David Villa està en l'ull de l'huracà de les crítiques dels
barcelonistes més efervescents. L'asturià va cometre una greu errada amb
la passada enrere que va significar el 2-2 de la Reial Societat de
dissabte, però crucificar-lo ja és fer-ne un gra massa. Els qui em
coneixen saben que sóc un ferm defensor de David Villa i em va fer una
gran il·lusió que marqués en la final de Wembley després d'uns mesos
sense veure la xarxa amb assiduïtat.No se n'ha de saber molt de futbol per entendre que Villa té el handicap de jugar enganxat a la banda, però és la funció que li toca fer per la posició de fals 9 de Messi. L'argentí ja sabem que és la pedra angular del Barça de Guardiola i la resta dels atacants s'han d'adaptar a les demarcacions de banda. A Villa no li toca més remei que situar-se com a extrem i contribuir com pugui al futbol d'atac del Barça. L'asturià perd quan s'allunya de l'àrea i el recurs de retallar cap a dins és conegut per molts defenses. Ara bé, Villa no s'amaga. Vol la pilota, busca combinar i tira diagonals. L'asturià està seguint un procés que no és nou en diferents davanters centre de la recent història del Barça, començant per Lineker i acabant en Eto'o o Henry, que van acabar a la banda. Un procés que aquesta temporada s'accentua amb tants 'peloteros' per jugar per dins. I és que quan s'ajunten Messi, Iniesta i Cesc, com el dia del Vila-real, els dos extrems han d'estar més oberts que mai i això perjudica les condicions d'home d'àrea de Villa. 'El Guaje' va ser rebut per 35.000 persones en la seva presentació com a jugador del Barça i mereix el crèdit de la fama de golejador que el va portar al Camp Nou. Amb la lesió d'Alexis, Guardiola necessita la millor versió de l'asturià. És la seva hora.
FOTO: Xavi Rondón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada