El gol de l'any

El Barça haurà de fitxar un porter

Escric aquest post des de Torroella de Fluvià, a la casa rural de Can Forés, un emplaçament molt recomanable a terres de l'Alt Empordà. El Barça no tenia previst acudir al mercat d'hivern, però la greu lesió que Albert Jorquera va patir ahir durant l'Euskal Herria-Catalunya obliga el conjunt blaugrana a incorporar un porter que sigui el suplent de Víctor Valdés. Jorquera pateix una ruptura del lligament encreuat anterior del genoll dret i serà baixa durant sis mesos. L'opció de recórrer a Oier Olazábal, el porter del Barça B -a penes té 18 anys-, és arriscada per a una demarcació tan exigent que va aixecar un gran debat a Can Barça fins que Valdés se l'ha va fer seva. Així que toca fitxar. Tot i que no podrien jugar Champions, l'argentí Òscar Ustari (21 anys), suplent d'Abbondanzieri al Getafe, i l'alemany Jens Lehman, suplent d'Alumnia a l'Arsenal, són els dos noms que apareixen avui a la premsa i que responen a la tipologia de porter que podria aterrar al Barcelona sabent que els tocaria escalfar banqueta. I és que, atenent a les circumstàncies, s'ha de buscar un porter jove -de 21 o 22 anys i amb certa experiència- o un de veterà, possibilitat més preferible. Ara bé, fitxar un home que sap que serà suplent tampoc ha de ser senzill, però aquí és on ha de jugar un paper important la marca Barça. Haurem d'estar pendents del mercat. De moment, Oier Olazábal estarà amb el primer equip el dia 2 de gener en la tornada del partit de Copa contra l'Alcoià.
PD: Si la lesió del noi de Bescanó va ser la nota negativa de l'Euskal Herria-Catalunya, el més positiu va ser el gol de Bojan, que continua cremant etapes i segueix creixent a un ritme frenètic. El de Linyola va tornar a demostrar que té el gol al cap i va aprofitar una gran assistència de Coro per posar la guinda al seu debut amb Catalunya amb una diana.
FOTO: EFE

L''Informe Robinson'

Heu vist alguna de les tres primeres entregues del programa Informe Robinson, de Digital+? Si encara no ho heu fet i teniu el plus, us ho recomano. L'exfutbolista anglès s'ha posat al capdavant d'un programa que barreja històries humanes i esport amb reportatges o entrevistes molt aconseguides. En l'última edició, Robin ens va descobrir els orígens de Leo Messi amb testimonis dels professors, entrenadors o amics que va tenir a l'Argentina. També va abordar la nova vida d'Isidre Esteve, el pilot de motos que va en cadira de rodes arran d'un accident i els progressos de l'atleta etíop Alemayehu, que va arribar a dormir al carrer abans de convertir-se en una ferma promesa del seu esport.Amb anterioritat, Robinson va fer un tomb per la vida de Frank Rijkaard i el va entrevistar al plató del programa, es va interessar per un equip de futbol d'invidents i va passar revista a la generació Casillas -els companys del porter del Madrid al planter blanc- per demostrar que no tots els futbolistes arriben a ser jugadors d'elit i que molts s'han de buscar la vida d'una altra manera que no sigui xutant la pilota.

Visca la Premier League!!!

A Anglaterra, el Nadal és sinònim de futbol. Avui hi ha hagut Lliga i demà, dissabte, diumenge i dimarts que ve, també. El resultat, camps plens i la canalla als estadis. L'experiència de dur els més petits al futbol, com va passar en el Barça-Betis d'aquesta temporada -l'únic partit que els blaugranes han jugat a casa a les cinc de la tarda en el present curs- la poden repetir els anglesos durant totes les festes. El futbol a Anglaterra és una festa i la tradició de jugar durant el Nadal converteix la Premier League en una competició amb un encant especial. Des que Digital+ va deixar de tenir els drets per emetre el campionat anglès he perdut el costum de veure els seus compromisos, però, saber que per Nadal allà hi ha futbol, fa que durant les estones mortes d'aquests dies plens de menjars familiars em posi davant la tele per veure quin partit fan.
En la jornada d'avui, la del Boxing Day, hi ha hagut una autèntica pluja de gols. El Chelsea i l'Aston Villa han empatat a quatre, el Tottenham de Juande Ramos ha endossat un 5-1 al Fulham, el Manchester United s'ha imposat per 0-4 al camp del Sunderland i el Birmingham City ha derrotat el Middlesbrough per 3-0. Més ajustats han estat l'1-1 entre el West Ham i el Reading, l'1-2 del Liverpool al camp del Derby County amb gols de Gerrard i Fernando Torres (foto), el 2-0 de l'Everton contra el Bolton i el triomf per 1-0 del Wigan sobre el Newcastle. En el moment d'escriure aquest post quedava pendent el duel entre Portsmouth i l'Arsenal de Cesc.
A la Lliga escocesa també hi ha hagut Lliga durant en dia de Sant Esteve i el Celtic, rival del Barça als vuitens de final de la Champions, ha batut el Dundee United per 0-2.
PD: Què és el Boxing Day? Se celebra tal dia com avui a Anglaterra, després de festejar el Nadal, i és l'equivalent al nostre Sant Esteve. La tradició diu que els qui servien a les grans famílies s'enduien en caixes les sobres de les viandes del dia de Nadal per oferir-les als seus en les visites que els feien el 26 de desembre. De la mateix manera, els rics donaven als pobres les restes de l'àpat nadalenc. En els nostres dies, el futbol és una manera de celebrar el Boxing Day a Anglaterra i serveix perquè els nens vagin als estadis a veure els partits dels seus ídols.

L''sms'del Barça

A les nou del matí d'ahir, poques hores després del 0-1 del Madrid al Camp Nou, vaig rebre aquest sms del Barça: El FC Barcelona desitja que els vostres somnis blaugrana es facin realitat amb el nou any 2008. Bon Nadal.
La Lliga està difícil per a no dir impossible, però el somni de la Champions continua viu. Per cert, Ronaldinho i Deco ja són de vacances al Brasil. Suposo que aquest any no retardaran el seu retorn a Barcelona.

Lliçó de futbol modern

El Reial Madrid va passar ahir per damunt del Barça perquè va saber aplicar els cànons pels quals es regeix el futbol modern: una defensa fèrria, escortada en el seu cas per un dels millors porters del món, un centre del camp robust i amb múscul i una davantera ressolutiva. Aquest cop no va caldre que apareguessin Raúl o Van Nistelrooy per marcar les diferències. El gol el va marcar Baptista, que ha passat a tenir un paper protagonsime quan, en principi, havia de ser un actor secundari en la plantilla blanca. Però el brasiler ha acabat convencent Schuster en un d'aquells casos que no són nous al món del futbol. Al mateix Madrid va passar una cosa similar fa uns anys amb Iván Zamorano i al Barça d'aquesta temporada es podria dir el mateix de Gudjohnsen, que no comptava inicialment, però que ha demostrat sobradament que pot jugar amb solvència al centre del camp, on va brillar al Chelsea. Ahir Rijkaard no va comptar amb ell perquè va tirar de galons per confeccionar l'onze titular.
El Barça no sap guanyar sense jugar bé i això en compromisos tan trascendents s'ha de saber fer. Quan el conjunt blaugrana va endur-se la Champions al 2006, va deixar veure en algunes eliminatòries -contra el Chelsea, per exemple- un cert esperit italià que el va conduir fins a la nit màgica de Saint Denis. I és que en el futbol actual, triomfen els equips que tenen treballat el sentit col·lectiu amb una defensa i un centre del camp rocosos i uns davanters matadors. En el clàssic d'ahir, Baptista, Sneijder i Diarra es van menjar Touré Yayá, Xavi i Deco. L'ivorià va acabar sense benzina -quan va sonar el xiulet final es va deixar caure sobre la gespa- per intentar abastar el màxim camp possible, el de Terrassa va estar desdibuixat i el portuguès va mostrar orgull, però sense tenir un paper rellevant. A més a més, les aparicions d'Iniesta van ser l'únic remarcable en l'atac dels blaugranes, ja que Pepe va frenar Eto'o i Ronaldinho continua intentant coses sense acabar-les en un clar exercici de vull, però no puc. En els canvis, Rijkaard tampoc va donar amb la tecla correcta. Amb el marcador en contra, Henry havia de saltar a la gespa quan ho va fer Giovani. Si el francès estava a la banqueta entenc que era perquè estava per jugar i hauria d'haver tingut minuts. El que si que em va agradar va ser veure Bojan, que en els pocs minuts de què va disposar va fer un dels xuts més perillosos dels blaugranes. El noi de Linyola és el futur del Barça.I el futur ja s'ha de començar a planificar.
BON NADAL A TOTHOM!!!!!

Kaká, sobre el clàssic

Kaká: ''Barça o Madrid? M'inclino per un empat''

No deu pensar el mateix després que Ramon Calderón hagi dit que no té cabuda al Reial Madrid.

La fiabilitat del Milan

El Milan poques vegades falla en les grans cites. A l'Scudetto està a la zona mitjana de la taula i amb molts problemes per guanyar a casa, però la seva presència al Mundialet de clubs va servir per coronar-se campió. L'equip va tenir prou amb un 1-0 per derrotar l'Urawa Red Diamonds a semifinals i va tirar de Kaká i de l'incansable Inzaghi per batre el Boca Júniors en la final per 4-2 i conquerir el títol. La temporada passada el Barça va fer el mateix, però al revès. M'explico: va il·luminar el món del futbol en les semifinals amb una exhibició, però va perdre el partit clau contra l'Internacional de Porto Alegre amb una actuació decebedora que va ser l'inici de la davallada blaugrana en una campanya per oblidar. La fiabilitat dels conjunts italians és la que transmet l'equip d'Ancelotti en els moments crucials. Seedorf, Pirlo, Inzaghi, Kaká, Nesta, Dida... Cadascú, tingui l'edat que tingui, aporta el seu gra de sorra en l'engranatge col·lectiu dels rossoneri. Els milanistes són guanyadors nats i l'esperit competitiu que tenen intrínsec els fa ferotges els dies en què hi ha en joc un trofeu important. El campió d'Europa, aquest cop sí que va ser el campió del món. En tenieu dubtes amb el Milan al Mundialet?

