El Barça estarà als quarts de final de la Lliga de Campions. El futbol va ser just amb el conjunt blaugrana, l'únic que va proposar joc ahir al Camp Nou. L'Arsenal ni tan sols va xutar a porteria, però aquest esport és tan gran que si Mascherano no hagués tallat un avançament de Bendtner a les acaballes del matx, avui podríem estar maleint les moltes ocasions que van desaprofitar els homes de Guardiola. Aquesta és una de les lliçons que el Barça ha de prendre d'aquesta eliminatòria. No es poden malbaratar tantes oportunitats, i menys en els duels de Champions, on els errors es paguen caríssims. L'equip blaugrana va saber madurar el partit per encarrilar-lo en el temps de descompte del primer temps amb una genial passada d'Iniesta, que com va dir Guardiola és únic jugant per dins entre un munt d'adversaris, i una definició deliciosa de Messi, que va aixecar la pilota per sobre d'Almunia abans de rematar-la de volea. A la represa, l'Arsenal es va trobar amb un gol del no res en un córner que Busquets va introduir al fons de la porteria de Valdés, però el Barça no es va posar nerviós.
La posterior acadèmica expulsió de Van Persie va collar definitivament el quadre de Wenger. A diferència del que va passar l'any passat amb l'Inter, quan l'exclusió de Motta no va fer més que alimentar la coartada de Mourinho de parapetar-se al darrere, l'Arsenal va demostrar que no sap jugar a la defensiva i el Barça va començar a trobar espais per assetjar Almunia. El 2-1 de Xavi i el penal sobre Pedro convertit per Messi van acabar donant un just premi al conjunt de Guardiola. L'Arsenal va renunciar als seus principis i no va ser l'equip que intenta jugar la pilota com a la Premier League. Va començar el matx amb la defensa avançada perquè el partit transcorregués en una franja reduïda del terreny de joc, però el Barça el va obligar a recular. El conjunt blaugrana es va anar desempallegant a poc a poc de la camisa força que l'estrenyia per acabar trobant el camí del gol.
El 3-1 va ser curt pels mèrits que va fer el Barça, capaç de generar una infinitat d'ocasions clares. Bé Guardiola, que quan es va veure amb un home més no va parar de corregir les posicions dels seus homes per trobar millor les escletxes en la defensa de l'Arsenal, amb Adriano i Alves constituïts en extrems i endarrerint Mascherano per avançar Busquets, la tranquil·litat personificada. I malament Wenger, que no va moure la banqueta fins que no es va veure amb el 3-1 en contra. Segurament li hauria anat bé a l'Arsenal tenir a Bendtner al camp molt abans per fixar els centrals del Barça i aportar frescor a dalt. Puc entendre que Wenger es queixés de l'expulsió de Van Persie per veure la segona groga al rematar a porteria en una jugada que havia estat invalidada per l'àrbitre, però un equip que no remata cap vegada entre els tres pals en 90 minuts no es mereix passar ronda. El futbol va ser just amb el Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada