El mariscal Milito

L'arribada de Gabriel Milito al Barça està coincidint amb els millors dies de la rereguarda blaugrana en els últims temps. L'argentí s'ha guanyat a còpia de sobrietat una plaça en la defensa titular i el dubte en les alineacions de Rijkaard és saber qui l'acompanyarà a l'eix com a central per la dreta. La solvència que va demostrar a les files del Saragossa després d'haver estat descartat pel Madrid l'ha confirmada al Camp Nou, on s'ha erigit en el mariscal de la tropa. Ara Puyol ja pot estar refredat que Milito fa la feina, com ahir a El Madrigal. Fins i tot Márquez ha millorat el seu rendiment després d'una campanya, la passada, molt discreta del mexicà. L'argentí aporta seguretat en el joc aeri, fa bones cobertures, surt bé al tall, té un bon toc de pilota i rasca quan fa falta. Totes aquestes virtuts de Milito es veuen reflectides en els números del Barça, que ha deixat la seva porteria a zero en 17 partits d'aquesta temporada entre Lliga, Copa del Rei i Champions. Els registres defensius del Barça també tenen a veure amb el pragmatisme necessari que s'ha apoderat de l'equip per segons quins partits, ja que en el futbol actual el jogo bonito a vegades ha de quedar en segon terme. Quan Milito o la resta de la rereguarda no són a temps d'apagar els focs apareix el bomber Valdés, que està fent una temporada excepcional i demana a crits estar a l'Eurocopa de l'estiu que ve.
PD: I l'altre Milito? Diego contiua al Saragossa, comparteix el pitxitxi de la Lliga amb Luis Fabiano –tots dos sumen 13 dianes– i any rere any està demostrant que té gol. Ahir, quan veia a la portada de Mundo Deportivo que el Barça pensa en Benzemá (Lió) per a la temporada que ve, em vaig preguntar: I per què no Diego Milito? Coneix sobradament la Lliga espanyola i ha demostrat que està capacitat per marcar diferències.
FOTO: www.fcbarcelona.cat