El Shakhtar? Doncs, el Shakhtar

El Barça se les haurà amb el Shakhtar Donetsk en els quarts de final de la Lliga de Campions. És el rival que no volia Guardiola. La disciplina tàctica del quadre ucraïnès amanida amb la classe de cinc dels set brasliers que té a la plantilla (Eduardo, Luiz Adriano, Douglas Costa, Jadson i Wilian) el fan un adversari dur. Ara bé, el Barça és el Barça i qui ha d'estar preocupat és l'equip de Donetsk.

Els dos conjunts que hauria preferit per al Barça en el sorteig d'aquest matí eren el Tottenham i el Schalke. El conjunt anglès, per la novetat, perquè no l'he vist jugar mai al Camp Nou i perquè repetir amb Chelsea, Manchester, Bayern, Inter o Madrid em feia certa mandra. L'opció Shalkhe és obvi que m'agradava perquè crec que és l'equip més assequible d'aquests quarts de final. Finalment, ha tocat el Shakhtar i amb la tornada a Ucraïna, fet que obliga al Barça a treure un bon resultat del Camp Nou. Tanmateix, jugar el segon partit fora de casa tampoc és cap drama. En la Champions 2008/2009 l'equip blaugrana es va fer amb el títol a Roma després d'haver deixat fora de combat el Bayern i el Chelsea en els quarts de final i les 'semis', respectivament, amb els partits de tornada lluny del Camp Nou. I la temporada passada de res va servir jugar la tornada de les semifinals contra l'Inter a casa. Penso que és més important que al Barça li hagi tocat disputar la tornada de les semis al Camp Nou, i més, si el rival acaba sent el Madrid. Però primer cal eliminar l'equip de Txigrinski.

Noms propis

Eric Abidal: Finalment, el defensa francès del Barça serà operat demà del tumor que li han trobat al fetge. La intervenció la farà el doctor Josep Fuster Obregon a l'Hospital Clínic de Barcelona. Abidal ha passat avui per la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí per saludar els seus companys. Els missatges d'ànim cap al defensa del Barça no han parat des que es va conèixer la notícia, però la UEFA –hi ha coses que costa d'entendre– ha prohibit al Reial Madrid i l'Olympique de Lió saltar al Bernabéu amb unes samarretes de suport al jugador francès en el partit d'aquest vespre. Xavi Hernández ha comparegut avui en roda de premsa i ha dit que la notícia sobre Abidal és la més dura que ha viscut mai en un vestidor. La dolència del defensa francès arriba quan el jugador estava passant pel seu millor moment de joc al Barça. Un gol seu a San Mamés, el primer que feia amb la samarreta blaugrana, va ser clau per a l'equip de Guardiola en els quarts de final de la present edició de la Copa del Rei. #animsAbidal

José Mourinho: El portuguès va continuar traient pit ahir pel títol de campió d'Europa que va aconseguir la temporada passada amb l'Inter després d'eliminar el Barça en les semifinals. Avui ell i el seu equip tenen una prova de foc. Fa sis temporades que els blancs se'n van al carrer en els vuitens de final de la màxima competició continental. Aquest vespre el Madrid juga contra la seva història recent. El Lió té a punt el davanter Lisandro, absent en el partit d'anada. Els blancs no han pogut guanyar mai el quadre francès.

Samuel Eto'o: El lleó indomable va ser determinant ahir en el passi de l'Inter als quarts de final de la Lliga de Campions. Un gol seu i dues assistències van servir perquè l'equip italià derrotés el Bayern per 2-3 i fes bo el valor doble dels gols fora de casa en cas d'empat per passar ronda. Eto'o és el davanter total. Guardiola només es va veure amb cor de domar-lo durant una temporada. La seva sortida del Barça es va travar de tal manera que l'única manera de desencallar-la va ser fitxant Ibrahimovic, encara que l'operació econòmica resultant fos un desastre per a l'entitat barcelonista.

