L'altre futbol mata el Barça

Setmana tràgica a Can Barça. Les ocasions desaprofitades a Stamford Bridge dimecres de la setmana passada van ser el preludi dels sis dies més negres del Barça de Pep Guardiola. Les sensacions després d'aquell 1-0 no eren dolentes pel cabal d'oportunitats que s'havien generat, però la derrota contra el Madrid en un mal partit i la incapacitat per trencar la muralla del Chelsea en la segona meitat d'ahir han deixat els blaugranes amb la mirada posada únicament en la final de Copa.
El Barça no estarà a Munic ni va poder amb el Madrid perquè no ha dominat l'altre futbol, el que implica saber parar els partits quan se li posen de cara, el que es mou per factors intangibles, el menys romàntic, el més pràctic. Els tres gols del Chelsea en tota l'eliminatòria van arribar en el descompte. El primer, a Stamford Bridge, en un contracop que l'equip blaugrana no va saber frenar. El segon, la vaselina de Ramires, tres minuts després que Iniesta hagués capgirat l'eliminatòria i amb el descans a tocar, i el tercer, el contracop que Torres va iniciar a camp propi, amb tot el Barça abocat en busca del gol que obrís el cel. Tres quarts del mateix va passar dissabte en el clàssic, ja que l'1-1 d'Alexis va tenir una resposta immediata a partir d'Özil i Cristiano Ronaldo. El Barça no va saber gestionar els gols que va marcar tant al Chelsea com al Madrid. De fet, ni els va poder assaborir per la incapacitat de refredar els dos partits quan els havia posat en un escenari favorable.
El Chelsea va parapetar-se al darrere per sobreviure al Camp Nou i aconseguir una classificació miraculosa. Es va aferrar al futbol que implica jugar amb el cronòmetre, reduir els espais a la mínima expressió i rendibilitzar al màxim les concessions del Barça. L'equip blaugrana va ser un drama a les dues àrees. Va patir al darrere perquè els blues feien tremolar Valdés amb només dues passades i es va ofuscar al davant  per no trobar la manera de batre Cech. Va ser com un partit d'handbol. Va rondar l'àrea rival l'equip blaugrana sense poder donar el cop de gràcia. Ni Messi va poder marcar de penal. Va topar quatre vegades amb els pals el Barça en tota l'eliminatòria. No li tocava estar a Munic. L'equip blaugrana va acabar pagant molt cara la falta de punteria en l'anada, ja que no marcar a camp contrari es penalitza molt a la Champions.
El millor de tot és que el Barça mai va renunciar al seu estil i va morir sent fidel a unes idees que l'han convertit en una referència mundial. El Camp Nou ho va entendre i ho va demostrar amb aplaudiments a l'esforç de l'equip després del gol de Torres.

FOTO: Miguel Ruiz · www.fcbarcelona.cat