La teràpia del gol

El Barça ja té al sac els tres punts de la jornada 17. L'equip s'ha imposat aquesta nit al Rayo Vallecano per 4-0 en un partit avançat per evitar que coincidís amb el Mundial de clubs.
Després de l'inesperada derrota al camp del Getafe, l'equip blaugrana ha utilitzat la teràpia del gol. No ha estat un Barça especialment lúcid, sobretot en la primera mitja hora, però sí un Barça contundent. Ha començat l'equip amb una defensa de quatre i ha passat a jugar amb tres al darrere per intentar trobar més línies de passada davant l'empenta del Rayo, que jugava mossegant a dalt. La bona pressió avançada del quadre madrileny ha posat en problemes els homes de Guardiola fins que Alexis ha obert la llauna amb l'1-0. El xilè ha fet una gran retallada abans d'enviar el cuir al pal contrari amb tota la intenció del món. Alexis ha repetit al culminar una assistència afortunada de Xavi i Villa ha fet el 3-0 després d'una passada de Dani Alves. Només començar el segon temps, carrera de Messi per la dreta i rematada per baix. Necessitava Alexis els dos gols per créixer futbolísticament i anímicament. Necessitava també marcar Villa, que ha de recuperar l'alegria en el seu joc. I mai està de més que vegi porta Messi.
Guanyar avui i tornar-ho a fer dissabte contra el Llevant és bàsic per viatjar el 10 de desembre al Bernabéu sense cedir més terreny respecte al Madrid. De moment, el Barça té fets els deures de la jornada 17, quan el Madrid afronta una difícil visita al camp del Sevilla. La teràpia del gol ha de servir a l'equip blaugrana per guanyar confiança i recuperar el futbol dinàmic i combinatiu que l'ha fet gran.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat

10 raons per creure en la remuntada del Barça

El Barça està a sis punts del Madrid, però queda molta Lliga i la distància no és insalvable. Aquí van 10 raons per creure en la remuntada.

· Aquest Barça té crèdit. Se l'ha guanyat en les últimes tres temporades. Ens hem fet un fart de gaudir amb el millor equip de la història i no confiar-hi ara seria una mena de sacrilegi.

· L'equip va demostrar al camp del Milan que manté intacte el seu esperit competitiu. Quan més exigents són els reptes, millor resulta la resposta de l'equip de Guardiola. Els blaugranes han de recuperar l'instint matador en els partits de Lliga a camp contrari. Si pot ser, finiquitar-los a la primera part i si el rival de torn marca en un córner que sigui l'1-2 o l'1-3.

· Els últims precedents dels duels directes contra el Madrid són molt favorables als blaugranes.

· Per les portades de la premsa de Madrid, sembla que la Lliga ja sigui blanca. Això ha de picar un vestidor tan competitiu com el de Guardiola.

· Pedro va donar senyals molt positius en els minuts que va jugar a Getafe i la seva pressió a dalt és necessària. El seu retorn i el d'Iniesta, capaç d'eliminar rivals i d'obrir defenses tancades, donaran un plus a l'equip.

· Messi és Messi i és capaç de donar el millor d'ell mateix quan l'equip més ho necessita. Ha arribat el moment. I contra el Madrid, es creix.

· El factor Guardiola. El tècnic de Santpedor ha demostrat que és capaç de reinventar aquest Barça amb algun retoc tàctic.

· L'amplitud de la temporada. El Madrid va arrencar molt fort pensant en guanyar la Supercopa al Barça, cosa que no va aconseguir, i caldrà veure si tard o d'hora no pateix una davallada física.

· Les paraules de Dani Alves dient que el repte de caçar el Madrid és apassionant són el millor mesurador d'un vestidor compromès amb la missió de creure en aquesta Lliga.

· La història de la Lliga diu que s'han remuntat diferències majors. El Dream Team de Cruyff va engrandir la seva llegenda eixugant vuit punts al Madrid i guanyant la Lliga 91/92. Res és impossible, i menys amb aquest Barça, que opta a igualar el Dream Team amb quatre Lligues seguides.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat

Sense xarxa, però confiança màxima

El Barça va perdre ahir al camp del Getafe i s'ha quedat a sis punts del Madrid, que continua ferm al capdavant de la taula. Tot i no jugar amb la fluïdesa d'altres ocasions, l'equip blaugrana va fer mèrits per aconseguir un millor resultat, però el gol se li va resistir i el conjunt madrileny va aprofitar un córner per guanyar. L'equip s'ha quedat sense marge d'error i ha de jugar sense xarxa. Serà com aquell funàmbul que camina desafiant la llei de la gravetat amb el perill de caure al buit, almenys fins al partit del Bernabéu.
Al Barça li està costant molt guanyar els partits de fora de casa. No deixa de ser curiós que ara que l'equip ha donat amb la tecla per vèncer a domicili en la Champions, ha perdut la destresa per guanyar com a visitant en la competició domèstica, on la fiabiliat del Madrid està castigant les relliscades blaugranes.
Des de l'arribada de Guardiola, el Barça no s'havia trobat mai tan lluny del Madrid, però ara que van maldades és quan més s'ha de confiar en aquest equip. M'ha agradat la compareixença d'avui de Dani Alves, que ha qualificat de repte fascinant la missió d'intentar enxampar el conjunt de Mourinho. El marge de maniobra és mínim, però aquest Barça, el millor de la història, encara ha de dir moltes coses. Ara l'equip té dos partits seguits de Lliga al Camp Nou (Rayo i Llevant) abans de visitar el Bernabéu. Són sis punts indispensables.
No està fi Villa i la llarga lesió d'Alexis ha frenat la seva adaptació a l'engranatge del grup. Li costa trobar el gol a Messi fora de casa i les defenses numantines del rival de torn acaben oposant una resistència ferotge que se li ennuega al Pep Team. Les accions a pilota parada segueixen sent un dels talons d'Aquil·les de l'equip i ja s'han escapat massa punts a aquestes alçades de la temporada. El retorn de Pedro, bàsic amb la seva pressió durant tants partits dels últims cursos, i la recuperació d'Iniesta, únic junt amb Messi per trencar defenses tancadíssimes, són dues bones notícies per a un mes de desembre apassionant. Tot i els sis punts d'avantatge que duu el Madrid, confiança cega amb aquest Barça.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat

Vots, gols i premis

Cristiano Ronaldo va rebre ahir la Bota d'Or pel seus mèrits golejadors del curs passat i no va poder contenir-se quan va afirmar que aquest guardó no depèn dels vots sinó dels gols. Tenia doble lectura aquesta frase? Posava en dubte les dues últimes Pilotes d'Or guanyades per Messi?
Ronaldo deu saber que per a l'elecció del futbolista que es fa amb la Pilota d'Or compten els títols i ell no s'ha pogut prodigar gaire amb el Madrid en les últimes tres temporades, període durant el qual només ha alçat una Copa del Rei.
Messi, en canvi, en les tres darreres campanyes pot presumir d'una Champions, de tres Lligues, de dues Supercopes d'Europa, de tres Supercopes d'Espanya i d'un Mundial de clubs.
Els mèrits de Messi també tenen a veure amb les seves aparicions en partits importants. L'argentí és un expert en fer gols al Madrid en els clàssics decisius de la Lliga Espanyola i de la Supercopa. Ronaldo no va veure porta contra el Barça fins al partit de Lliga del Bernabéu del curs passat i amb l'excepció del seu gol en la darrera final de Copa, els encerts de Messi han estat sempre més decisius que els de Ronaldo en els Barça-Madrid o Madrid-Barça.
Messi també ha sucat en finals de la Champions, del Mundialet o de la Supercopa d'Europa, per no parlar dels seus gols en la competició domèstica. Messi continua estan per davant de Ronaldo i aquest any tornarà a alçar la Pilota d'Or pels vots que s'ha guanyat a pols a còpia de gols i títols.

A vuitens de la Champions amb autoritat

El Barça s'ha assegurat aquesta nit el passi als vuitens de final de la Lliga de Campions. L'equip blaugrana ha ofert una lliçó d'autoritat (0-4) a Praga contra el Viktoria Plsen. Aquí van uns quants apunts del partit:

· Valdés supera el rècord d'imbatibilitat de Miguel Reina al Barça. El porter blaugrana ja és el meta de la història del club que acumula més minuts (787) sense rebre un gol. Al minut 16 ha parat un mà a mà amb un futbolista del quadre txec i ho ha celebrat tancant el puny sabedor que havia superat la darrera revàlida per consumar el nou rècord. L'anterior el tenia Reina amb 824 minuts imbatut en la temporada 1972/1973. No s'entèn com Valdés no està entre els finalistes a la Pilota d'Or. Quan vaig inaugurar el bloc ho vaig fer amb un post sobre Valdés per elogiar les seves virtuts. Víctor és molt Víctor.

· Messi anota el seu segon hat-trick seguit. Tres gols més de l'argentí per engrandir la seva llegenda. Messi acumula 202 dianes amb la samarreta blaugrana. La marca de César (235), cada cop més a prop.

· Isaac Cuenca es mostra a Europa. El lateral dret del Viktoria somiarà amb ell. Cuenca té traça per driblar, sap sacrificar-se i posa bones centrades. L'extrem ha aprofitat les lesions de Pedro, Alexis i Afellay per fer-se amb un forat al primer equip.

· Guardiola, 200 partits. El tècnic blaugrana ha celebrat aquesta efemèride amb un nou triomf. El seu equip ha guanyat amb autoritat el dia que Cesc ha tornat a veure porta.