Juan Antonio Alcalá: La font del Reial Madrid que el periodista de la Cope va utilitzar per dir que des del club blanc ''no entenen com metges de dubtosa de reputació treballen amb el Barça'' l'ha traït. Florentino Pérez va trucar a Sandro Rosell per dir-li que el Madrid no està darrere de res d'això, però dubto que Alcalá s'inventés la notícia. Podria acabar revelant el periodista els noms i cognoms de la seva font d'informació?

Quan el periodista és notícia

Mals temps corren per la premsa esportiva quan un periodista o mitjà de comunicació es converteixen en notícia. Fa unes setmanes en una infografia del diari AS sortia esborrat un jugador de l'Athlètic de Bilbao per il·lustrar un possible fora de joc en un gol del Barça. A partir d'aquí, Alfredo Relaño, director del rotatiu madrileny, va ser un dels homes més buscats del dia. Relaño va passar per diverses ràdios i programes de televisió per dir que tot havia estat fruit d'un error infogràfic.

Diumenge a la nit el torn va ser per a Juan Antonio Alcalá, periodista de la Cadena Cope. Alcalá va dir que, segons un interlocutor del Reial Madrid, el club blanc demanaria a la Federació Espanyola un major rigor en els controls anti-dopatge. Alcalá va afirmar textualment que ''el Madrid no entén que metges de dubtosa reputació estiguin treballant amb el Barça". Ahir Alcalà va ser el protagonista de la notícia difosa per ell mateix. En declaracions al programa Què has dinat, de COM Ràdio, va demanar disculpes, però va insistir en què la notícia difosa per la Cope és "real" i que la seva font "és un informador directe del Reial Madrid". També va admetre que "potser he pecat de passerell o m'han utilitzat. Hi ha fonts que filtren notícies i després no donen la cara". La Cope va emetre un comunicat per dir que el nostre objectiu és informar.

En tots els casos el Barça en surt malparat, res de nou venint de la Caverna Mediática. Tant ha calat el discurs victimista de Mourinho? No ha de dir res el Reial Madrid sobre la informació difosa per la Cope? Com va poder ahir l'ABC il·lustrar la notícia de la Cope amb una fotografia on es veia Xavi tocant-se el nas? Avui hi ha roda de premsa de Toni Freixa, portaveu de la directiva del Barça, després de la reunió ordinària de junta d'ahir. A banda del comunicat emès pel club, val la pena alguna declaració pública.

Poc rèdit per a tant futbol

L'empat del Barça ahir al Sánchez Pizjuán posa emoció a la Lliga. Va fer mèrits suficients el conjunt de Guardiola per guanyar, però li va faltar encert en els metres finals. L'equip va treure massa poc rèdit pel futbol d'alta escola que va practicar, sobretot al primer temps. Ni va ensumar la pilota el Sevilla abans del descans. El rodet blaugrana va servir per hipnotitzar el quadre andalús fins arribar a l'àrea, on l'equip accelerava els moviments terminals per posar a prova el porter Varas. Però un sol gol per a tant bon futbol va servir per mantenir amb vida el Sevilla, que va renéixer a partir de Kanouté, capaç, com va dir Guardiola, de posar la pausa i la continuïtat per engegar la maquinària dels contracops locals. Li va costar al Barça agafar el pols del segon temps, però quan ho va aconseguir va tornar a percudir sense trobar el premi del gol. Va acabar el conjunt blaugrana abocat a la porteria del Sevilla a la recerca de la victòria, un signe d'identitat que manté intacte el grup de Guardiola. No era ni va ser un mal resultat l'empat –el Sánchez Pizjuán és un dels camps on es poden cedir punts–, però l'equip es va deixar l'ànima per sumar un nou triomf. D'això se n'ha de sentir orgullós el culer. Aquest equip està dissenyat per jugar la pilota, per parlar sobre el camp. I encara té cinc punts d'avantatge, cinc punts que s'ha guanyat fent el millor futbol del món.

Sobre Cesc

El 20 de gener passat escrivia un post sobre la dificultat de jugar al Barça actual i en l'última línia em feia la pregunta de molts culers: On jugaria Cesc en l'equip de Guardiola?

Aquesta qüestió ha agafat actualitat després del pas del futbolista d'Arenys pel Camp Nou en el partit de tornada dels vuitens de final de la Champions. No va brillar Cesc, però seria injust jutjar-lo per aquest partit. De categoria per jugar al conjunt blaugrana, en té de sobres. Ara bé, com escriuen avui al diari Sport Pichi Alonso i Martí Perarnau, haver de competir amb Iniesta, Busquets i Xavi per un lloc a la medul·lar del Barça, l'obligaria ha assumir un paper no tant principal com té a l'Arsenal. L'afició està dividida gairebé al 50%, segons una enquesta que avui publica el mateix Sport, sobre si fitxarien Cesc o no.

Al maig farà 24 anys i, per tant, encara és un futbolista amb molt de recorregut. La seva joventut, l'ADN Barça que té intrínsec i la seva excel·lent relació d'amistat amb homes com Piqué o Puyol són arguments prou sòlids per defensar el seu fitxatge. Això sí, no a qualsevol preu. Aquí és on ha de fer una passa endavant el jugador i ratificar públicament que vol vestir-se novament de blaugrana. Gairebé sempre que un futbolista ha demanat sortir d'un club, ho ha aconseguit. Cesc ho ha de fer per tornar al Barça.

Justícia futbolística

El Barça estarà als quarts de final de la Lliga de Campions. El futbol va ser just amb el conjunt blaugrana, l'únic que va proposar joc ahir al Camp Nou. L'Arsenal ni tan sols va xutar a porteria, però aquest esport és tan gran que si Mascherano no hagués tallat un avançament de Bendtner a les acaballes del matx, avui podríem estar maleint les moltes ocasions que van desaprofitar els homes de Guardiola. Aquesta és una de les lliçons que el Barça ha de prendre d'aquesta eliminatòria. No es poden malbaratar tantes oportunitats, i menys en els duels de Champions, on els errors es paguen caríssims.

L'equip blaugrana va saber madurar el partit per encarrilar-lo en el temps de descompte del primer temps amb una genial passada d'Iniesta, que com va dir Guardiola és únic jugant per dins entre un munt d'adversaris, i una definició deliciosa de Messi, que va aixecar la pilota per sobre d'Almunia abans de rematar-la de volea. A la represa, l'Arsenal es va trobar amb un gol del no res en un córner que Busquets va introduir al fons de la porteria de Valdés, però el Barça no es va posar nerviós.

La posterior acadèmica expulsió de Van Persie va collar definitivament el quadre de Wenger. A diferència del que va passar l'any passat amb l'Inter, quan l'exclusió de Motta no va fer més que alimentar la coartada de Mourinho de parapetar-se al darrere, l'Arsenal va demostrar que no sap jugar a la defensiva i el Barça va començar a trobar espais per assetjar Almunia. El 2-1 de Xavi i el penal sobre Pedro convertit per Messi van acabar donant un just premi al conjunt de Guardiola. L'Arsenal va renunciar als seus principis i no va ser l'equip que intenta jugar la pilota com a la Premier League. Va començar el matx amb la defensa avançada perquè el partit transcorregués en una franja reduïda del terreny de joc, però el Barça el va obligar a recular. El conjunt blaugrana es va anar desempallegant a poc a poc de la camisa força que l'estrenyia per acabar trobant el camí del gol.

El 3-1 va ser curt pels mèrits que va fer el Barça, capaç de generar una infinitat d'ocasions clares. Bé Guardiola, que quan es va veure amb un home més no va parar de corregir les posicions dels seus homes per trobar millor les escletxes en la defensa de l'Arsenal, amb Adriano i Alves constituïts en extrems i endarrerint Mascherano per avançar Busquets, la tranquil·litat personificada. I malament Wenger, que no va moure la banqueta fins que no es va veure amb el 3-1 en contra. Segurament li hauria anat bé a l'Arsenal tenir a Bendtner al camp molt abans per fixar els centrals del Barça i aportar frescor a dalt. Puc entendre que Wenger es queixés de l'expulsió de Van Persie per veure la segona groga al rematar a porteria en una jugada que havia estat invalidada per l'àrbitre, però un equip que no remata cap vegada entre els tres pals en 90 minuts no es mereix passar ronda. El futbol va ser just amb el Barça.

12 raons per creure en la remuntada

El Barça es juga avui al Camp Nou el passi als quarts de final de la Lliga de Campions. L'equip ha d'aixecar un 2-1 advers davant l'Arsenal, però té suficients arguments per aconseguir-ho. A continuació us aporto 12 raons (una per jugador més la corresponent al públic) per creure en la remuntada.

1.- Fe. En aquest equip s'hi ha de creure sempre. El triplet, els sis títols, la darrera Lliga... El millor Barça de la història vol seguir fent història.

2.- ''Us en devem una''. La frase és de Pep Guardiola i la va pronunciar en els parlaments de celebració de l'última Lliga. El tècnic tenia fresca l'eliminació davant l'Inter en les semifinals de la darrera Champions. Tant ell com els jugadors saben que han de saldar un deute pendent amb l'afició. S'hi tornaran a deixar la pell.

3.- Messi. L'argentí encara ha de dir la seva en l'eliminatòria. A l'Emirates no va estar fi en la rematada, però els anlgesos ja saben com les gasta al Camp Nou. La temporada passada els va fer un pòquer de gols memorable.

4.- El gol de Villa a l'Emirates. Tot i el 2-1 que l'Arsenal porta del partit d'anada, la diana de l'asturià val un imperi.

5.- El joc de l'Arsenal. Al Barça se li han ennuegat els equips que acumulen homes al darrere i redueixen els espais a la mínima expressió. L'Arsenal no sap jugar així i sembla difícil que pugui emmanillar el conjunt blaugrana com ho va fer l'Inter l'any passat.

6.- La baixa de Walcott. El Barça no tindrà Piqué ni Puyol, però a l'Arsenal no podrà comptar amb el veloç Walcott, segurament l'home que millor pot interpretar els contracops del quadre anglès.

7.- La debilitat de l'Arsenal a camp contrari. L'equip de Wenger baixa molts enters quan juga fora de casa, sobretot a Europa. En la fase de grups va perdre als camps del Shakhtar Donetsk (2-1) i del Braga (2-0). Només va guanyar en la visita a l'estadi del Partizan, que va acabar sent el cuer del grup H amb zero punts.

8.- La dinàmica del Barça. Des de la derrota a l'Emirates, l'equip blaugrana porta quatre victòries seguides en la Lliga, davant l'Athlètic de Bilbao, el Mallorca, el València i el Saragossa.

9.- El poder del Barça a l'Estadi. El conjunt blaugrana té una mitjana de 2,8 gols a favor i de 0,5 en contra per partit en les eliminatòries de Champions disputades al Camp Nou amb Guardiola a la banqueta. Les últimes víctimes del Barça en els vuitens de final van ser l'Stuttgart i el Lió, que van encaixar un 4-0 i un 4-1, respectivament, al coliseu blaugrana.

10.- El factor Camp Nou. Guardiola va dir ahir que tenia la sensació que l'afició empenyarà l'equip fins als quarts de final. Aquest tipus d'eliminatòries motiven el públic culer a no fallar a la cita per viure una nit màgica.

11.- Wembley, en l'horitzó. La final de la Champions d'aquesta temporada es disputarà al Nou Wembley. L'antic Estadi amb aquest nom va ser l'escenari on el Barça va conquerir la seva primera Copa d'Europa. Tornar-hi per aixecar la quarta seria el millor homenatge al Dream Team.

12.- Persistir. És el verb que més agrada a Guardiola. L'equip sap que s'ha de mantenir ferm en l'objectiu de continuar viu a Europa. Quan aquest Barça té una cosa entre cella i cella, no acostuma a fallar.