Enxarxats

Sovint converso del Barça amb un periodista-amic que seguia de prop l'actualitat del club durant la dècada dels anys 80 i 90. Fem tertúlia i repassem allò que surt als mitjans. De vegades ens posem nostàlgics i parlem del passat del Barça, de l'època en què exercia. Les històries que m'explica són delicioses per la proximitat que tenia amb els protagonistes. Parlar de tu a tu amb un jugador era habitual. Avui això és impensable per les dificultats d'abordar el futbolista, sovint inaccessible, fins i tot, a la zona mixta. Ara, en comptes d'establir una relació de complicitat amb un jugador, és aconsellable seguir les seves xarxes socials, l'últim maldecap de la directiva del Barça, l'eina 2.0 que ha confirmat l'excessiu distanciament entre la plantilla i els rectors del club. Els periodistes que segueixen el Barça ja s'han acostumat a viure separats dels jugadors. El problema, i greu, és que els directius estiguin també tan allunyats del grup.

Piqué va fer evident els camins diferents pels quals van la junta i l'equip a través de Twitter i Instagram amb el famós 'es queda' fent referència a la possible continuïtat de Neymar. Allò va acabar sent un desig, ja que el brasiler havia aprofitat la boda de Messi per anunciar als pesos pesants del vestidor que marxaria. Ningú de la junta se'n va assabentar. Dimarts, coincidint amb l'anunci de la demanda del Barça contra Neymar, Messi feia conya fotografiant-se amb el seu excompany i penjant la instantània a Instagram. També Piqué, Suárez i Rakitic van retratar-se amb el brasiler. Les fotos evidenciaven, altre cop, que els futbolistes estan als antípodes de la directiva i es podien entendre com una manera de demanar reforços.

Seguint amb les xarxes socials, només li faltava al Barça que la matinada de dilluns a dimarts li pirategessin els comptes de Twitter i Facebook i que s'anunciés l'arribada de Di Maria o que ahir al matí el Burgos en fes mofa publicant per Twitter que havia fitxat Messi. El Barça viu enxarxat i és la riota a casa i fora.

Un dels reptes de Valverde

Ernesto Valverde ja ha trepitjat la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, les instal·lacions on intentarà engreixar la maquinària del seu Barça. A l'espera de fitxatges, el tècnic extremeny descompta els dies per començar la feina. En la presentació va passar de puntetes sobre els detalls tàctics i es remetia a conèixer el grup, però va demostrar saber bé on arriba: "En aquest club hi ha un denominador comú, el segell Barça, un gran joc col·lectiu amb molts migcampistes. M'hauré d'adaptar i de readaptar. La meva idea serà aprofundir en aquest estil i donar-li una volta més", va dir.

Guardiola va donar excel·lència al futbol de Cruyff amb una fornada de futbolistes irrepetible (Puyol, Xavi, Valdés, Alves, Iniesta, Messi, Piqué...). El Barça de les sis copes va ser la seva obra magna. Tito Vilanova va seguir aquesta estela per aconseguir la Lliga dels 100 punts en el curs 2012/2013 i Luis Enrique va complementar el rondo amb el futbol vertical que li donava el trident (Messi, Luis Suárez i Neymar) per certificar el triplet de la campanya 2014/2015.

Valverde s'asseurà a la banqueta del Camp Nou després d'una temporada dominada pel Madrid, però com escrivia dies enrere, el Barça més inestable dels darrers temps en la Lliga, només va quedar-se a tres punts dels blancs, elogiats per tenir un fons d'armari brutal en contraposició a la segona bateria de futbolistes blaugranes. A Europa les distàncies van ser majors pel gen competitiu del Madrid, que sap adaptar-se a qualsevol tipus de partit i de rival. Un dels reptes de Valverde és, precisament, aquest, que el Barça sigui capaç de convertir-se en camaleònic en segons quin escenari continental per evitar desfetes com les de París o de Torí de la temporada passada. A partir d'un sistema base que ja veurem (4-2-3-1, 4-3-3, 3-4-3...), l'equip ha de saber mutar per sobreviure en les 'emboscades' europees que el Madrid acostuma a gestionar de meravella.

FOTO: Instagram Miguel Ruiz (@miguelruizfcb)

De la inèrcia del triplet a l'ombra d'una moció de censura

Una moció de censura torna a apuntar al Camp Nou. Agustí Benedito, excandidat a la presidència del club, la prepara i calcula que necessitarà unes 16.500 signatures per tirar-la endavant. La gestió de Josep Maria Bartomeu, dofí de Sandro Rosell, està en entredit.

Els mals resultats esportius del curs 2016/2017, amb la Copa del Rei com a únic títol del primer equip de futbol i sense cap triomf continental en les seccions, han alimentat els dubtes sobre la junta directiva actual, però pesen aspectes extraesportius com l'empresonament de l'expresident Rosell, les incògnites sobre el patrocini de Qatar, el 'cas Neymar' i l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i la seva junta directiva. Bartomeu és presoner del seu passat i pot ser víctima de la falta de títols importants en l'última campanya. 

No agrada al soci que el club hagi tingut tant de protagonisme en els jutjats, però l'empipament del culer es multiplica si la pilota no entra i si, a més, això coincideix amb els èxits de l'etern rival. A molts socis no els vinguis amb la relació entre el Barça i els tribunals, amb les xifres de l'operació Neymar o amb tot el que podia comportar l'acció de responsabilitat contra Laporta i els seus companys de directiva. Molts socis avaluen el club per allò que veuen sobre el rectangle de joc. 

Ja hi havia rum-rum al voltant de Bartomeu arran de l'adéu de Rosell, del patrocini de Qatar, del fitxatge de Neymar, de la sanció de la FIFA i de l'acció de responsabilitat en les eleccions del 2015, però l'actual màxim mandatari blaugrana les va guanyar com a tercer president més votat de la història del club, per darrere de Rosell i de Laporta, per la inèrcia del triplet: la Lliga, la Copa i la Champions del primer any de Luis Enrique i del trident.

FOTO: Twitter Agustí Benedito (@agustibenedito)

La lluita contra el canvi de cicle

Al Barça li toca lluitar contra el canvi de cicle que ja pregonen des de Madrid. No excel·leix en el joc el conjunt blanc com ho feien els blaugranes amb Guardiola, però l'ADN competitiu dels de Zidane els ha coronat amb un doblet que no conquerien des de 1958. El Barça ha d'encertar amb els fitxatges per no quedar-se massa enrere de l'estela madridista, com està passant en la secció de bàsquet. Al Camp Nou els toca també agafar la iniciativa en els despatxos, on Florentino Pérez es belluga de meravella.

De missatges encoratjadors per al seguidor culer ja n'han sortit dels dos últims portaveus oficiosos del club. Si Pep Guardiola deia dilluns des del Montanyà que "el Barça sempre torna", Piqué, ahir, amb el seu to habitual, recordava com el Madrid va haver de sortir a celebrar pels carrers de la capital la Copa del Rei del 2011, en ple cicle triomfal del Barça de Guardiola, per tirar aigua al vi dels qui ja veuen un definitiu canvi de cicle.

El Madrid va atropellar la 'Juve' en la segona meitat de la final de Cardiff per alçar la dotzena Copa d'Europa de la seva història i va posar el llaç a una gran temporada. És innegable el gen competitiu del conjunt blanc. L'esperit guanyador li va donar les Champions de Lisboa i Milà contra l'Atlético, dues victòries que confirmaven el seu idil·li amb la màxima competició continental. El 4-1 sobre la 'Juve' ratificava el potencial de l'equip blanc aquesta temporada i posava encara més en entredit les actuacions del Barça contra l'equip de Torí.

Tanmateix, el conjunt blaugrana no està tan lluny del Madrid. La gestió de Zidane en el vestidor del Bernabéu ha estat esplèndida. Podia jugar l'equip A o l'equip B, però els resultats no se'n ressentien. Els elogis s'han multiplicat en referència al fons d'armari del Madrid, sobretot comparant-lo amb el del Barça, que continua vivint de la base que va guanyar l'última Champions a Berlín. Ara bé, aquest Madrid que presumeix de tenir la millor plantilla de la història només va treure tres punts en la Lliga al Barça més dubitatiu dels últims temps. I els blaugranes van conquerir el Bernabéu amb el rei Messi al capdavant en la darrera derrota dels blancs. El repte del Barça és saber tornar a envoltar l'astre argentí de l'ecosistema òptim perquè l'equip recuperi la fiabilitat d'anys enrere. El famós canvi de cicle està en joc. Robert, Bartomeu i companyia tenen feina per armar una bona plantilla per a Valverde.

FOTO: Instagram Miguel Ruiz (@miguelruizfcb)

Quan el Barça beu d'Iniesta

La reaparició d'Iniesta en el clàssic va significar la constatació de la necessitat que el Barça té de poder comptar amb Don Andrés per recuperar la seva identitat. El gol de Sergio Ramos en el minut 90 va tirar per terra les millores que va mostrar el conjunt blaugrana a partir de l'ingrés al partit del manxec. Quan el Barça beu d'Iniesta és més recognoscible. Amb el de Fuentealbilla, els de Luis Enrique van recuperar possessions amb arribada i es van defensar tenint la pilota, el segell característic del millor Barça dels últims anys.

Iniesta va oferir ràpidament línies de passada i va trobar l'esquena de la línia de pressió del Madrid en la medul·lar per ser el suport al qual recórrer per seguir manejant la pilota. Fins i tot André Gomes va millorar el seu nivell oferint-se entre línies a partir de l'entrada del manxec. Ningú domina en el Barça actual el joc de posició com Iniesta, l'interior que dóna sentit a tota la maquinària.

