La muntanya russa

La Lliga 2007/2008 a la Primera Divisió és una autèntica muntanya russa. Ni el Madrid ni el Barça la volen tancar definitivament i el Vila-real ha decidit pujar-se a l'atracció per mirar d'aigualir la festa als blancs i als blaugranes. Per veure com ha anat evolucionant la distància entre el Madrid i el Barça en les últimes nou jornades, mirin aquestes dades:
Jornada 21 Madrid 53 punts i Barça 44 punts DIFERÈNCIA: 9 punts
Jornada 22 Madrid 53 punts i Barça 47 punts DIFERÈNCIA: 6 punts
Jornada 23 Madrid 56 punts i Barça 48 punts DIFERÈNCIA: 8 punts
Jornada 24 Madrid 56 punts i Barça 51 punts DIFERÈNCIA: 5 punts
Jornada 25 Madrid 56 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 2 punts
Jornada 26 Madrid 59 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 5 punts
Jornada 27 Madrid 62 punts i Barça 54 punts DIFERÈNCIA: 8 punts
Jornada 28 Madrid 62 punts i Barça 55 punts DIFERÈNCIA: 7 punts
Jornada 29 Madrid 62 punts i Barça 58 punts DIFERÈNCIA: 4 punts
Ara queden nou jornades més per decidir el campió. Ahir, al Gol a Gol, Ricardo Pastor, Pitoniso Pito, va dir que guanyaria la Lliga el Madrid.

Màxima emoció a la Lliga

En el post d'aquest matí m'acomiadava amb una pregunta que ha acabat convertint-se en realitat. I és que s'han combinat una victòria del Barça a l'Estadi davant el Valladolid amb una derrota del Madrid al Bernabéu contra un València crescut. Això vol dir que tornen els quatre punts de diferència entre el conjunt de Rijkaard i el cap de la Lliga. Els dos grans del campionat són dos gegants amb peus de fang que es donen vida un a l'altre setmana rere setmana. La irregularitat dels blancs i dels blaugranes manté oberta la competició fins al punt que el Vila-real ja està a només sis punts del liderat i també té opcions al títol. Qui falli menys guanyarà.
El Barça ha derrotat el Valladolid (4-1) en un partit que ha escenificat la muntanya russa en què viu instal·lat. L'equip ha començat bé, amb bones opcions de gol de Bojan i Iniesta, però l'encarregat d'obrir el resultat ha estat Eto'o, que ha batut Asenjo en la seva primera rematada a porteria després de connectar de primera una centrada de Bojan. Ara bé, un cop ha fet l'1-0, el Barça ha perdut el nord, el Valladolid se li ha pujat a les barbes i Sesma ha empatat des del punt fatídic gràcies a un penal inexistent comès per Thuram sobre Llorente. Des d'aquest moment i fins a la clausura del primer temps, el quadre castellà ha tingut més presència ofensiva que els blaugranes, completament desorientats. La llum l'ha tornat a obrir Iniesta al començament del segon temps amb el 2-1 i Bojan, que ha fet el tercer en una jugada que ha començat amb un fora de joc de Puyol. Amb el partit sentenciat, els dubtes han tornat a la defensa del Barça i el Valladolid ha rematat dos cops a la fusta abans que, novament Bojan, firmés el 4-1 definitiu a porta buida després d'una assistència d'Eto'o. El pitjor del Barça és la sensació d'inseguretat que manté al darrere, ja que el conjunt de Mendilíbar, amb molt poc, li ha creat massa problemes. La falta de confiança de la rereguarda blaugrana és alarmant. Al mig camp, Iniesta i Xavi són els qui aporten la lucidesa, mentre que Yaya Touré ha perdut fiabilitat des que arrossega problemes a l'esquena i l'equip queda descompensat quan el rival pressiona. Gudjohnsen no ha millorat aquest aspecte quan ha entrat per l'ivorà. A dalt, Rijkaard té un problema: Henry, Eto'o i Bojan ofereixen el millor d'ells mateixos com a davanters centre, però han d'anar permutant aquesta demarcació per ocupar les bandes de l'atac.
El Madrid, per la seva banda, ha patit una derrota dolorosa al seu camp. Villa ha marcat el 0-1, Raúl ha capgirat el resultat amb dues dianes, però, de nou Villa, i després Arizmendi, aquest al minut 88, han donat el triomf als homes de Koeman, que en quatre dies han batut els dos primers de la Lliga. Perdre a casa un partit que els blancs dominaven per 2-1 és un cop dur i certifica el seu mal moment. La setmana moguda a Can Barça ha fet que es parlés poc del Madrid, però l'absència de Van Nistelrooy continua passant factura als homes de Schuster, també fràgils en defensa. El Madrid acumula dues derrotes seguides i la setmana que ve rep el Sevilla.

