El discurs de Messi, el 'puto amo'

Guardiola i Mourinho van parlar ahir a la sala de premsa en una prèvia calenta del duel d'aquesta nit al Bernabéu. Messi ha volgut dir la seva sobre el camp per noquejar el Madrid. Dos gols del crack argentí han situat el Barça a mig camí de Wembley. En el 0-1 ha rematat com un 9 pur una assistència d'Afellay, que s'ha rifat Marcelo. En el segon ha fet córrer la bava entre els barcelonistes. Busquets li ha deixat la pilota en la zona de mitjos com dient-li: tu mateix, fes el que vulguis. Messi ha agafat el cuir i ha marxat de quatre jugadors blancs (Lass, Ramos, Arbeloa i Marcelo) abans de rematar lluny de Casillas amb un toc suau i deixar l'eliminatòria encarrilada.
El guió ha estat l'esperat. El Madrid ha mantingut les línies molt endarrerides al primer temps i el Barça ha jugat amb la possessió de la pilota per disparar amb perill a través de Villa i Xavi. Les escapades de Di María, que podia amb Alves, eren l'únic recurs ofensiu del conjunt de Mourinho, que novament estava deixant tota la iniciativa a l'equip de Guardiola.
El Madrid ha avançat la seva línia de pressió al segon temps i ha incomodat el Barça sense generar grans ocasions. Tot ha canviat amb l'expulsió de Pepe, que ha deixat la planxa a Alves. El portuguès ha aixecat la cama a l'alçada del genoll del lateral blaurgana i ha vist una vermella polèmica. El cert és que la falta de Pepe era innecessària, ja que l'ha fet en zona defensiva del Barça. En la decisió d'aplicar el càstig màxim al portuguès, l'alemany Stark ha semblat que hagi passat revista a les males arts que Pepe havia exhibit en els dos clàssics anteriors abans d'ensenyar-li la vermella. Si a la primera meitat l'àrbitre havia perdonat una targeta groga per mans a Ramos, al segon temps no li ha tremolat el canell per enviar Pepe al carrer. L'ha seguit Mourinho, que ha aplaudit de manera irònica l'expulsió del seu compatriota. Aquest cop el Barça no ha perdonat la vida a un Madrid amb 10 i Messi ha dictat sentència.
El discurs de Mourinho a la sala de premsa ha estat l'esperat, amb memòria selectiva, obviant, per exemple, l'arbitratge de Benquerença en l'anada de les semifinals de la Champions de l'any passat. El joc brut es paga. Els blancs no han volgut regar la gespa del Bernabéu, malgrat haver-ho acordat abans del partit amb el Barça i la UEFA, i el tarannà del seu tècnic es traduiex en males maneres d'homes com Arbeloa, Marcelo o Pepe. El Barça és a 90 minuts de segellar el passi a la final de Wembley amb Messi exercint de 'puto amo'.

FOTO: Miguel Ruiz · www.fcbarcelona.cat

Guardiola, el nostre país petit i el Madrid-Barça d'avui

Pep Guardiola va dir prou ahir i va contestar Mourinho a la sala de premsa del Bernabéu, l'escenari on el míster blaugrana va manifestar que el portuguès és "el puto amo''. Mourinho havia col·locat l'entrenador del Barça en un nou grup de tècnics que critiquen decisions correctes dels àrbitres a propòsit d'unes paraules de Guardiola, que dies enrere únicament va dir –i de passada–  que "dos centímetres d'un assistent que té molt bona vista ens van anul·lar el gol de Pedro'' en la final de la Copa. Les paraules formaven part d'una frase de Guardiola extreta de la roda de premsa posterior al partit de Lliga contra l'Osasuna, però la caverna mediàtica les va treure de context per vestir-les com una greu crítica a l'arbitratge de Mestalla. Guardiola va esclatar en nom del Barça i de la seva afició. Tenia el discurs molt clar. Sabia que havia de saltar al mateix temple madridista. Va exercir de líder. Guardiola va dir que Mourinho ja havia guanyat la batalla de la sala de premsa, però crec que va ser ell qui va passar per sobre del portuguès davant els micròfons. El capítol d'ahir va confirmar l'enorme personalitat del tècnic del Barça, que va apel·lar al tarannà dels catalans d'aixecar-nos sempre i va acabar parafrasejant Lluís Llach: El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí. El discurs de Guardiola és una manera de motivar encara més els seus homes per al clàssic d'aquest 27 d'abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
Avui no estarà Iniesta, però és preferible tenir-lo per a la tornada al Camp Nou. L'absència del jugador de Fuentealbilla és important perquè el Barça es queda sense un home capaç de generar desequilibri en les accions d'u contra u davant la teranyina defensiva que acostuma a organitzar Mourinho. En aquest sentit, val la pena no arriscar i intentar recuperar-lo per a la tornada de la setmana que ve. Evitar els contracops blancs, ser el Barça de la segona part de Mestalla, atrevir-se a xutar més, evitar faltes a la frontal i defensar bé els córners són les claus ja sabudes per batre un Madrid que no tindrà dues peces importants com Carvalho i Khedira. L'eliminatòria dura 180 minuts i marcar un gol és tan important com saber viure amb un hipotètic marcador a favor, cosa que no va saber fer el Barça l'any passat al camp de l'Inter en l'anada de les semifinals. El conjunt blaugrana també ha de saber jugar amb l'amenaça de suspensió de Ronaldo, Di María, Sergio Ramos i Albiol, que són a una targeta de la sanció d'un partit.

FOTO: www.fcbarcelona.cat

Què farem?

La marató de clàssics s'ha convertit en un tema habitual de conversa entre amics, familiars i coneguts. Quantes vegades des del Madrid-Barça de Lliga del 16 d'abril passat no us han preguntat què farem avui, demà o demà passat contra l'etern rival? El 16 d'abril la majoria dels culers apostaven per un triomf d'un Barça superior en la Lliga. L'equip va tenir el Madrid noquejat, però no va donar el toc de gràcia i va acabar empatant. En la final de Copa, el barcelonista ja era més prudent i després de la derrota per 1-0 ara molts culers han tret de l'armari el vestit de pessimistes. La tendència ha canviat, però parlar de favorits en unes semifinals de la Champions és agosarat i més amb un Barça-Madrid pel mig. Si el Manchester United és un clar aspirant a la final per haver-se d'enfrontar al sorprenent Schalke 04 en l'altre duel de 'semis', donar el paper de favorit al Barça o al Madrid en els dos clàssics que tancaran una tongada històrica d'aquest tipus d'enfrontaments, és fer volar coloms. Tots dos conjunts, cadascun amb les seves armes, es poden plantar en la final de Wembley. L'estil metal·lúrgic de Mourinho contra el futbol pur de Guardiola tornen a citar-se demà a la gespa del Santiago Bernabéu i la setmana que ve al Camp Nou.
Què farem? El Barça va demostrar en la segona part de la final de Copa que pot fer mal al Madrid físic de Mourinho. Els blancs tindran el dubte de sortir tan intensos com en el primer temps de Mestalla o bé abaixar un punt les seves revolucions per no quedar tant a mercè dels blaugranes després del descans. La final de Copa es va decantar a favor del Madrid de la mateixa manera que ho podia haver fet del costat del Barça. Els de Mourinho semblen més frescos, però demà els faltaran Khedira i Carvalho. La baixa del portuguès deixa els blancs sense el seu corrector en la rereguarda, un futbolista amb ofici que sempre sap estar al seu lloc i que Mourinho ha tingut al seu costat gairebé sempre (al Porto, al Chelsea i ara al Madrid). Khedira, tot i que es veu menys que Pepe, és pur múscul i no ha parat de perseguir Iniesta en els dos clàssics disputats fins ara. El Madrid, per tant, no tindrà dos dels seus pilars del pla anti-barça del seu tècnic i el conjunt blaugrana, tot i que tampoc va sobrat d'efectius, se'n pot aprofitar. Tant de bo. Com diu la promo de TV3, aquesta gent, el grup de Guardiola, mereix una segona oportunitat... I una tercera, i una quarta...

