2005: El Gamper de Messi

El Barça s'enfronta aquest vespre (20.30 h.) al Nàpols en una nova edició del Trofeu Joan Gamper, la festa major del barcelonisme. És la cita que serveix per presentar la plantilla de cada temporada al soci i l'aficionat, però l'any 2005 va servir perquè Messi es postulés com la figura del Barça del futur.
L'argentí havia debutat el desembre del 2003 amb el primer equip en un amistós contra el Porto i es va estrenar en competició oficial en la Lliga 2004/2005 al camp de l'Espanyol, però la seva graduació es va produir en aquell Gamper. El Barça es va enfrontar a la Juventus (2-2 i victòria italiana als penals) i Messi va portar de bólit veterans com Cannavaro, Zebina o Vieira. L'argentí no va parar de fer quilòmetres en tot el partit: Ara driblo per aquí, ara em fan falta allà, ara intento una passada de gol, ara busco el gol, ara connecto amb Iniesta perquè empati a un, ara faig una paret amb Ronaldinho... I així fins al minut 90, quan Rijkaard el va substituir per Giuly i el públic del Camp Nou va obsequiar-lo amb una ovació que tantes vegades s'ha repetit en els darrers temps a l'Estadi blaugrana. Fabio Capello, entrenador del quadre turinès, va al·lucinar amb l'argentí: "Mai havia vist un jugador amb tanta qualitat a la seva edat. Pot fer el que vulgui amb la pilota als peus", va dir l'actual seleccionador anglès després del partit.
Era el 24 d'agost i aquell dia el barcelonisme va entendre que havia nascut una estrella. Poques setmanes després se li va actualitzar el contracte per segona vegada en tres mesos i des d'aleshores la història ja la coneixen: Messi ha anat cremant etapes a un ritme vertiginós i ara és la pedra angular del Barça de Guardiola.
Els qui es van estirar dels cabells després d'aquella exhibició de Messi van ser els dirigents de l'Espanyol, que tenien molt avançada amb el Barça la seva cessió per a aquella temporada, ja que el jugador necessitava  minuts per estar amb l'Argentina al Mundial del 2006. Messi no es volia moure de Barcelona i l'opció d'anar cedit a l'Espanyol estava molt madura. Tot va canviar amb el partidàs de l'argentí contra la 'Juve'. Algú s'hauria atrevit a cedir-lo?

FOTO: www.fcbarcelona.cat

Guardiola, any quatre

Pep Guardiola ha començat la seva quarta temporada com a tècnic del primer equip del Barça aixecant el seu onzè títol des que va accedir al càrrec. El de Santpedor ja ha igualat el palmarès de Johan Cruyff com a entrenador blaugrana i divendres que ve està en disposició de superar-lo si l'equip guanya la Supercopa d'Europa al Porto.

Guardiola sempre ha defensat Cruyff i Reixach com els dos tècnics que van posar la llavor del Barça actual. El Dream Team, on Guardiola va començar a exercir de 4, va donar inici al futbol que tant ha calat al Camp Nou. Rijkaard el va recuperar i Guardiola l'ha millorat i l'ha adaptat als nous temps. Renovar-se o morir. Guardiola s'empara en el treball i en la perseverança per fer millor el seu equip cada temporada que passa, tot i que el nivell cada cop està més alt.

Guardiola s'ha sabut envoltar d'un grup de treball que es desviu per allargar la llegenda del millor Barça de la història. "Persistirem", va dir el tècnic del Barça en una clara demostració d'intencions el dia que es va presentar per primer cop davant el Camp Nou com a màxim responsable del primer equip. Ell és el primer exemple de compromís amb el club. "El Pep viu tant el Barça que no el veig molts anys de tècnic", va manifestar fa un temps Manel Estiarte sobre Guardiola.

Guardiola sempre ha viscut el futbol intensament. Per la meva feina al Diari de Vilanova vaig tenir la sort de seguir de prop la seva primera campanya com a entrenador, a les files del Barça B, a Tercera Divisió. Era la campanya 2007/2008 i el filial blaugrana va ser rival del Vilanova a la Lliga. Guardiola va agafar el segon conjunt barcelonista amb la pressió d'haver de pujar sí o sí. Ho va aconseguir i allò el va catapultar al primer equip.

Aquell Guardiola ja estava implicat al màxim. Encara recordo el dia que me'l vaig trobar a Mataró 'espiant' el Vilanova. Era darrere d'una de les banquetes amb el seu fill (foto)  –va donar-li el berenar i tot– i va prendre nota de com jugava l'equip vilanoví. M'hi vaig acostar per demanar-li una entrevista, però aleshores ja no en concedia. Guardiola em va dir que ell només parlava en roda de premsa i que em posés en contacte amb el club per conversar amb Tito Vilanova. En aquell moment em va sobtar, però amb el pas del temps he vist que és un costum que ha fet seu des que era al Barça B.

Ara serà impossible veure'l amb el seu fill observant com juga el Màlaga, el València, el Madrid o el Chelsea darrere d'una de les banquetes, però ha convertit la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí en un mena centre d'operacions on la dedicació és absoluta. L'altre equip que ell mateix ha confeccionat ('fisios', preparadors físics, recuperadors, observadors, metges...) són també clau en el Barça de Guardiola.

El tècnic de Santpedor ha començat el seu quart any al primer equip amb un altre doble duel contra el Madrid que ha tret espurnes. Cada clàssic que passa penso que es redueix la seva vida com a entrenador del primer equip, però mentre Messi tingui fam de títols –l'argentí és la pedra angular sobre la que Guardiola fa girar el Barça – el Pep es veurà amb cor de continuar dirigint la nau blaugrana.

El Barça, campió; el Madrid no digereix la derrota

El Barça s'ha endut la Supercopa sense estar al cent per cent. El Madrid no ha sabut perdre. A mode de resum, us deixo uns quants apunts sobre aquest nou títol dels blaugranes.

· Messi és l'amo, el puto amo. Sense a penes haver entrenat ha fet tres gols en els dos partits i avui ha decidit el títol.

· Mourinho és un maleducat i malperdedor. L'agressió a Tito Vilanova és deplorable. I el portuguès encara ha tingut la barra de fer que no coneix el segon entrenador del Barça quan la periodista de Catalunya Ràdio li ha preguntat per la seva agressió.

· El Madrid ha millorat respecte a la temporada passada, però què menys se li ha d'exigir a una plantilla amb els noms que pot gestionar el seu entrenador.

· El Barça va curt de preparació. No és cap novetat. Ho va advertir Guardiola i és una conseqüència dels entrenaments que encara li falten al gruix d'homes importants de la plantilla. Xavi, Busquets, Piqué encara han d'agafar la forma. Per tot plegat, l'equip ha tingut poc la pilota i no ha fet seves les segones jugades. Tot i això, s'ha endut el títol.

· Se les prometien felices els blancs amb el 2-2 de Benzema. Això ha fet que el 3-2 de Messi encara hagi estat més dolorós.

· Cap jugador del Madrid s'ha quedat sobre la gespa quan donaven la Supercopa a Xavi, que exercia de capità. És un gest antiesportiu que defineix el tarannà del seu entrenador. A la final de Copa els jugadors del Barça van romandre sobre la gespa fins que Casillas va rebre el trofeu.

· Alexis s'ha fet mal al recte anterior en l'escalfament i Guardiola no l'ha pogut utilitzar. En el seu lloc ha entrat Adriano, que ha fet la passada del 3-2.

· Cesc ha debutat i ja ha aixecat el primer títol amb el Barça. Arribar i moldre.

· El Barça ha guanyat la primera Supercopa al Madrid i ja en duu 10, tres de seguides.

· Guardiola ha igualat els 11 títols de Cryuff com a entrenador del Barça.

· La temporada serà duríssima.

Cesc o perpetuar el model

Cesc torna a ser del Barça vuit anys després. Al 2003 deixava un club blaugrana que acomiadava l'era Gaspart i donava la benvinguda al nou president Laporta. En plena sequera de títols del primer equip de futbol, el jugador va creure que necessitava canviar d'aires i les coses no li han anat pas malament a l'Arsenal, on ha acabat sent el capità. Ara torna al Barça i ha manifestat que té prou maduresa per digerir un paper secundari en la plantilla blaugrana, on ha de competir amb els millors migcampistes del món. Tenir assumit, com va fer Mascherano, que al Camp Nou s'ha de guanyar el rol que tenia a Anglaterra és bàsic en el seu retorn.
A Cesc se'l va criticar per renovar per l'Arsenal l'any 2009, però ell mateix ho va desmentir ahir dient que ho va fer un any abans, quan encara no hi havia contactes amb el Barça per tornar. El preu del seu traspàs (29 milions d'euros més els cinc que sortiran del seu sou i cinc més en base a una sèrie de variables) serà car o barat en funció del rendiment que tingui a Can Barça. Però si en comptes de dir-se Cesc tingués un cognom britànic i fos un crack autòcton de la Premier, s'hauria discutit tant el seu cost? Els diners del traspàs han focalitzat els arguments dels qui creien que el Barça no l'hauria d'haver fitxat, però al meu entendre és una incorporació necessària. Només té 24 anys, pot assumir moltes missions al mig camp i vol celebrar títols. Guardiola sempre ha defensat la fam d'aixecar copes dels seus jugadors i Cesc en té, i molta.
Amb el futbolista d'Arenys, l'entrenador blaugrana compta amb una alternativa solvent més per a la línia de creació. Això no ha de perjudicar Thiago, que ha de créixer a poc a poc. Iniesta també va necessitar el seu temps per afermar-se al primer equip i no es va acabar el món. La temporada que li espera al Barça estarà farcida de partits i n'hi haurà per a tothom.
Cesc no és un clon de Xavi ni d'Iniesta ni de Busquets ni de Thiago. Cesc és Cesc i com Xavi, Iniesta, Busquets i Thiago té ADN Barça per perpetuar el model de joc que tanta admiració ha aixecat arreu del món en els últims temps. I insisteixo, només té 24 anys. Cesc pot aportar seguretat i fluïdesa en el joc combinatiu, assistències, arribada a l'àrea (té gol) i capacitat de lideratge. Un culer torna al Camp Nou. Un altre dels valors sorgits de La Masia ja forma part del Pep Team. Hem d'estar d'enhorabona.

FOTO: Xavi Rondón

El Barça surt ben parat del Bernabéu

Endarrerit com està en la seva preparació, com diu Guardiola, el Barça va sortir ben parat del partit d'anada de la Supercopa d'ahir al Santiago Bernabéu. El 2-2 és un resultat esplèndid per afrontar la tornada de dimecres al Camp Nou. Com era d'esperar, el Madrid va demostrar estar més avançat en la seva posada a punt, però això no li va servir per trencar la ratxa de Guardiola com a tècnic blaugrana al feu blanc, on l'entrenador de Santpedor continua sense perdre.
La pressió ferotge del Madrid va ofegar un Barça massa dubitatiu en defensa. Víctor Valdés va ser protagonsita salvant un cop de cap de Benzéma en la primera gran ocasió del partit abans del gol d'Ozil, que va rematar una bona jugada del davanter francès.
Sense cap central pur en l'onze inicial, Mascherano i Abidal van jugar plegats a l'eix de la rereguarda sense donar la tranquil·litat necessària. Especialment espès va estar Abidal, massa nerviós amb la pilota. La campanya passada ja li va costar agafar la forma. Recordarem que no va convèncer com a central fins ben entrada la temporada, però quan va agafar la velocitat de creuer es va convertir en el millor defensa blaugrana fins que va haver de passar pel quiròfan pel tumor que li van trobar. Abidal necessita temps i confiança.
L'equip va perdre massa pilotes al mig camp. Thiago encara ha de créixer per a partits d'aquesta envergadura i només es va entonar a la represa. Iniesta es va fer un fart de protegir la pilota, però Khedira tenia la consigna que no avancés gaires metres amb el cuir enganxat a la bota. De fet, el Madrid va fer moltes faltes per interrompre el futbol del Barça. Tot plegat va fer que Villa i Messi visquessin en l'anonimat fins que van aparèixer en les dues úniques rematades dels blaugranes al primer temps per capgirar el marcador. Villa es va treure un xut des del vèrtex esquerre de l'àrea gran que va entrar per l'escaire contrari i Messi va fer de Messi per esmunyir-se (amb una mica de sort) entre Khedira i Pepe i batre Casillas. El Barça va exercir d'equip gran per marxar al descans per davant i propinant un cop moral duríssim als madridistes, que se les prometien molt felices al haver electrocutat el joc col·lectiu de l'equip de Guardiola.
El començament del segon temps del Barça va ser millor. Alexis, que ja havia bregat amb Marcelo durant la primera meitat, es va deixar anar pel cantó dret i Thiago va fer un dels eslàloms marca de la casa per posar en alerta la defensa blanca. Ara bé, quan semblava que el Barça donava amb la tecla correcta, el Madrid va empatar a través de Xabi Alonso, que va recollir una cessió de Pepe. Aleshores va tornar a entonar-se l'equip blanc i Valdés, novament, va tenir feina. L'entrada de Xavi no va atorgar una major possessió de la pilota al Barça, però a poc a poc el Madrid va tornar a perdre gas per l'acumulació de la fatiga i l'empat final va deixar l'eliminatòria oberta per al Camp Nou.
Guardiola va fer jugar d'entrada tots els homes que van disputar la Copa Amèrica. El debut d'Alexis va ser prometedor. El xilè tira endavant i no s'arronsa. Debutar en un Madrid-Barça no és fàcil i ell va complir amb escreix tenint en compte que era el seu primer partit amb l'equip. Alexis és un futbolista robust físicament. Això fa que als defenses els costi tombar-lo. A més, té traça per desbordar i no se li cauen els anells per ajudar el lateral.
Mourinho no va donar la cara en la roda de premsa i va tornar a deixar que fos Karanka qui atengués els mitjans de comunicació. El posat del tècnic portuguès a la gespa va ser el mateix de la temporada passada, amb aquell somriure irònic que esbossa quan no el convenç una decisió arbitral, i Karanka va tenir la barra de dir que "hi ha coses que no canvien", en referència a la tasca del col·legiat. Teixeira va fer un arbitratge funcionarial. Va passar per alt un penal a cada àrea i va fer la vista grossa en un parell d'entrades de Pepe.

FOTO: Miguel Ruiz (FCB)

La pressió, per al Madrid

El futbol de debò torna avui amb el primer clàssic del nou curs. Arrenca la temporada al futbol espanyol amb l'anada de la Supercopa entre el Madrid i el Barça. El Bernabéu acull el duel que tants rius de tinta va fer córrer l'any passat. L'estadística està a favor dels blancs, que han guanyat totes les Supercopes que han jugat contra els blaugranes, els reis de la competició.

Poques coses han tingut en comú els dos equips aquest estiu. El Madrid va començar la pretemporada l'11 de juliol. El Barça, el 18. Mourinho ja fa dies que treballa amb totes les seves figures. El Barça encara no ha pogut ajuntar-les en un mateix onze. Cristiano Ronaldo s'ha afartat a fer gols aquesta pretemporada. Messi encara no ha jugat cap partit amb la nova elàstica blaugrana. A les Españes han parlat d'una pretemporada perfecta (set victòries en set partits de preparació, algunes contra equips xinesos de molt poca reputació) per elogiar el treball dels blancs durant tot l'estiu. A Can Barça, Guardiola va utilitzar l'expressió ''toc d'atenció'' després del 4-1 que el seu equip (ple de jugadors del planter) va patir contra el Chivas mexicà en la segona derrota de la gira americana.

La pressió és per als blancs. Els de Mourinho necessiten regalar la primera copa de la temporada a l'afició per il·lusionar-la i creure's que poden començar un canvi de cicle. El Barça no té cap urgència, ja que ha sumat 13 dels 10 títols que ha disputat amb Guardiola a la banqueta i s'ha endut les dues últimes Supercopes. Si el Madrid no s'emporta la Supercopa rebrà el primer cop moral de la temporada. Ha pogut preparar millor la competició i necessita reivindicar el projecte Mourinho des del primer dia. L'única obligació del Barça avui al Bernabéu és obtenir un resultat que li doni vida per a la tornada.

FOTO: Miguel Ruiz-FCB - www.fcbarcelona.cat

El retorn a Wembley

Aquí teniu un vídeo de l'estada d'un grup de vilanovins a Londres a propòsit de la final de la Champions. Amb una càmera a la mà, vaig intentar gravar el millor d'un viatge inoblidable. Aquí teniu un petit 'tour' per Londres, l'arribada a Wembley i l'ambient i els gols de la quarta 'orelluda' del Barça. Mireu i disfruteu. Ja en tenim quatre!!!!