El fi jugador de Fuentealbilla fa d'enllaç perquè l'equip s'ajunti i no s'allargui, perquè el trident no estigui tan lluny de la resta. I Neymar i Messi van tenir dues ocasions per sentenciar el clàssic. És un altre el Barça amb Iniesta. Ho agraeix Busquets, un altre pilar de Luis Enrique que trobava a faltar al manxec. La classe que va donar Iniesta contra el Madrid és l'esperança del seguidor barcelonista perquè l'equip recuperi el segell de manejar els partits a partir del cuir i opti a tot. Està bé que el trident ofereixi a l'equip la possibilitat de ser més directe, però el Barça necessita estar junt per fer córrer al rival i generar espais. I la figura d'Iniesta és primordial en aquest sentit. Amb el de Fuentealbilla encara té sentit el tiquitaca del Barça. El necessita el conjunt blaugrana per seguir amb opcions en la Lliga.

FOTO: Twitter @andresiniesta8

De Cruyff a Luis Enrique

“El cel és un lloc on el Barça marca un gol al Madrid cada minut”. La frase és de Josep Maria Ballarín, que va ser un culer autèntic. L’autor de la reeixida novel·la ‘Mossèn Tronxo’ ja té qui li farà els gols vestit de blaugrana: Johan Cruyff. L'holandès volador va ser l'amo del 14 de l'Holanda dels anys 70, l'única selecció elevada a llegenda sense haver guanyat cap títol. Cruyff la va liderar sobre la gespa amb l'anomenat futbol total.

Johan ens va deixar a les portes d'un cap de setmana sense futbol domèstic, una aturada provocada pels compromisos de seleccions abans que la Lliga es reprengui amb el Barça-Madrid d’aquest dissabte. Quin millor comiat per a Cruyff que un clàssic al Camp Nou? A l'Estadi del barri de Les Corts és on va plantar la llavor del Barça de Guardiola i de Luis Enrique, capaços de seguir i millorar l'obra del mestre.

Futbolista dels bons abans que entrenador, Cruyff va beure de Rinus Michels per donar al barcelonisme una mentalitat guanyadora i un segell perdurable que ha convertit la pilota en l'essència de tot. Només Luis Enrique es permet el luxe de donar el cuir una estona al rival. Ho fa perquè a dalt té tres monstres que devoren adversaris amb summa contundència. Sense Messi, Neymar i Suárez, el Barça actual no es podria fer el mort per guanyar partits a partir dels espais que genera el contrincant. Aquesta és la riquesa que Luis Enrique ha aportat al model basat en la possessió que va instaurar Cruyff. Guardiola hi va posar mètode i Luis Enrique l'ha acabat arrodonint per complementar el rondo amb l'instint depredador dels tres de dalt.

La lluita de Tito, la lluita de molts

Escric aquestes línies mentre a Esport 3 estan recordant la figura de Tito Vilanova. Quan dijous a la tarda un bon amic de Tv3 em va dir que estava greu, em vaig començar a fer l'idea que, malauradament, li quedaven poques hores de vida. En un moment, el Twitter va començar a bullir. Els mitjans de comunicació no en deien res per respecte a la família i al mateix Tito. A la nit ja apareixien informacions sobre una complicació en la patologia que patia l'exentrenador del Barça. Cap a un quart de set de la tarda d'ahir es confirmava la seva mort. El traspàs de Tito Vilanova és la punta de l'iceberg d'una malaltia universal. Jo, tu, un familiar, un amic, un veí... Tots tenim o hem tingut ben a prop persones en lluita contra el càncer. Hi ha qui se'n surt, però, tristament, hi ha molts casos que acaben com el de l'exentrenador del Barça, amb una degradació lenta i continuada.
Tito ens ha deixat a la flor de la vida, amb 45 anys, quan li havia arribat l'oportunitat de ser l'entrenador del primer equip del Barça. Se n'ha anat el segon de bord del millor Barça de la història. Vilanova no va poder triomfar com a jugador de la primera plantilla blaugrana, però en el vessant tècnic es va llaurar el camí treballant per al Palafrugell i per al Terrassa i, sobretot, fent d'ajudant de Guardiola. La marxa del de Santpedor va donar-li la possibilitat d'assumir el lideratge de la banqueta del Barça. Tito va agafar el repte de rellevar Guardiola, malgrat haver començat la lluita contra el càncer mesos enrere. Era l'oportunitat de la seva vida i sempre serà recordat com el tècnic de la Lliga dels 100 punts, el millor registre de la història del Barça, i dels 55 en la primera volta, la millor puntuació en el campionat espanyol a mitja temporada.
Els jugadors del primer equip van utilitzar ahir les xarxes socials per recordar la figura del seu extècnic. Com és natural, el vestidor ha quedat trasbalsat. El Barça juga demà a Vila-real i ja té un motiu més per lluitar fins al final per aquesta Lliga, com va fer Vilanova per la seva vida. Tito ho veurà des d'allà dalt, on també està el meu tiet, víctima l'any passat de la mateixa malaltia. Me l'imagino amb la bufanda blaugrana i de la senyera que portava quan venia a casa a veure els partits del Barça de Tito Vilanova.

FOTO: Miguel Ruiz (FCB)