La pitjor relliscada de Terry

Després d'11 dies d'absència avui torno al bloc per parlar de la final de la Champions. M'hauria haver agradat estar a Moscou veient el Barça, però em vaig haver de conformar visionant per la tele el Manchester United-Chelsea.
La final va ser molt igualada, amb una meitat per a cada equip. Després d'uns primers 15 minuts de tempteig i d'absolut respecte -els dos conjunts es coneixen massa-, Cristiano Ronaldo va activar el matx amb filigranes pel cantó esquerre. És cert que a vegades fa alguna bicicleta de més lluny de la zona de perill, però quan encara al seu marcador i va per feina és desequilibrant per la rapidesa amb què mou els peus. Essien no és un lateral nat i va patir de valent per frenar el portuguès. Bona decisió la de Ferguson de col·locar Cristiano a l'esquerra perquè no s'hagués de trobar amb un defensa de banda clàssic com Ashley Cole a l'altre cantó. El portugès va obrir el partit percudint per l'esquerra i va estrenar el resultat quan es va anticipar a Essien per connectar un precís cop de cap - una de les seves especialitats- lluny de Cech. La jugada va començar amb una magistral paret entre Scholes i Brown. El Chelsea no estava còmode i vivia d'un joc molt simple: desplaçaments llargs a la recerca de Drogba, que va impartir una classe sobre com es juga d'esquena a la porteria. Tanmateix, els blues tenen intrínseca la capacitat d'aprofitar com pocs equips els espais que els seus migcampistes poden trobar en camp contrari, ja que si Ballack o Lampard es despleguen són molt perillosos. I així van empatar: pilota solta per a Essien, que va xutar i Lampard va caçar un rebot per marcar. L'1-1 va ressucitar els londinencs, que van tirar del seu futbol metal·lúrgic i de Makelele -imperial al melic del camp- per decantar la balança del joc al seu favor. A tot això, Ronaldo va desaparèixer per les magnífices ajudes de Joe Cole a Essien i les espurnes del United sorgien del combatiu Tévez, incansable. Drogba va rematar al pal en la primera ocasió que va tenir d'armar el canó que té a la cama dreta, però ja en la pròrroga va ser expulsat.
En el temps suplementari va continuar la lluita titànica entre tots dos conjunts. Lampard va tornar a topar amb la fusta i Terry, amb Cech batut, va salvar el Chelsea apareixent de manera providencial per desviar una rematada de Giggs, que havia sortit de refresc i va aprofitar una espectacular internada d'Evra, capaç de defensar i atacar a la vegada. Amb la pluja caient amb ganes sobre Moscou, el matx va decidir-se en la sort dels penals. Cristiano Ronaldo, que havia superat amb nota la revàlida de lluir-se en un gran partit, la seva assignatura pendent, es va aturdir i va fallar el seu penal, però Terry no va poder posar el cadenat a la victòria del Chelsea en el seu llançament. El capità blue va relliscar i va rematar al pal en el match-ball dels londinencs. Després van marcar Anderson, Kalou i Giggs, fins que Van der Sar va refusar el xut d'Anelka i va donar la tercera Copa d'Europa al United. Els reds, com ja van fer al Camp Nou contra el Bayern al 1999, van aixecar el trofeu en un final agònic.
FOTO: EFE