FOTO: www.fcbarcelona.cat

Mascherano ja exerceix de 'jefecito'

Un dels noms propis del Madrid-Barça de l'anada de les semifinals de la Champions d'aquest dimecres serà Javier Mascherano. L'argentí arriba a la recta final de la temporada en un estat de forma espectacular. Si fa uns mesos l'afició blaugrana es treia el barret amb l'adaptació d'Abidal a l'eix de la defensa, ara esta fent el mateix amb Mascherano, el central d'emergència davant tantes baixes a la rereguarda. L'argentí, nascut a San Lorenzo en 8 de juny de 1984, va arribar al Barça el 30 d'agost passat per cobrir la baixa de Touré Yaya, que havia marxat al Manchester City. Guardiola perseguia un migcampista de tall defensiu i va escollir el capità de 'l'albiceleste'. 'El Jefecito', sobrenom que s'ha guanyat a pols per la seva capacitat de lideratge i per l'ofici que transmet en totes les seves accions, sabia molt bé on arribava i no va tenir cap problema en assumir un paper secundari dins la plantilla. L'argentí era conscient que per davant seu estaven Iniesta, Xavi, Busquets i, fins i tot, Keita, però va saber esperar les seves oportunitats sense dir una paraula més alta que l'altra, fent grup i guanyant-se la confiança de Guardiola per la solvència que ofereix a l'hora de corregir possibles fuites en l'engranatge defensiu de l'equip. Mascherano va començar a guanyar-se el cor dels culers amb aquella cama salvadora que va posar davant Bendtner en els minuts finals de la tornada dels quarts de final de la Champions contra l'Arsenal. Des d'aquell dia no ha parat de progressar. Expert en les cobertures, 'El Jefecito' domina el tackle com ningú, cada vegada explota més i millor els canvis d'orientació i del seu concurs dependran bona part de les opcions del Barça de classificar-se per a la final de la Lliga de Campions. A vegades arrisca amb les seves intervencions i jugant de central ha de calcular molt bé els seus moviments quan es tira a terra per escombrar la pilota.

Mascherano, l'únic futbolista argentí que ha guanyat dues medalles d'or olímpiques, va donar-se a conèixer al River Plate fins que va ser venut al Corinthians brasiler. D'allà va marxar al West Ham, de la Premier League, on només va jugar cinc partits. L'argentí va recuperar la confiança en el seu joc al Liverpool, on va crèixer tàcticament a les ordres de Rafa Benítez. Mascherano va ser el millor escorta de Xabi Alonso al conjunt d'Anfield Road i les seves dots de corrector van cridar l'atenció del Barça. Del seu pas per Anglaterra, l'argentí en destaca que li va servir per gaudir del futbol en estat pur, però com que li agraden els reptes, va entendre que posant-se la samarreta blaugrana faria un pas endavant més i podria celebrar títols. La Copa del Rei se li va escapar, la Lliga la té a l'abast i la Champions la pot aconseguir si el Barça supera el Madrid en semifinals. Mascherano ja va demostrar en la final de Copa que coneix sobradament l'ofici per jugar de central en duels d'una màxima exigència i està a disposició de Guardiola per al que faci falta. El fet que hagi anat de menys a més en la seva participació en l'equip el converteix en un futbolista fresc per als partits que acabaran de determinar com acaba la temporada del Barça. La cirereta a la seva progressió la posaria un gol, ja que 'Masche' és l'únic jugador de camp de la plantilla blaugrana que encara no ha vist porta aquesta temporada.

Estadístiques Mascherano (www.fcbarcelona.cat)

