Les abraçades dels jugadors del Barça després de guanyar ahir per 0-1 a Mestalla van ser delatadores de la importància que van tenir els tres punts obtinguts. Els blaugranes van vèncer sense la brillantor d'altres ocasions, però no sempre es pot excel·lir. L'equip es va haver d'adaptar a una gespa seca que va impedir el seu futbol dinàmic i elèctric més habitual, però va saber portar el matx al seu punt just de maduració per donar el toc de gràcia a 13 minuts del final. Curiosa primera part, ja que el Barça va posar més ocasions que no pas futbol. Messi sol en va tenir quatre de clares, tres en una mateixa jugada i una altra després d'un acció personal marca de la casa que va acabar amb una vaselina un pèl alta. El filó el tenia Adriano a la banda esquerra, on semblava que fos transparent per la falta de vigilància que li va aplicar el València, més pendent de tancar files pel mig, on Messi es despenjava sense que el poguessin aturar. Per oportunitats, i malgrat un gol mal anul·lat al València, el Barça va merèixer marxar als vestidors guanyant. Havia saltat al camp el conjunt blaugrana amb tres centrals i el quadre valencianista va començar pressionant a còpia de córners, però sense exigir Pinto. L'entrada de Soldado al descans va dur una referència clara a la punta atacant dels locals i el Barça no va trigar a recuperar el 4-3-3 habitual. Finalment, el filó que tenia Adriano pel cantó esquerre va servir perquè el brasiler fabriqués el 0-1, culminat per Messi, que va trobar el premi d'un gol que no havia parat de buscar. Partit feixuc, però victòria d'ofici en un camp on només havia guanyat el Mallorca. Així es guanyen les Lligues. Queda molt, però per als jugadors del Madrid ha de ser desgastador anímicament veure que el Barça no fallava en un escenari propici per deixar-se punts. La primera victòria del conjunt blaugrana contra el València a Mestalla amb Guardiola a la banqueta significa molt més que tres punts.
FOTO: Reuters
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada