminarà l'equip que passarà ronda. L'esforç del Barça ha merescut un millor premi, però els homes de Rijkaard no han vist porta i hauran d'afinar la punteria al Camp Nou. La bona notícia és que l'equip ha ofert un bon joc de combinació. Ara li falta tenir més determinació quan arriba al balcó de l'àrea rival.
FOTO: EFE

Els abdominals de Ronaldinho

Ronaldinho ha estat avui protagonista al camp de La Masia per haver-se aixecat la samarreta i haver mostrat els seus abdominals. El gest arriba després que en els últims dies s'hagi tornat a parlar del sobrepès del jugador i que el president Laporta l'hagi disculpat: ''Surt d'una lesió i ha perdut forma física. L'ha de recuperar i entra dins de tota lògica que hagi pujat de pes''.
Sigui com sigui, el brasiler continua donant més que parlar fora del camp que dins. El joc que Ronaldinho ha fet davant les càmeres per ensenyar que no està gras ha estat la notícia del dia a Can Barça i ha aparegut en tots els informatius. L'agència EFE ho ha reproduït a través d'aquest teletip:
EFE - Barcelona - 23/01/2008 14:44
El brasileño Ronaldo de Assís, Ronaldinho, ha mostrado hoy orgulloso las curvas de sus abdominales, después de que en los últimos días se haya hablado de que el jugador sufriese un sobrepeso de unos cinco kilogramos.Es la segunda vez que el jugador muestra 'mutuo propio' su cuerpo sin camiseta ante los medios para mostrar su mejora, después de que la temporada pasada una serie de fotografías en los medios de comunicación de Barcelona mostrasen a un Ronaldinho con un ligero sobrepeso. En la siguiente ocasión que pudo en el Camp Nou la temporada pasada, el jugador barcelonista se sacó la camiseta, se bajó ligeramente el pantalón y exhibió un tronco sin a penas grasa, a diferencia de dos semanas atrás. Hoy en el entrenamiento, el jugador barcelonista volvió a contestar a las informaciones que hablaban de sobrepeso y volvió a bajarse la camiseta ante un cámara para mostrar sus abdominales, poco menos que liberados de grasa. Se da la circunstancia que el reportero que ha captado las imágenes, del canal privado del Barcelona (Barça TV), no se apercibió en el primer intento del exhibicionismo del jugador barcelonista, quien lo volvió a intentar por segunda vez, con más éxito.
Això és el que té ser un crac mediàtic, però demà el Barça jugarà sense ell al camp del Vila-real l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei. Serà el setè partit seguit amb l'absència del brasiler.

Giovani

Giovani Dos Santos, el jove jugador mexicà de 18 anys del Barça, ja ha sentit xiulets al Camp Nou en dos partits seguits. Al públic barcelonista no li agrada que abusi de l'un contra un tot perfilant-se cap a l'esquerra, però ell és tossut i ho intenta una i altra vegada. Ahir, fins i tot, Henry i Bojan van mirar-lo malament quan no els va assistir en dues accions del partit contra el Racing. Giovani, igual que Bojan, ha guanyat protagonisme en l'onze blaugrana per les intermitències d'Eto'o, Ronaldinho, Henry i Messi. Però al Camp Nou agrada més el futbol del noi de Linyola que no pas les internades del mexicà. Bojan és una debilitat del públic culer –meva també– i ho tindrà més fàcil que Giovani per triomfar a Can Barça. També és cert que el de Linyola té unes condicions que el fan diferent, ja que en cada partit aporta algun detall de gran futbolista. Giovani, en canvi, manté un joc previsible amb una clara inèrcia de tirar cap a l'interior, on les defenses es tanquen millor. Messi també ho fa, però a una gran rapidesa i això el fa extraordinari.
Rijkaard hauria de regular les aparicions de Giovani com a titular, sobretot a l'Estadi, per no cremar-lo, tot i que últimament l'ha vingut utilitzant més assiduament per la lesió de Messi i perquè és el jugador de la plantilla més semblant a l'argentí. És digne d'elogi que a la seva edat el mexicà no s'amagui i que provi de desbordar sense por, però, ara per ara, seria millor utilitzar-lo com a revulsiu. A Mestalla, per exemple, va començar de suplent i em va agradar molt. Tampoc és descabellat col·locar-lo al cantó esquerre, on driblaria cap a l'exterior i podria fer bones centrades.
PD: El Madrid va tornar a exercir d'equip molt solvent i va liquidar l'Atlètic de Madrid amb gols de Raúl i Van Nistelrooy. Els blancs mantenen set punts d'avantatge sobre el Barça després d'una jornada en la qual els blaugranes tenien esperances de ratallar diferències.

La moral dels culers

La moral de l'afició de Barça ha pujat molts enters en dos dies. Dimarts, sobre les onze de la nit, els seguidors blaugranes marxaven del Camp Nou amb un bon sabor de boca per la classificació de l'equip per als quarts de final de la Copa, però amb un sentiment de resignació per l'avorriment que van patir a la grada. L'endemà a la mateixa hora, amb el Madrid eliminat de la competició del KO, l'ensopiment que va envair l'afició culer pel 0-0 contra el Sevilla quedava en segon terme per la satisfacció de veure el conjunt blanc sense poder conquerir el segon títol al qual optava aquesta campanya. A l'estiu, l'equip de Schuster va perdre la Supercopa a mans del Sevilla i ara s'ha quedat fora de la Copa pel 3-1 global que li va endossar el Mallorca. Curiosament, el Madrid va perdre el primer partit del curs al Santiago Bernabéu quan no ho va merèixer i va sentir la mateixa sensació que han tingut molts dels seus rivals des que es va alçar el teló de la nova temporada. La desfeta madridista arriba pocs dies després que a Chamartín és comencés a parlar del trèbol (guanyar Lliga, Champions i Copa) i de la prima que havien de percebre els jugadors. No els sona d'alguna cosa això? L'any passat el Barça es va quedar en blanc després que, a l'estiu, un pretenciós Laporta fugís de la humilitat que li agrada transmetre a Rijkaard i pronunciés una frase que se li va girar en contra amb el pas dels mesos: ''El Barça té possibilitats reals de guanyar set títols''.
L'eliminació del Madrid en els vuitens de final de la Copa del Rei arriba en un moment important de la temporada, abans de la visita dels homes de Schuster al Vicente Calderón. Una victòria dels matalassers és una de les esperances que té l'afició culer per tornar a somiar amb la Lliga. La moral dels barcelonistes ha crescut i ja es freguen les mans per poder asseure's diumenge (21.00 h.) als seients de l'Estadi amb la possibilitat que el Barça es col·loqui a només quatre punts dels homes de Schuster. I això, amb la visió d'un conjunt de Rijkaard italianitzat -l'estil que no agrada al Camp Nou- encara fresca en la retina.

FOTO: www.as.com

Copa del Rei: Madrid i Espanyol, KO; Barça, OK

El Madrid ha tastat la seva pròpia medecina i ha quedat eliminat de la Copa del Rei aquesta nit a mans del Mallorca. Els blancs han topat amb el porter Moyà i Ibagaza ha sentenciat l'eliminatòria tot marxant de Cannavaro i enviant una gran vaselina sobre Dudek. L'Espanyol no ha pogut amb l'Athlètic de Bilbao i tampoc ha passat ronda. Els gols de Luis García i Iraola han dut l'enfrontament als penals, on Lola i Torrejón han fallat i han fet retornar els fantasmes de Glasgow. El Vila-real, rival del Barça als quarts de final, l'Atlètic de Madrid, el Getafe, el Racing i, segurament, el València continuen vius. Ahir el Barça va fer valer el gol d'Henry al Sánchez Pizjuán per deixar fora de combat el Sevilla. L'equip blaugrana va encarnar l'esperit dels equips italians per seguir endavant.
PD: Avui s'ha confirmat la cessió de Pinto al conjunt blaugrana per substituir Jorquera.

