Benvingut al club, Ot

L'Ot té nou anys i dimarts a la nit va viure la seva primera gran decepció com a culer. M'explicava ahir el seu pare que la criatura es va ensorrar quan Fernando Torres va fer el 2-2 que va deixar glaçat el Camp Nou. L'Ot no va poder reprimir les llàgrimes i se li va escapar alguna paraula mal sonant, però ha d'estar orgullós per la manera com va quedar fora d'Europa el seu Barça, abocat a la porteria contrària, sense mirar el retrovisor. Si ahir al matí escrivia que l'altre futbol havia matat l'equip de Guardiola, a la nit va quedar retratat el caràcter especulador del Madrid de Mourinho, incapaç d'anar a buscar la final de Munic en tota la segona meitat.
L'enorme desil·lusió de l'Ot per l'eliminació contra el Chelsea estava justificada perquè en el seu imaginari blaugrana només hi havia victòries. Per a l'Ot, l'equip de Guardiola era invencible. El seu Barça campió del món, campió de l'última Champions i campió de les Supercopes d'Europa i d'Espanya, havia caigut eliminat a mans d'un equip anglès que únicament va jugar a destruir. L'Ot no tenia records de la patacada contra l'Inter de fa dues temporades perquè amb set anys encara no vivia els partits com ara, però el productiu cicle del Barça de Guardiola li ha despertat la passió pel futbol i pels colors blaugranes.
Quan l'Ot sigui més gran entendrà que la glòria que està vivint de petit és excepcional en la llarga història del Barça i que de desencisos com el de dimarts n'hi ha hagut molts i continuarà havent-hi. Què dir de la famosa final de la Copa d'Europa de Sevilla, perduda als penals contra el desconegut Steaua.
Quan l'Ot sigui més gran i repassi la història del Barça podrà revisar moltes nits de trist record, partits amb mocadorades al Camp Nou o temporades decebedores de no fa pas gaire temps, com la sequera de títols entre les campanyes 1999/2000 i 2003/2004. Quan l'Ot sigui més gran sabrà que no era tan habitual veure el capità blaugrana aixecant copes cada temporada. El Dream Team de Johan Cruyff va posar la llavor del Barça actual i l'equip de Rijkaard i Ronaldinho va seguir llaurant el terreny. El dia que el brasiler es va cansar de guanyar, aquell equip se'n va anar en orris i el seu somriure es va convertir en decepció fins a la irrupció del Barça de Guardiola i Messi, capaç de guanyar 13 títols en quatre temprades.
Com va dir Guardiola dimarts a la nit, quan se li va preguntar per la decepció d'un nen que només havia vist guanyar el seu equip: Benvingut al club, Ot. Viuràs alegries i desenganys, però sempre et sentiràs orgullós de ser del Barça.

FOTO: Miguel Ruiz · www.fcbarcelona.cat