Pinto, un dels nostres

José Manuel Pinto firmarà demà la seva renovació per una temporada més amb el Barça. S'ho ha guanyat a pols amb les seves darreres actuacions. Des que va arribar al Camp Nou, les seves aparicions estaven reservades únicament a la Copa del Rei, però la lesió al genoll que recentment va tenir KO Víctor Valdés va donar-li protagonisme aquesta temporada en tres partits seguits de Lliga: a l'Estadi contra l'Athlètic, a Mallorca i a Mestalla. Pinto va complir amb bona nota: tres victòries blaugranes i un sol gol rebut –de penal–. És obvi que el meta andalús no és Víctor Valdés, però encaixa a la perfecció amb el perfil que ha de tenir el porter suplent del Barça. Pinto no és un porter qualsevol. Quan militava al Celta va acoseguir el Trofeu Zamora del 2006 i té una dilatada trajectòria a Primera Divisió. A més, és un home que fa grup i aquest factor és molt valorat pel cos tècnic. Només cal veure com s'aixeca de la banqueta cada vegada que l'equip marca un gol. El seu caràcter és dels que fa pinya.
A Pinto li va tocar la loteria quan el Barça es va fixar en ell el dia que Albert Jorquera es va trencar en un partit de la selecció catalana. Era el gener del 2008 i el porter andalús va incorporar-se a l'equip blaugrana com a cedit procedent del Celta, que aleshores militava a Segona Divisió. Uns mesos més tard el conjunt barcelonista va fer efectiva l'opció de compra que tenia sobre ell. Pinto, de 35 anys, sempre podrà dir que ha format part del Barça del 'triplet' i dels sis títols. El seu moment àlgid vestint la samarreta blaugrana va arribar en les semifinals de la Copa del Rei de la temporada 2008/2009 al camp del Mallorca, on va parar aquell penal decisiu a Martí. L'anomenat 'Pinto de inflexión' va catapultar l'equip de Guardiola fins a la conquesta de la Copa contra l'Athlètic a Mestalla. El pròxim 20 d'abril acapararà gran part de les mirades en una nova final de Copa al camp del València, aquest cop contra el Madrid. La seva sort serà la nostra, la de tots els culers.

Dani Alves, renovat: M'agrada

El serial de la renovació de Dani Alves ha pagat la pena. Durant les negociacions el rendiment del jugador no se n'ha ressentit i, finalment ahir, el club va anunciar l'acord de prolongar fins al 2015 el compromís amb el lateral brasiler. Tots contents. Alves continuarà en l'equip que millor pot explotar les seves virtuts i l'equip barcelonista podrà seguir comptant amb el lateral que millor interpreta la partitura de Guardiola. Amb les baixes indefinides d'Abidal i Puyol, per fi una bona notícia per a la defensa del Barça. Dani Alves se situa en el tercer esglaó de salaris del primer equip, al nivell de Piqué, Valdés i Puyol, i en cap cas es trenca la taula de sous que lidera Messi per davant de Xavi, Iniesta i Villa.

Parlar de Dani Alves és fer-ho del lateral total, del futbolista capaç de defensar i d'atacar a la vegada. En el Hat-trick Barça de diumenge passat, Pichi Alonso ens oferia unes esplèndides imatges dels permanents moviments de Dani Alves per buscar la desmarcada a l'àrea rival i dels seus replegaments per recuperar la posició. El brasiler defensa quan cal, ajuda els migcampistes en la sortida de la pilota com si fos un interior i es converteix en un soci més per als atacants. Alves és un corcó per als atacants, per als migcampistes i per als defenses rivals. Els culers hem d'estar d'enhorabona. Algun dia ens pot treure de polleguera quan ho fa tot bé menys la centrada, però el seu concurs és bàsic en la voracitat del Barça actual. Amb la renovació de Dani Alves, el Barça del futur té un maldecap menys. Al mercat no hi ha un lateral dret que es pugui adaptar tan bé a l'estil de joc blaugrana. En alguns fòrums futbolístics s'opinava que si marxava Alves es podia optar per buscar un home del seu perfil a la banda esquerra –Gareth Bale, jugador del Tottenham– i jugar amb un lateral més conservador a la dreta, però l'operació resultant segurament hauria estat més cara que renovar Alves.