L'evolució dels 'quatre fantàstics'

A l'estiu es va parlar molt de com s'ho faria Frank Rijkaard per encabir els quatre fantàstics (Ronaldinho, Eto'o, Messi i Henry) a l'onze inicial del Barça, però a l'hora de la veritat, l'holandès només va tenir aquest maldecap en la primera jornada de Lliga al camp del Racing. I és que el trencament d'Eto'o durant el trofeu Joan Gamper, els problemes posteriors de Ronaldinho al bessó, els seus viatges amb la selecció i el purgatori de la banqueta, més la lesió d'Henry i la ruptura de Messi a Mestalla, han fet que els quatre fantàstics hagin hagut d'interrompre les seves aparicions amb el conjunt blaugrana. Quan ha faltat un, Rijkaard ha tirat de l'altre i la dinàmica no variarà, ja que la marxa d'Eto'o a la Copa d'Àfrica coincidirà amb la plena recuperació d'Henry. Haver tingut els quatre jugadors al cent per cent hauria generat problemes d'ego al vestidor, i el Barça ha superat les vicissituds dels seus artistes principals tot passant com a primer als vuitens de final de la Champions League, continuant endavant a la Copa del Rei (falta la tornada contra l'Alcoià, un tràmit) i estant a quatre punts del Madrid a l'espera del clàssic d'aquest diumenge. És cert que la tònica fora de casa era preocupant, però Eto'o va aparèixer per marcar dos gols a Mestalla i tallar d'arrel la mala ratxa dels blaugranes lluny del Camp Nou a la Lliga. L'evolució que han viscut els quatre fantàstics també ha permès Rijkaard donar més oportunitats a Bojan i Giovani o aprofitar el talent d'Iniesta per fer-lo jugar tant de davanter com al mig camp.
PD: No només s'han lesionat Ronaldinho, Eto'o, Messi i Henry. També han caigut Touré Yayá i Deco, i això ha servit perquè l'entrenador holandès hagi redescobert Gudjohnsen com a interior. Ja era hora.

Frase + Champions

Johan Cruyff: " Todos los entrenadores hablan sobre movimiento, sobre correr mucho. Yo digo que no es necesario correr tanto. El futbol es un juego que se juega con el cerebro. Debes estar en el lugar adecuado, en el momento adecuado, ni demasiado pronto ni demasiado tarde''.

PD: Aquesta nit ha acabat la primera fase de la Champions 2007/2008. Passen a vuitens de final: Porto i Liverpool (grup A), Chelsea i Schalke (grup B), Madrid i Olympiakos (grup C), Milan i Celtic (grup D), Barça i Olympique L. (grup E), M. United i Roma (grup F), Inter i Fenerbache (grup g) i Sevilla i Arsenal (grup h). El sorteig es farà el pròxim divendres 21 de desembre i el Barça es veurà les cares amb un segon de grup, és a dir, Liverpool, Schalke, Olympiakos, Celtic, Roma, Fenerbache o Arsenal.

Ronaldinho, massa protagonista fora del camp

Quan Ronaldinho va arribar a Can Barça, la seva estrella brillava amb llum pròpia sobre la gespa. Tirant de memòria ara em vénen al cap aquell gol al Sevilla en la famosa nit del gaspatxo, un gol de falta contra la Reial Societat el dia del seu aniversari, aparicions estel·lars al Bernabéu i a Mestalla o autèntiques exhibicions en l'un contra un davant els defenses rivals... El conjunt blaugrana va ser el trampolí perquè el brasiler es convertís en el millor jugador del món i l'aportació del crac va treure el Barça d'una llarga travessa pel desert amb l'obtenció de dues Lligues i una Champions. La temporada passada, Ronaldinho va començar a oferir dubtes i, des que es va alçar el teló del curs 2007/2008, el brasiler està sent més protagonista fora del camp que damunt la gespa. Ahir es va viure l'últim capítol. El jugador, com havia fet altres vegades, es disposava a abandonar l'entrenament de recuperació postpartit juntament amb Messi i com havien fet els defenses titulars contra el Deportivo, però Rijkaard -i aquí està la novetat- se li va apropar perquè es reincorporés al grup i acabés un dels exercicis, ja que la intensitat que havia posat en la sessió no havia estat l'adequada. Naturalment, l'escena va ser protagonista als informatius de totes les cadenes de televisió. De Ronaldinho també se'n va parlar molt quan Rijkaard el va deixar per primer cop a la banqueta al camp del Lió per repetir a Montjuïc, el dia en què va caure de la llista de convocats per rebre el Recreativo i ni tan sols va anar a veure el partit a l'Estadi o per les visites del seu germà i representant als entrenaments de la setmana passada, quan tan es va parlar de l'interès del Chelsea per fitxar-lo. Tot plegat, posa el brasiler sota sospita.

L'incombustible Giggs

El gal·lès Ryan Giggs continua al peu del canó als seus 34 anys. Dissabte passat va obrir el marcador del 4-1 que el Manchester United va endossar al Derby County a la Premier amb el seu gol 100 vestint la samarreta del conjunt d'Old Trafford. Parlar de Giggs és fer-ho d'un dels jugadors de referència del United des que va arribar al club britànic al març del 1991. Ja destacava en l'època de Johan Cruyff al Barça, quan el tècnic holandès el va voler fitxar, i a dia d'avui continua fent de les seves obert a la banda esquerra. Mantenir-se tantes temporades en primera línia té molt de mèrit. Com qualsevol futbolista, ha tingut altibaixos, però la campanya passada va recuperar el nivell de joc que el va fer famós per la verticalitat que ofereix als moviments d'avantguarda del United. Giggs trenca el tòpic que diu que a partir del 30 anys els jugadors de perfil ofensiu estan acabats. De moment, aquest curs ha estat titular en 14 dels 16 partits de Lliga del conjunt d'Alex Ferguson, que és segon a la Premier, a només un punt de l'Arsenal. Dimecres que ve, el gal·lès pot assolir un altre rècord: si s'enfronta al Roma disputarà el seu partit 100 a la UEFA Champions League.

El Barça pica pedra per guanyar el Deportivo

El Barça s'ha hagut de sobreposar a un gol de Cristian al minut dos per derrotar el Deportivo per 2-1 i continuar segon a la taula, a quatre punts del Madrid. El partit ha servit perquè retornés Eto'o, que ha format part de la davantera titular al costat de Ronaldinho i Messi. A la segona part, també ha reaparegut Deco després de la lesió que va patir al camp del Vila-real. L'equip de Rijkaard no ha tingut clarividència en els moviments ofensius, però, a canvi, hi ha posat coratge i empenta per tancar el Depor al seu camp durant molts minuts, sobretot a partir del descans. Ronaldinho, de penal forçat per Iniesta, ha empatat abans de la mitja part i Xavi ha firmat el 2-1 final al caçar un refús del porter Munúa després d'una centrada de Puyol que Bojan havia anat a buscar al primer pal. Sense Touré, Márquez ha començat de pivot defensiu, però ha passat a jugar de central quan Deco ha ingressat al partit. Aquest moviment de peces ha dut Puyol al lateral dret, on el capità ha actuat durant tota la segona meitat. Sobre els REM, tres apunts: Ronaldinho ho ha intentat, però continua amb dificultats per marxar en l'un contra un. Messi no ha estat el futbolista desequilibrant d'altres partits per les bones ajudes que s'han fet els jugadors del Deportivo i Eto'o ha pressionat bé i ha buscat la porteria rival, però ha notat la falta de minuts.

Menció especial novament per a Iniesta, que ha provocat el penal de l'1-1 amb una incursió per la banda esquerra. El de Fuentealbilla ha agafat la responsabilitat de tirar cap amunt i cada partit que passa demostra més galons.

LA RESTA DE LA JORNADA
A la Romareda l'Espanyol no ha pogut mantenir una renda d'1-3 i ha acabat empatant contra un Saragossa amb 10 jugadors per l'expulsió de Luccin. Milito ha avançat els aragonesos només començar el partit, però l'equip de Valverde ha capgirat el resultat en set minuts letals, del 8 al 15, amb gols de Tamudo, Valdo i Zabaleta. Ara bé, l'entrada del brasiler Oliveira ha donat aire al Saragossa, que ha acabat segellant el 3-3 final amb dues dianes del brasiler en els darrers 10 minuts. Els periquitos han trobat a faltar Jarque, peça clau en la seva defensa. Millor li han anat les coses al Sevilla. La parella Navas-Luis Fabiano ha estat decisiva en el triomf del conjunt de Manolo Jiménez per 3-1 sobre el Múrcia. Luis Fabiano ha obert el resultat. Maresca, de penal inexistent, ha eixamplat la distància i Baiano l'ha tornat a reduir, però, novament Luis Fabiano, ha segellat el 3-1 amb el seu desè gol a la Lliga. El brasiler encapçala la classificació del pichichi.
El duel d'equips necessitats entre el Llevant i el Recreativo s'ha resolt amb una victòria dels andalusos per 0-2. Han marcat Camuñas i Jesús Vázquez, que ha fet un golàs, i els homes de Víctor Muñoz s'han retrobat amb el triomf fora de casa dos mesos després. El Betis, per la seva part, ha agafat oxigen amb el 0-1 que ha aconseguit a El Madrigal contra el Vila-real. Capi ha marcat l'únic gol del partit al minut nou i ha fet que el debut de Chaparro a la banqueta sevillana hagi estat victoriós. Els verd-i-blancs han acabat amb el porter Ricardo lesionat, però amb la porteria a zero malgrat les bones ocasions dels castellonencs, amb un xut de Cazorla al pal inclòs. També ha rematat a la fusta Ibagaza en el Racing 3 - Mallorca 1. Aquesta jugada s'ha produït amb els cantàbrics guanyant per 2-1 després d'aixecar un gol inicial de Webó, que ha estat expulsat d'una manera molt rigorosa poc després. El Racing no ha trigat gaire a quedar-se també amb 10 homes per la doble groga que ha vist Òscar Serrano, però els gols de Jorge López, Duscher i Munitis han deixat els tres punts a El Sardinero. Els santanderins han entrat en zona UEFA i han tingut en Jorge López el seu home més destacat.
La pífia i el golàs de la jornada s'han vist al camp de l'Almeria, on els locals han derrotat el Valladolid per 1-0. Crusat ha perdonat a porta buida al primer temps, però Negredo ha decidit amb un xut de falta innovador. Com si es tractés de futbol platja, Corona li ha aixecat la pilota em l'empenya frontal i el 9 de l'Almeria l'ha enganxat de volea lluny del porter del Valladolid.

L'Atlètic de Madrid, tercer classificat, s'ha desfet del Getafe amb un únic gol de Forlán, que ha rematat a plaer una assistència de Simao. El derbi madrileny ha estat intens i ha acabat amb quatre expulsats, dos per equip.

Ahir, 0-0 al Reyno de Navarra entre Osasuna i València i victòria del Madrid a San Mamés amb un gol de Van Nistelrooy. El líder no perd. Tira de Casillas quan ho necessita i té jugadors determinants com Van Nistelrooy o Raúl, que veuen porta amb facilitat.

FOTO: Enric Fontcuberta

La selecció catalana amateur, endavant a la Copa de les Regions UEFA

La selecció catalana amateur, que té els jugadors del CF Vilanova Boira i Aleix (foto) a les seves files, ha passat ronda en la Copa de les Regions UEFA després de golejar ahir Canàries per 5-1 i de derrotar aquesta tarda Galícia per 2-0. Aleix ha exercit de capità del conjunt català i ha disputat els dos partits, mentre que Boira va descansar ahir i ha jugat avui com a titular. El ribetà, fins i tot, ha participat activament en el segon gol de la selecció contra Galícia, ja que un xut seu ha acabat amb el gallec Gonzalo marcant en pròpia porta. Aquest 2-0 ha estat la sentència d'un partit que havia encarrilat el central del Manresa Isma amb l'1-0 al minut 32. El triomf contra Canàries va ser molt mès còmode i va sostenir-se en els gols de Marcos (2), Soler (2) i Sergi Duran. Ara Catalunya espera rival per a la següent ronda de la competició, que serà València, Aragó o La Rioja en una eliminatòria a doble partit prevista per a abans del 29 de febrer. Com podeu comprovar avui he optat pel futbol modest en aquest post i he volgut destacar Boira i Aleix perquè són dos jugadors que, setmana sí setmana també, segueixo a les files del Vilanova (Grup V Tercera Divisió).

Què és això de la Copa de les Regions UEFA?
Aquesta competició és una de les cites menys conegudes de la UEFA i la disputen jugadors no professionals. Obert a les 52 federacions membres del màxim organisme que regula el futbol europeu, el torneig es disputa cada dos anys i consta de tres fases: una estatal (la que ara està disputant Catalunya), una europea i la fase final, on accediran el vuit millor combinats de tot el campionat. En la darrera edició, Catalunya va arribar a la final estatal, però va perdre contra Euskadi als penals.
http://es.uefa.com/competitions/regionscup/index.html

Arrenca un descafeïnat Mundial de clubs

Amb un 'apassionant' Sepahan (Iran) - Waitakere United (Nova Zelanda) ha començat avui el Mundial de Clubs, el torneig que l'any passat va ser l'inici de la davallada del Barça per tancar la temporada sense cap títol. La victòria ha estat per al conjunt iranià (3-1) en un partit amb dues grans cantades dels porters. Ara el Sepahan s'enfrontarà a Urawa Red Diamonds del Japó en busca d'un lloc per a les semifinals, on els espera el Milan. Mentrestant, el Pachuca mexicà i l'Etoile Sportive du Sahel (Tunísia) disputaran l'altre duel de quarts de final per accedir a semis i veure's les cares amb el Boca Júniors. Entenc que la FIFA hagi volgut obrir l'antiga Copa Intercontinental a conjunts de tots els continents amb aquest Mundial de Clubs, però el nou format deixa molt que desitjar pel nivell d'alguns equips que hi arriben. Dos dels gols que avui s'han vist en el matx entre el Sepahan i Waitakere United així ho confirmen. El més lògic és que Milan i Boca Júniors (sense Riquelme) es disputin el títol en la final del pròxim dia 16, però haver canviat el format d'aquesta competició complica encara més el feixuc calendari dels equips grans, ja que el Milan, per exemple, no podrà jugar cap partit de Lliga ni aquest cap de setmana ni el que ve. Pel bé del futbol, em quedo amb l'antiga Copa Intercontinental.

Romàrio, geni i figura

L'exblaugrana Romàrio ha donat positiu en un control antidopatge, però s'ho ha pres amb bon humor. La substància prohibida que li han trobat és la finasterida, present a les cremes capilars per prevenir la caiguda del cabell i prohibida perquè amaga l'ús d'asteroides i d'anabolitzants. Segons el Baixinho, ''aquest és l'únic producte del món que té efectes contraris per a un esportista, ja que des que vaig començar a utilitzar-lo, he deixat de marcar gols i estic corrent menys''. Romàrio va donar positiu en un control del passat 28 de novembre després del partit Vasco Da Gama-Palmeiras (2-2). El crac brasiler ha demanat que es jutgi ràpid el seu cas perquè no pensa penjar les botes i vol tornar a jugar quant abans millor. ''Això no és el final...el final només és la mort, no penso deixar el futbol'', va manifestar en una roda de premsa distesa pel to que va utilitzar entre somriures. ''A pesar que s'anomeni dòping, això no em deixarà marcat ni canviarà la meva vida. L'única cosa que variarà en la meva imatge serà que tindré menys cabell. Aquesta crema m'havia ajudat molt. Els pocs cabells que encara tinc són gràcies a ella'', va continuar. Les reaccions dels seus col·legues no s'han fet esperar i, algunes, també han estat gracioses. Branco, excompany del Baixinho a la seleçao, ha dit que ''si m'hagués comentat el problema de la caiguda del cabell li hauria regalat una perruca. Romàrio és sensacional i haurien d'alleujar les possibles sancions".

Avui, només una frase

JORGE VALDANO: ''El entrenador propone y el jugador dispone, pero los límites que impone la táctica son cada día más carcelarios para la expresión de los nuevos talentos. Lástima''.

Kaká, Pilota d'Or

Els pronòstics s'han complert i Kaká ha estat proclamat avui Pilota d'Or 2007, el premi que la revista France Football atorga al millor futbolista de l'any. El jugador del Milan és el quart brasiler que es fa amb aquest guardó, per darrere de Ronaldo (1997 i 2002), Rivaldo (1999) i Ronaldinho (2005). Kaká ha obtingut 444 vots. Per darrere seu han quedat Cristiano Ronaldo (277 vots) i Messi (255 vots). El 21 d'octubre passat apuntava en aquest mateix bloc -ho podeu veure a l'arxiu- que creia que Messi seria escollit Pilota de Plata, però al blaugrana li ha passat factura no haver pogut guanyar cap títol. El que estava clar aleshores és que l'argentí i Cristiano Ronaldo acompanyarien Kaká al podi amb el brasiler a l'esglaó més alt. El dotzè lloc de Ronaldinho confirma la davallada del crac brasiler, mentre que la vuitena plaça de Cesc Fàbregas ratifica el bon moment del català.

PD: Avui també s'han sortejat els quatre grups de l'Eurocopa de l'estiu que ve a Àustria i Suïssa. El grup A està integrat per Suïssa, la República Txeca, Portugal i Turquia. Al B estan Àustria, Croàcia, Alemanya i Polònia. El C és l'anomenat grup de la mort, ja que el conformen Holanda, Itàlia, França i Romania. I el D és el de la selecció espanyola, juntament amb Rússia, Suècia i Grècia. El pitjor per als homes d'Aragonés serà l'hipotètic creuament de quarts de final, ja que li tocarà un dels conjunts del grup de la mort.

