Una nova melodia de seducció va coronar ahir el Barça com a campió d'Europa. L'equip blaugrana va tornar a erigir-se en el millor ambaixador del futbol per aixecar la seva quarta 'orelluda'. La llegenda We love football que mostrava el mosaic de l'afició barcelonista abans del xiulet inicial va ser una mena de mètafora del molt que ha fet el conjunt de Guardiola per venerar aquest esport. Ahir, mentre ens desplaçàvem de Wembley fins al centre de Londres, vaig entendre que el discurs de parlar sobre el camp que tant ha estès aquest Barça ha calat a tot arreu. Molts aficionats anglesos ens paraven per elogiar les virtuts del conjunt blaugrana. Un ens deia que mai no havia vist un futbol tan bonic; un altre ens feia reverències quan veia que lluíem l'escut del Barça, i molts ens felicitaven pel títol. Nosaltres, orgullosos, rèiem, els donàvem les gràcies o intentàvem intercanviar impressions.
El 3-1 va ser memorable. La segona meitat va ser de llibre. El futbol total del Barça va deixar KO el Manchester United. Messi, Iniesta, Xavi, Villa, Pedro i companyia van brodar-ho. El conjunt anglès només va intimidar el Barça en els primers 10 minuts amb un futbol directe que va buscar les desmarcades de Chicharito i Rooney, que jugaven aliniats, un davant de l'altre, per desplegar-se entre Mascherano i Piqué. El perill dels anglesos en aquest tipus de jugades va desaparèixer quan els dos centrals del Barça van saber interpretar els moviments dels dos puntes del United. A partir d'aquí, Xavi, Busquets i Iniesta van agafar la batuta al mig camp i Messi va començar amb les seves arrencades per posar la por al cos dels homes de Ferguson, que van començar a córrer darrere de la pilota. Ni l'1-1 va servir al United per recuperar el timó del partit. A la represa, el Barça va exhibir-se per tocar i tocar el cuir, avisar Van der Sar i posar la rúbrica amb els gols de Messi i Villa. El Barça de Guardiola ja és un equip de llegenda. Ahir va tornar a escolpir un altre monument al futbol.
1 comentari:
Tens raó, aquest equip no deixa de sorprendre'm. Un gentleman com Sir Alex Ferguson que després de 25 anys davant del Manchester United digui en roda de prensa que li han donat un bany. Et confirma el que ja saps, que aquests paios són molt grans.
Jo sé d'un que va veure la final a casa per la tele que deuria està amagat sota el sofà i apendre una mica de fair play. I l'aprenent d'aquest que digui que en condicions normals l'equip que va quedar segon (no puc pronunciar el nom)en condicions normals deuria d'haver jugat la final és vergonyòs.
La pinya del vestidor deixant que Abidal aixequés la copa em va emocionar al camp. Bravo Puyol i Bravo un altre cop portant la samarreta de Miki Roqué ahir.
GRACIES NOIS PER FER-ME TANT FELIÇ, SOU COLLONUTS!!!!!
Publica un comentari a l'entrada