Som i serem

No va poder ser. El Barça va fallar en una gran cita. Sabíem que les opcions de guanyar la Lliga passaven per vèncer el Madrid al Camp Nou, però l'equip va fer el pitjor partit en el pitjor dia. D'aquell rodet que es passava la pilota a una alta velocitat per fer perseguir ombres als blancs no se'n van tenir notícies. Va estar imprecís de principi a fi el Barça, sense agafar el to que requereix un clàssic. Es va veure un equip fos, tou a les dues àrees i sense espurna. L'únic que va activar la marxa que demandava el partit va ser Alexis, autor de l'1-1, un gol de pit i collons. A l'estiu, en l'anada de la Supercopa, Guardiola va fer jugar el xilè al Bernabéu sense que a penes s'hagués entrenat amb l'equip. Aquell dia va quallar un partidàs, igual en la primera volta de la Lliga per la seva capacitat de jugar d'esquena i poder retenir la pilota per esperar l'arribada dels homes de la segona línia. Ahir va ser suplent, com Piqué i Cesc. El tècnic havia emprat Isaac Cuenca contra el Milan i al camp del Llevant per aconseguir amplitud, però ahir va preferir Tello, més profund per estirar l'equip, no pas per eixamplar-lo. Res no va sortir bé. Va tornar a jugar el Barça amb tres defenses més Busquets, l'home frontissa. Alves va fer d'extrem, però el brasiler és millor arribant que estant. I Messi tampoc va tenir la nit, però també és humà. Al Madrid l'home frontissa va ser Khedira, que tant s'alineava entre Pepe i Ramos per formar una línia de cinc al darrere, com sortia de la cova per anar a perseguir Iniesta, també espès. Tampoc va brillar Xavi, amb el soli fent-li la guitza des de fa setmanes, amb el pilot de la benzina encès.
Els blancs van viure del 0-1 renunciant a l'atac i van gelar l'Estadi amb l'1-2 de Cristiano en una resposta rapidíssima al gol d'Alexis. Si bé el cabal d'ocasions dels blaugranes no va ser tan alt com el de dimarts a Stamford Bridge, la falta de punteria també els va passar factura. Els esforços per mirar de remuntar la Lliga se'n van anar en orris el dia gran, el dia del clàssic. Vèiem el Barça amb un bon to, millor que el del Madrid, però ahir els blancs van interpretar millor el paper que s'havien estudiat.
Ara toca pensar en la Champions. Som i serem d'un equip que ens fa sentir orgullosos de ser catalans i del Barça, un equip que ho ha guanyat tot, un equip educat en la victòria i en la derrota, un equip que ha aixecat l'admiració de tot el món, un equip de llegenda, un equip que té el millor jugador del món... Toca pensar en la Champions.