Molt en joc

D'aquí a uns 50 minuts el Barça rep al Camp Nou el Sevilla en la tornada dels vuitens de final de la Copa del Rei. Els blaugranes van arrencar un empat a un del Sánchez Pizjuán, resultat que obliga l'equip de Manolo Jiménez a fer un gol. El Barça ha de passar ronda per mantenir la bona dinàmica dels últims dies. I és que a set punts del Madrid en la Lliga i amb la Champions aparcada fins a finals de febrer, el Barça no es pot permetre el luxe de desmerèixer la Copa del Rei. Rijkaard ha demostrat que dóna un gran valor a aquesta competició tot concentrant l'equip abans del partit d'aquesta nit. Luis Fabiano, el pitxitxi de la Lliga, era el gran dubte del Sevilla, però acabarà sent titular. Els andalusos no estan gens fins fora de casa aquesta temporada. De fet, en Lliga han jugat nou partits a domicili amb un balanç de sis derrotes, dos empats i una sola victòria. El Barça té el repte de no fallar al Camp Nou en les grans cites, cosa que li està costant aconseguir en els darrers temps.
Aquests són els dos onzes inicials:
FC BARCELONA
Valdés
Zambrotta, Puyol, Milito, Abidal
Xavi, Márquez, Gudjohnsen
Giovani, Henry i Iniesta
SEVILLA CF
De Sanctis
Dani Alves, Dragutinovic, Mosquera, Adriano
Poulsen, Renato
Navas, Capel
Chevanton i Luis Fabiano.

'Papá' Henry

Thierry Henry és avui un home feliç. En l'entrenament d'aquest matí se l'ha vist molt content amb la seva filla de dos anys als braços. Ella és la que es va fer un fart de buscar amb la mirada durant el partit d'ahir contra el Múrcia. Mentrestant, sobre la gespa, tenia els ulls posats en Bojan, el seu alumne aventatjat i amb el qual ha establert una relació gairebé paternal. La societat entre el francès i el noi de Linyola va començar a gestar-se a l'estiu i pot deparar moltes nits d'èxit al Barça.
Sense Ronaldinho ni Eto'o ni Messi, ells dos són ara mateix un referent per a l'equip. Un, el francès, encarna l'esperit del súpercrack que ja forma part de la història del futbol pel llegat en forma d'actuacions memorables que va firmar amb l'Arsenal. L'altre, el català, és una de les més fermes promeses del planeta. Té el gol posat al cap i aquest do el pot convertir en llegenda. La connexió entre tots dos va fructificar amb el 2-0 contra el Múrcia. A la primera meitat, Bojan va arribar un pèl tard a una assistència d'Henry, però a la segona part va saber estar al cor de l'àrea petita per rematar a gol una centrada del francès, que va saber perfilar-se per l'esquerra abans de fer la passada definitiva. El partidàs d'Henry va ser reconegut a la graderia, on es va corejar per primer cop el seu nom en el transcurs d'un partit a l'Estadi. Aquesta banda sonora només s'havia escoltat el dia de la presentació del futbolista francès al Camp Nou en ple estiu, però les cavalcades de Tití per desarborar la defensa del Múrcia van posar d'acord els seus detractors i defensors.
PD: El Madrid ha tornat a guanyar avui sense fer un futbol brillant. Ho ha fet al camp del Llevant, cuer a la taula classificatòria, amb dos gols de Van Nistelrooy, el primer gràcies a un penal discutible. Els blancs mantenen set punts d'avantatge sobr el Barça. Quan no fan falta les parades de Casillas apareix l'instint golejador de Van Nistelrooy. Així guanya el Madrid.

