El preu de jugar al Barça actual

La confiança ho és tot en el món del futbol. I la confiança s'aconsegueix a còpia d'acumular minuts. Al camp del Betis Milito va evidenciar que no en té perquè li falta ritme de competició. L'argentí està lluny de ser aquell central poderós que va capitvar el Barça. El primer duel amb el menut Jonathan Pereira el va perdre amb una falta que va derivar en l'1-0 dels verd-i-blancs. Aquella jugada va ser el preludi d'una nit grisa del Mariscal. Tampoc va estar bé Adriano, que ni va aprofundir ni va ser un escull insalvable. Al brasiler també li falta ritme de competició per ser el futbolista versàtil que va destacar al Sevilla.
Tant Milito com Adriano tenen el mateix problema: han de competir amb jugadors que entenen a la perfecció la filosofia de Guardiola i que formen un onze de gala inexpugnable. L'eix de la defensa del Barça és propietat de Piqué i Puyol. A més, Abidal ha demostrat que també pot jugar amb solvència de central. El francès és un dels jugadors més en forma de la plantilla. Transmet una confiança brutal en totes les seves accions i està rapidíssim. Els dubtes que va generar al principi de temporada com a central han quedat enterrats. Al lateral dret, l'amo és Dani Alves, un jugador de llarg recorregut capaç d'atacar i defensar a la vegada. Puyol, Piqué i Abidal estan per davant de Milito i Dani Alves, per davant d'Adriano. Aquest és el preu d'intentar jugar al Barça actual i exemplifica les dificultats de fitxar jugadors que puguin ser titulars. Mascherano va haver de resignar-se a ser el suplent de Busquets i quan es parla d'incorporar Cesc, molts culers es pregunten on jugaria en aquest Barça.

El Barça segueix parlant sobre el camp

Ni la gala de Zuric ni els intents de desestabilització de la premsa madridista per l'atorgament de la Pilota d'Or a Messi i no pas a Iniesta o Xavi. Res de res. El Barça continua a la seva. El Barça parla sobre el camp. L'equip blaugrana, campió d'hivern, ha saldat els dos partits posteriors a la coronació de Messi com a millor futbolista del planeta amb dues victòries i un balanç de nou gols a favor i un en contra.

El Málaga era ahir una mica una incògnita pel rentat de cara que s'ha fet amb l'obertura del mercat d'hivern, però va caure rendit davant la voracitat dels homes de Guardiola. Una primera part de pitet va deixar el partit vist per a sentència. Iniesta, Villa (2) i Pedro van marcar les diferències contra un quadre andalús que només va mostrar certa oposició quan va ensenyar la llesca. El Barça coneixia l'empat del Madrid al camp de l'Almeria, el cuer, i va saltar a la gespa hiperconnectat per deixar els blancs a quatre punts sense que el Málaga pogués tenir un paper protagonista en el partit.

La pressió avançada dels blaugranes –com més amunt robes la pilota, més a prop de l'àrea estàs per crear perill– va fer que la seva posada en escena fos contundent. La recuperació de Busquets al balcó de l'àrea en el 2-0, obra de Villa, n'és un exemple. L'onze de gala barcelonista va tornar a fer evident la seva fiabilitat sense la necessitat que marqués Messi. El Madrid, aquest cop, no va poder ser rescatat per Cristiano Ronaldo. Els blancs van fer un partit impropi d'un equip que vol el títol i va acabar empatant (1-1) davant un Almeria que havia perdut per 0-8 contra el Barça. Cristiano Ronaldo va mirar de treure importància a aquell resultat, però ahir va descobrir que va xerrar massa. Precisament, això de parlar més del compte fora del camp, és una de les grans diferències entre el Barça i el Madrid. A la casa blanca estan retransmitint en directe la necessitat de fitxar un 9 que sigui un recanvi de garanties per a Higuaín i el mateix Valdano va reconèixer que aquest assumpte els havia distret. El més gros és que un dels que en parla obertament és Mourinho. Què deu pensar Benzema, suplent ahir? Amb els àrbitres passa el mateix, ja que el tècnic portugués s'hi acostuma a referir en les seves compareixences públiques. Tot plegat li va bé al Barça. Fa uns anys la història era al revés.

FOTO: Reuters

Ronaldinho tanca el cercle

Ronaldinho ha tornat al Brasil per enrolar-se a les files del Flamengo, on ha tingut una rebuda massiva. L'astre brasiler ha tancat d'aquesta manera un cercle que el va convertir en el millor jugador del món. A Can Barça vam tenir la sort de gaudir dels millors anys de la seva vida esportiva.