Al Barça li falla la punteria

El Barça va irrompre a Montjuïc com un tret i va deixar el camp amb la sensació d'haver perdonat, ja que entre el 0-1 i l'1-1 no va ser capaç ni de posar la sentència ni, a partir del descans, portar el partit al seu terreny per emmanillar l'Espanyol. A les primeres de canvi, Messi, un martell per als blanc-i-blaus, va deixar Clemente Rodríguez en evidència i va servir en safata el primer gol del partit a Iniesta, que tornava a jugar al lloc de Ronaldinho, suplent per segon partit consecutiu. El Barça dels petits (Messi, Iniesta, Bojan i Xavi) va ser el dominador del primer tram del derbi. Touré Yaya també va fer una gran feina al mig camp en la bona posada en escena dels blaugranes, que van acaronar el 0-2 a través de Xavi i Bojan amb dues rematades seguides al travesser. El de Linyola va tornar a aportar mobilitat i bones desmarcades per treure de la zona els centrals periquitos i posar-los en problemes. Xavi, per la seva part, no va estar lúcid en la distribució com en d'altres ocasions, però també va tenir el 0-2 després d'una combinació amb Bojan. El pas del minuts i, sobretot, el temps de descans van servir perquè l'Espanyol reaccionés. El cabal d'ocasions a l'àrea de Kameni va disminuir i una incursió de Riera per l'esquerra va acabar amb l'1-1, obra de Coro, un especialista en marcar gols importants per als de Valverde. La diana periquita va arribar amb Ronaldinho sobre la gespa. El brasiler va actuar de davanter centre i va tenir tres bones ocasions (un xut de falta, un cop de cap i una rematada en un refús de Kameni), però continua lluny del jugador determinant d'èpoques passades. Després va tornar a aparèixer Messi sense definir bé en el xut final. Al final, 1-1 en un derbi que deixa el Barça a quatre punts del Madrid, guanyador ahir del seu duel contra el Racing (3-1). L'equip blaugrana continua sense ser estable fora de casa, però cada cop sembla més a prop de retrobar-se amb el triomf a domicili.
FOTO: AfP / Lluís Gené

Dia de derbi

L'Estadi Olímpic Lluís Companys acull aquesta nit (22.00 h. · TV3 i La Sexta) el derbi Espanyol-Barça més apassionant dels últims temps. El periquitos l'afronten amb la moral pels núvols i amb ganes de guanyar per prendre al Barça la tercera posició. Els homes de Rijkaard, per la seva part, arriben a Montjuïc amb els dubtes que estan oferint a camp contrari en aquesta Lliga. La imatge que van mostrar a Lió va ser esperançadora, però ara cal confirmar-la al campionat domèstic. El seu gran dubte és si jugarà Ronaldinho. En la setmana prèvia al partit he copsat eufòria en el bàndol blanc-i-blau, sobretot per les paraules del seu president, i cap declaració fora de to des de Can Barça.

Aquesta entradeta és una excusa per reproduir l'excel·lent radiografia que, l'amic Sergi Mas (gran perico i periodista) i Josep Maria Fonalleras (periodista, culer i escriptor), cadascú amb el seu estil, han fet avui al diari Sport sobre els jugadors que apunten a titular a Montjuïc. Aquí va l'article.

Una especie de radiografía en miniatura que intenta ofrecer al lector, antes de que se dispute esta noche uno de los mejores derbies de los últimos años, otra visión de los 22 jugadores que tienen más posibilidades de saltar, a partir de las 22.00 horas, al césped del Estadi de Montjuïc para intentar lograr los tres puntos. Si gana el Espanyol, pasará al Barça y, si son los blaugrana, dejarán atrás el maleficio de fuera de casa. Todo depende de estos 22 protagonistas. Pasen y lean.

SERGI MAS. Periodista, doble del President de la Generalitat en TV3 y aficionado del Espanyol.

KAMENI. Me vale cualquiera de estas dos posibilidades: o que haga el partido de su vida o que no tenga trabajo. Ambas son propuestas buenísimas para nosotros. Aun y así, en Montjuïc los culés están acostumbrados a marcar desde lejos y con churro, así que ojito con disparos, rebotes y bolas que quedan muertas al borde del área.

ZABALETA. Amigo Pablo. ¿Has visto 'Escenas de matrimonio', de Tele 5? Pues imagina que tú eres Avelino y Messi es Pepa. Os lleváis fatal. Siempre dentro de una corrección, pero fatal. Así que métete en el papel y salta al escenario sabiendo que desde las 10 hasta las doce de la noche va a ser un 'dalequetepego'. Sólo puedo desearte mucha suerte.

JARQUE. No juegan con el actual Henry (el del Arsenal era su hermano, ¿no?), con lo cual esta noche, querido Dani, tocará trabajar. Has mamado derby de niño, de espectador, de juveniles, en el 'B' y ahora como profesional, así que ya sabes que nos jugamos algo más que tres puntos y de que el culé nos pague el almuerzo del lunes. De todas formas, sigo encantado de que más de la mitad del equipo, de la convocatoria de hoy, haya salido de la cantera de Sant Adrià.

TORREJÓN. Como dice el famoso anuncio de Ikea, cuando vayas en el autocar desde el hotel hacia el campo ya puedes cantar: Iniesta no se toca, Xavi no me gusta, Bojan no me asusta, Ronaldinho es una bicoca... Benvingut a la República Independent dels Pericos, xato. Como eres sobrio, serio y competente, sobran más comentarios.

CLEMENTE RODRÍGUEZ. Pibe, no me hagás faltas al borde del área (y dentro mucho menos). Las faltas, como el presidente Hugo Chávez, cuanto más lejos mejor. Igual se te acerca por allí un chavalín de nombre Bojan y apellido a tu libre albedrío. Ojo que es bueno, pero igual un amistoso pisotón el en primer córner tranquiliza el tema. ¡¡Qué te voy a decir yo que no hayas vivido en los River-Boca!!

MOISÉS HURTADO. El eje de mundo. Y por tanto, también del Espanyol. Y lógicamente del partido. Todo rota a su alrededor. A quien corresponda, yo le pido que esta noche te otorgue libertad de movimientos. Si se me concede este deseo, tenemos medio partido en el bolsillo.

ÁNGEL. Vale que no tienes (todavía) el sexto sentido que tiene Iván de la Peña en realizar esos pases a larga distancia. Correcto: es que Iván sólo hay y habrá uno. Pero apuntas muy buenas maneras y tienes sólo 21 años. No sé: ¿Y si te rapas al cero antes del partido, para impresionar? Pase lo que pase, jugarás muchos más derbies y tranquilo que hoy se juegan más ellos que nosotros.

VALDO. Siempre hay jugadores a los que le toca el papel de tener que trabajar más de la cuenta (no sé cuál es la cuenta) y correr bastantes kilómetros. Querido Valdo, tú eres uno de ellos. Te ha tocado. Me gustaría desearte que la noche no sea dura, pero no será así.

RIERA. ¿Qué, Albert? ¿Cómo tenemos hoy esa pierna izquierda? ¿Preparada para la misión? ¿Como lo llamábamos en el colegio cuando alguien chutaba muy fuerte: cañonazo, pepinazo, chupinazo, faba? Pues adelante con ello, que esta noche me gustaría que rompieras la red de una de las porterías del estadi. Marcará dos goles.

LUIS GARCÍA. Le he visto motivado y eufórico en el vídeo que ha preparado el club previo al partido. Si a esto le sumamos que tiene regate, dribling, chut, cabecea bien y una movilidad con y sin balón que lleva de culo a la defensa... No hay que dudas mucho para adivinar que, con suerte, marcará un gol: será nuestro cuarto y último tanto.

TAMUDO. Siempre se 'enchufa' en los derbies, por lo tanto estamos tranquilos. De hecho, con Raúl siempre estamos tranquilos, con lo que el gol llegará. En su cabeza -en la de muchos- están los dos goles que hizo la temporada pasada en el Camp Nou. Eso, mentalmente, siempre ayuda. Le tiene ganas al partido y al que posiblemente sea el último derby que juguemos en Montjuïc. Y yo añado: 'ojalá'.

¡¡Ah!! Durante toda la semana no se ha hablado del árbitro. No sé quién es. Qué buena noticia para afrontar un derby. Mi pronóstico es el de un 4-2. Que disfruten del partido.

JOSEP MARIA FONALLERAS. Periodista, escritor y aficionado del FC Barcelona.

VÍCTOR VALDÉS. Valdés no es un oso, ni es rubio, ni es de Hungría, como Platko. Tampoco es un gato, como lo fue Ramallets. Rapado y de L’Hospitalet, tiene, sin embargo, algo de úrsido y algo de felino. Valdés frunce el ceño, como si pensara mucho las cosas, y juega siempre con la boca entreabierta, como si no las pensara demasiado, con desazón. Ha conseguido lo imposible. Que estemos tranquilos con un tipo como él ahí detrás, donde sólo existe el peligro y donde uno, ante el peligro, siempre está solo.

ZAMBROTTA. Hubo una vez un lateral que tenía todas las virtudes del defensa italiano. De un cierto tipo de defensa, claro, sin contar a Gattuso. Era bien parecido, contundente, veloz, ajustado, y parecía recién salido de una pasarela de Milán. Zambrotta sigue conservando el pedigrí de la elegancia, pero quizás le falte un poco más de lo demás. Los italianos son sabios y saben leer el partido. Pero sin sentarse, claro. Corriendo, se lee mejor.

CARLES PUYOL. En la Eneida, el señor Eneas se bate como un titán para salvar a Troya, que arde. Luego, corre por la banda con la familia a cuestas y acaba fundando el Imperio Romano. Un tipo duro, Eneas. Puyol se le parece. Vaya, es como su hermano gemelo. En cuanto huele a humo, Puyol es el primero en acudir. Si conviene, agarra el lateral e incluso se permite un centro, un caracoleo. Mientras tanto, como quien no quiere la cosa, resulta que está refundando la mitología azulgrana.

GABI MILITO. El anagrama de Gaby Milito es Limito. Es decir, cambiando las letras de ubicación, tenemos la resolución del enigma. El central argentino se dedica a trazar lineas imaginarias para enmarcar su zona de acción. Limita, dibuja fronteras, establece prioridades, manda. Ordena que nadie entre en el territorio que el mariscal de cabellera rizada protege desde su atalaya. Limitar significa prohibir. Que les quede claro. Prohibido superarle.

ABIDAL. Abidal podría ser el nombre de una medicina. Mejor, de un reconstituyente, de una vitamina. "Tómese dos abidals al día, después de las comidas", nos podría recetar el doctor. Si existiera un producto así, iríamos todos como una moto, inasequibles al desaliento. Así es Abidal, contra la sintomatología del cansancio. En Francia, le llamaban "el keniata". No por serlo, sino por parecerse a quienes cruzan la sabana como levitando. Y robando pelotas al contrario, por si fuera poco.

XAVI. En Xavi se esconde un mundo. Es el mundo de quien antes del partido es capaz de soñarlo. De quien sabe que tiene unas piernas por donde van a discurrir los noventa minutos, unos hilos que van a mover la marioneta en que va a convertirse el balón en cuanto el árbitro pite. Si el fútbol fuera similar al ajedrez, Xavi no sería ni alfil ni torre ni caballo. Sería el jugador. Eso sí: a ras de hierba, acariciando el esférico que sólo él sabe como funciona.

YAYA TOURÉ. En la película "Con faldas y a lo loco" hay un gángster al que llaman Botines Colombo. Es así por sus botines, claro, unos zapatos con una lengua blanca que rompe el negro y da un toque de distinción al conjunto. Touré juega con algo parecido a esos botines. No es un gángster pero es capaz, como ellos, de controlar el mercado y de imponer la ley del más fuerte. Cuando quiere, saca su escopeta de cañones recortados, con muescas de marfil, para acabar de convencer a quienes duden de Botines Colombo.

INIESTA. Iniesta es una tenia, con perdón. Y en el mejor sentido de la palabra. Quiero decir que se mete en el estómago del campo, allí donde se cruzan los jugos gástricos del encuentro, y se zampa todo cuanto encuentra a su paso. Nada le llena lo suficiente, tiene que comer, que engullir, que masticar las entrañas de la estrategia. Además, es también un hipnotizador. Un día convenció al balón para adormecerlo y convenció a los contrarios para que no se lo quitaran. Aun están por desembrujar, contrarios y balon.

MESSI. Lionel Messi está escribiendo hace años una nueva versión de la Biblia. Al principio no había nada, sólo el caos y el silencio. Después llegó Dios y habló por boca de Maradona. Eso fue el Génesis. Luego vinieron los Profetas del gol. Más tarde, en este Nuevo Testamento que la gracia divina nos permite leer, llegó el as Messi, un mesías que corre mientras los ángeles mantienen la bola enganchada a su pie. Quizás exagero, pero para mi es una historia sagrada.

BOJAN. El de Linyola es un "bon jan", es decir, un buen chaval. Esa sonrisa de satisfacción no amaga nada más que la más pura felicidad. La alegría en estado puro, la que nace del niño que da patadas a un balón porque no hay en el mundo nada más apasionante que eso. El mundo se reduce al perfume que emana de un chut. Uno puede llegar a creérselo cuando se es niño, pero después el mundo te da lecciones y patadas y acabas siendo adulto y aburrido. Lo que pasa es que Bojan aún es un niño. Que nos dure.

RONALDINHO. Cuando un mago nace mago, por mucho que después parezca un ser anodino, sabe que en cualquier momento la magia volverá a su lado. Más allá de las noches en las que baila hasta la madrugada y de las tardes en las que pierde la varita, el mago de veras no es quien domina los trucos sino quien se sabe en posesión de virtudes extrasensoriales que los mortales no poseen. El mago es inmortal por definición. Su magia lo es. Puede que algún día se acuerde de sus orígenes.

FOTO: J.I. Paredes / V. Enrich (Sport)

L'afició del Liverpool, amb Benítez

A Anfield Road idolatren Rafa Benítez. El tècnic madrileny va ser ovacionat ahir pels seguidors que van acudir al coliseu del conjunt anglès a veure el partit de Champions entre el Liverpool i el Porto (4-1, amb dos gols de Torres). El suport a Benítez és un gran reconeixement a la tasca que l'entrenador està fent amb el conjunt vermell, malgrat que en les últimes setmanes s'ha especulat que podria abandonar el club per una disputa amb els amos de l'entitat, els nord-americans Tom Hicks i George Gillett.
Benítez va arribar al Liverpool al juny del 2004 i al maig del 2005 conduia l'equip anglès a conquerir la Lliga de Campions, títol que no se celebrava a Anfield des de la temporada 83/84. A la temporada 2005/2006, Benítez va guanyar la FA Cup anglesa i una campanya més tard tornava a arribar a la final de la Champions, on va caure a mans del Milan. El que se li resisteix és la Premier League, però això no d'entel·lar la seva trajectòria al Liverpool. Benítez és un estudiós del futbol que ha sabut adaptar la seva manera de fer a un dels conjunts amb més història del vell continent. El seu és un perfil de tècnic que m'agrada. Metòdic, treballador, constant, amant de la seva feina, capaç de no rendir-se ni quan les coses van més maldades i bon motivador, el tècnic madrileny s'ha guanyat a pols un caixet important. Segur que quan deixi el Liverpool, els grans de la Lliga espanyola trucaran a la seva porta. Va saber forjar-se a Segona Divisió pujant equips com l'Extremadura o el Tenerife i ha seguit sempre una trajectòria ascendent. L'afició del Liverpool li està sabent agrair la seva feina.

Detalls

Aquests dies he tingut força feina i no he pogut actualitzar el blog fins a aquesta nit. I, òbviament, em vull referir al 2-2 que el Barça va treure ahir del camp de l'Olympique. El partit em va deixar diversos detalls:

a) Bojan no només fa gols, també pot jugar per a l'equip. Ho va demostrar en els dos gols. En el 0-1 va habilitar Iniesta amb una esplèndida passada creuada i a la segona meitat va fer una assistència interior que va acabar amb el penal sobre Messi. El debut del noi de Linyola com a titular a la Champions va tornar a evidenciar el seu futur prometedor.

b) Messi és seguríssim xutant penals. No dubta i els transforma amb una enorme sezillesa.

c) L'onze inicial del Barça va estar integrat per sis jugadors de la pedrera: Víctor Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Bojan i Messi.

d) L'empat va ser suficient perquè l'equip s'hagi assegurat la primera plaça del grup, un factor que pot tenir un gran valor pel fet de tenir el factor camp a favor en les eliminatòries decisives.

e) Ronaldinho es va quedar a la banqueta de sortida per primer cop aquesta temporada. Quan va saltar al camp no va brillar.

f) Rijkaard va ser expulsat per primera vegada des que és entrenador del Barça.

g) L'actitud de l'equip va millorar respecte al darrer desplaçament, el de Getafe. Aquest és el camí.

PD: El Madrid acaba de perdre al camp del Werder Bremen (3-2) i haurà d'esperar a la darrera jornada per assegurar-se la classificació per als vuitens de final. La defensa blanca ha estat horrorosa. El València no ha passat de l'empat a zero a Mestalla contra el Shalke 04 i ha quedat eliminat. El Liverpool de Rafa Benítez continua viu gràcies al 4-1 que li ha endossat al Porto. Fernando Torres ha fet dos gols.

Bojan fa el seu primer gol al Camp Nou

El Barça ha derrotat el Recreativo per 3-0 aquesta nit amb el primer gol de Bojan Krkic al Camp Nou. El noi de Linyola ha a aprofitat una passada d'Henry per firmar el 2-0 amb un finta sobre el seu marcador i una definició d'autèntic davanter centre. Abans havia marcat Milito a la sortida d'un córner (marcar a partir d'un servei de cantonada és notícia per al Barça), mentre que Messi ha posat la rúbrica al convertir un penal forçat per ell mateix. Als homes de Rijkaard els ha costat obrir la llauna, ja que els tres gols no han arribat fins al segon temps. La victòria resulta balsàmica després de la tormenta Edmílson i ha tornat a evidenciar l'immens futur que té per davant Bojan. La seva entrada ha coincidit amb els millors minuts de l'equip blaugrana , que s'ha col·locat a dos punts del Madrid per l'empat dels blancs al camp del Múrcia. La bona sitonia entre Henry i el de Linyola ha tornat a quedar clara amb la combinació entre tots dos en el 2-0 i la celebració, en què el francès ha exterioritzat tota la seva estimació envers Bojan.

Després de 13 jornades ha quedat clar que el 'virus FIFA' s'acarnissa amb els dos grans de la Lliga quan juguen fora de casa en els partits següents als compromisos de seleccions. El Barça va empatar a Pamplona i va caure a Vila-real després de les dues primeres diàspores d'internacionals, però ha guanyat avui, quan ha actuat com a local en el primer partit posterior als duels de classificació per a l'Eurocopa dels últims dies. Al Madrid li està passant el mateix. Només ha guanyat un cop (al Bernabéu contra l'Almería) en el retorn a la competició domèstica després dels compromisos internacionals de seleccions, ja que aquesta nit ha tret un pobre 1-1 de Múrcia i el passat 21 d'octubre va perdre a Montjuïc.

PD: Tot i que en principi va entrar a la convocatòria, Ronaldinho ha demanat quedar-se fora de la llista pel cansament acumulat dels partits amb el Brasil i no ha estat ni a la banqueta. Esperava, almenys, veure'l a la grada, però tampoc hi era.

FOTO: Reuters - http://www.as.com/

Ovelles negres (II)

La tormenta viscuda al vestidor del Barça arran de les dures declaracions d'Edmílson es va resoldre amb una reunió de la plantilla (sense tècnics ni directius) en què el jugador brasiler va demanar disculpes. La famosa autogestió ha tornat a imperar en l'equip per intentar apagar un incendi que ha tornat a abocar a l'opinió pública els mals que arrossega el conjunt blaugrana des de la temporada passada. Ni Laporta ni Txiki eren a Barcelona per fer mediadors i el directiu Toni Rovira va manifestar a TV3 que el que va dir Edmílson no és cap novetat. El fons de les acusacions del brasiler tothom sap que és correcte, però la forma no, ja que habitualment aquestes són coses que es comenten al vestidor i prou. Aquest matí he reflexionat sobre com s'ha comportat Rijkaard davant la ferida oberta per Edmílson i crec que ho ha fet bé. L'holandès ha d'esbroncar l'equip (sovint no ho fa perquè és massa tou, però el caràcter de les persones no es pot canviar) quan no ho fa bé o castigar qui sigui amb la banqueta quan no dóna el que s'espera d'ell. És cert que com a entrenador no pot compartir que un futbolista airegi alegrement els problemes del vestidor (Rijkaard ha reconegut l'error d'Edmílson en aquest sentit), però la feina d'alliçonar al jugador de torn que es passi de la ratlla amb unes declaracions inoportunes o amb un comportament poc professional fora del camp l'ha de fer una persona vinculada a la junta, que per això és la gestora del club. I aquí és on trobo a faltar la figura d'una persona que faci la feina bruta del president o del míster, que sigui respectada al vestidor per la seva mà de ferro. D'això en parlava en família aquest migdia després de dinar i fa una estona he sentit per la ràdio que Laporta vol tornar a crear el càrrec de vicepresident esportiu, vacant des que Sandro Rosell va abandonar el club. Desconec si l'home que esculli Laporta per exercir de pont entre l'equip i la junta farà la feina fosca de la qual he parlat més amunt, però no estaria malament. Ja fa massa temps que s'escolten bons propòsits que no es compleixen i, si algú no dóna un cop sobre la taula, la indolència tornarà a condemnar una plantilla de luxe. Rijkaard ha posar les piles als jugadors per evitar partits com el de Getafe, però l'equip també ha de saber que una persona de la directiva els pot donar un toc d'atenció dels que causen respecte en qualsevol moment. Encara hi ha marge per reaccionar i les acusacions d'Edmílson també poden ser un bon remei perquè la completa professionalitat s'apoderi de tots els jugadors sense excepció.
PD: De cara al partit de demà contra el Recreativo, Rijkaard ha convocat Ronaldinho, però té la quartada perfecta (ve de jugar dos partits amb el Brasil) per deixar-lo a la banqueta de sortida i ubicar Iniesta a l'esquerra de l'atac.

Tirar la pilota a fora?

Ernesto Valverde va fer ahir una reflexió molt interessant sobre el vell debat de tirar la pilota a fora o no, quan hi ha un jugador rival estès a terra. L'entrenador periquito va dir que avançaria als equips que s'enfrontin a l'Espanyol –l'Osasuna el primer– que els seus homes no aturaran el partit en cas que es produeixin lesions que puguin derivar en episodis de picaresca, i que això serà responsabilitat de l'àrbitre. En la primera jornada de Lliga contra el Valladolid, Mendilíbar ja va plantejar aquesta iniciativa a Valverde i el tècnic blanc-i-blau ho va acceptar gustosament. Tots dos ho van comunicar a l'àrbitre i no hi va haver cap polèmica. ''Tothom sap quan hi ha una lesió important i quan no. Crec que amb aquest tema tothom s'estava passant una mica. D'aquesta manera, (evitant interrupcions) el joc serà més viu'', va argumentar Valverde en roda de premsa. Si dos entrenadors són capaços de posar-se d'acord en una qüestió que va en benefici de l'espectacle, no ha arribat el moment que algun ortganisme oficial emeti una normativa que doni tota la potestat a l'àrbitre per aturar o no el joc amb un futbolista estès a la gespa?

Ovelles negres

José Edmílson ha destapat la caixa dels trons al vestidor del Barça amb unes contundents declaracions a TV3 aquest migdia. El brasiler ha manifestat públicament que a la plantilla "hi ha ovelles negres (...) i gent que no vol res. Entrena ràpid per anar a fer publicitat''. Les revelacions del migcampista vénen d'un home que no és nou en això del futbol i que al gener passat ja va manifestar que ''s'ha de descansar més i sortir menys''. Les paraules d'Edmílson han tornat a obrir la porta del debat sobre la falta de compromís al vestidor blaugrana. Si algú que està a dins de la plantilla fa aquesta denúncia, vol dir que els propòsits que es van fer a l'estiu i que van desembocar en el famós codi intern no han donat el seu fruit. Les acusacions del brasiler estan tenint tant de ressó com les que Eto'o va fer a Vilafranca. Al vestidor, demanaran explicacions a Edmílson, que encara no ha pogut debutar aquesta temporada a causa d'una lesió. Això ja va succeir l'any passat, quan Gudjohnsen va denunciar una falta de companyerisme. Si d'una temporada a un altra, amb la Lliga regalada al Madrid pel mig, surt un futbolista a fer unes acusacions tan dures, malament anem.

Una Brasil a dues velocitats

El Brasil no va passar de l'empat a un en el partit corresponent a la fase de classificació per al Mundial 2010 que ahir va jugar contra el Perú a Lima. La canarinha va decebre. És una selecció que juga a dues velocitats: lenta al darrere (Juan i Lucio es passen moltes vegades la pilota a l'eix de la defensa) i elèctrica quan entren en joc homes com Kaká o Robinho. Ronaldinho va jugar els 90 minuts, però va estar més a prop del futbol pausat dels defenses que no pas del dinamisme dels seus socis en atac. El crac blaugrana va fer com moltes setmanes a La Masia. Es va entrenar menys que els seus companys per les molèsties que tenia al turmell, però va ser titular. Ara bé, va actuar lluny de l'àrea i no està per arrencar amb tants metres per endavant i poder fer mal. Robinho, per la seva part, va jugar per l'esquerra i la confiança que té va fer que provés l'un contra un cada vegada, però aquest cop no va estar afortunat. Sort que Kaká va acudir al rescat del Brasil amb un golàs per l'escaire esquerre de la porteria de Diego Penny. El Perú va empatar amb un gol de Juan Manuel Vargas al minut 71 i Juan va tenir la victòria per a la seleçao amb un cop de cap al travesser en el temps de descompte. La propera prova per a la canarinha arriba aquest dimecres contra l'Uruguai (C+ Fútbol 00.45 h.). El Brasil suma cinc punts i és tercer a la lligueta sudamericana (passen quatre directament) per accedir al pròxim Mundial. Dunga no té més remei que encomanar-se al talent individual de les seves estrelles.
FOTO: http://www.as.com

Esperit de superació

Es diu Julio González Ferreira, és davanter i el seu cas és extraordinari. Fa dos anys, quan militava al Vicenza, va perdre el braç esquerre arran d'un accident de cotxe, però divendres va tornar a jugar a futbol amb aquesta extremitat amputada. González Ferreira juga al Tacuary del Paraguai i va disputar els 60 minuts del partit que el seu equip va empatar a un contra l'Olimpia. El matx corresponia a la jornada 20 del Campionat de Clausura del Paraguai. Al Vicenza li van oferir la possibilitat de quedar-se al club tot entrenant equips de les categories inferiors, però ell va preferir lluitar per tornar a jugar a futbol. Ara, amb 27 anys, ho ha aconseguit i és tot un exemple de superació. González Ferreira duu un braç ortopèdic per fer vida normal, però el reglament li impedeix fer-lo servir sobre la gespa.

L'Eurocopa comença a definir-se

Cap de setmana sense Lliga, cap de setmana amb seleccions. L'Eurocopa 2008 de Suïsa i Àustria comença a conèixer la majoria dels seus participants. De moment, ja hi ha 12 combinats nacionals que tenen assegurada la seva presència a la cita del pròxim estiu: Àustria i Suïssa, com a amfitrions, Grècia, la República Txeca, Alemanya, Romania, Espanya, Itàlia, França, Croàcia, Polònia i Holanda. Ara queden quatre places lliures. Una d'elles la vol Anglaterra, que ahir es va beneficiar del triomf d'Israel sobre Rússia en l'últim sospir.

Itàlia, per la seva part, va tornar a demostrar que li van les emocions fortes. Va guanyar amb un gol de l'incombustible Panucci al minut 90 (foto) i va deixar amb la mel als llavis Escòcia, que al minut 81 va tenir el 2-1 amb una rematada a porta buida de Mc Culloch. Però Itàlia és Itàlia i gairebé sempre respon en les situacions límit. Els organitzadors de l'Eurocopa se'n debien alegrar, perquè un torneig d'aquest tipus sense els transasplins no seria el mateix. La victòria del conjunt de Donadoni, a més, va donar la classificació a la França de Thierry Henry.

D'altra banda, la selecció espanyola no va fallar al Bernabéu. A partir de la feina de Xavi, Iniesta, Cesc, Capdevila i Sergio Ramos va derrotar Suècia per 3-0, i ara espera desfer-se dimecres d'Irlanda per quedar primera del grup F. Aragonés va tornar a alinear junts de sortida Xavi, Iniesta i Cesc, tota una demostració d'intencions. Quan un equip té tres jugadors com aquests s'assegura la possessió de la pilota, i això sempre és una garantia. Per cert, Aragonés va confirmar la seva marxa després de l'Eurocopa. ''Tinc data de caducitat i ja la coneixeu tots'', va dir. Al sabio de Hotaleza se li acaba el contracte després del campionat a Suïssa i Àustria.

PD: A la fase sudamericana de classificació per al Mundial 2010, Argentina va derrotar Bolívia per 3-0 amb un bon Messi i dos gols més de Riquelme, que continua reivindicant-se amb l'albiceleste, a pesar de no comptar per a Pellegrini al Vila-real. Avui (22.05 h. C+ Fútbol) Brasil s'enfronta al Perú amb el dubte de Ronaldinho.

FOTO: http://www.as.com

Saviola, més del mateix

Javier Saviola ha parlat aquesta setmana sobre la situació que viu al Reial Madrid. El pibito no està tenint els minuts que desitjava, però no perd la paciència i espera que Scuhster, l'home que el va convèncer per canviar el Camp Nou pel Bernabéu, li brindi més oportunitats. La història els deu sonar una mica oi? Amb més o menys similituds, li va passar el mateix al Barça i va romandre al club fins a l'últim dia que tenia firmat, a pesar de gaudir d'un paper molt secundari. Ni les seves aventures al Mònaco i al Sevilla li van obrir els ulls per canviar d'aires. És clar, que el contracte que tenia al Camp Nou no el podia trobar enlloc.
Tot i que també s'havia parlat d'un interès del Vila-real, a l'estiu el Saragossa es va dibuixar com el seu destí ideal. Les negociacions estaven molt avançades, però Saviola va preferir aterrar al Bernabéu per petició expressa de Schuster. Ara, a mitjan novembre, comença a quedar clar que l'aposta no li ha sortit bé. De moment, només ha jugat cinc partits de Lliga, tres com a titular i dos de suplent i acumula 234 minuts. A més a més, la suplència al Madrid l'ha condemnat a quedar-se fora de la selecció. Al 2001, Saviola va ser escollit el millor jugador del Mundial sub-20, com Maradona al 79, però la seva estrella s'ha anat apagant any rere any.

Missió complerta

El Barça s'ha imposat aquesta nit per 0-3 al camp de l'Alcoià en l'anada dels setzens de final de la Copa del Rei. El partit era dels anomenats trampa, però l'equip l'ha resolt amb gols d'Henry, Gudjohnsen i Bojan. La tornada es disputarà el 2 de gener i serà pràcticament intrascendent. La victòria no es pot considerar que hagi posat fi als dubtes que l'equip està ofernit lluny del Camp Nou, però, segons com es miri, pot ser una demostració de les intencions que pot tenir Rijkaard de cara al futur, ja que l'holandès ha col·locat Iniesta a la punta esquerra per acompanyar Henry i Giovani en l'onze titular. El de Fuentealbilla ha complert com sempre i és una de les solucions que s'entreveuen si el tècnic es decideix a asseure a algun dels cracs de sortida en properes cites més rellavants. Quan Ronaldinho va estar lesionat, la presència d'Iniesta tot acompanyant Henry i Messi va generar un gran dinamisme i està clar que aquesta alternativa la té molt present Rijkaard. Amb aquesta victòria l'entrenador del Barça ara té 12 dies de certa tranquil·litat per seguir madurant què ha de fer amb l'equip perquè no es repeteixi la imatge del camp del Getafe.El pitjor del partit d'aquest vespre ha estat la forta contusió al turmell que ha patit Giovani en una jugada amb el local Carrión.
FOTO: http://www.as.com

Canvis

Després de la derrota de dissabte al camp del Getafe, Frank Rijkaard va dir que buscarà solucions tàctiques perquè l'equip millori el seu rendiment lluny del Camp Nou. Què ha de fer el tècnic? Optar per un 4-4-2 per dotar el mig camp de més jugadors és una de les solucions, encara que també podria apostar per un 3-4-3, amb tres centrals, dos pivots, dos carrilers i tres puntes. Els carrilers (Abidal i Zambrotta podrien fer bé aquesta feina) tan es poden apropar als centrals per protegir més Valdés, com cooperar amb els pivots al mig camp (Touré + Iniesta, Deco o Xavi) o amb els puntes a través de desdoblaments. Tot això fora de casa, ja que a l'Estadi el 4-3-3, de moment, funciona.
Però, lluny de canviar el sistema, Rijkaard hauria de treballar més l'estratègia. Avui en dia l'altre futbol -el que parteix de les accions a pilota parada- dóna molts punts i és estrany el cas que el Barça fa un gol gràcies a un llançament de córner o d'una falta lateral. Ahir mateix, el Vila-real va derrotar el Sevilla amb dos cops de cap de Guille Franco en dues faltes laterals i amb un penal convertit per Matigol. El Barça, com a màxim, viu dels xuts directes de Ronaldinho, ja que és impensable que marqui un gol com l'1-0 que li va fer el Getafe. Amb homes alts com Touré Yaya, Márquez, Milito o el mateix Henry, l'equip blaugrana hauria d'explotar més l'estratègia per sobreviure en camps on el futbol de combinació resulta difícil d'elaborar per la bona pressió del rival. Ara bé, això cal entrenar-ho. Fins fa poc, en els córners sempre veiem entrar Márquez al primer pal i el mexicà sorprenia, però ara els rivals ja coneixen aquesta tàctica. Treballar l'estratègia i donar un toc d'atenció als seus homes perquè millorin l'actitud són dos aspectes sobre els quals hauria d'incidir Rijkaard perquè es vegi un Barça millor fora de casa. Avui el tècnic no ha donat detalls sobre les variacions que vol aplicar a l'equip, però ha demanat a les figures que exerceixin el seu rol.

Res de res

Ni per l’estímul de rescabalar-se del fatídic 4-0 de Copa de la temporada passada ni per netejar la imatge d’un equip trist fora de casa abans de dues setmanes sense Lliga. Res de res. El Barça va perdre ahir al Coliseum Alfonso Pérez (2-0) i va demostrar que és incapaç de reaccionar lluny del Camp Nou. El balanç de només dos gols a favor en les visites als estadis del Racing de Santander, Osasuna, Vila-real, Valladolid i Getafe és prou eloqüent per demostrar les mancances d’un equip massa vulgar cada vegada que surt de la ciutat comptal. El 2-0 a Getafe va anar de la mà amb una manca d’intensitat i d'actitud alarmants. “No vam sortir al camp a fer mal”, va resumir Rijkaard. Anem malament si el tècnic pronuncia aquesta frase després que tothom (la plantilla també) hagi acceptat que cal més sacrifici en els compromisos a camp contrari. La història de cada desplaçament és la mateixa. S’entona el mea culpa en les declaracions post-partit, però es repeteixen les mancances al cap de 15 dies. No es pot derrotar cap equip amb el sol fet de posar-se la samarreta del Barça. Cal interès i entusiasme i córrer tan o més que el rival. Els pitjors vicis dels galàctics continuen instal·lats en un equip que no reacciona ni a pesar de l'escarment que va viure la temporada passada, quan va tirar la Lliga per ser massa tou (per dir-ho d'alguna manera) en els desplaçaments. L'esperit d'equip no existeix. Almenys no es veu cap jugador que digui prou i esperoni els companys sobre la gespa. Dimecres passat vaig anar al Camp Nou a veure el duel contra el Rangers i em vaig avorrir. L'endemà em van sorpendre alguns elogis que vaig llegir a la premsa, però vaig entendre el missatge tenint en compte que l'equip havia tirat de pragmatisme per no complicar-se la vida contra un conjunt escocès que no havia volgut jugar a futbol. Ara bé, això no treu la sensació que em van donar els homes de Rijkaard de jugar amb el fre de mà posat, com ja van fer a Ibrox Park. I una cosa és enfrontar-se al Rangers i una altra, tenir davant un Getafe que està farcit de jugadors amb ganes de tutejar el Barça.

Cal un cop sobre la taula. O Rijkaard imposa mà dura al vestidor (els jugadors estan acomodats) o el seu futur a Can Barça perilla. El soci està enfadat i té la paraula. Quan al Camp Nou apareguin mocadors, els fonaments de l'era Rijkaard cediran.

Derrotes com les de Getafe acaben amb la paciència de qualsevol, ja que l'apatia va ser general i no va funcionar res:

- L’1-0 encaixat va ser una badada monumental. Va néixer d’una falta penjada des del mig camp sense que cap defensa blaugrana pogués allunyar el perill, ja que un jugador local, dins l’àrea, va pivotar amb el cap sobre Manu, que va marcar sense oposició amb un xut de canari davant Valdés.
- Les segones jugades, tan importants en el futbol, van ser totes per al quadre madrileny, més posat en el partit que els blaugranes.
- Milito, Puyol, Abidal i Touré, futbolistes clau en la contenció, van fer aigües. El francès no va ser aquell defensa inexpugnable d’altres ocasions, l’argentí va arribar tard al tall i va estar erràtic en els desplaçaments de pilota, el català va patir molt com a lateral, i el malià va estar a anys llum del futbolista segur en la recuperació i clarivident a l’hora de fer la passada ràpida a Xavi o Iniesta.
- Dels atacants a penes se’n van tenir notícies. Henry va gaudir de l’única ocasió de gran perill, però no se’l va veure endollat, igual que Ronaldinho i Messi, que no van desbordar. L’argentí s’haurà d’acostumar a conviure amb tres jugadors rivals al seu costat.
- Bojan i Giovani no van poder rescatar l’equip. Ara bé, tampoc es pot demanar a dos jugadors tan joves (a la primera pilota que toquen se'ls intimida, si cal, amb una entrada) que activin el GPS d’un conjunt sense rumb lluny del Camp Nou.
- El millor: Iniesta. No es va amagar i va mirar de tirar de l’equip, però ningú no el va acompanyar.
PD: Dimarts toca un altre desplaçament, aquest cop en Copa i al camp de l’Alcoià en un partit perillós per la poca entitat del rival, que si alguna cosa farà serà mossegar. Un duel que vindrà marcat per l’inici de la diàspora d’internacionals i pel retorn de l’amenaça pel ‘virus FIFA’, l’altre obstacle insalvable pels blaugranes en aquest principi de Lliga.

FOTO: http://www.as.com

Dia D

El Barça juga aquest vespre al Coliseum Alfonso Pérez contra el Getafe (20.00 h. /PPV) un partit importantíssim per a la seva credibilitat. No marcarà el desenllaç de la Lliga -encara queda molt de campionat-, però sí que dirà moltes coses sobre la maduresa de l'equip en la present campanya. Ara mateix, la gran assignatura pendent dels blaugranes són els partits a domicili, sobretot a la Lliga, i avui tenen una gran oportunitat d'aprovar-la. L'escenari és de mal record, ja que si l'equip de Rijkaard tira la vista enrere recordarà el 4-0 que, al mateix Coliseum madrileny, va endossar-li el Getafe per eliminar-lo de la darrera Copa del Rei. Això ha de ser un estímul més per al Barça, però el que realment han de tenir en compte els jugadors és que després d'aquest matx torna a haver una aturada en la Lliga pels partits de seleccions. Afrontar-la amb un mal resultat seria quedar en entredit fins al 25 de novembre, quan es reprèn el campionat, ja que les tertúl·lies televisives i radiofòniques i els diaris tindrien dues setmanes per endavant per fuetejar el pobre rendiment del quadre barcelonista lluny de la capital catalana. Ahir Messi va fer aquesta reflexió a La Vanguardia i em va semblar molt interessant. Si l'astre argentí ho ha comentat públicament vol dir que se'n ha parlat al vestidor, i això indica que els futbolistes coneixen la importància de tancar el debat d'un Barça indolent quan actua com a visitant. Aquest cop, la propera jornada després dels compromisos internacionals serà a casa (no al Reyno de Navarra o al Madrigal), cosa que també ha d'ajudar l'equip a digerir millor la diàspora de futbolistes i el temut 'virus FIFA'.
Messi ha parlat sobre el duel contra el Getafe i en serà un dels grans protagonistes. Després de fer un gol maradonià contra els madrilenys al Camp Nou en l'anada de la fatídica eliminatòria de Copa de la temporada passada, no va jugar al Coliseum Alfonso Pérez, i avui es tornarà a veure les cares amb alguns d'aquells jugadors que no van poder frenar-lo. Casquero té clar que per parar-lo se li ha de fer falta, i Rijkaard ha advertit als seus homes que han de jugar ràpid i no retenir la pilota. El partit té molts ingredients. Madrid sempre serà territori enemic per al Barça, Laudrup s'enfronta al conjunt blaugrana en el seu millor moment a la banqueta blava i l'afició del Getafe s'ha mostrat molt hostil amb els de Rijkaard cada cop que aquests han visitat el seu estadi. Aquest vespre no estarà Eto'o, víctima d'insults racistes darrerament al Coliseum Alfonso Pérez, però sí Henry o Abidal.

Un bon test

El Glasgow Rangers posarà a prova aquest vespre la solidesa del Barça al Camp Nou, on aquesta temporada el conjunt de Rijkaard encara no ha cedit cap punt ni en Lliga ni en Champions. Els blaugranes es trobaran amb un rival ultradefensiu. Veient com van actuar els escocesos a Ibrox Park, quan trepitgin la gespa de l'Estadi tiraran cap enrere i, si poguessin, es penjarien del travesser. Així va jugar l'equip de Walter Smith a Lió en la segona jornada d'aquest grup E i es va endur un triomf per 0-3. Les opcions del Rangers passen per atrinxerar-se al darrere i buscar contracops letals, córners o faltes laterals. Les estadístiques diuen que el Barça mai no ha estat capaç de guanyar un conjunt escocès com local, però avui no pot fallar per deixar pràcticament finiquitat el seu passi als vuitens de final. Fer-ho seria donar un cop sobre la taula a Europa. Ara bé, per aconseguir-ho no val a badar. El Rangers firmaria repetir el 0-0 que ja va treure a casa seva o l'1-1 que el Celtic va arrencar del Camp Nou en la Lliga de Campions 2004/2005. Aquell partit el vaig viure en directe al Camp Nou i el conjunt blaugrana va xocar contra un mur. De poc va servir que Eto'o avancés els de Rijkaard, ja que Hartson -aquell davanter més aviat gras i amb poca pinta de futbolista- va empatar amb el cap en una jugada clàssica dels conjunts britànics. Les armes del Rangers ja les coneixem: múscul i defensa. El millor que pot fer el Barça és marcar aviat i prestar una atenció màxim en les accions a pilota parada o el futbol directe dels escocesos. Si contra el Lió i davant el perill de Juninho, l'equip blaugrana va estar molt concentrat per evitar faltes pròximes a Valdés, avui hauria de fer el mateix per impedir que el Rangers pugui emprar el més pur estil britànic.
FOTO: http://www.fcbarcelona.cat

Invasió d'escocesos

A la una del migdia rebo un sms d'un professor meu a la facultat, Chris Tulloch, en què m'apunta que miri la pàgina 64 de La Vanguardia, on ha escrit un article que parla sobre la invasió d'aficionats escocesos a Barcelona, la majoria sense entrada, a propòsit del Barça-Glasgow de demà. Tulloch és nascut a Anglaterra i coneix la idiosincràcia dels seguidors britànics. En el post d'avui, he volgut reproduir aquest article.

'To be or not to be (there)'
El tema es un clásico, pero en vísperas del Barça-Rangers es la hora de intentar ofrecer alguna explicación: ¿por qué la mitad del ejército de Ibrox Park no tiene entrada y por qué viajan tantos? Para empezar hay un elemento de representación extraterritorial que a los catalanes les debe significar algo. Si aquí estamos a punto de fundar “la República catalana del Barça” Jan Laporta dixit), imagínense lo que es venir de un país de sólo dos millones de personas que año tras año coloca a dos equipos en la Champions. Este logro merece una representación externa y por mucho que se hable de Rangers como el equipo unionista de Glasgow, la masiva presencia de la falda y bandera escocesa en las calles de Barcelona, Milán y Munich es la expresión estética de este orgullo. En el caso de la hinchada escocesa se entiende bien por qué la palabra fan viene de fanático. A diferencia de la racionalidad (“avui patirem”) del culé, muchos seguidores británicos seguimos rituales objetivamente inexplicables pero que, aplicados al fútbol, se convierten en un código de conducta natural y aceptado entre aficiones.
Como la manifestación de una enorme fe, rozando el delirio, y la necesidad psicofísica de estar donde está el equipo, bajo la firme creencia de que nuestra presencia –incluso fuera del esta- dio– se transmite a los jugadores y se convierte en un arma para ganar. Hay también elementos más pragmáticos que explican su desproporcionada presencia en Barcelona. Gracias al fenómeno low cost, resulta más barato coger el avión Glasgow-Barcelona y quedar con los
colegas en la Rambla para ver el partido que intentar juntarse desde diversos puntos de Escocia. Además, cuando se llega a una ciudad donde la cerveza es barata, se sirve 24 horas al día y hace 20 grados que permiten lucir la camiseta y el tatuaje en las mejores condiciones, ¿qué más se puede pedir? Si te quedas sin entrada, tampoco es un desastre: es cuestión de entrar en uno de los múltiples pubs británicos de Barcelona para ver el partido con cientos de expatriados mientras se espera a los amigos que sí lograron ir.
Escuchar la versión in situ, brindar por la heroica y seguir cantando hasta altas horas de la noche.
Christopher D. TULLOCH, profesor de Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra
FOTO: http://www.sport.es

Schuster, el nou Mourinho

Bernd Schuster s'està guanyant a pols convertir-se en l'hereu de José Mourinho com l'entrenador més odiat per l'afició del Barça. La temporada passada, les seves manifestacions després del gol a l'estil Maradona que Messi va fer al Getafe en Copa del Rei quan el teutó era el míster del quadre madrileny, ja van aixecar polseguera. Les recorden oi? ''Potser va ser un error nostre no parar la jugada abans. Hauríem d'haver fet alguna falta (...). Hem estat molt tous, no hem donat cap puntada de peu a ningú i en unes semifinals no pot ser (...). Si fa falta que et treguin una targeta no passa res''. Ara el tècnic alemany ha tornat a la palestra amb les declaracions posteriors al Sevilla 2- Madrid 0 de dissabte. ''D'on era l'àrbitre?", va perguntar als periodistes quan aquests van interrogar-lo sobre la tasca del col·legiat. ''Català'' van contestar-li els informadors, i Schuster va continuar: ''No hi ha res més a dir''. Apel·lar a la catalanitat d'Álvarez Izquierdo per alçar una cortina de fum davant la derrota del seu equip és una manera d'incitar la violència i guanyar-se la reprovació de l'afició barcelonista quan visiti el Camp Nou com a tècnic merengue. A les files del Chelsea, Mourinho es va erigir en un especialista a escalfar els duels de Champions League contra l'equip blaugrana amb les seves declaracions, i Schuster ja està fent el mateix. El primer Barça-Madrid de la present temporada no arribarà fins al 22 o 23 de desembre al coliseu barcelonista, però segur que en els dies previs al gran clàssic es recordaran les sortides de to de l'entrenador alemany.

Ha tornat Ronaldinho?

Seria prematur dir que el gran Ronaldinho ha tornat, però els tres gols que el brasiler ha fet en les dues últimes jornades són un gran senyal. Amb l'1-1 que va fer a Valladolid va demostrar que no se li ha oblidat ser letal en carrera en els últims metres, i avui ha deixat clar que hi ha pocs especialistes millors que ell xutant faltes. La temporada passada el Barça va viure durant molts partits de les accions a pilota parada del crac brasiler i tenir-lo al camp sempre és un avantatge en aquest tipus de jugades. Ronaldinho encara ha d'agafar el to adequat per tornar a il·luminar l'afició barcelonista com quan va arribar, però l'home que va canviar el destí del club mereix tenir crèdit. Això no treu que Rijkaard l'hagi de castigar amb la banqueta quan no està bé, com ha de fer amb qualsevol jugador de la plantilla. Si el club no l'ha volgut vendre, ara és una tonteria parlar de si se l'ha de treure de sobre o no. Mentre Ronaldinho vesteixi de blaugrana, la missió de l'entrenador és treure el millor rendiment d'ell, però el futbolista també ha de posar de la seva part. Diuen que s'entrena com es juga i el brasiler s'ha de preparar com qualsevol professional per poder exhibir tot el seu potencial.
La victòria del Barça contra el Betis també ha servit per veure el cinquè gol en la Lliga d'Henry, que també ha rematat una vegada al pal. El francès continua creixent de mica en mica. La diana que ha marcat aquesta tarda és de les que li agraden: pilota a l'espai (a passada d'Iniesta) i definició amb un toc subtil. A més a més, Messi ha tornat a fer de les seves. Només li ha faltat el gol. L'ha acaronat amb un eslàlom model Getafe, però ha rematat fregant el pal.
El conjunt blaugrana continua intractable al Camp Nou. La seva assignatura pendent està en els desplaçaments. El gran examen, dissabte que ve (20.00 h. si no hi ha canvis) al camp d'un Getafe de Michael Laudrup en línia ascendent.
FOTO: http://www.fcbarcelona.cat/