En busca d'un triomf convincent

El Barça rep aquest vespre el Múrcia a l'Estadi (20.00 h. · PPV) amb l'únic objectiu de retrobar-se amb la victòria a casa després del 0-1 contra el Madrid i de l'1-1 davant l'Alcoià en Copa del Rei. El públic blaugrana frisa per veure una victòria convincent del seu equip en un d'aquells partits perillosos per la lectura que se'n pot fer segons el resultat que es produiexi. Una victòria del Barça entra dins dels càlculs de tothom. Entre el Múrcia i el conjunt blaugrana hi ha una diferència abismal i això s'hauria de reflectir en el marcador. Així que un triomf dels homes de Rijkaard no tindrà la mateixa repercussió que si el Múrcia arrenca un o tres punts del Camp Nou. El quadre barcelonista necessita vèncer amb una bona imatge per engrescar l'afició de cara al duel transcendental de Copa del Rei de dimarts contra el Sevilla i per posar una mica de pressió al Madrid, que, de totes maneres, demà té el desplaçament més plàcid de la Lliga, ja que juga al camp del Llevant, de llarg el pitjor equip del campionat.
La visita del Múrcia al Camp Nou servirà perquè Samuel Eto'o disputi el seu darrer partit amb el Barça abans de marxar a jugar la Copa d'Àfrica. El camerunès no ha estat bé ni a Mallorca -tot i el gol que va marcar- ni a Sevilla en els dos darrers compromisos dels blaugranes, però, coneixent el seu esperit competitiu, voldrà deixar un bon sabor de boca als seguidors culers abans d'unir-se als seus companys de selecció. L'altre gran al·licient serà veure per fi junts a l'Estadi en partit oficial Henry i Eto'o. El francès ha tornat amb força després d'estar 41 dies de baixa i necessita una bona actuació al Camp Nou per seguir esvaint dubtes al voltant de la seva figura. Tant de bo, faci de les seves. El dubte rau en saber qui acompanyarà a Eto'o i Henry en la punta d'atac. Novament, Giovani i Bojan són els aspirants. A mi m'agradaria veure el de Linyola com a titular, però el fet de no ser un home de banda li resta punts. Bojan necessita jugar pel centre. També s'apunten rotacions i Márquez es postula com el mig centre defensiu en absència de Touré Yayá i Edmílson, lesionat al Sánchez Pizjuán. Els grans absents seran Deco i Ronaldinho, que continuen de baixa. Qui tampoc estarà entre els convocats és Santi Ezquerro. El de Calahorra havia entrat a la llista, però una gastroenteritis l'ha deixat fora de combat i el seu lloc l'ha ocupat l'extrem del Barça B Pedrito, que durà el dorsal 33. Aquesta jugador nascut a Santa Cruz de Tenerife (20 anys) és un dels homes importants de Guardiola al filial barcelonista.
PD: I el nou porter?, van preguntar ahir els periodistes a Rijkaard per saber com estan els moviments per trobar un substitut per a Jorquera. ''Pinta bé, pinta bé'', va dir el tècnic holandès amb un somriure als llavis. La resposta de l'entrenador va semblar un joc de paraules que col·loca el porter del Celta Pinto en la pole-position per unir-se a la plantilla blaugrana.

Me n'alegro pel gol d'Henry

Thierry Henry va fer ahir un gol al Sánchez Pizjuán que pot tenir un gran valor en el desenllaç de l'eliminatòria dels vuitens de final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. La jugada va ser marca de la casa: passada llarga de Márquez, que està en un bon moment, i rematada mig caient d'Henry lluny de De Sanctis. Si vau seguir el jugador a l'Arsenal en les retransmissions de la Premier League que feia Digital+, segurament recordareu molts gols similars, amb la llarga gambada del francès i una definició subtil. El gol d'Henry m'ha fet feliç. Ja vaig dir en un post anterior que sóc i seré un ferm defensor seu. La discopatia que arrossega li crearà més d'un maldecap, però considero que es tracta d'un tros de professional que ho donarà tot mentre duri la seva etapa al Camp Nou.