El millor jugador, el més ben pagat

En qualsevol disciplina de la vida, els millors professionals són els més buscats i acostumen a ser els més ben pagats. El futbol no és una excepció. La presitigiosa revista France Football ha publicat avui que el blaugrana Messi va ser al 2010 el jugador de futbol més ben pagat del planeta, però no pas pel sou que va percebre del Barça, sinó pels seus ingressos publicitaris. Amb 31 milions d'euros (10 de salari, 20 per publicitat i la resta en primes i altres operacions financeres), Messi està per davant del madridista Cristiano Ronaldo, que va arribar als 27,5 milions d'euros. El portuguès, segons la revista francesa, té un sou més alt que Messi, ja que el Madrid li paga 13 milions d'euros, però va cobrar sis milions menys que l'argentí en contractes publicitaris. El podi el completa Wayne Rooney, davanter del Manchester United, que va percebre 20,7 milions d'euros. Les xifres maregen i són exagerades per la pobresa que hi ha en moltes zones del món i la crisi que ens envolta. Ara bé, si aquests futbolistes –que no van ser pas els esportistes més ben pagats del 2010 (els golfistes Tiger Woods i Phil Mickelson i el pilot de Fórmula 1 Michael Schumacher estan per davant de Messi)– cobren tants diners vol dir que el negoci que els envolta els genera.

De Villa a Bojan

David Villa ha dit avui que no s'obsessiona. Porta cinc partits seguits sense marcar, però com a davanter que és, sap que això de veure porteria va a ratxes. L'asturià s'ha adaptat de meravella a l'estil Barça. Ho va començar a esbossar amb la selecció espanyola a partir de la seva entesa amb Xavi, Iniesta i Sergio Busquets, i ho va confirmar un cop es va posar l'elàstica blaugrana a través de l'associació que ha muntat amb Messi, el veritable líder de l'atac del Barça. Villa no marca des que el passat 26 de febrer va batre Aouate en la victòria per 0-3 del conjunt blaugrana sobre el Mallorca, però sap que aviat tornarà a veure porta.

Sense els gols de Villa, el Barça s'ha beneficiat en les dues darreres jornades de dues dianes de Bojan, que va marcar contra el Sevilla i davant el Getafe. El de Linyola està vivint una temporada difícil. Ha comptat poc per l'alta competència que hi ha en l'atac barcelonista. La lesió de Pedro li ha obert les portes de l'equip i ell ho ha aprofitat fent gols, la seva millor virtut. El problema de Bojan és que és un 9 pur i al Barça aquesta posició acostuma a estar reservada als millors especialistes del món. La temporada passada va ser pacient. Quan Ibrahimovic va dimitir, Bojan va esdevenir fonamental en el tram final de la Lliga amb gols importants als camps del Vila-real i del Sevilla. Però fins quan podrà mantenir aquest rol al Barça? El debat es tornarà a obrir al final de la temporada.

El Shakhtar? Doncs, el Shakhtar

El Barça se les haurà amb el Shakhtar Donetsk en els quarts de final de la Lliga de Campions. És el rival que no volia Guardiola. La disciplina tàctica del quadre ucraïnès amanida amb la classe de cinc dels set brasliers que té a la plantilla (Eduardo, Luiz Adriano, Douglas Costa, Jadson i Wilian) el fan un adversari dur. Ara bé, el Barça és el Barça i qui ha d'estar preocupat és l'equip de Donetsk.

Els dos conjunts que hauria preferit per al Barça en el sorteig d'aquest matí eren el Tottenham i el Schalke. El conjunt anglès, per la novetat, perquè no l'he vist jugar mai al Camp Nou i perquè repetir amb Chelsea, Manchester, Bayern, Inter o Madrid em feia certa mandra. L'opció Shalkhe és obvi que m'agradava perquè crec que és l'equip més assequible d'aquests quarts de final. Finalment, ha tocat el Shakhtar i amb la tornada a Ucraïna, fet que obliga al Barça a treure un bon resultat del Camp Nou. Tanmateix, jugar el segon partit fora de casa tampoc és cap drama. En la Champions 2008/2009 l'equip blaugrana es va fer amb el títol a Roma després d'haver deixat fora de combat el Bayern i el Chelsea en els quarts de final i les 'semis', respectivament, amb els partits de tornada lluny del Camp Nou. I la temporada passada de res va servir jugar la tornada de les semifinals contra l'Inter a casa. Penso que és més important que al Barça li hagi tocat disputar la tornada de les semis al Camp Nou, i més, si el rival acaba sent el Madrid. Però primer cal eliminar l'equip de Txigrinski.

