La pressió ferotge del Madrid va ofegar un Barça massa dubitatiu en defensa. Víctor Valdés va ser protagonsita salvant un cop de cap de Benzéma en la primera gran ocasió del partit abans del gol d'Ozil, que va rematar una bona jugada del davanter francès.
Sense cap central pur en l'onze inicial, Mascherano i Abidal van jugar plegats a l'eix de la rereguarda sense donar la tranquil·litat necessària. Especialment espès va estar Abidal, massa nerviós amb la pilota. La campanya passada ja li va costar agafar la forma. Recordarem que no va convèncer com a central fins ben entrada la temporada, però quan va agafar la velocitat de creuer es va convertir en el millor defensa blaugrana fins que va haver de passar pel quiròfan pel tumor que li van trobar. Abidal necessita temps i confiança.
L'equip va perdre massa pilotes al mig camp. Thiago encara ha de créixer per a partits d'aquesta envergadura i només es va entonar a la represa. Iniesta es va fer un fart de protegir la pilota, però Khedira tenia la consigna que no avancés gaires metres amb el cuir enganxat a la bota. De fet, el Madrid va fer moltes faltes per interrompre el futbol del Barça. Tot plegat va fer que Villa i Messi visquessin en l'anonimat fins que van aparèixer en les dues úniques rematades dels blaugranes al primer temps per capgirar el marcador. Villa es va treure un xut des del vèrtex esquerre de l'àrea gran que va entrar per l'escaire contrari i Messi va fer de Messi per esmunyir-se (amb una mica de sort) entre Khedira i Pepe i batre Casillas. El Barça va exercir d'equip gran per marxar al descans per davant i propinant un cop moral duríssim als madridistes, que se les prometien molt felices al haver electrocutat el joc col·lectiu de l'equip de Guardiola.
El començament del segon temps del Barça va ser millor. Alexis, que ja havia bregat amb Marcelo durant la primera meitat, es va deixar anar pel cantó dret i Thiago va fer un dels eslàloms marca de la casa per posar en alerta la defensa blanca. Ara bé, quan semblava que el Barça donava amb la tecla correcta, el Madrid va empatar a través de Xabi Alonso, que va recollir una cessió de Pepe. Aleshores va tornar a entonar-se l'equip blanc i Valdés, novament, va tenir feina. L'entrada de Xavi no va atorgar una major possessió de la pilota al Barça, però a poc a poc el Madrid va tornar a perdre gas per l'acumulació de la fatiga i l'empat final va deixar l'eliminatòria oberta per al Camp Nou.
Guardiola va fer jugar d'entrada tots els homes que van disputar la Copa Amèrica. El debut d'Alexis va ser prometedor. El xilè tira endavant i no s'arronsa. Debutar en un Madrid-Barça no és fàcil i ell va complir amb escreix tenint en compte que era el seu primer partit amb l'equip. Alexis és un futbolista robust físicament. Això fa que als defenses els costi tombar-lo. A més, té traça per desbordar i no se li cauen els anells per ajudar el lateral.
Mourinho no va donar la cara en la roda de premsa i va tornar a deixar que fos Karanka qui atengués els mitjans de comunicació. El posat del tècnic portuguès a la gespa va ser el mateix de la temporada passada, amb aquell somriure irònic que esbossa quan no el convenç una decisió arbitral, i Karanka va tenir la barra de dir que "hi ha coses que no canvien", en referència a la tasca del col·legiat. Teixeira va fer un arbitratge funcionarial. Va passar per alt un penal a cada àrea i va fer la vista grossa en un parell d'entrades de Pepe.
FOTO: Miguel Ruiz (FCB)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada