dissabte, 6 d’octubre del 2007

Víctor Valdés


La victòria que el Barça va aconseguir dimarts passat al camp de l'Stuttgart va evidenciar una vegada més les condicions de Víctor Valdés per ser el porter del conjunt blaugrana. Després d'uns 20 minuts inicials genials amb ocasions per marcar, l'equip de Rijkaard va patir amb les escomeses dels alemanys. Però aleshores va aparèixer Víctor Valdés. La seva doble aturada davant Mario Gómez -primer desviava al travesser un cop de cap a boca de canó i després reaccionava des de terra per evitar novament el gol- va ser la millor intervenció sota pals de la segona jornada de la Lliga de Campions 07/08. Els grans equips comencen a la porteria i el Barça pot estar tranquil: Valdés és el millor porter que pot tenir. Fet a la pedrera, coneix com ningú la idiosincràcia del club i sap abstraure's del 'run run' del Camp Nou quan comet una errada o dubta en algun refús amb els peus. Ser porter del Barça no és gens fàcil. Lopetegui, Baia, Bonano o Dutruel ho saben. Valdés ha posat fi als múltiples noms que han defensat el marc blaugrana des que va marxar Zubizarreta i ja té una Copa d'Europa com la que el porter basc va guanyar a Wembley l'any 92. En aquella final, Zubi va fer parades tan meritòries com les de Valdés davant Henry -ara bons companys- a Saint Denis. Sovint s'ha dit que el porter de L'Hospitalet és arrogant i 'xuleta' i que per això es fa antipàtic, però si no tingués aquest posat, la pressió del Camp Nou i del Barça se l'haurien menjat. A Valdés no el canvio per cap porter del món.