Bon resultat; sensacions col·lectives amargants

El Barça no ha passat de l'empat sense gols a Ibrox Park contra el Glasgow Rangers. El resultat és bo perquè ara el conjunt blaugrana afronta la visita del conjunt escocès al Camp Nou (7 de novembre) amb la paella pel mànec per quedar-se líder del grup E en solitari en la pròxima jornada. Però les sensacions col·lectives de l'equip de Rijkaard han estat amargants. El quadre barcelonista ha anat de més a menys i no ha sabut resoldre el partit al primer temps, quan l'ha tingut més a l'abast. El matx hauria canviat si l'àrbitre hagués assenyalat penal en aquelles mans d'un defensa del Rangers a xut de Ronaldinho, però no ha estat així i l'equip blaugrana s'ha anat consumint sense posar una marxa més, sobretot a la segona part, quan al darrer quart d'hora el conjunt escocès s'ha estirat i ha posat en perill la porteria de Valdés. El Barça ha acabat sent molt previsible i ha topat contra un mur que no ha pogut trencar perquè s'ha entossudit a entrar pel centre i a passar-se la pilota sense xutar amb fe des de fora de l'àrea. M'esperava més dels escocesos, que han sortit a buscar el 0-0 perquè duien sis punts i amb un de més en tenien prou per marxar contents. La meva teoria és que l'equip que busca descaradament l'empat sense gols ho acaba pagant amb la derrota, però el Barça me l'ha tirat per terra perquè no ha inquietat la defensa local amb la contundència que se li suposa a una davantera formada per Henry, Messi i Ronaldinho. En alguns moments he pensat que els blaugranes es veien tan superiors al primer temps que creien que el gol cauria com fruita madura, però a la segona part han quedat en entredit. Les estadístiques de la UEFA ho diuen tot: el Barça ha tingut un 66% de possessió de la pilota, però només ha rematat tres vegades a gol. L'aportació de Puyol com a lateral dret m'ha agradat i Gudjohnsen no ha desentonat. Ronaldinho no ha estat inspirat i ha jugat amb el pause posat, Messi també té dret a estar espès un dia i Henry ha començat coses, però no les ha acabat. Ara bé, tampoc és per estirar-se dels cabells i deixar de creure en l'equip. El Barça té ben enfocat el passi als vuitens de final, que és el que veritablement compta, i aviat recuperarà homes com Touré, Márquez o Zambrotta per tornar a ser l'equip que oferia tan bones vibracions com abans dels partits de seleccions de la setmana passada.
FOTO: http://www.uefa.com/