FOTO: www.fcbarcelona.cat

Victòria de pic i pala

Va haver de mastegar sorra el Barça per derrotar ahir l'Osasuna al Camp Nou. Era previsible. Es tractava del primer compromís dels blaugranes després de la derrota en la final de la Copa i era un partit vital de la Lliga –el Madrid acabava de golejar un trist València– que estava col·locat amb calçador abans de l'anada de les semifinals de la Champions al Bernabéu. Guardiola va posar en joc un onze refrescant, però va haver de recórrer a Iniesta, Xavi i Messi per tancar el partit. L'argentí va sentenciar amb el seu gol 50 del curs i és el primer jugador de la història del futbol espanyol que arriba a aquesta xifra en una sola temporada. Puskas, emblema del madridisme, ja ha quedat enrere. Ahir tocava guanyar i prou, i es va aconseguir. Sí, el joc va ser dolent, i sort de dues intervencions de Valdés, que complia el seu partit 400 amb el Barça, però els tres punts es van quedar al Camp Nou i el títol està més a prop. A veure si ara resultarà que les Lligues es guanyen amb la 'gorra'. Els tres punts i el gol terapèutic de Villa van ser el millor d'un duel que no es recordarà pel futbol del conjunt blaugrana. Quan va sonar el xiulet final, crec que tots els culers vam fer un 'reset' i vam posar la mirada al Bernabéu. De moment, Guardiola ha de completar el trencaclosques de l'alineació. Ahir va caure Maxwell i veient com està jugant Mascherano –el millor contra l'Osasuna–, les opcions de veure l'argentí de central i Puyol de lateral esquerre –el capità farà mans i mànigues per jugar– són probables. L'equip va curt d'efectius, però aquest Barça ha fet mèrits per creure-hi cegament.

FOTO: Twitter de Víctor Valdés. El porter va emetre una 'piulada' en acabar el partit per agrair el suport que ha rebut de tots els barcelonistes per haver arribat al seu partit 400 amb el Barça, va felicitar l'equip per la victòria i va apel·lar a pensar en dimecres.

Barça, toca aixecar-se

No ha pogut ser ser. La Copa se'n va cap Madrid. A ningú li agrada perdre, i menys contra l'etern rival, però l'equip de Mourinho ha sortit vencedor del duel de Mestalla. Al Barça li ha faltat el gol quan tenia el Madrid fos, però aleshores ha aparegut Casillas. La primera meitat ha estat blanca perquè el Madrid ha portat el partit al terreny de l'emotivitat i del múscul. Mourinho ha sabut inculcar als seus homes que havien de jugar amb el ganivet entre les dents. Els blancs s'han multiplicat en les cobertures, han reduït els espais de maniobra del Barça i han tingut el primer gol al cap de Pepe, que ha rematat al pal. El descans li ha anat de meravella al conjunt blaugrana. L'equip ha donat amb la tecla del joc associatiu perquè el físic no li ha permès al Madrid mantenir el to de pressió altíssim del primer temps. Han aparegut Xavi i Iniesta per trencar entre línies i connectar amb Messi per acular el Madrid, que s'ha emparat en Casillas. El futbol de toc del Barça ha desestabilitzat els blancs, però el gol no ha arribat quan els homes de Mourinho estaven demanant clemència. Un gol anul·lat a Pedro i dues mans providencials de Casillas – una davant Pedro i l'altra davant Iniesta– han mantingut vius els blancs, que percudien a la contra i Pinto ha estat providencial a última hora en un xut enverinat de Di María, un portent físic. L'argentí ha servit el gol del triomf a Ronaldo ja en la pròrroga, on el Barça no ha tingut frescor i s'ha anat ofuscant sense poder intimidar Casillas, però sense renunciar a l'estil que tants elogis ha aixecat en les últimes temporades.
Dimecres que ve arriba el tercer round dels clàssics. Serà en l'anada de les semifinals de la Champions al Bernabéu, on el Barça es pot treure l'espina de la derrota a Mestalla. No canviarà el guió. Haurà de tornar a picar pedra el conjunt de Guardiola, que necessita recuperar l'olfacte de Villa. Abans, dissabte, hi ha Lliga contra l'Osasuna al Camp Nou. Toca anar a l'Estadi per estar amb l'equip i ajudar-lo a aixecar-se.

