Juanjo Brau

Setmana intensa per feina i pels preparatius del Carnaval. Això ha fet que hagi descuidat el bloc durant uns dies, però avui he trobat un forat per tornar a escriure i em vull referir a la figura de Juanjo Brau, el recuperador del Barça que ha estat tractant amb Ronaldinho per posar-lo a to. Fins fa poc el que es coneixia dels quadres tècnics dels equips eren el nom de l'entrenador i a vegades el del seu segon, però la tirada mediàtica que han aconseguit els cracs actuals fa que la resta de les persones que treballen dins d'un club per tenir a punt les seves estrelles tinguin més notorietat. Aquest és el cas de Juanjo Brau, que en les últimes setmanes ha gaudit d'un gran protagonisme als informatius de les diferents cadenes per les pallisses físiques a les quals ha sotmès Ronaldinho. Va passar el mateix amb Leo Messi, Puyol, Xavi, Eto'o o Henry, i això ha convertit aquest recuperador en una peça important en l'engranatge blaugrana. En el cas de Messi, fins i tot, va anar a l'Argentina per cuidar el futbolista i supervisar l'evolució de la lesió muscular que va patir al 2006. La imatge que he vist en un TN d'aquesta setmana –la crònica la firmava l'amic Jordi Fargas– d'un Juanjo Brau sense feina al Miniestadi era el millor senyal per comprendre que Ronaldinho ja està llest. Si ara aconsegueix que el brasiler torni a ser un futbolista determinant li haurem de fer un monument. Sigui com sigui, però, la seva feina és digne d'elogi.
PD: Aquesta nit es resoldrà l'eliminatòria dels quarts de final de la Copa del Rei entre el Barça i el Vila-real. El 0-0 de l'anada a El Madrigal farà que el Camp Nou dicti sentència.

Iniesta 2014

Iniesta: ''Espero que al 2014 pugui mirar enrere i veure tots els títols que haurem aconseguit, això és l'important''

El Barça ha renovat el de Fuenetalbilla fins al 2014. S'ho ha guanyat a pols sobre el camp.


FOTO: www.fcbarcelona.cat

El mariscal Milito

L'arribada de Gabriel Milito al Barça està coincidint amb els millors dies de la rereguarda blaugrana en els últims temps. L'argentí s'ha guanyat a còpia de sobrietat una plaça en la defensa titular i el dubte en les alineacions de Rijkaard és saber qui l'acompanyarà a l'eix com a central per la dreta. La solvència que va demostrar a les files del Saragossa després d'haver estat descartat pel Madrid l'ha confirmada al Camp Nou, on s'ha erigit en el mariscal de la tropa. Ara Puyol ja pot estar refredat que Milito fa la feina, com ahir a El Madrigal. Fins i tot Márquez ha millorat el seu rendiment després d'una campanya, la passada, molt discreta del mexicà. L'argentí aporta seguretat en el joc aeri, fa bones cobertures, surt bé al tall, té un bon toc de pilota i rasca quan fa falta. Totes aquestes virtuts de Milito es veuen reflectides en els números del Barça, que ha deixat la seva porteria a zero en 17 partits d'aquesta temporada entre Lliga, Copa del Rei i Champions. Els registres defensius del Barça també tenen a veure amb el pragmatisme necessari que s'ha apoderat de l'equip per segons quins partits, ja que en el futbol actual el jogo bonito a vegades ha de quedar en segon terme. Quan Milito o la resta de la rereguarda no són a temps d'apagar els focs apareix el bomber Valdés, que està fent una temporada excepcional i demana a crits estar a l'Eurocopa de l'estiu que ve.
PD: I l'altre Milito? Diego contiua al Saragossa, comparteix el pitxitxi de la Lliga amb Luis Fabiano –tots dos sumen 13 dianes– i any rere any està demostrant que té gol. Ahir, quan veia a la portada de Mundo Deportivo que el Barça pensa en Benzemá (Lió) per a la temporada que ve, em vaig preguntar: I per què no Diego Milito? Coneix sobradament la Lliga espanyola i ha demostrat que està capacitat per marcar diferències.
FOTO: www.fcbarcelona.cat

