Pinto, un dels nostres

José Manuel Pinto firmarà demà la seva renovació per una temporada més amb el Barça. S'ho ha guanyat a pols amb les seves darreres actuacions. Des que va arribar al Camp Nou, les seves aparicions estaven reservades únicament a la Copa del Rei, però la lesió al genoll que recentment va tenir KO Víctor Valdés va donar-li protagonisme aquesta temporada en tres partits seguits de Lliga: a l'Estadi contra l'Athlètic, a Mallorca i a Mestalla. Pinto va complir amb bona nota: tres victòries blaugranes i un sol gol rebut –de penal–. És obvi que el meta andalús no és Víctor Valdés, però encaixa a la perfecció amb el perfil que ha de tenir el porter suplent del Barça. Pinto no és un porter qualsevol. Quan militava al Celta va acoseguir el Trofeu Zamora del 2006 i té una dilatada trajectòria a Primera Divisió. A més, és un home que fa grup i aquest factor és molt valorat pel cos tècnic. Només cal veure com s'aixeca de la banqueta cada vegada que l'equip marca un gol. El seu caràcter és dels que fa pinya.
A Pinto li va tocar la loteria quan el Barça es va fixar en ell el dia que Albert Jorquera es va trencar en un partit de la selecció catalana. Era el gener del 2008 i el porter andalús va incorporar-se a l'equip blaugrana com a cedit procedent del Celta, que aleshores militava a Segona Divisió. Uns mesos més tard el conjunt barcelonista va fer efectiva l'opció de compra que tenia sobre ell. Pinto, de 35 anys, sempre podrà dir que ha format part del Barça del 'triplet' i dels sis títols. El seu moment àlgid vestint la samarreta blaugrana va arribar en les semifinals de la Copa del Rei de la temporada 2008/2009 al camp del Mallorca, on va parar aquell penal decisiu a Martí. L'anomenat 'Pinto de inflexión' va catapultar l'equip de Guardiola fins a la conquesta de la Copa contra l'Athlètic a Mestalla. El pròxim 20 d'abril acapararà gran part de les mirades en una nova final de Copa al camp del València, aquest cop contra el Madrid. La seva sort serà la nostra, la de tots els culers.