La importància de guanyar la Copa

La Copa del Rei és la competició que té menys tirada entre la culerada amb un Barça campió com l'actual. En èpoques pretèrites celebrar aquest títol era una bona manera de salvar la temporada. Guardiola va ser el primer que va donar importància a la Copa en la seva primera campanya a la banqueta del primer equip i se'n va sortir amb Puyol aixecant el trofeu a Mestalla en la final contra l'Athlètic. Aquest dimecres el conjunt blaugrana torna al mateix escenari per enfrontar-se al Madrid en el segon clàssic de la sèrie de quatre que hi haurà fins al 3 de maig. Jugar contra l'equip blanc la final de Copa és el principal motiu per guanyar-la. Aconseguir el títol a costa de l'etern rival sempre genera una satisfacció extra i fer-ho contra el Madrid de Mourinho encara més. Ahir escoltava el periodista Martí Perarnau a la tertúltia del programa Tu diràs de RAC 1 fent una reflexió sobre el tècnic portuguès. Perarnau venia a dir –amb tota la raò del món– que Mourinho només pensa en ell mateix, que li és igual la institució a la qual representa i que per això es va veure legitimat a fer un plantejament ultradefensiu en el duel de Lliga de dissabte al Santiago Bernabéu. El portuguès va ser fitxat per Florentino Pérez amb l'objectiu de tornar a portar l'afició a la Cibeles per celebrar títols. Dimecres té la seva primera gran oportunitat. L'obstacle és el Barça. Si l'equip de Guardiola en surt vencedor, torpedejaria de manera directa la línia de flotació del discurs de Mourinho, que aquesta temporada ja ha tret pit per haver millorat els registres que Pellegrini va obtenir el curs passat a la Champions i a la Copa. Guanyar la competició del KO seria un gran alleujament per al tècnic portuguès, ja que trencaria la sequera de títols del Madrid, ho faria contra l'etern rival, inflaria el seu palmarès i encara es veuria més legitimat per ser ultradefensiu en els dos clàssics de Champions que restarien per disputar. L'any 1990 Johan Cruyff va guanyar la Copa a Mestalla contra el Madrid, va salvar el cap i va posar les llavors del Dream Team. Si el Madrid no guanya la Copa dimecres, corre el risc d'acabar un altre any en blanc i Mourinho en pagaria les conseqüències.

FOTO: Valentí Enrich (Sport)

Vuit punts més l''average'

Reconec que amb el xiulet final d'ahir al Bernabéu em va venir una sensació inicial d'amargor, però veure Piqué aixecant els braços amb els punys tancats per dirigir-se als seguidors del Barça que estaven al feu madridista va ser la millor manera de recuperar la fredor, tancar els ulls i dir-me: però si mantenim vuit punts més el gol average. Quan va sortir a xerrar Mourinho (quina barra té el portuguès) vaig tornar a lamentar que l'equip blaugrana hagués indultat el Madrid, però la sensació que tenen els blancs de sortir reforçats per haver empatat amb 10 homes em sembla una bona notícia per a la final de Copa.
Havia apuntat en l'últim post que Mourinho podia plantejar els clàssics a 'l'estil Inter' i és el que va fer el portuguès. Va treure els apunts de l'eliminatòria de Champions al Camp Nou del curs passat per donar tota la iniciativa al Barça i obligar els seus homes a tancar-se al darrere. El Madrid va jugar com un equip petit, es va emparar en un arbitratge sibil·lí que va anar minant a poc a poc l'equip de Guardiola (encara no entenc com Pepe no va veure cap targeta) i l'afició del Bernabéu va festejar els córners del seu equip com gols. Déu n'hi do. No crec que modifiqui el guió Mourinho per als tres clàssics que falten, però el Barça continuarà sent el Barça, continuarà jugant amb la pilota i només ha de ser més voraç per sortir vencedor. Els perills del Madrid ja els coneixem d'ahir: córners i contracops que, naturalment, li donen opcions. Així és el futbol. Sense voler/tenir la pilota pots guanyar un partit. Ahir al Barça li va faltar saber gestionar millor els minuts que va jugar contra 10 i sense Puyol, esplèndid a pesar de la seva inactivitat, però tal i com està la Lliga, empatar al Bernabéu no és un mal resultat. Ens queden tres clàssics per gaudir i patir.

