Víctor Valdés va escriure el pròleg de clàssic de dissabte passat amb una mala entrega amb els peus a Di María. La jugada ja sabeu com va acabar. Doble rebot, pilota per Benzema i gol del Madrid. No s'havien jugat ni 30 segons de partit i el Barça perdia, però Víctor Valdés ni es va immutar. Va seguir jugant amb els peus en curt per començar les jugades al toc i conservar la pilota, el gran tresor del joc del Barça.
Guardiola el va elogiar en la roda de premsa posterior i Puyol ho va fer ahir al Japó. Aquest és Víctor Valdés, un tipus amb una personalitat brutal que s'ha convertit en el porter ideal per al Barça. El meta blaugrana no va tenir cap atac de pànic, tot al contrari. Ni jugar en l'escenari més hostil, ni fer-ho contra un Madrid que duia un bagatge 15 victòries seguides, ni espifiar-la en la primera jugada del partit. Res va fer canviar la manera de jugar de Valdés, que va seguir combinant amb Puyol, Piqué o Abidal amb el risc que tenia una nova pèrdua de pilota. L'errada en la passada de Valdés només va ser una de les moltes que va fer el Barça en la primera meitat del clàssic. Tots coincidirem a dir que el joc associatiu del Barça fins al descans va ser massa discontinu per les moltes pèrdues de pilota que hi va haver. Ara bé, no és el mateix cedir el cuir al contrari al mig camp, amb el perill que això comporta jugant contra el Madrid de la famosa pegada, que fer-ho al balcó de l'àrea, amb totes les línies de passada obertes per quedar a mercè del destí.
Valdés va fallar una passada com qualsevol dels seus companys del mig camp en la primera meitat i no es va desmuntar. Com tampoc Xavi, Iniesta o Cesc, conscients que l'únic camí per guanyar era ser valents i jugar amb la pilota. Ahir parlava de la sala de màquines. Si al Madrid els seus migcampistes s'acostumen a embrutar de sutge per la pràctica d'un futbol més metal·lúrgic, al Barça els seus homes de la medul·lar són mestres de l'orfebreria de la pilota que treballen amb guants blancs com els de Víctor Valdés, l'home tranquil, l'home que s'ha guanyat a pols ser el porter del Barça perquè mai s'ha deixat atemorir pel run run del Camp Nou, aquell que va deixar orfes els tres pals blaugranes durant tant de temps des de la marxa de Zubizarreta. Amb Zubi va arribar la primera Copa d'Europa. Amb Valdés han arribat les altres tres Champions del club. La valentia i la personalitat de Víctor Valdés són dos dels grans valors del Barça de Guardiola.
FOTO: www.fcbarcelona.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada