El retorn a Wembley

Aquí teniu un vídeo de l'estada d'un grup de vilanovins a Londres a propòsit de la final de la Champions. Amb una càmera a la mà, vaig intentar gravar el millor d'un viatge inoblidable. Aquí teniu un petit 'tour' per Londres, l'arribada a Wembley i l'ambient i els gols de la quarta 'orelluda' del Barça. Mireu i disfruteu. Ja en tenim quatre!!!!

'We love football'

Una nova melodia de seducció va coronar ahir el Barça com a campió d'Europa. L'equip blaugrana va tornar a erigir-se en el millor ambaixador del futbol per aixecar la seva quarta 'orelluda'. La llegenda We love football que mostrava el mosaic de l'afició barcelonista abans del xiulet inicial va ser una mena de mètafora del molt que ha fet el conjunt de Guardiola per venerar aquest esport. Ahir, mentre ens desplaçàvem de Wembley fins al centre de Londres, vaig entendre que el discurs de parlar sobre el camp que tant ha estès aquest Barça ha calat a tot arreu. Molts aficionats anglesos ens paraven per elogiar les virtuts del conjunt blaugrana. Un ens deia que mai no havia vist un futbol tan bonic; un altre ens feia reverències quan veia que lluíem l'escut del Barça, i molts ens felicitaven pel títol. Nosaltres, orgullosos, rèiem, els donàvem les gràcies o intentàvem intercanviar impressions.
El 3-1 va ser memorable. La segona meitat va ser de llibre. El futbol total del Barça va deixar KO el Manchester United. Messi, Iniesta, Xavi, Villa, Pedro i companyia van brodar-ho. El conjunt anglès només va intimidar el Barça en els primers 10 minuts amb un futbol directe que va buscar les desmarcades de Chicharito i Rooney, que jugaven aliniats, un davant de l'altre, per desplegar-se entre Mascherano i Piqué. El perill dels anglesos en aquest tipus de jugades va desaparèixer quan els dos centrals del Barça van saber interpretar els moviments dels dos puntes del United. A partir d'aquí, Xavi, Busquets i Iniesta van agafar la batuta al mig camp i Messi va començar amb les seves arrencades per posar la por al cos dels homes de Ferguson, que van començar a córrer darrere de la pilota. Ni l'1-1 va servir al United per recuperar el timó del partit. A la represa, el Barça va exhibir-se per tocar i tocar el cuir, avisar Van der Sar i posar la rúbrica amb els gols de Messi i Villa. El Barça de Guardiola ja és un equip de llegenda. Ahir va tornar a escolpir un altre monument al futbol.

Dos tastets de glòria

Us deixo dos tastets de glòria amb els gols de Belletti i Messi en les finals de París i Roma. Demà és el gran dia. Ens veiem a Wembley. Sort a tots els culers. Força Barça!!!!

El compte enrere per a Wembley

El Barça va celebrar ahir com cal el títol de Lliga amb una rua per Barcelona i en un Camp Nou entregat. Els parlaments van tornar a ser el moment més esperat. Tots els jugadors van agafar el micròfon, però em quedo amb el discurs de Messi, segurament un dels més lacònics: "Les meves paraules me les reservo per al dia 29", va dir el crack argentí. Si ho diu Messi, el millor jugador del món, l'home que desequilibra com ningú, el futbolista capaç de deixar enrere un rival rere l'altre, l'autor del 2-0 en la final de Roma, fe cega amb l'argentí i confiança màxima per a la final de Wembley. Guardiola serà el primer que fugirà d'eufòries, que respectarà plenament el rival –aquests són dos trets característics del millor Barça de la història–, però si Messi està fi el dia 28, l'equip blaugrana tindrà molt de guanyat. Segurament a l'equip li ha faltat frescor en el tram final de la temporada, però en una final de la Champions el cansament físic i la fatiga mental queden en un segon terme. Els quatre clàssics seguits contra el Madrid van ser duríssims. Ara toca preparar i gaudir de la final. Com deia Guardiola fa uns dies, és el partit més bonic de la temporada. Quants futbolistes pagarien per estar el 28 de maig a Wembley? Tots. Els jugadors del Barça han merescut poder disputar una final com aquesta, com van merèixer estar a Londres, París i Roma i aixecar les tres 'orelludes' que té el club. Si el dia 29 hi ha rua i fi de festa al Camp Nou, Messi es deixarà anar amb els parlaments i l'eufòria tornarà a recórrer els carrers de Barcelona i l'Estadi blaugrana. Comença el compte enrere per a la gran final de Wembley.

L'hora de les celebracions

"Guanyar costa molt. Ara en volem gaudir. Ens toca anar a sopar molt, ballar molt, riure molt, fer molt de molt. Ens toca organitzar festes perquè el títol és massa important com per deixar-ho així. Ja tindrem temps de preparar el partit més bonic de l'any, la final de la Champions de Londres". La frase és de Pep Guardiola, l'home de les tres Lligues, l'entrenador dels nou títols com a primer entrenador del Barça en només tres temporades. La va pronunciar després que l'equip bluagrana s'assegurés la Lliga al camp del Llevant. Quan va sonar el xiulet final, les festa va començar sobre el Ciutat de València i està continuant a Barcelona. Avui toca rua perquè l'afició també gaudeixi del títol. A Barça li han sobrat dues jornades per deixar sense opcions el Madrid de Mourinho, l'àlbum de cromos de Florentino. L'equip s'ha sobreposat a tot per coronar-se com a campió. D'entrada, el gruix dels titulars van haver de fer la pretemporada amb la Lliga començada després de guanyar el darrer Mundial. Els blaugranes van anar de menys a més per assolir l'excel·lència als mesos de novembre i desembre. La maneta al Madrid del 29 de novembre va ser el punt àlgid de les exhibicions dels homes de Guardiola. Ni 'Villaratos', ni calendaris, ni intents de desestabilització des de la caverna mediática han pogut tombar un equip que també les ha passat magres amb les lesions, sobretot en defensa. La lesió de Puyol i el càncer d'Abidal van posar a prova el potencial d'una plantilla que ha sabut fer front a totes les adversitats possibles. D'aquí ve que Guardiola apel·li a celebrar el títol com cal. L'equip ha parlat sobre el camp durant tota la temporada i ara té uns dies per deixar-se anar i treure tota la pressió acumulada. Que bonic deu ser jugar en aquest Barça. I per endavant, una final de la Champions.

Posar el llaç a la Lliga

Amb la presència a la final de la Champions assegurada, el Barça s'ha de centrar en posar com abans millor el llaç a la Lliga. La meta és a quatre punts i tres estan en joc demà. Aquesta és la principal raó per batre l'Espanyol en el derbi català per excel·lència de la Primera Divisió. Després del respir que es va prendre a Sant Sebastià –respir natural per la derrota del Madrid contra el Saragossa i pel fet de tenir a la cantonada la tornada de les semis de la Lliga de Campions–, el conjunt blaugrana ara ja no té res que el pugui distreure fins al 28 de maig. Faci el que faci el Madrid avui a Sevilla, el Barça ha de posar els cinc sentits per endur-se el derbi, un partit especial per a l'afició a causa de la rivalitat ciutadana amb els periquitos. Si aquest partit serveix per tancar la Lliga, genial. Si és un pas més, també. Proclamar-se campió de Lliga com abans millor seria important per poder donar descans en els següents partits als teòrics titulars a Wembley. Guanyar la Lliga com abans millor també serviria perquè els culers puguem veure les evolucions de jugadors de la pedrera que apunten tan bones maneres com Sergi Roberto o Gerard Deolofeu. I guanyar l'Espanyol demà servirà per dedicar el triomf a Severiano Ballesteros, que ens ha deixat avui. Segons Manel Estiarte, cap de relacions externes del Barça, Ballesteros, un culer declarat, va ser rebut en la seva darrera visita al vestidor blaugrana amb un llarg aplaudiment que li va fer saltar les llàgrimes. Demà el Camp Nou farà un minut de silenci en memòria seva.

FOTO: www.fcbarcelona.cat

'Piquenbauer'

Gerard Piqué es va erigir en el líder de la defensa del Barça en els quatre clàssics que tants rius de tinta van fer córrer des del 16 d'abril passat. Com diu el periodista Jordi Costa, de RAC 1, el central català és dels futbolistes que creix en els partits d'envergadura. El fet d'enfrontar-se al Madrid encara engrandeix més la seva figura. Piqué és culer fins a la mèdul·la i això es nota en els duels contra l'etern rival. Un jugador que s'atreveix a dir que un dia serà president del Barça és innegable que viu d'una manera molt especial els clàssics. Amb el 5-0 de la primera volta de la Lliga es va fer famosa la seva mà a l'aire per simular Toni Bruins Slot. Piqué s'ha convertit en el focus d'atenció de les revistes del cor arran de la seva relació sentimental amb Shakira i alguns van tèmer que això afectés en la productivitat del seu rendiment. Ell es va encarregar de tancar aquestes suposicions amb un excepcional concurs en els quatre clàssics contra el Madrid. Piqué és una de les pedres angulars de l'estil de toc del Barça, ja que dóna sortida a la pilota per construir les jugades des del darrere. El seu pas pel Manchester United abans de tornar a vestir-se de blaugrana li va servir per madurar com a defensa i ara és titular indiscutible al Barça de Guardiola.

FOTO: www.fcbarcelona.cat

Cap a Wembley

Acabo d'arribar del Camp Nou i ho faig feliç, com tots els culers. He abandonat l'Estadi visionant als vídeomarcadors el gol de Koeman a Wembley, els gols d'Eto'o i de Belletti a París i els gols d'Eto'o i de Messi a Roma. El Barça jugarà el 28 de maig que ve la final de la Champions al nou Wembley amb l'objectiu de repetir l'èxit d'aquelles nits triomfants. El culte a la pilota ha dut l'equip de Guardiola a estar a només una passa de tornar-se a coronar com a rei d'Europa.
Avui s'ha vist el clàssic més atractiu de la sèrie de quatre viscuda des del 16 d'abril passat. El Barça sabia que havia de superar el primer quart d'hora sense rebre cap gol i ho ha aconseguit. Passat l'equador del primer temps, el conjunt blaugrana s'ha tirat al coll del Madrid i només les intervencions de Casillas han evitat que s'estrenés el marcador. Les forces s'han equilibrat a l'inici del segon temps. El gol anul·lat a Higuaín ha tornat a despertar les crítiques del Madrid contra els àrbitres, però ningú del conjunt blanc s'ha referit a la vista grossa del belga De Bleeckere per no expulsar Carvalho, Xabi Alonso o Lass. Quan més amunt pressionava el Madrid, Valdés ha trencat la línia de quatre puntes que havia acumulat l'equip de Mourinho davant l'àrea blaugrana i el Barça ha dissenyat l'1-0 amb una jugada marca de la casa finiquitada amb una passada terminal d'Iniesta i una bona rematada de Pedro. El gol de Marcelo, fruit de la mentalitat del Barça de no trair el seu estil de jugar al toc des de darrere, podia donar vida al Madrid, però els blancs ja no han tornat a intimidar Valdés. Els homes de Guadiola s'han mantingut freds per tenir el control del cuir, no tirar enrere i evitar les embranzides de l'etern rival, rendit al futbol associatiu del conjunt blaugrana. L'entrada d'Abidal, acompanyada d'una impressionant ovació, ha estat la cirereta al pastís. Anirem a Wembley després d'haver superat el Madrid, i això té un sabor especial. La plantilla blaugrana ho ha celebrat sobre la gespa fent una rotllana al cercle central i donant la volta a l'Estadi. Ha estat la millor manera de deixar-se anar després de tants dies escoltant segons quines coses des de Madrid.