Lliçó de futbol modern

El Reial Madrid va passar ahir per damunt del Barça perquè va saber aplicar els cànons pels quals es regeix el futbol modern: una defensa fèrria, escortada en el seu cas per un dels millors porters del món, un centre del camp robust i amb múscul i una davantera ressolutiva. Aquest cop no va caldre que apareguessin Raúl o Van Nistelrooy per marcar les diferències. El gol el va marcar Baptista, que ha passat a tenir un paper protagonsime quan, en principi, havia de ser un actor secundari en la plantilla blanca. Però el brasiler ha acabat convencent Schuster en un d'aquells casos que no són nous al món del futbol. Al mateix Madrid va passar una cosa similar fa uns anys amb Iván Zamorano i al Barça d'aquesta temporada es podria dir el mateix de Gudjohnsen, que no comptava inicialment, però que ha demostrat sobradament que pot jugar amb solvència al centre del camp, on va brillar al Chelsea. Ahir Rijkaard no va comptar amb ell perquè va tirar de galons per confeccionar l'onze titular.
El Barça no sap guanyar sense jugar bé i això en compromisos tan trascendents s'ha de saber fer. Quan el conjunt blaugrana va endur-se la Champions al 2006, va deixar veure en algunes eliminatòries -contra el Chelsea, per exemple- un cert esperit italià que el va conduir fins a la nit màgica de Saint Denis. I és que en el futbol actual, triomfen els equips que tenen treballat el sentit col·lectiu amb una defensa i un centre del camp rocosos i uns davanters matadors. En el clàssic d'ahir, Baptista, Sneijder i Diarra es van menjar Touré Yayá, Xavi i Deco. L'ivorià va acabar sense benzina -quan va sonar el xiulet final es va deixar caure sobre la gespa- per intentar abastar el màxim camp possible, el de Terrassa va estar desdibuixat i el portuguès va mostrar orgull, però sense tenir un paper rellevant. A més a més, les aparicions d'Iniesta van ser l'únic remarcable en l'atac dels blaugranes, ja que Pepe va frenar Eto'o i Ronaldinho continua intentant coses sense acabar-les en un clar exercici de vull, però no puc. En els canvis, Rijkaard tampoc va donar amb la tecla correcta. Amb el marcador en contra, Henry havia de saltar a la gespa quan ho va fer Giovani. Si el francès estava a la banqueta entenc que era perquè estava per jugar i hauria d'haver tingut minuts. El que si que em va agradar va ser veure Bojan, que en els pocs minuts de què va disposar va fer un dels xuts més perillosos dels blaugranes. El noi de Linyola és el futur del Barça.I el futur ja s'ha de començar a planificar.
BON NADAL A TOTHOM!!!!!