Ronaldinho es va donar a conèixer l'any 1997 a les files del Gremio de Porto Alegre, la ciutat que el va veure néixer el 21 de març de 1980. Al 1999 va contribuir al títol de Gremio en el Campionat de Rio Grande do Sul amb 15 gols en 18 partits. Alguna cosa tenia aquell jugador esquifit que portava el dorsal 10, ja feia bicicletes i elàstiques, i xutava les faltes de meravella. Estava cridat a ser un dels grans, però com qualsevol altre futbolista brasiler o argentí havia de creuar l'Atlàntic per donar-se a conèixer a Europa, on realment es consagran les estrelles. Aquell pas el va fer al gener del 2001 tot fitxant per París Saint Germain, però Ronaldinho no va esclatar de manera definitiva fins que no va recalar al Camp Nou l'estiu del 2001, en la primera temporada de Rijkaard.

Ronaldinho va canviar la cara del Barça. El club estava immers en una profunda depressió des de la temporada 1999/2000. Els tres anys sense títols de l'era Gaspart i les mocadorades que s'havien apropiat del Camp Nou demandaven un nou impuls, i aquest va coincidir amb l'arribada del brasiler en la primera campanya (2003/2004) de Joan Laporta a la presidència.

El Gaúcho va tornar a portar l'alegria al Camp Nou amb accions tècniques i gols que aviat van convertir-lo en el nou ídol de l'afició. La seva salutació surfera es va fer popular. El seu somriure il·luminava el rostre dels barcelonistes. El primer gol que va fer amb la samarreta del Barça en la famosa 'nit del gaspatxo' contra el Sevilla va ser antològic i va significar el començament d'un idil·li entre el brasiler i el club que acabaria donant al Barça dues Lligues consecutives (2004/2005 i 2005/2006) i la Champions de París (2005/2006). Aquell va ser el gran Ronaldinho, el futbolista que va ser capaç de posar dempeus el Santiago Bernabéu amb dos gols de bella factura el novembre del 2005, l'any en què es va endur la Pilota d'Or.

La màgia de Ronaldinho semblava il·limitada, però es va cansar de guanyar i va dimitir en perjudici del Barça i d'ell mateix. El brasiler va caure en la desídia que tant mal va fer al conjunt blaugrana en les temporades 2006/2007 i 2007/2008, les dues últimes de Rijkaard. Guardiola ja no el va voler perquè, segurament, es va veure incapaç de recuperar-lo.

Tinc la impressió que Ronaldinho pensava que per molt que es deixés anar tornaria a recuperar el to que el va fer gran, però li va ser impossible. Del Barça va anar al Milan sense tornar a brillar amb llum pròpia. Amb el conjunt rossonero no ha guanyat cap títol i ara ha tornat a creuar l'Atlàntic per jugar al Brasil i cloure la seva carrera. Al Gremio l'esperaven amb els braços oberts, però ell ha triat el Flamengo.

Messi obre la llauna i el Barça firma una nova 'maneta'

El Barça ha convertit la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei al camp del Betis en un tràmit després d'endossar ahir una maneta al conjunt verd-i-blanc. Messi va obrir la llauna amb un hat-trick que va donar la raó a Guardiola, que en la prèvia del partit va dir que l'argentí no roba res, sinó que ofereix coses en cada partit. Això és el que té el millor jugador del món. Messi és menut, però creix quan trepitja l'àrea rival, on es marquen les diferències, i aquesta virtut el fa diferent a la resta.

El plantejament del Betis va ser valent. La seva pressió avançada va incomodar el Barça fins al minut 60, quan als andalusos se'ls va encendre el pilot de la benzina. L'equip de Pepe Mel va ser capaç de generar més ocasions al Camp Nou que la totalitat d'equips de Primera que han passat pel feu barcelonista aquesta temporada, però també va tenir un encertat Casto sota pals per evitar que el partit es trenqués abans en favor del Barça. Guardiola va dissenyar un onze ple de titulars per mirar de sentenciar l'eliminatòria al Camp Nou, cosa que va aconseguir. Al final, el partit se li va fer massa llarga al Betis i entre Pedro i Keita, aquest últim en rematar amb el cap una passada d'Iniesta a l'estil Laudrup, van fer pujar el 5-0 al marcador.

L'inflat marcador final obre un debat. Com se li ha de jugar al Barça? L'opció d'acumular homes al darrere li va sortir bé a l'Athletic Club per mantenir viva l'eliminatòria de vuitens de final fins al duel de San Mamés. El Llevant ho va repetir a la Lliga i, malgrat perdre, va fer-se pregar abans de torçar el genoll. L'altra alternativa és la que va oferir el Betis, però pressionar tan amunt i jugar amb la línia defensiva tan avançada genera massa espais al darrere que el Barça no acostuma a desaprofitar. El mateix va fer l'Espanyol a Cornellà-El Prat i també li van caure cinc. Pepe Mel va dir que si haguessin posat l'autocar també haurien rebut cinc gols, però aleshores haurien marxat amb la tristor d'haver traït la seva filosofia de futbol.

La ressaca de la gala de Zuric

Pep Guardiola ha comparegut aquest vespre en roda de premsa a propòsit del partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei que el Barça jugarà demà contra el Betis al Camp Nou. Com era d'esperar a penes s'ha parlat del xoc contra el quadre andalús. La majoria de qüestions han estat centrades en la gala del lliurament de la Pilota d'Or, però ja ha anat bé, ja que si el Barça no hagués tingut partit de Copa entre setmana, totes les preguntes haurien flotat en l'ambient fins abans del duel de Lliga contra el Málaga de diumenge que ve, i tot plegat s'hauria allargat massa. Avui tocava digerir la ressaca de la gala de Zuric i què millor que poder parlar-ne amb el tècnic. Demà Messi, Xavi i Iniesta rebran l'ovació del Camp Nou i en endavant la Pilota d'Or passarà a segon terme per tornar a centrar-nos en la dinàmica del col·lectiu, que és el que realment importa. Si Messi, Xavi i Iniesta van estar ahir a Zuric és perquè el Barça –i la selecció espanyola– han fet bé les coses sobre la gespa. Com deia ahir el Martí Perarnau, un dels meus analistes de capçalera, els premis en el món del futbol són els que es guanyen en equip amb calça curta sobre el camp i no pas els que es recullen vestits d'etiqueta.

La Pilota d'Or de Messi corona La Masia

El blaugrana Leo Messi ha estat el guanyador de la Pilota d'Or 2010. L'elecció no seria notícia si no hagués estat per les suposades filtracions que situaven Iniesta i Xavi per davant de l'argentí en els pronòstics. Realment, Messi és el millor futbolista del planeta, però el títol de la selecció espanyola en l'últim Mundial havia disparat les opcions dels altres dos productes de La Masia.

El presitigiós rotatiu italià La Gazzeta dello Sport s'havia llençat a la piscina setmanes enrere tot anunciant que el vencedor seria Iniesta i durant tota la tarda el nom de Xavi havia pujat molts enters per endur-se el guardó. A l'hora de la veritat, ni Messi s'esperava guanyar a tenor de la cara que ha fet quan s'ha dirigit als presents recolzat sobre el faristol de l'escenari.

La conclusió del resultat de les votacions d'aquest any és que el Mundial no ha servit per fer decantar la balança. La cita mundialista sí que va ser determinant al 2006, quan Cannavaro es va endur el guardó gràcies al triomf d'Itàlia al Campionat del Món d'Alemanya. El torneig de l'estiu passat a Sud-Àfrica tampoc ha permès a Vicente del Bosque emportar-se el títol de millor entrenador, que ha recaigut en José Mourinho pel triplet que va aconseguir la temporada anterior amb l'Inter.

Les filtracions havien obert un gran debat. Xavi se'l mereixia perquè ha estat un exemple de regularitat durant el 2010 i segurament estava davant d'una de les seves últimes oportunitats d'aconseguir el premi. Ell era el meu favorit, a pesar que Iniesta li havia guanyat terreny en els pronòstics. L'egarenc és el metrònom del Barça i d'una la selecció espanyola que va aixecar la copa del món a partir de l'estil de joc proposat pel conjunt blaugrana. Iniesta va fer el gol decisiu en la final del Mundial. Aquest era el seu gran mèrit del 2010, però a banda de la seva indubtable classe, les lesions van impedir que brillés amb el Barça durant bona part de la campanya passada.

De Messi s'ha dit tot i els qualificatius per definir-lo s'han esgotat. No va poder fer cap gol al Mundial en una selecció argentina mal dissenyada per Maradona, però al Barça ha marcat diferències amb tanta assiduïtat que ningú dubta que és el millor del món i que està cridat a marcar una època. Els 54 gols que va signar en 58 partits durant el 2010 són el millor aval per situar l'argentí per davant de qualevol.

De la gala, em quedo amb el detall que ha tingut la FIFA de donar el privilegi a Guardiola de lliurar la Pilota d'Or al guanyador i les paraules en català del tècnic per començar a revelar la incògnita de les votacions. Avui s'ha coronat l'estil Barça, ja que a banda dels tres finalistes, tres jugadors més del conjunt barcelonista (Puyol, Piqué i Villa) han format part del millor onze del 2010. Ha guanyat Messi, però un tros de la Pilota d'Or també és per a Xavi, per a Iniesta i per a tots els forjadors de La Masia.

FOTO: EFE