Giovani

Giovani Dos Santos, el jove jugador mexicà de 18 anys del Barça, ja ha sentit xiulets al Camp Nou en dos partits seguits. Al públic barcelonista no li agrada que abusi de l'un contra un tot perfilant-se cap a l'esquerra, però ell és tossut i ho intenta una i altra vegada. Ahir, fins i tot, Henry i Bojan van mirar-lo malament quan no els va assistir en dues accions del partit contra el Racing. Giovani, igual que Bojan, ha guanyat protagonisme en l'onze blaugrana per les intermitències d'Eto'o, Ronaldinho, Henry i Messi. Però al Camp Nou agrada més el futbol del noi de Linyola que no pas les internades del mexicà. Bojan és una debilitat del públic culer –meva també– i ho tindrà més fàcil que Giovani per triomfar a Can Barça. També és cert que el de Linyola té unes condicions que el fan diferent, ja que en cada partit aporta algun detall de gran futbolista. Giovani, en canvi, manté un joc previsible amb una clara inèrcia de tirar cap a l'interior, on les defenses es tanquen millor. Messi també ho fa, però a una gran rapidesa i això el fa extraordinari.
Rijkaard hauria de regular les aparicions de Giovani com a titular, sobretot a l'Estadi, per no cremar-lo, tot i que últimament l'ha vingut utilitzant més assiduament per la lesió de Messi i perquè és el jugador de la plantilla més semblant a l'argentí. És digne d'elogi que a la seva edat el mexicà no s'amagui i que provi de desbordar sense por, però, ara per ara, seria millor utilitzar-lo com a revulsiu. A Mestalla, per exemple, va començar de suplent i em va agradar molt. Tampoc és descabellat col·locar-lo al cantó esquerre, on driblaria cap a l'exterior i podria fer bones centrades.
PD: El Madrid va tornar a exercir d'equip molt solvent i va liquidar l'Atlètic de Madrid amb gols de Raúl i Van Nistelrooy. Els blancs mantenen set punts d'avantatge sobre el Barça després d'una jornada en la qual els blaugranes tenien esperances de ratallar diferències.