La confiança ho és tot en el món del futbol. I la confiança s'aconsegueix a còpia d'acumular minuts. Al camp del Betis Milito va evidenciar que no en té perquè li falta ritme de competició. L'argentí està lluny de ser aquell central poderós que va capitvar el Barça. El primer duel amb el menut Jonathan Pereira el va perdre amb una falta que va derivar en l'1-0 dels verd-i-blancs. Aquella jugada va ser el preludi d'una nit grisa del Mariscal. Tampoc va estar bé Adriano, que ni va aprofundir ni va ser un escull insalvable. Al brasiler també li falta ritme de competició per ser el futbolista versàtil que va destacar al Sevilla.Tant Milito com Adriano tenen el mateix problema: han de competir amb jugadors que entenen a la perfecció la filosofia de Guardiola i que formen un onze de gala inexpugnable. L'eix de la defensa del Barça és propietat de Piqué i Puyol. A més, Abidal ha demostrat que també pot jugar amb solvència de central. El francès és un dels jugadors més en forma de la plantilla. Transmet una confiança brutal en totes les seves accions i està rapidíssim. Els dubtes que va generar al principi de temporada com a central han quedat enterrats. Al lateral dret, l'amo és Dani Alves, un jugador de llarg recorregut capaç d'atacar i defensar a la vegada. Puyol, Piqué i Abidal estan per davant de Milito i Dani Alves, per davant d'Adriano. Aquest és el preu d'intentar jugar al Barça actual i exemplifica les dificultats de fitxar jugadors que puguin ser titulars. Mascherano va haver de resignar-se a ser el suplent de Busquets i quan es parla d'incorporar Cesc, molts culers es pregunten on jugaria en aquest Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada