El gol de l'any

El Barça haurà de fitxar un porter

Escric aquest post des de Torroella de Fluvià, a la casa rural de Can Forés, un emplaçament molt recomanable a terres de l'Alt Empordà. El Barça no tenia previst acudir al mercat d'hivern, però la greu lesió que Albert Jorquera va patir ahir durant l'Euskal Herria-Catalunya obliga el conjunt blaugrana a incorporar un porter que sigui el suplent de Víctor Valdés. Jorquera pateix una ruptura del lligament encreuat anterior del genoll dret i serà baixa durant sis mesos. L'opció de recórrer a Oier Olazábal, el porter del Barça B -a penes té 18 anys-, és arriscada per a una demarcació tan exigent que va aixecar un gran debat a Can Barça fins que Valdés se l'ha va fer seva. Així que toca fitxar. Tot i que no podrien jugar Champions, l'argentí Òscar Ustari (21 anys), suplent d'Abbondanzieri al Getafe, i l'alemany Jens Lehman, suplent d'Alumnia a l'Arsenal, són els dos noms que apareixen avui a la premsa i que responen a la tipologia de porter que podria aterrar al Barcelona sabent que els tocaria escalfar banqueta. I és que, atenent a les circumstàncies, s'ha de buscar un porter jove -de 21 o 22 anys i amb certa experiència- o un de veterà, possibilitat més preferible. Ara bé, fitxar un home que sap que serà suplent tampoc ha de ser senzill, però aquí és on ha de jugar un paper important la marca Barça. Haurem d'estar pendents del mercat. De moment, Oier Olazábal estarà amb el primer equip el dia 2 de gener en la tornada del partit de Copa contra l'Alcoià.
PD: Si la lesió del noi de Bescanó va ser la nota negativa de l'Euskal Herria-Catalunya, el més positiu va ser el gol de Bojan, que continua cremant etapes i segueix creixent a un ritme frenètic. El de Linyola va tornar a demostrar que té el gol al cap i va aprofitar una gran assistència de Coro per posar la guinda al seu debut amb Catalunya amb una diana.
FOTO: EFE

L''Informe Robinson'

Heu vist alguna de les tres primeres entregues del programa Informe Robinson, de Digital+? Si encara no ho heu fet i teniu el plus, us ho recomano. L'exfutbolista anglès s'ha posat al capdavant d'un programa que barreja històries humanes i esport amb reportatges o entrevistes molt aconseguides. En l'última edició, Robin ens va descobrir els orígens de Leo Messi amb testimonis dels professors, entrenadors o amics que va tenir a l'Argentina. També va abordar la nova vida d'Isidre Esteve, el pilot de motos que va en cadira de rodes arran d'un accident i els progressos de l'atleta etíop Alemayehu, que va arribar a dormir al carrer abans de convertir-se en una ferma promesa del seu esport.Amb anterioritat, Robinson va fer un tomb per la vida de Frank Rijkaard i el va entrevistar al plató del programa, es va interessar per un equip de futbol d'invidents i va passar revista a la generació Casillas -els companys del porter del Madrid al planter blanc- per demostrar que no tots els futbolistes arriben a ser jugadors d'elit i que molts s'han de buscar la vida d'una altra manera que no sigui xutant la pilota.

Visca la Premier League!!!

A Anglaterra, el Nadal és sinònim de futbol. Avui hi ha hagut Lliga i demà, dissabte, diumenge i dimarts que ve, també. El resultat, camps plens i la canalla als estadis. L'experiència de dur els més petits al futbol, com va passar en el Barça-Betis d'aquesta temporada -l'únic partit que els blaugranes han jugat a casa a les cinc de la tarda en el present curs- la poden repetir els anglesos durant totes les festes. El futbol a Anglaterra és una festa i la tradició de jugar durant el Nadal converteix la Premier League en una competició amb un encant especial. Des que Digital+ va deixar de tenir els drets per emetre el campionat anglès he perdut el costum de veure els seus compromisos, però, saber que per Nadal allà hi ha futbol, fa que durant les estones mortes d'aquests dies plens de menjars familiars em posi davant la tele per veure quin partit fan.
En la jornada d'avui, la del Boxing Day, hi ha hagut una autèntica pluja de gols. El Chelsea i l'Aston Villa han empatat a quatre, el Tottenham de Juande Ramos ha endossat un 5-1 al Fulham, el Manchester United s'ha imposat per 0-4 al camp del Sunderland i el Birmingham City ha derrotat el Middlesbrough per 3-0. Més ajustats han estat l'1-1 entre el West Ham i el Reading, l'1-2 del Liverpool al camp del Derby County amb gols de Gerrard i Fernando Torres (foto), el 2-0 de l'Everton contra el Bolton i el triomf per 1-0 del Wigan sobre el Newcastle. En el moment d'escriure aquest post quedava pendent el duel entre Portsmouth i l'Arsenal de Cesc.
A la Lliga escocesa també hi ha hagut Lliga durant en dia de Sant Esteve i el Celtic, rival del Barça als vuitens de final de la Champions, ha batut el Dundee United per 0-2.
PD: Què és el Boxing Day? Se celebra tal dia com avui a Anglaterra, després de festejar el Nadal, i és l'equivalent al nostre Sant Esteve. La tradició diu que els qui servien a les grans famílies s'enduien en caixes les sobres de les viandes del dia de Nadal per oferir-les als seus en les visites que els feien el 26 de desembre. De la mateix manera, els rics donaven als pobres les restes de l'àpat nadalenc. En els nostres dies, el futbol és una manera de celebrar el Boxing Day a Anglaterra i serveix perquè els nens vagin als estadis a veure els partits dels seus ídols.

L''sms'del Barça

A les nou del matí d'ahir, poques hores després del 0-1 del Madrid al Camp Nou, vaig rebre aquest sms del Barça: El FC Barcelona desitja que els vostres somnis blaugrana es facin realitat amb el nou any 2008. Bon Nadal.
La Lliga està difícil per a no dir impossible, però el somni de la Champions continua viu. Per cert, Ronaldinho i Deco ja són de vacances al Brasil. Suposo que aquest any no retardaran el seu retorn a Barcelona.

Lliçó de futbol modern

El Reial Madrid va passar ahir per damunt del Barça perquè va saber aplicar els cànons pels quals es regeix el futbol modern: una defensa fèrria, escortada en el seu cas per un dels millors porters del món, un centre del camp robust i amb múscul i una davantera ressolutiva. Aquest cop no va caldre que apareguessin Raúl o Van Nistelrooy per marcar les diferències. El gol el va marcar Baptista, que ha passat a tenir un paper protagonsime quan, en principi, havia de ser un actor secundari en la plantilla blanca. Però el brasiler ha acabat convencent Schuster en un d'aquells casos que no són nous al món del futbol. Al mateix Madrid va passar una cosa similar fa uns anys amb Iván Zamorano i al Barça d'aquesta temporada es podria dir el mateix de Gudjohnsen, que no comptava inicialment, però que ha demostrat sobradament que pot jugar amb solvència al centre del camp, on va brillar al Chelsea. Ahir Rijkaard no va comptar amb ell perquè va tirar de galons per confeccionar l'onze titular.
El Barça no sap guanyar sense jugar bé i això en compromisos tan trascendents s'ha de saber fer. Quan el conjunt blaugrana va endur-se la Champions al 2006, va deixar veure en algunes eliminatòries -contra el Chelsea, per exemple- un cert esperit italià que el va conduir fins a la nit màgica de Saint Denis. I és que en el futbol actual, triomfen els equips que tenen treballat el sentit col·lectiu amb una defensa i un centre del camp rocosos i uns davanters matadors. En el clàssic d'ahir, Baptista, Sneijder i Diarra es van menjar Touré Yayá, Xavi i Deco. L'ivorià va acabar sense benzina -quan va sonar el xiulet final es va deixar caure sobre la gespa- per intentar abastar el màxim camp possible, el de Terrassa va estar desdibuixat i el portuguès va mostrar orgull, però sense tenir un paper rellevant. A més a més, les aparicions d'Iniesta van ser l'únic remarcable en l'atac dels blaugranes, ja que Pepe va frenar Eto'o i Ronaldinho continua intentant coses sense acabar-les en un clar exercici de vull, però no puc. En els canvis, Rijkaard tampoc va donar amb la tecla correcta. Amb el marcador en contra, Henry havia de saltar a la gespa quan ho va fer Giovani. Si el francès estava a la banqueta entenc que era perquè estava per jugar i hauria d'haver tingut minuts. El que si que em va agradar va ser veure Bojan, que en els pocs minuts de què va disposar va fer un dels xuts més perillosos dels blaugranes. El noi de Linyola és el futur del Barça.I el futur ja s'ha de començar a planificar.
BON NADAL A TOTHOM!!!!!

Kaká, sobre el clàssic

Kaká: ''Barça o Madrid? M'inclino per un empat''

No deu pensar el mateix després que Ramon Calderón hagi dit que no té cabuda al Reial Madrid.