Poc premi

Quarts de final anada Copa del Rei:
VILA-REAL 0 - BARÇA 0

El Barça ha recuperat el bon to futbolístic, però li ha faltat el gol en l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei a El Madrigal. El 0-0 final deixa oberta l'eliminatòria per al partit del Camp Nou -dijous que ve- amb el perill que el Vila-real vegi porta. L'equip de Rijkaard ha irromput al partit amb una gran predisposició per pressionar el conjunt local a camp propi i el primer quart d'hora ha tingut un clar color blaugrana. Les sensacions han estat bones fins que Pirés ha encès el llum en l'atac del submarí groc, i tant Rossi com Nihat, els grans perills del conjunt de la Plana, han tret la pistola per posar a prova Valdés. Pirés se situava entre línies a l'eix de l'atac i Rossi i Nihat apareixien per qualsevol dels dos cantons. El turc ha fet lluir el porter blaugrana en la millor ocasió de gol del primer temps amb un xut des de dins l'àrea. L'atreviment del Barça per anar a buscar el Vila-real ha estat mancat de rematada. Només Henry ha tingut una bona opció amb un xut un pèl creuat, ja que el quadre barcelonista s'encallava per jugar massa en curt pel centre de la zona ofensiva.
Al descans, Messi ha estat la novetat de Rijkaard -ha rellevat un bon Giovani- i l'equip ha recuperat les prestacions del primer quart d'hora per mantenir-les fins ben entrada la segona meitat. Xavi i Deco s'han tornat entonar -havien baixat el nivell als darrers minuts del primer temps- i han col·laborat amb Márquez per controlar el mig camp i acorralar el Vila-real molt a prop de la seva àrea. En atac, Messi no s'ha quedat estàtic a la dreta i la seva mobilitat ha portat dubtes a la defensa groga. També s'ha bellugat molt Iniesta, que ha disposat de dues grans ocasions, primer amb un xut llunyà que ha fet lluir Diego López i després a partir d'una rematada des de l'interior de l'àrea a passada de Messi. Les arribades del futbolista de Fuentealbilla han coincidit amb els millors moments d'un Barça dominador que ha seguit amenaçant el Vila-real amb l'entrada de Bojan per un Henry espès. Els moviments d'avantguarda del conjunt local a la segona meitat han estat tímids, però suficients perquè a la part final del matx Valdés hagués de socòrrer el Barça per treure una xut de Senna i una falta de Nihat. La tornada dictaminarà l'equip que passarà ronda. L'esforç del Barça ha merescut un millor premi, però els homes de Rijkaard no han vist porta i hauran d'afinar la punteria al Camp Nou. La bona notícia és que l'equip ha ofert un bon joc de combinació. Ara li falta tenir més determinació quan arriba al balcó de l'àrea rival.
FOTO: EFE

Els abdominals de Ronaldinho

Ronaldinho ha estat avui protagonista al camp de La Masia per haver-se aixecat la samarreta i haver mostrat els seus abdominals. El gest arriba després que en els últims dies s'hagi tornat a parlar del sobrepès del jugador i que el president Laporta l'hagi disculpat: ''Surt d'una lesió i ha perdut forma física. L'ha de recuperar i entra dins de tota lògica que hagi pujat de pes''.
Sigui com sigui, el brasiler continua donant més que parlar fora del camp que dins. El joc que Ronaldinho ha fet davant les càmeres per ensenyar que no està gras ha estat la notícia del dia a Can Barça i ha aparegut en tots els informatius. L'agència EFE ho ha reproduït a través d'aquest teletip:
EFE - Barcelona - 23/01/2008 14:44
El brasileño Ronaldo de Assís, Ronaldinho, ha mostrado hoy orgulloso las curvas de sus abdominales, después de que en los últimos días se haya hablado de que el jugador sufriese un sobrepeso de unos cinco kilogramos.Es la segunda vez que el jugador muestra 'mutuo propio' su cuerpo sin camiseta ante los medios para mostrar su mejora, después de que la temporada pasada una serie de fotografías en los medios de comunicación de Barcelona mostrasen a un Ronaldinho con un ligero sobrepeso. En la siguiente ocasión que pudo en el Camp Nou la temporada pasada, el jugador barcelonista se sacó la camiseta, se bajó ligeramente el pantalón y exhibió un tronco sin a penas grasa, a diferencia de dos semanas atrás. Hoy en el entrenamiento, el jugador barcelonista volvió a contestar a las informaciones que hablaban de sobrepeso y volvió a bajarse la camiseta ante un cámara para mostrar sus abdominales, poco menos que liberados de grasa. Se da la circunstancia que el reportero que ha captado las imágenes, del canal privado del Barcelona (Barça TV), no se apercibió en el primer intento del exhibicionismo del jugador barcelonista, quien lo volvió a intentar por segunda vez, con más éxito.
Això és el que té ser un crac mediàtic, però demà el Barça jugarà sense ell al camp del Vila-real l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei. Serà el setè partit seguit amb l'absència del brasiler.

