Un dia de clàssic és sinònim d'un dia de nervis, de comentaris, de discussions, de tertúlies de cafè, de porres... Els seguidors més fervents enfoquen aquest dissabte pensant en la cita d'aquesta nit. Torna el gran duel. Mourinho contra Guardiola, Messi contra Ronaldo, el futbol de toc del Barça contra el futbol vertical del Madrid, el mig camp metal·lúrgic dels blancs contra la subtilesa de la medul·lar blaugrana. Ahir Mourinho ja va jugar a la defensiva deixant que fos Karanka qui comparegués en roda de premsa.
Ha dit Guardiola que el Barça sortirà a l'atac –demana atreviment als seus futbolistes– i no se li podrà retreure res a l'equip en aquest sentit. El dubte rau en saber si jugarà amb la defensa de tres o de quatre. El possible onze inicial blaugrana ha fet córrer rius de tinta durant tota la setmana. De titulars indiscutibles, crec n'hi ha set: Víctor Valdés, Dani Alves, Abidal, Busquets, Iniesta, Xavi i Messi. Amb els altres quatre sorgeixen els dubtes. El que menys me'n genera és Cesc. Guardiola va descobrir el dia del 2-6 la manera com fer mal al Madrid amb el joc per dins i Cesc ofereix una opció més de passada en aquest futbol de triangulació que devora rivals. Amb Cesc ja en tenim vuit d'onze. En queden tres.
Quins seran els centrals? Mascherano no ha faltat en cap de les últimes grans cites a l'eix de la defensa. Piqué va ser el sacrificat al camp del Milan en el darrer gran partit del Barça fora de casa, però és necessari per treure la pilota quan el Madrid pressioni i aporta centímetres en el joc aeri. Puyol és el gran capità, l'home que va besar el braçalet amb la senyera en el aquell celebrat 2-6, l'orgull del Barça. Partint d'una defensa de quatre, entendria qualsevol combinació: Piqué-Mascherano, Puyol-Piqué o Mascherano-Puyol. Em decanto per Piqué-Mascherano, la parella de la final de la Champions a Wembley.
Ja només falta un futbolista per completar l'onze, l'acompanyant de Messi i Cesc. Les opcions són Alexis, Villa, Pedro, Isaac Cuenca i, fins i tot. Thiago. Difícil. Tenint en compte que Iniesta tendeix a fer mal per l'esquerra, despoblar aquella banda d'una extrem pur és una bona opció per buscar a les pessigolles a Marcelo a l'altre cantó. De fet, una de les maneres de fer mal al Madrid és fuetejar l'esquena del lateral brasiler amb un home que sigui capaç de seguir-lo de mig camp cap a avall i d'exigir-lo a partir de la zona de tres quarts. Em decanto per Pedro. L'onze que em surt és Valdés-Alves-Piqué-Mascherano-Abidal-Busquets- Xavi-Iniesta-Cesc-Messi-Pedro. És clar que Villa va descansar contra el Rayo i el BATE i mai s'ha perdut un clàssic, Puyol és Puyol, Thiago va ser titular a Milà, Alexis va debutar al Bernabéu amb una actuació notable, Keita ha tingut molts minuts aquesta temporada i Cuenca és la nova sensació. L'elecció és difícil.
Ja heu vist que he plantejat buscar l'onze del Barça a partir d'una mena de joc basat en anar descobrint cartes. Això també forma part del clàssic: fer bullir l'olla abans que la pilota comenci a rodar. Guardiola té la paraula i amb ell a la banqueta el Barça encara no ha perdut al Bernabéu.
FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada