Pep Guardiola ha començat la seva quarta temporada com a tècnic del primer equip del Barça aixecant el seu onzè títol des que va accedir al càrrec. El de Santpedor ja ha igualat el palmarès de Johan Cruyff com a entrenador blaugrana i divendres que ve està en disposició de superar-lo si l'equip guanya la Supercopa d'Europa al Porto.
Guardiola sempre ha defensat Cruyff i Reixach com els dos tècnics que van posar la llavor del Barça actual. El Dream Team, on Guardiola va començar a exercir de 4, va donar inici al futbol que tant ha calat al Camp Nou. Rijkaard el va recuperar i Guardiola l'ha millorat i l'ha adaptat als nous temps. Renovar-se o morir. Guardiola s'empara en el treball i en la perseverança per fer millor el seu equip cada temporada que passa, tot i que el nivell cada cop està més alt.
Guardiola s'ha sabut envoltar d'un grup de treball que es desviu per allargar la llegenda del millor Barça de la història. "Persistirem", va dir el tècnic del Barça en una clara demostració d'intencions el dia que es va presentar per primer cop davant el Camp Nou com a màxim responsable del primer equip. Ell és el primer exemple de compromís amb el club. "El Pep viu tant el Barça que no el veig molts anys de tècnic", va manifestar fa un temps Manel Estiarte sobre Guardiola.
Guardiola sempre ha viscut el futbol intensament. Per la meva feina al Diari de Vilanova vaig tenir la sort de seguir de prop la seva primera campanya com a entrenador, a les files del Barça B, a Tercera Divisió. Era la campanya 2007/2008 i el filial blaugrana va ser rival del Vilanova a la Lliga. Guardiola va agafar el segon conjunt barcelonista amb la pressió d'haver de pujar sí o sí. Ho va aconseguir i allò el va catapultar al primer equip.
Aquell Guardiola ja estava implicat al màxim. Encara recordo el dia que me'l vaig trobar a Mataró 'espiant' el Vilanova. Era darrere d'una de les banquetes amb el seu fill (foto) –va donar-li el berenar i tot– i va prendre nota de com jugava l'equip vilanoví. M'hi vaig acostar per demanar-li una entrevista, però aleshores ja no en concedia. Guardiola em va dir que ell només parlava en roda de premsa i que em posés en contacte amb el club per conversar amb Tito Vilanova. En aquell moment em va sobtar, però amb el pas del temps he vist que és un costum que ha fet seu des que era al Barça B.
Ara serà impossible veure'l amb el seu fill observant com juga el Màlaga, el València, el Madrid o el Chelsea darrere d'una de les banquetes, però ha convertit la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí en un mena centre d'operacions on la dedicació és absoluta. L'altre equip que ell mateix ha confeccionat ('fisios', preparadors físics, recuperadors, observadors, metges...) són també clau en el Barça de Guardiola.
El tècnic de Santpedor ha començat el seu quart any al primer equip amb un altre doble duel contra el Madrid que ha tret espurnes. Cada clàssic que passa penso que es redueix la seva vida com a entrenador del primer equip, però mentre Messi tingui fam de títols –l'argentí és la pedra angular sobre la que Guardiola fa girar el Barça – el Pep es veurà amb cor de continuar dirigint la nau blaugrana.
1 comentari:
Diuen que els segons anys de Mou són els millors però res a comparar amb els quarts d'en Pep.
Que Déu hagi perdonat a les rates blanques pq els hi toca un altre any al infern!!!
Publica un comentari a l'entrada