La Copa d'Àfrica

Del 20 de gener al 10 de febrer Ghana acull una nova edició de la Copa d'Àfrica, una pedra a la sabata cada cop més grossa per als equips europeus, ja que els jugadors africans han adquirit en els darrers anys una gran presència en els millors campionats dels països del vell continent. Els conjunts de la Lliga espanyola cediran nou futbolistes a la cita ghanesa, però pitjor és el panorama per a la Premier League i la Ligue 1 (França), que perdran 20 i 45 jugadors, respectivament. Passar la Copa d'Àfrica a l'estiu seria una solució per evitar aquesta tremenda diàspora, però el clima (la calor i les fortes pluges) no ho fan recomanable. Així que els clubs de la vella Europa no tenen més remei que resignar-se. Hi ha jugadors africans que, fins i tot, obliguen als equips europeus que els volen fitxar a posar unes clàusules als seus contractes perquè no els posin impediments per poder disputar aquesta competició. Mentrestant, el tècnic de l'Arsenal, Arsene Wegner, es posiciona a l'altre cantó de la balança i creu que els jugadors africans podrien tenir problemes per recalar als principals conjunts d'Europa si la Copa de seleccions del seu continent es continua jugant a meitat de la temporada. El debat està servit.
PD: Tot i que la FIFA obliga els clubs europeus a cedir els seus internacionals 14 dies abans de l'inci de la Copa d'Àfrica, Samuel Eto'o ha fet valer el pes específic que té a la selecció del Camerún per endarrerir la seva marxa fins després del partit de Lliga de dissabte que ve entre el Barça i el Múrcia.

'Bravo', Espanyol

L'Espanyol va superar ahir el Vila-real per 3-0 en una primera meitat esplèndida. Tamudo (2) i Valdo van exercir de Reis Mags per regalar a l'afició blanc-i-blava tres gols que corroboren la tercera posició dels homes de Valverde a la Lliga. La trajectòria dels periquitos en la present campanya no és fruit de la casualitat. És cert que han tingut dosis de sort a favor en partits determinats (només heu de mirar el vídeo del partit de Copa d'aquesta setmana contra el Deportivo a Riazor), però un equip que posa sobre la gespa cinc homes de perfil ofensiu com De la Peña, Valdo, Riera, Luís García i Tamudo és lògic que tingui arribada i sàpiga donar la cara contra els millors equips de la Lliga. Els blanc-i-blaus ja han derrotat el Sevilla, el València i l'Atlètic de Madrid a domicili i el Madrid i el Vila-real a Montjuïc, uns resultats que estan assentant-los al vagó capdavanter del campionat. Ahir no hi era Jarque, peça clau en la defensa de l'Espanyol, però els homes de Valverde van fer bo el tòpic que diu que la millor defensa és un bon atac. Tamudo sempre marcarà gols, De la Peña és el far que guia els moviments de l'equip i està ben escortat per Moisés; Valdo i Riera aporten gols, assistències i molta mobilitat, i Luís García exerceix a la perfecció de segon davanter centre, ja que s'entén de meravella amb Tamudo, veu porta amb facilitat i xuta bé les faltes. Com diu l'amic Xavi Torres, quan s'associen jugadors de qualitat en qualsevol un equip, és normal que els sortin bé les coses. Valverde ha sabut donar a cada jugador el rol que millor li escau i, alinear cinc homes de perfil tan ofensiu en els temps que corren, és digne d'elogi.

La fórmula Eto'o

El Barça s'ha imposat aquest vespre al Mallorca a domicili per 0-2 seguint la fórmula Eto'o: apostar pel resultadisme. L'equip ha estat molt gris. Li ha costat donar amb la tecla correcta per generar grans ocasions de perill i ser millor que el conjunt de Manzano amb un futbol fluïd, però ha sumat els tres punts i ha segellat la segona victòria seguida fora de casa a la Lliga. Fa uns dies vaig apuntar la necessitat de guanyar sense jugar bé, cosa que avui ha sabut fer el quadre barcelonista. Rijkaard ha sacrificat Deco i ha col·locat Touré, Xavi i Gudjohnsen al mig camp. Cap dels tres ha tingut un bon dia i l'equip ho ha pagat tenint poques ocasions clares. Les aparicions d'Iniesta a l'esquerra de l'atac eren una vàlvula d'escapament, però Valera ha pogut amb ell i el de Fuentealbilla no ha trigat a passar a la zona ampla per deixar que Gudjohnsen avancés la seva posició. L'islandès ha jugat un dels seus partits més fluixos dels darrers mesos i ha acabat substituït. Tampoc ha brillat Giovani, que sempre retalla cap a l'interior. Messi també ho fa i desequilibra, però els moviments del mexicà són més lents. Ara mateix, Giovani està més verd que Bojan, suplent de sortida, però clau en l'elaboració del 0-2 amb un túnel a Jonás Gutiérrez.
Quan no es juga bé, una de les maneres de guanyar és marcar a partir de l'estratègia i el Barça ho ha sabut fer amb el córner clàssic de l'era Rijkaard: centrada al primer pal i rematada de Rafa Márquez. El mexicà ha estat un dels homes destacats del Barça juntament amb Milito, que ha sabut aparèixer al tall. Per acabar de valorar la defensa, Puyol ha ofert el sacrifici de sempre jugant de lateral dret, mentre que Abidal ha patit molt amb Jonás Gutiérrez.
La visita del Barça a l'Ono Estadi també ha servit perquè Henry hagi tornat a jugar 41 dies després. El francès ha apuntat detalls molt interessants: li han anul·lat un gol que només ha hagut d'empènyer, ha fet lluir Lux tot arrencant des de l'esquerra per fer un doble dribling i xutar amb l'exterior del peu dret al pal llarg -jugada clàssica de Tití a l'Arsenal- i ha començat la jugada del 0-2, obra d'un Eto'o que a penes havia aparegut.

Toca posar-se les piles

El Barça se les haurà amb el Sevilla en l'eliminatòria més destacada dels vuitens de final de la Copa del Rei. Els de Rijkaard necessitaran millorar el rendiment que van mostrar contra l'Alcoià (Segona B i lluitant per a no baixar) per passar ronda. És cert que duien tres gols d'avantatge de l'anada, però la imatge que dimecres van donar en la tornada al Camp Nou (2-2) va ser ben trista. Amb només dos homes del filial com a titulars (el porter Oier i el polivalent Víctor Sanchez -dic polivalent perquè quan el Barça B va jugar a Vilanova aquest home va actuar de davanter centre), el conjunt blaugrana va ser incapaç de tenir el control del partit al mig camp, on van actuar plegats Deco, Edmílson i Gudjohnsen.
Com vaig apuntar en el darrer post, la Copa del Rei no és un títol menyspreable i menys per a un Barça que es va quedar en blanc al 2007. A més a més, el fet que tots els equips classificats per a vuitens siguin de Primera Divisió atorga una majora rellevància a la competició. Així doncs, toca posar-se les piles. Ahir, Eto'o va apostar pel pragmatisme per deixar el bon joc per a uns altres temps. I té raó. El que compta és guanyar, malgrat que a Can Barça el seguidor sigui del morro fi, jo el primer. A vegades, tirar de resultadisme per recupera crèdit és la millor manera d'encaminar-se cap al futbol de cinc estrelles, ja que, amb un coixí de marcadors positius on descansar, és més fàcil jugar bé. Aquesta reflexió és vàlida per al partit de demà contra el Mallorca a l'Ono Estadi, on els de Rijkaard han de guanyar a tota costa per impedir que el Madrid pugui eixamplar els set punts que té d'avantatge. I és que començar el nou any amb un altre mal resultat a camp contrari no faria més que incrementar els dubtes que hi ha sobre la plantilla blaugrana, que encara és a temps de redreçar el seu rumb.
Tornant a la Copa, el Barça jugarà l'anada contra el Sevilla el 9 de gener al Sánchez Pizjuán i la tornada al l'Estadi el 16 de gener. El factor camp pot tenir un valor molt alt. La resta d'eliminatòries dels vuitens de final són: Recreativo-Vila-real, Saragossa-Racing, Mallorca-Madrid, Athlètic-Espanyol, Betis-València, At. Madrid-Valladolid i Getafe-Llevant. Igualment, ja han quedat definits els quarts de final i el Barça, si supera el Sevilla, es veurà les cares amb el Recreativo o el Vila-real. El vencedor de l'eliminatòria Mallorca-Madrid es creuarà amb Getafe o Llevant, mentre que l'Espanyol, si bat l'Athlètic, se les haurà amb el Saragossa o el Racing. Betis o València contra At.Madrid o Valladolid serà l'altre duel de quarts de final, que es jugaran els dies 23 i 30 d'un gener frenètic.
FOTO: AP

Arrenca el 2008 blaugrana

El Barça afronta demà a partir de les sis de la tarda el primer partit del 2008. El conjunt blaugrana rep l'Alcoià en la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei. El matx és un tràmit, ja que l'equip de Rijkaard l'afronta amb un 0-3 de l'anada. L'hora no és habitual i el rival és de poca entitat, però tenint en compte que encara estem en festes de Nadal és un bon dia per portar la canalla al futbol.
La Copa és segurament el títol menor dels tres grans pels quals lluita el Barça aquesta temporada, però els homes de Rijkaard farien bé de no despreciar-lo. La temporada passada el van tirar a la brossa amb una actuació nefasta al camp del Getafe. No està el quadre barcelonista per fer un lleig a un trofeu que de guanyar-lo serveix per adornar una campanya. I menys després d'un curs com el passat sense cap títol.
A la Lliga, els set punts que el Madrid té d'avantatge han convertit el conjunt blanc en el gran favorit a proclamar-se campió. El cop pel triomf dels homes de Schuster al Camp Nou abans de l'aturada nadalenca va ser dur, però el Barça se n'ha d'abstraure per deixar d'una vegada per totes la pèssima trajectòria fora de casa i recuperar una dinàmica regular. Set punts són molts, però si es converteixen en quatre veuríem les coses més clares. Els blaugranes han de deixar de pensar en els blancs i centrar-se en la seva feina dia rere dia, jornada rere jornada. I si tornen a tenir a tir de pedra la primera plaça, aleshores podran tornar tirar enrere i recordar el 0-1 del passat 23 de desembre per assaltar el Bernabéu en la jornada 36. Qui sap com estaran les coses a tres partits del final del campionat. L'esperança no es pot perdre mai, i menys en el futbol. No oblidem que els equips de Schuster habitualment van de més a menys. Ara bé, em preocupa que Eto'o i Touré, els músculs del Barça, marxin a la Copa d'Àfrica.
A la Champions, l'equip va de meravella. I és una temporada per agafar-se amb totes les forces a aquest títol. El factor camp pot tenir un paper decisiu i el conjunt blaugrana el tindrà a favor. Així es va coronar campió a Saint Denis. Mirar la trajectòria que va dur els de Rijkaard a conquerir la segona Copa d'Europa del club és una manera d'entendre què cal fer per repetir la gesta. En el futbol actual s'ha de saber guanyar sense fer grans partits. El Celtic serà el següent obstacle a superar, però el doble duel contra els escocesos no arribarà fins al febrer. Mentrestant, els blaugranes farien bé de mantenir l'esperança en la Lliga i això passa per doblegar el Mallorca a l'Ono Estadi el pròxim 5 de gener. Arrenca el 2008.