Noms propis

Eric Abidal: Finalment, el defensa francès del Barça serà operat demà del tumor que li han trobat al fetge. La intervenció la farà el doctor Josep Fuster Obregon a l'Hospital Clínic de Barcelona. Abidal ha passat avui per la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí per saludar els seus companys. Els missatges d'ànim cap al defensa del Barça no han parat des que es va conèixer la notícia, però la UEFA –hi ha coses que costa d'entendre– ha prohibit al Reial Madrid i l'Olympique de Lió saltar al Bernabéu amb unes samarretes de suport al jugador francès en el partit d'aquest vespre. Xavi Hernández ha comparegut avui en roda de premsa i ha dit que la notícia sobre Abidal és la més dura que ha viscut mai en un vestidor. La dolència del defensa francès arriba quan el jugador estava passant pel seu millor moment de joc al Barça. Un gol seu a San Mamés, el primer que feia amb la samarreta blaugrana, va ser clau per a l'equip de Guardiola en els quarts de final de la present edició de la Copa del Rei. #animsAbidal

José Mourinho: El portuguès va continuar traient pit ahir pel títol de campió d'Europa que va aconseguir la temporada passada amb l'Inter després d'eliminar el Barça en les semifinals. Avui ell i el seu equip tenen una prova de foc. Fa sis temporades que els blancs se'n van al carrer en els vuitens de final de la màxima competició continental. Aquest vespre el Madrid juga contra la seva història recent. El Lió té a punt el davanter Lisandro, absent en el partit d'anada. Els blancs no han pogut guanyar mai el quadre francès.

Samuel Eto'o: El lleó indomable va ser determinant ahir en el passi de l'Inter als quarts de final de la Lliga de Campions. Un gol seu i dues assistències van servir perquè l'equip italià derrotés el Bayern per 2-3 i fes bo el valor doble dels gols fora de casa en cas d'empat per passar ronda. Eto'o és el davanter total. Guardiola només es va veure amb cor de domar-lo durant una temporada. La seva sortida del Barça es va travar de tal manera que l'única manera de desencallar-la va ser fitxant Ibrahimovic, encara que l'operació econòmica resultant fos un desastre per a l'entitat barcelonista.

Juan Antonio Alcalá: La font del Reial Madrid que el periodista de la Cope va utilitzar per dir que des del club blanc ''no entenen com metges de dubtosa de reputació treballen amb el Barça'' l'ha traït. Florentino Pérez va trucar a Sandro Rosell per dir-li que el Madrid no està darrere de res d'això, però dubto que Alcalá s'inventés la notícia. Podria acabar revelant el periodista els noms i cognoms de la seva font d'informació?

Quan el periodista és notícia

Mals temps corren per la premsa esportiva quan un periodista o mitjà de comunicació es converteixen en notícia. Fa unes setmanes en una infografia del diari AS sortia esborrat un jugador de l'Athlètic de Bilbao per il·lustrar un possible fora de joc en un gol del Barça. A partir d'aquí, Alfredo Relaño, director del rotatiu madrileny, va ser un dels homes més buscats del dia. Relaño va passar per diverses ràdios i programes de televisió per dir que tot havia estat fruit d'un error infogràfic.

Diumenge a la nit el torn va ser per a Juan Antonio Alcalá, periodista de la Cadena Cope. Alcalá va dir que, segons un interlocutor del Reial Madrid, el club blanc demanaria a la Federació Espanyola un major rigor en els controls anti-dopatge. Alcalá va afirmar textualment que ''el Madrid no entén que metges de dubtosa reputació estiguin treballant amb el Barça". Ahir Alcalà va ser el protagonista de la notícia difosa per ell mateix. En declaracions al programa Què has dinat, de COM Ràdio, va demanar disculpes, però va insistir en què la notícia difosa per la Cope és "real" i que la seva font "és un informador directe del Reial Madrid". També va admetre que "potser he pecat de passerell o m'han utilitzat. Hi ha fonts que filtren notícies i després no donen la cara". La Cope va emetre un comunicat per dir que el nostre objectiu és informar.

En tots els casos el Barça en surt malparat, res de nou venint de la Caverna Mediática. Tant ha calat el discurs victimista de Mourinho? No ha de dir res el Reial Madrid sobre la informació difosa per la Cope? Com va poder ahir l'ABC il·lustrar la notícia de la Cope amb una fotografia on es veia Xavi tocant-se el nas? Avui hi ha roda de premsa de Toni Freixa, portaveu de la directiva del Barça, després de la reunió ordinària de junta d'ahir. A banda del comunicat emès pel club, val la pena alguna declaració pública.