Barça, toca aixecar-se

No ha pogut ser ser. La Copa se'n va cap Madrid. A ningú li agrada perdre, i menys contra l'etern rival, però l'equip de Mourinho ha sortit vencedor del duel de Mestalla. Al Barça li ha faltat el gol quan tenia el Madrid fos, però aleshores ha aparegut Casillas. La primera meitat ha estat blanca perquè el Madrid ha portat el partit al terreny de l'emotivitat i del múscul. Mourinho ha sabut inculcar als seus homes que havien de jugar amb el ganivet entre les dents. Els blancs s'han multiplicat en les cobertures, han reduït els espais de maniobra del Barça i han tingut el primer gol al cap de Pepe, que ha rematat al pal. El descans li ha anat de meravella al conjunt blaugrana. L'equip ha donat amb la tecla del joc associatiu perquè el físic no li ha permès al Madrid mantenir el to de pressió altíssim del primer temps. Han aparegut Xavi i Iniesta per trencar entre línies i connectar amb Messi per acular el Madrid, que s'ha emparat en Casillas. El futbol de toc del Barça ha desestabilitzat els blancs, però el gol no ha arribat quan els homes de Mourinho estaven demanant clemència. Un gol anul·lat a Pedro i dues mans providencials de Casillas – una davant Pedro i l'altra davant Iniesta– han mantingut vius els blancs, que percudien a la contra i Pinto ha estat providencial a última hora en un xut enverinat de Di María, un portent físic. L'argentí ha servit el gol del triomf a Ronaldo ja en la pròrroga, on el Barça no ha tingut frescor i s'ha anat ofuscant sense poder intimidar Casillas, però sense renunciar a l'estil que tants elogis ha aixecat en les últimes temporades.
Dimecres que ve arriba el tercer round dels clàssics. Serà en l'anada de les semifinals de la Champions al Bernabéu, on el Barça es pot treure l'espina de la derrota a Mestalla. No canviarà el guió. Haurà de tornar a picar pedra el conjunt de Guardiola, que necessita recuperar l'olfacte de Villa. Abans, dissabte, hi ha Lliga contra l'Osasuna al Camp Nou. Toca anar a l'Estadi per estar amb l'equip i ajudar-lo a aixecar-se.