Quan el Barça beu d'Iniesta

La reaparició d'Iniesta en el clàssic va significar la constatació de la necessitat que el Barça té de poder comptar amb Don Andrés per recuperar la seva identitat. El gol de Sergio Ramos en el minut 90 va tirar per terra les millores que va mostrar el conjunt blaugrana a partir de l'ingrés al partit del manxec. Quan el Barça beu d'Iniesta és més recognoscible. Amb el de Fuentealbilla, els de Luis Enrique van recuperar possessions amb arribada i es van defensar tenint la pilota, el segell característic del millor Barça dels últims anys.

Iniesta va oferir ràpidament línies de passada i va trobar l'esquena de la línia de pressió del Madrid en la medul·lar per ser el suport al qual recórrer per seguir manejant la pilota. Fins i tot André Gomes va millorar el seu nivell oferint-se entre línies a partir de l'entrada del manxec. Ningú domina en el Barça actual el joc de posició com Iniesta, l'interior que dóna sentit a tota la maquinària.

El fi jugador de Fuentealbilla fa d'enllaç perquè l'equip s'ajunti i no s'allargui, perquè el trident no estigui tan lluny de la resta. I Neymar i Messi van tenir dues ocasions per sentenciar el clàssic. És un altre el Barça amb Iniesta. Ho agraeix Busquets, un altre pilar de Luis Enrique que trobava a faltar al manxec. La classe que va donar Iniesta contra el Madrid és l'esperança del seguidor barcelonista perquè l'equip recuperi el segell de manejar els partits a partir del cuir i opti a tot. Està bé que el trident ofereixi a l'equip la possibilitat de ser més directe, però el Barça necessita estar junt per fer córrer al rival i generar espais. I la figura d'Iniesta és primordial en aquest sentit. Amb el de Fuentealbilla encara té sentit el tiquitaca del Barça. El necessita el conjunt blaugrana per seguir amb opcions en la Lliga.

FOTO: Twitter @andresiniesta8

De Cruyff a Luis Enrique

“El cel és un lloc on el Barça marca un gol al Madrid cada minut”. La frase és de Josep Maria Ballarín, que va ser un culer autèntic. L’autor de la reeixida novel·la ‘Mossèn Tronxo’ ja té qui li farà els gols vestit de blaugrana: Johan Cruyff. L'holandès volador va ser l'amo del 14 de l'Holanda dels anys 70, l'única selecció elevada a llegenda sense haver guanyat cap títol. Cruyff la va liderar sobre la gespa amb l'anomenat futbol total.

Johan ens va deixar a les portes d'un cap de setmana sense futbol domèstic, una aturada provocada pels compromisos de seleccions abans que la Lliga es reprengui amb el Barça-Madrid d’aquest dissabte. Quin millor comiat per a Cruyff que un clàssic al Camp Nou? A l'Estadi del barri de Les Corts és on va plantar la llavor del Barça de Guardiola i de Luis Enrique, capaços de seguir i millorar l'obra del mestre.

Futbolista dels bons abans que entrenador, Cruyff va beure de Rinus Michels per donar al barcelonisme una mentalitat guanyadora i un segell perdurable que ha convertit la pilota en l'essència de tot. Només Luis Enrique es permet el luxe de donar el cuir una estona al rival. Ho fa perquè a dalt té tres monstres que devoren adversaris amb summa contundència. Sense Messi, Neymar i Suárez, el Barça actual no es podria fer el mort per guanyar partits a partir dels espais que genera el contrincant. Aquesta és la riquesa que Luis Enrique ha aportat al model basat en la possessió que va instaurar Cruyff. Guardiola hi va posar mètode i Luis Enrique l'ha acabat arrodonint per complementar el rondo amb l'instint depredador dels tres de dalt.