Ronaldinho tanca el cercle

Ronaldinho ha tornat al Brasil per enrolar-se a les files del Flamengo, on ha tingut una rebuda massiva. L'astre brasiler ha tancat d'aquesta manera un cercle que el va convertir en el millor jugador del món. A Can Barça vam tenir la sort de gaudir dels millors anys de la seva vida esportiva.

Ronaldinho es va donar a conèixer l'any 1997 a les files del Gremio de Porto Alegre, la ciutat que el va veure néixer el 21 de març de 1980. Al 1999 va contribuir al títol de Gremio en el Campionat de Rio Grande do Sul amb 15 gols en 18 partits. Alguna cosa tenia aquell jugador esquifit que portava el dorsal 10, ja feia bicicletes i elàstiques, i xutava les faltes de meravella. Estava cridat a ser un dels grans, però com qualsevol altre futbolista brasiler o argentí havia de creuar l'Atlàntic per donar-se a conèixer a Europa, on realment es consagran les estrelles. Aquell pas el va fer al gener del 2001 tot fitxant per París Saint Germain, però Ronaldinho no va esclatar de manera definitiva fins que no va recalar al Camp Nou l'estiu del 2001, en la primera temporada de Rijkaard.

Ronaldinho va canviar la cara del Barça. El club estava immers en una profunda depressió des de la temporada 1999/2000. Els tres anys sense títols de l'era Gaspart i les mocadorades que s'havien apropiat del Camp Nou demandaven un nou impuls, i aquest va coincidir amb l'arribada del brasiler en la primera campanya (2003/2004) de Joan Laporta a la presidència.

El Gaúcho va tornar a portar l'alegria al Camp Nou amb accions tècniques i gols que aviat van convertir-lo en el nou ídol de l'afició. La seva salutació surfera es va fer popular. El seu somriure il·luminava el rostre dels barcelonistes. El primer gol que va fer amb la samarreta del Barça en la famosa 'nit del gaspatxo' contra el Sevilla va ser antològic i va significar el començament d'un idil·li entre el brasiler i el club que acabaria donant al Barça dues Lligues consecutives (2004/2005 i 2005/2006) i la Champions de París (2005/2006). Aquell va ser el gran Ronaldinho, el futbolista que va ser capaç de posar dempeus el Santiago Bernabéu amb dos gols de bella factura el novembre del 2005, l'any en què es va endur la Pilota d'Or.

La màgia de Ronaldinho semblava il·limitada, però es va cansar de guanyar i va dimitir en perjudici del Barça i d'ell mateix. El brasiler va caure en la desídia que tant mal va fer al conjunt blaugrana en les temporades 2006/2007 i 2007/2008, les dues últimes de Rijkaard. Guardiola ja no el va voler perquè, segurament, es va veure incapaç de recuperar-lo.

Tinc la impressió que Ronaldinho pensava que per molt que es deixés anar tornaria a recuperar el to que el va fer gran, però li va ser impossible. Del Barça va anar al Milan sense tornar a brillar amb llum pròpia. Amb el conjunt rossonero no ha guanyat cap títol i ara ha tornat a creuar l'Atlàntic per jugar al Brasil i cloure la seva carrera. Al Gremio l'esperaven amb els braços oberts, però ell ha triat el Flamengo.