La valentia de Víctor Valdés

Víctor Valdés va escriure el pròleg de clàssic de dissabte passat amb una mala entrega amb els peus a Di María. La jugada ja sabeu com va acabar. Doble rebot, pilota per Benzema i gol del Madrid. No s'havien jugat ni 30 segons de partit i el Barça perdia, però Víctor Valdés ni es va immutar. Va seguir jugant amb els peus en curt per començar les jugades al toc i conservar la pilota, el gran tresor del joc del Barça.
Guardiola el va elogiar en la roda de premsa posterior i Puyol ho va fer ahir al Japó. Aquest és Víctor Valdés, un tipus amb una personalitat brutal que s'ha convertit en el porter ideal per al Barça. El meta blaugrana no va tenir cap atac de pànic, tot al contrari. Ni jugar en l'escenari més hostil, ni fer-ho contra un Madrid que duia un bagatge 15 victòries seguides, ni espifiar-la en la primera jugada del partit. Res va fer canviar la manera de jugar de Valdés, que va seguir combinant amb Puyol, Piqué o Abidal amb el risc que tenia una nova pèrdua de pilota. L'errada en la passada de Valdés només va ser una de les moltes que va fer el Barça en la primera meitat del clàssic. Tots coincidirem a dir que el joc associatiu del Barça fins al descans va ser massa discontinu per les moltes pèrdues de pilota que hi va haver. Ara bé, no és el mateix cedir el cuir al contrari al mig camp, amb el perill que això comporta jugant contra el Madrid de la famosa pegada, que fer-ho al balcó de l'àrea, amb totes les línies de passada obertes per quedar a mercè del destí.
Valdés va fallar una passada com qualsevol dels seus companys del mig camp en la primera meitat i no es va desmuntar. Com tampoc Xavi, Iniesta o Cesc, conscients que l'únic camí per guanyar era ser valents i jugar amb la pilota. Ahir parlava de la sala de màquines. Si al Madrid els seus migcampistes s'acostumen a embrutar de sutge per la pràctica d'un futbol més metal·lúrgic, al Barça els seus homes de la medul·lar són mestres de l'orfebreria de la pilota que treballen amb guants blancs com els de Víctor Valdés, l'home tranquil, l'home que s'ha guanyat a pols ser el porter del Barça perquè mai s'ha deixat atemorir pel run run del Camp Nou, aquell que va deixar orfes els tres pals blaugranes durant tant de temps des de la marxa de Zubizarreta. Amb Zubi va arribar la primera Copa d'Europa. Amb Valdés han arribat les altres tres Champions del club. La valentia i la personalitat de Víctor Valdés són dos dels grans valors del Barça de Guardiola.

FOTO: www.fcbarcelona.cat

La sala de màquines

En l'argot futbolístic es parla de sala de màquines per fer referència al mig camp, allà on es cou el futbol d'un equip. Guardiola hi ajunta un munt de virtuosos amb la pilota per fer rutllar el col·lectiu. Busquets té la clau de la sala de màquines. Hi entra per generar equilibri a la zona ampla i hi surt per ajustar la defensa quan només hi ha tres homes al darrere o per ajudar a treure la pilota quan la línia de la rereguarda és de quatre components. El de Badia sap bellugar-se amunt i avall sense fer soroll perquè té un sentit tàctic extraordinari. Fa uns anys era impensable muntar un mig camp sense un futbolista musculós que devorés quilòmetres i fes d'escorta d'un centrecampista més creatiu. Guardiola, Busquets i el Barça han trencat aquest clixé i han demostrat que es poden guanyar partits i títols envoltat de jugadors petits. En aquesta tipologia de futbolistes entren homes com Iniesta, Xavi, Thiago o Cesc. Ells integren la sala de màquines blaugrana, una sala de màquines que funciona amb la pilota. El cuir és el combustible del mig camp del Barça. Busquets, Xavi i Iniesta, per citar els qui van jugar en la línia medul·lar al Bernabéu, no estan sols al melic del camp. Cesc i Messi són dues peces més de la sala de màquines amb l'afegit que, de cop i volta, també poden estar a l'àrea rematant a gol. Al Bernabéu, el mig camp va tenir un component més amb la figura de Dani Alves, capaç d'ocupar el carril dret en atac i en defensa. El joc per dins, el que es cou a la sala de màquines, va tornar a portar de corcoll el Madrid al seu santuari. És l'estil Barça. És l'ADN Barça. És allò que s'ensenya a La Masia. Mourinho va apostar per Lass, Xabi Alonso i Ozil a la sala de màquines, o el que és el mateix, un internacional francès que fa poc no estava clar que continués a la Casa Blanca; un campió del món amb la selecció espanyola, i un internacional alemany que no acaba de marcar diferències. Al Barça, Busquets, Xavi, Iniesta i Cesc són campions del món i quan s'ajunten amb Messi, el millor futbolista del planeta, amaguen la pilota al rival per tornar-lo boig i obligar-lo a perseguir ombres. El Barça va tornar a conquerir el Bernabéu quan va afinar en la passada i va convertir el cuir en la benzina que mou la seva sala de màquines.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat

El Barça torna a conquerir el Bernabéu

El Barça ha tornat a fer emmudir el Santiago Bernabéu amb Pep Guardiola a la banqueta. Ha marcat el Madrid quan encara no s'havien complert ni 30 segons de partit, però el Barça ha sabut revifar per firmar una segona meitat de luxe. El futbol de toc blaugrana ha acabat domant un Madrid rendit als peus del campió. Ha quedat clar que als homes de Mourinho no els interessen els duels dòcils contra el Barça. Si els clàssics no entren en el terreny de l'emotivitat, poca cosa té a fer el conjunt blanc.
Una primera part sense que cap dels dos equips es trobés a gust sobre la gespa ha donat pas a un segon temps en què el Barça s'ha imposat pel seu esplèndid joc de posició. Li ha faltat al conjunt blaugrana finor fins al descans. Les associacions eren massa discontínues, però tampoc el Madrid era aquell equip elèctric que marca diferències per la velocitat dels seus homes d'atac. El respecte mutu ha pesat en els primers 45 minuts. L'errada inicial de Víctor Valdés l'ha compensat Alexis amb l'1-1 després d'una arrencada de Messi marca de la casa. L'argentí no ha marcat, però ha aparegut per desencallar l'equip quan encara no era recognoscible. I la metamorfosi ha arribat a partir d'una defensa de tres, amb Busquets fent de comodí, de frontissa per equilibrar l'engranatge defensiu.
El descans ha canviat el partit. El Barça s'ha centrat i ha sabut tenir la pilota per trobar els espais. Xavi, amb l'ajuda de Marcelo, ha trencat l'empat i Cesc ha arribat des de darrere per posar el cap a l'estil anglès en l'1-3. El partit ha estat el de la graduació d'Alexis, que ha alternat les bandes amb la posició de 9. El xilè ha donat vida al Barça amb l'1-1, ha obligat els centrals del Madrid a no perdre'l de vista i ha connectat amb els migcampistes jugant d'esquena. Menció especial per a Puyol. En la prèvia d'aquest matí l'havia tret de l'onze, però el capità és el capità. Puyol és el cor del Barça i gairebé no ha tingut fissures.
Ha acabat el Madrid perseguint jugadors blaugranes, sobretot Iniesta, que ha fet un vestit nou a Coentrao. Només li ha faltat el gol al de Fuentealbilla, subtil com sempre, de menys a més per desequilibrar i personificar l'exhibició del Barça en la segona meitat. A l'espera de la visita dels blancs al camp del Sevilla, barcelonistes i madridistes estan empatats a punts. La nova conquesta del Bernabéu enforteix l'equip de Guardiola, que volarà al Japó amb la confiança pels núvols per intentar aixecar el segon Mundial de Clubs.

FOTO: www.fcbarcelona.cat

Dia de clàssic; dies de conjectures sobre l'onze del Barça

Ha arribat el gran dia. El Barça saltarà a les 10 de la nit a la gespa del Santiago Bernabéu a intentar retallar l'avantatge que li duu el Madrid. Una victòria del conjunt blaugrana l'igualaria a punts amb els blancs a l'espera del partit de la jornada 17 que els de Mourinho han de jugar al camp del Sevilla. Una derrota del Barça seria dura, però no definitiva.
Un dia de clàssic és sinònim d'un dia de nervis, de comentaris, de discussions, de tertúlies de cafè, de porres... Els seguidors més fervents enfoquen aquest dissabte pensant en la cita d'aquesta nit. Torna el gran duel. Mourinho contra Guardiola, Messi contra Ronaldo, el futbol de toc del Barça contra el futbol vertical del Madrid, el mig camp metal·lúrgic dels blancs contra la subtilesa de la medul·lar blaugrana. Ahir Mourinho ja va jugar a la defensiva deixant que fos Karanka qui comparegués en roda de premsa.
Ha dit Guardiola que el Barça sortirà a l'atac –demana atreviment als seus futbolistes– i no se li podrà retreure res a l'equip en aquest sentit. El dubte rau en saber si jugarà amb la defensa de tres o de quatre. El possible onze inicial blaugrana ha fet córrer rius de tinta durant tota la setmana. De titulars indiscutibles, crec n'hi ha set: Víctor Valdés, Dani Alves, Abidal, Busquets, Iniesta, Xavi i Messi. Amb els altres quatre sorgeixen els dubtes. El que menys me'n genera és Cesc. Guardiola va descobrir el dia del 2-6 la manera com fer mal al Madrid amb el joc per dins i Cesc ofereix una opció més de passada en aquest futbol de triangulació que devora rivals. Amb Cesc ja en tenim vuit d'onze. En queden tres.
Quins seran els centrals? Mascherano no ha faltat en cap de les últimes grans cites a l'eix de la defensa. Piqué va ser el sacrificat al camp del Milan en el darrer gran partit del Barça fora de casa, però és necessari per treure la pilota quan el Madrid pressioni i aporta centímetres en el joc aeri. Puyol és el gran capità, l'home que va besar el braçalet amb la senyera en el aquell celebrat 2-6, l'orgull del Barça. Partint d'una defensa de quatre, entendria qualsevol combinació: Piqué-Mascherano, Puyol-Piqué o Mascherano-Puyol. Em decanto per Piqué-Mascherano, la parella de la final de la Champions a Wembley.
Ja només falta un futbolista per completar l'onze, l'acompanyant de Messi i Cesc. Les opcions són Alexis, Villa, Pedro, Isaac Cuenca i, fins i tot. Thiago. Difícil. Tenint en compte que Iniesta tendeix a fer mal per l'esquerra, despoblar aquella banda d'una extrem pur és una bona opció per buscar a les pessigolles a Marcelo a l'altre cantó. De fet, una de les maneres de fer mal al Madrid és fuetejar l'esquena del lateral brasiler amb un home que sigui capaç de seguir-lo de mig camp cap a avall i d'exigir-lo a partir de la zona de tres quarts. Em decanto per Pedro. L'onze que em surt és Valdés-Alves-Piqué-Mascherano-Abidal-Busquets- Xavi-Iniesta-Cesc-Messi-Pedro. És clar que Villa va descansar contra el Rayo i el BATE i mai s'ha perdut un clàssic, Puyol és Puyol, Thiago va ser titular a Milà, Alexis va debutar al Bernabéu amb una actuació notable, Keita ha tingut molts minuts aquesta temporada i Cuenca és la nova sensació. L'elecció és difícil.
Ja heu vist que he plantejat buscar l'onze del Barça a partir d'una mena de joc basat en anar descobrint cartes. Això també forma part del clàssic: fer bullir l'olla abans que la pilota comenci a rodar. Guardiola té la paraula i amb ell a la banqueta el Barça encara no ha perdut al Bernabéu.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat

La teràpia del gol

El Barça ja té al sac els tres punts de la jornada 17. L'equip s'ha imposat aquesta nit al Rayo Vallecano per 4-0 en un partit avançat per evitar que coincidís amb el Mundial de clubs.
Després de l'inesperada derrota al camp del Getafe, l'equip blaugrana ha utilitzat la teràpia del gol. No ha estat un Barça especialment lúcid, sobretot en la primera mitja hora, però sí un Barça contundent. Ha començat l'equip amb una defensa de quatre i ha passat a jugar amb tres al darrere per intentar trobar més línies de passada davant l'empenta del Rayo, que jugava mossegant a dalt. La bona pressió avançada del quadre madrileny ha posat en problemes els homes de Guardiola fins que Alexis ha obert la llauna amb l'1-0. El xilè ha fet una gran retallada abans d'enviar el cuir al pal contrari amb tota la intenció del món. Alexis ha repetit al culminar una assistència afortunada de Xavi i Villa ha fet el 3-0 després d'una passada de Dani Alves. Només començar el segon temps, carrera de Messi per la dreta i rematada per baix. Necessitava Alexis els dos gols per créixer futbolísticament i anímicament. Necessitava també marcar Villa, que ha de recuperar l'alegria en el seu joc. I mai està de més que vegi porta Messi.
Guanyar avui i tornar-ho a fer dissabte contra el Llevant és bàsic per viatjar el 10 de desembre al Bernabéu sense cedir més terreny respecte al Madrid. De moment, el Barça té fets els deures de la jornada 17, quan el Madrid afronta una difícil visita al camp del Sevilla. La teràpia del gol ha de servir a l'equip blaugrana per guanyar confiança i recuperar el futbol dinàmic i combinatiu que l'ha fet gran.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat

10 raons per creure en la remuntada del Barça

El Barça està a sis punts del Madrid, però queda molta Lliga i la distància no és insalvable. Aquí van 10 raons per creure en la remuntada.

· Aquest Barça té crèdit. Se l'ha guanyat en les últimes tres temporades. Ens hem fet un fart de gaudir amb el millor equip de la història i no confiar-hi ara seria una mena de sacrilegi.

· L'equip va demostrar al camp del Milan que manté intacte el seu esperit competitiu. Quan més exigents són els reptes, millor resulta la resposta de l'equip de Guardiola. Els blaugranes han de recuperar l'instint matador en els partits de Lliga a camp contrari. Si pot ser, finiquitar-los a la primera part i si el rival de torn marca en un córner que sigui l'1-2 o l'1-3.

· Els últims precedents dels duels directes contra el Madrid són molt favorables als blaugranes.

· Per les portades de la premsa de Madrid, sembla que la Lliga ja sigui blanca. Això ha de picar un vestidor tan competitiu com el de Guardiola.

· Pedro va donar senyals molt positius en els minuts que va jugar a Getafe i la seva pressió a dalt és necessària. El seu retorn i el d'Iniesta, capaç d'eliminar rivals i d'obrir defenses tancades, donaran un plus a l'equip.

· Messi és Messi i és capaç de donar el millor d'ell mateix quan l'equip més ho necessita. Ha arribat el moment. I contra el Madrid, es creix.

· El factor Guardiola. El tècnic de Santpedor ha demostrat que és capaç de reinventar aquest Barça amb algun retoc tàctic.

· L'amplitud de la temporada. El Madrid va arrencar molt fort pensant en guanyar la Supercopa al Barça, cosa que no va aconseguir, i caldrà veure si tard o d'hora no pateix una davallada física.

· Les paraules de Dani Alves dient que el repte de caçar el Madrid és apassionant són el millor mesurador d'un vestidor compromès amb la missió de creure en aquesta Lliga.

· La història de la Lliga diu que s'han remuntat diferències majors. El Dream Team de Cruyff va engrandir la seva llegenda eixugant vuit punts al Madrid i guanyant la Lliga 91/92. Res és impossible, i menys amb aquest Barça, que opta a igualar el Dream Team amb quatre Lligues seguides.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat

Sense xarxa, però confiança màxima

El Barça va perdre ahir al camp del Getafe i s'ha quedat a sis punts del Madrid, que continua ferm al capdavant de la taula. Tot i no jugar amb la fluïdesa d'altres ocasions, l'equip blaugrana va fer mèrits per aconseguir un millor resultat, però el gol se li va resistir i el conjunt madrileny va aprofitar un córner per guanyar. L'equip s'ha quedat sense marge d'error i ha de jugar sense xarxa. Serà com aquell funàmbul que camina desafiant la llei de la gravetat amb el perill de caure al buit, almenys fins al partit del Bernabéu.
Al Barça li està costant molt guanyar els partits de fora de casa. No deixa de ser curiós que ara que l'equip ha donat amb la tecla per vèncer a domicili en la Champions, ha perdut la destresa per guanyar com a visitant en la competició domèstica, on la fiabiliat del Madrid està castigant les relliscades blaugranes.
Des de l'arribada de Guardiola, el Barça no s'havia trobat mai tan lluny del Madrid, però ara que van maldades és quan més s'ha de confiar en aquest equip. M'ha agradat la compareixença d'avui de Dani Alves, que ha qualificat de repte fascinant la missió d'intentar enxampar el conjunt de Mourinho. El marge de maniobra és mínim, però aquest Barça, el millor de la història, encara ha de dir moltes coses. Ara l'equip té dos partits seguits de Lliga al Camp Nou (Rayo i Llevant) abans de visitar el Bernabéu. Són sis punts indispensables.
No està fi Villa i la llarga lesió d'Alexis ha frenat la seva adaptació a l'engranatge del grup. Li costa trobar el gol a Messi fora de casa i les defenses numantines del rival de torn acaben oposant una resistència ferotge que se li ennuega al Pep Team. Les accions a pilota parada segueixen sent un dels talons d'Aquil·les de l'equip i ja s'han escapat massa punts a aquestes alçades de la temporada. El retorn de Pedro, bàsic amb la seva pressió durant tants partits dels últims cursos, i la recuperació d'Iniesta, únic junt amb Messi per trencar defenses tancadíssimes, són dues bones notícies per a un mes de desembre apassionant. Tot i els sis punts d'avantatge que duu el Madrid, confiança cega amb aquest Barça.

FOTO: Miguel Ruiz - www.fcbarcelona.cat