Marató de clàssics, Puyol i el teatre de 'Mou'

Quatre clàssics en només 18 dies. Els Barça-Madrid o Madrid-Barça acapararan tota l'atenció futbolística des d'aquest dissabte i fins al pròxim 3 de maig.  Sempre s'ha dit que el Barça no podria existir sense el Madrid ni el Madrid podria existir sense el Barça. Són les dues forces antagòniques del futbol espanyol. Representen dues cultures diferents. Com s'afronten quatre partits d'aquestes característiques amb tot el que comporta guanyar o perdre contra l'etern rival? Guanyar-los tots és gairebé impossible, però l'avantatge que duu el Barça és que no té urgències. La set de títols la té el Madrid. Poder arribar al duel del Bernabéu de Lliga amb vuit punts d'avantatge és un bon coixí per als homes de Guardiola, que, de totes maneres, sortiran a guanyar per posar el llaç al campionat al feu madridista, com en les dues últimes temporades. Ara bé, en qualsevol Madrid-Barça al Bernabéu els blancs són els favorits, paper que correspon als blaugranes quan juguen contra els madridistes al Camp Nou. L'entrada de Puyol a la convocatòria és la millor notícia per al barcelonisme. Les sensacions que tingui el capità determinaran si és titular o no per les baixes que Guardiola té en defensa. El Barça ha de ser el Barça amb tota la seva essència i evitar pèrdues de pilota al mig camp per evitar els contracops del Madrid, la seva millor arma.
Els precedents Madrid-Barça o Barça-Madrid amb Guardiola a la banqueta no poden ser millors. Tot són victòries culers (2-0, 2-6, 1-0, 0-2 i 5-0). Barça i Madrid són actualment els dos millors equips del món amb el permís del Manchester United. El potencial dels blancs està fora de dubte, però si tenen vuit punts menys que els blaugranes en la Lliga serà per alguna cosa. El Madrid ho tindrà pelut si vol jugar els clàssics a partir d'intentar discutir la pilota al Barça, però els duels seran més feixucs per als blaugranes si Mourinho els planteja a 'l'estil Inter'. De moment, el tècnic portuguès ja està emprant la tàctica d'altres ocasions: que es parli d'ell i no dels seus jugadors. Aquesta tarda Mourinho ha comparegut en la roda premsa prèvia al partit de demà sense parlar. Les declaracions les ha fet el seu segon, Aitor Karanka. Mourinho s'ha mantingut al seu costat callat en una imatge surrealista (ja tenen gag la gent del Crackòvia). La resposta dels periodistes de Madrid ha estat abandonar la sala de premsa. Ja era hora que li fecin boicot. Part del multimilionari sou d'un entrenador de futbol com Mourinho és per atendre els periodistes, ja que si el circ del futbol mou tants diners és gràcies a l'atenció mediàtica que té.

A 'semis', Valdés, Messi i Mascherano

El Barça està a les semifinals de la Lliga de Campions per quarta temporada consecutiva. El Manchester i l'Inter van eliminar els balugranes; el Chlesea va caure pel gol d'Iniesta i ara tocarà segurament el Madrid, tot un repte. L'equip ha guanyat al camp de Shakhtar el seu primer partit d'eliminatòria fora de casa de Champions amb Guardiola a la banqueta.
L'esperada sortida en tromba del quadre ucrainès l'ha resolt Valdés amb una intervenció molt meritòria. El porter barcelonista se supera. És una assegurança de vida i el nivell que ha assolit el posa en el mateix esglaó que Casillas. El partit l'ha decidit Messi, que no té sostre. Ja suma 48 gols aquesta temporada, el seu millor registre, i ha superat els 47 que ell mateix va fer el curs passat i els també 47 de Ronaldo (campanya 96/97) amb la samarreta blaugrana per convertir-se en el futbolista del Barça que més gols ha marcat en una sola temporada. Al Shakhtar li ha faltat definició. És un bon equip, però no té l'instint matador dels grans d'Europa. Avui Guardiola ha col·locat Mascherano de central i l'argentí se n'ha sortit amb èxit. Actua com ningú com a corrector i és més ràpid que Busquets. És una opció molt interessant per a la final de Copa.
El Manchester United és l'altre equip que aquesta nit ha passat a les semifnals de la Champions després de batre el Chelsea per 2-1 a Old Trafford. Ryan Giggs ha fet les dues assistències de l'equip de Ferguson. El gal·lès ja va servir a Rooney l'únic gol del Manchester United a Stamford Bridge. Giggs viu una segona joventut.