Giovani

Giovani Dos Santos, el jove jugador mexicà de 18 anys del Barça, ja ha sentit xiulets al Camp Nou en dos partits seguits. Al públic barcelonista no li agrada que abusi de l'un contra un tot perfilant-se cap a l'esquerra, però ell és tossut i ho intenta una i altra vegada. Ahir, fins i tot, Henry i Bojan van mirar-lo malament quan no els va assistir en dues accions del partit contra el Racing. Giovani, igual que Bojan, ha guanyat protagonisme en l'onze blaugrana per les intermitències d'Eto'o, Ronaldinho, Henry i Messi. Però al Camp Nou agrada més el futbol del noi de Linyola que no pas les internades del mexicà. Bojan és una debilitat del públic culer –meva també– i ho tindrà més fàcil que Giovani per triomfar a Can Barça. També és cert que el de Linyola té unes condicions que el fan diferent, ja que en cada partit aporta algun detall de gran futbolista. Giovani, en canvi, manté un joc previsible amb una clara inèrcia de tirar cap a l'interior, on les defenses es tanquen millor. Messi també ho fa, però a una gran rapidesa i això el fa extraordinari.
Rijkaard hauria de regular les aparicions de Giovani com a titular, sobretot a l'Estadi, per no cremar-lo, tot i que últimament l'ha vingut utilitzant més assiduament per la lesió de Messi i perquè és el jugador de la plantilla més semblant a l'argentí. És digne d'elogi que a la seva edat el mexicà no s'amagui i que provi de desbordar sense por, però, ara per ara, seria millor utilitzar-lo com a revulsiu. A Mestalla, per exemple, va començar de suplent i em va agradar molt. Tampoc és descabellat col·locar-lo al cantó esquerre, on driblaria cap a l'exterior i podria fer bones centrades.
PD: El Madrid va tornar a exercir d'equip molt solvent i va liquidar l'Atlètic de Madrid amb gols de Raúl i Van Nistelrooy. Els blancs mantenen set punts d'avantatge sobre el Barça després d'una jornada en la qual els blaugranes tenien esperances de ratallar diferències.

La moral dels culers

La moral de l'afició de Barça ha pujat molts enters en dos dies. Dimarts, sobre les onze de la nit, els seguidors blaugranes marxaven del Camp Nou amb un bon sabor de boca per la classificació de l'equip per als quarts de final de la Copa, però amb un sentiment de resignació per l'avorriment que van patir a la grada. L'endemà a la mateixa hora, amb el Madrid eliminat de la competició del KO, l'ensopiment que va envair l'afició culer pel 0-0 contra el Sevilla quedava en segon terme per la satisfacció de veure el conjunt blanc sense poder conquerir el segon títol al qual optava aquesta campanya. A l'estiu, l'equip de Schuster va perdre la Supercopa a mans del Sevilla i ara s'ha quedat fora de la Copa pel 3-1 global que li va endossar el Mallorca. Curiosament, el Madrid va perdre el primer partit del curs al Santiago Bernabéu quan no ho va merèixer i va sentir la mateixa sensació que han tingut molts dels seus rivals des que es va alçar el teló de la nova temporada. La desfeta madridista arriba pocs dies després que a Chamartín és comencés a parlar del trèbol (guanyar Lliga, Champions i Copa) i de la prima que havien de percebre els jugadors. No els sona d'alguna cosa això? L'any passat el Barça es va quedar en blanc després que, a l'estiu, un pretenciós Laporta fugís de la humilitat que li agrada transmetre a Rijkaard i pronunciés una frase que se li va girar en contra amb el pas dels mesos: ''El Barça té possibilitats reals de guanyar set títols''.
L'eliminació del Madrid en els vuitens de final de la Copa del Rei arriba en un moment important de la temporada, abans de la visita dels homes de Schuster al Vicente Calderón. Una victòria dels matalassers és una de les esperances que té l'afició culer per tornar a somiar amb la Lliga. La moral dels barcelonistes ha crescut i ja es freguen les mans per poder asseure's diumenge (21.00 h.) als seients de l'Estadi amb la possibilitat que el Barça es col·loqui a només quatre punts dels homes de Schuster. I això, amb la visió d'un conjunt de Rijkaard italianitzat -l'estil que no agrada al Camp Nou- encara fresca en la retina.

FOTO: www.as.com