· La força del gol. L'equip ja duu 500 dianes en l'era Guardiola. A més, porta un balanç de 29 gols a favor per 0 en contra en els darrers nou partits.

· In crescendo. El Barça ha anat de menys a més. Quan s'ha apoderat de la pilota no ha donat opció a un Viktoria mermat per l'expulsió (molt rigorosa) en el penal a Messi. Els txecs s'han mostrat combatius i en algunes accions durs, però han acabat rendits al futbol de toc del Barça. I això que no han jugat ni Iniesta ni Xavi els dos grans ambaixadors de l'estil de joc blaugrana a tot el món.

FOTO: Arxiu Facebook Víctor Valdés

Cara ironia la de Mourinho

"L'objectiu del Madrid és la permanència", va dir José Mourinho en la roda de premsa prèvia al partit del conjunt blanc contra el Llevant. L'afirmació del tècnic portuguès era la resposta a Guardiola, que un dia abans havia manifestat que el Barça no guanyaria cap títol. Cara ironia la de l'entrenador portuguès abans de jugar contra un adversari que veu la salvació com una qüestió transcendental. El Llevant sí que lluita per la permanència i advoca per l'eslògan La unió és la salvació per buscar la complicitat de tothom en l'objectiu de mantenir-se a Primera.
El Madrid ha demostrat en els clàssics contra el Barça que té les de guanyar quan porta els partits als terrenys de l'emotivitat i del cos a cos. La guerra de guerrilles pot servir per batre el conjunt de Guardiola, però no és la millor manera d'enfrontar-se a rivals com el Llevant, que quan es mesuren als grans viuen del coratge col·lectiu i tiren de jugadors foguejats en mil batalles, com Ballesteros o Javi Venta en el cas dels 'granotes'. La trifulga que va acabar amb l'expulsió de Khedira va acabar sent clau en la derrota blanca al Ciutat de València.
Mourinho no ha fet més que abonar el terreny perquè qualsevol camp de la Lliga espanyola sigui hostil per al Madrid i això li pot passar factura. Ironies al marge, continua sense tenir res a veure la manera com governen els partits el Barça i el Madrid. L'estil de toc dels homes de Guardiola sempre és recognoscible i el tècnic blaugrana només va defensar això quan va parlar de no guanyar cap títol aquesta temporada. L'entrenador blaugrana no renunciarà a una manera de jugar que ha calat al Camp Nou i que desperta elogis a tot el món.

FOTO: www.levanteud.com

Un debat conegut

Els dos últims empats a dos que ha patit el Barça i, sobretot, la manera com s'han produït han obert un debat sobre què li passa al conjunt de Guardiola. Desaprofitar un 0-2 a Anoeta i no tancar el duel de Champions contra el Milan han deixat un mal sabor de boca en l'equip i en l'afició. Però això no és nou. Tirant d'hemeroteca, veurem com la temporada passada a aquestes alçades també hi havia dubtes, però l'equip va acabar guanyant la Lliga i la Champions. Si enguany totes les mirades estan posades en la falta de fiabilitat defensiva per la manca de centrals purs, fa una campanya es parlava de no materialitzar les ocasions que generava l'equip.
El curs passat, en el partit equivalent al d'aquest exercici a Anoeta, el Barça va perdre contra l'Hércules a casa i el dimecres següent va debutar en Champions amb un triomf per 5-1 sobre el Panathinaikos. L'equip grec va posar el Camp Nou potes amunt amb un 0-1 després d'una combinació entre Cissé i Govou, però el Barça va reaccionar i va golejar. Si en comptes del Milan el rival de torn de dimarts hagués estat un equip del nivell del Panathinaikos, segurament el conjunt de Guardiola hauria guanyat amb solvència. El Milan va fer un plantejament molt garrepa, però un equip italià amb el seu historial sempre és perillós. Com deia un amic meu al sortir del Camp Nou, el Milan es va fer el mort i el Barça va picar deixant-se anar en l'últim quart d'hora. No posar el cadenat als partits té aquestes coses.
En les jornades de Lliga posteriors al triomf de la temporada passada contra el Panthinaikos, el Barça va mostrar símptomes de debilitat al Camp Nou amb una raquítica victòria per 1-0 sobre l'Sporting i amb un empat a un davant el Mallorca. Aquells dos resultats van obrir un debat al voltant del conjunt blaugrana que els homes de Guardiola van tancar de cop amb 16 victòries seguides en la Lliga. Cada any que passa costa més guanyar –ho deia dimarts Guardiola–, però aquest Barça mereix tota la confiança del món. Els empats contra la Reial Societat i el Milan han de servir per posar l'equip en tensió de cara una temporada que, com ja sabíem, serà duríssima.

FOTO: www.fcbarcelona.cat