Thierry Henry és avui un home feliç. En l'entrenament d'aquest matí se l'ha vist molt content amb la seva filla de dos anys als braços. Ella és la que es va fer un fart de buscar amb la mirada durant el partit d'ahir contra el Múrcia. Mentrestant, sobre la gespa, tenia els ulls posats en Bojan, el seu alumne aventatjat i amb el qual ha establert una relació gairebé paternal. La societat entre el francès i el noi de Linyola va començar a gestar-se a l'estiu i pot deparar moltes nits d'èxit al Barça.
Sense Ronaldinho ni Eto'o ni Messi, ells dos són ara mateix un referent per a l'equip. Un, el francès, encarna l'esperit del súpercrack que ja forma part de la història del futbol pel llegat en forma d'actuacions memorables que va firmar amb l'Arsenal. L'altre, el català, és una de les més fermes promeses del planeta. Té el gol posat al cap i aquest do el pot convertir en llegenda. La connexió entre tots dos va fructificar amb el 2-0 contra el Múrcia. A la primera meitat, Bojan va arribar un pèl tard a una assistència d'Henry, però a la segona part va saber estar al cor de l'àrea petita per rematar a gol una centrada del francès, que va saber perfilar-se per l'esquerra abans de fer la passada definitiva. El partidàs d'Henry va ser reconegut a la graderia, on es va corejar per primer cop el seu nom en el transcurs d'un partit a l'Estadi. Aquesta banda sonora només s'havia escoltat el dia de la presentació del futbolista francès al Camp Nou en ple estiu, però les cavalcades de Tití per desarborar la defensa del Múrcia van posar d'acord els seus detractors i defensors.
PD: El Madrid ha tornat a guanyar avui sense fer un futbol brillant. Ho ha fet al camp del Llevant, cuer a la taula classificatòria, amb dos gols de Van Nistelrooy, el primer gràcies a un penal discutible. Els blancs mantenen set punts d'avantatge sobr el Barça. Quan no fan falta les parades de Casillas apareix l'instint golejador de Van Nistelrooy. Així guanya el Madrid.
2 comentaris:
M'agrada que a la bona gent li vagin bé les coses, que la vida sigui justa alguna vegada ;·) i aquest parell s'ho mereix, tenen la mirada neta; el bon rotllo de les persones s'ha de notar en tots els àmbits, i al camp fan emocionar al més pintat. Que guai! Força Barça! (però sobretot amb gent així, i no amb 'los otros'. :··)))
PINK
hi estic totalment d'acord.
malgrat estar a l'elit del futbol, aquest parell (Henrry i Bojan), mantenen un alt nivell d'humiltat.
Publica un comentari a l'entrada