LES ÚLTIMES NOU JORNADES
Jornada 30 Madrid-Sevilla / Betis-Barça / Vila-real-At. Madrid
Jornada 31 Mallorca-Madrid / Barça-Getafe / Sevilla-Vila-real
Jornada 32 Madrid-Múrcia / Recreativo-Barça / Almeria-Vila-real
Jornada 33 Racing-Madrid / Barça-Espanyol / Vila-real-Valladolid
Jornada 34 Madrid-Ath. Bilbao / Deportivo-Barça / Betis-Vila-real
Jornada 35 Osasuna-Madrid / Barça-València / Vila-real-Getafe
Jornada 36 Madrid-Barça / Recreativo-Vila-real
Jornada 37 Saragossa-Madrid / Barça-Mallorca / Vila-real-Espanyol
Jornada 38 Madrid-Llevant / Múrcia-Barça / Deportivo-Vila-real

FOTOS:AP

Judici al Camp Nou sense Ronaldinho

El Barça ha entrat en un carrer sense sortida on l'espera l'afició del Camp Nou amb el vas de la paciència ple fins dalt. L'equip rep aquesta tarda el Valladolid en horari infantil (17.00 - PPV) sabent que ha de sumar un triomf convincent per recuperar una mica del crèdit que ha perdut en els darrers partits. Qui juga amb foc es pot cremar i els homes de Rijkaard ho estan fent. El soci culer comença a estar fart que la dinàmica del grup sigui la mateixa durant tant de temps i que no hi hagi solucions. Ronaldinho s'ha tornat a borrar. Ho va fer contra l'Almeria, va dir que estava bé per viatjar a Mestalla i ara novament té molèsties. En què quedem? El metges ja van deixar clar que no tenia cap lesió. El brasiler que va canviar la història del club continua en les seves hores més baixes. Tampoc estaran Deco ni Márquez i els qui donaran la cara són els mateixos dels últims dies, els Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Bojan, Eto'o, Milito i companyia. El cercle virtuós de Laporta s'ha convertit en un cercle viciat perquè al vestidor els jugadors han tingut màniga ampla, amb Ronaldinho al capdavant. Ni codi interni ni Marc Ingla. Els pegats que ha anat posant la junta no han servit per a res. L'equip continua amb un rumb erràtic alarmant. Ahir, en roda de premsa, Rijkaard no va tenir miraments per dir que avui sí Ronaldinho ha arribat en bones condicions per entrenar. Que cadascú tregui la lectura que vulgui de les declaracions del míster, que dijous va tornar a defensar el grup tot dient que si s'han de buscar culpables que mirin cap a ell. Tot aquest ambient enrarit es farà palès aquesta tarda al Camp Nou. Amb el somni de la Champions encara viu i amb l'objectiu d'esgotar fins a l'últim dia les opcions en la Lliga, el jugadors que saltin a la gespa per rebre el Valladolid ho han de donar tot per regalar una bona victòria a l'afició que li doni raons per no tirar definitivament la tovallola. S'imaginen que es combinin un triomf del Barça i una derrota del Madrid al Bernabéu contra un València crescut?

Decadència a Mestalla

He tingut una setmana atrafegada i fins avui no he pogut actualitzar el bloc. Ho faig després de tornar de matinada de Mestalla, on he vist dos equips molt tous en defensa que s'han jugat el passi per a la final de la Copa del Rei en un matx que ha destapat les carències dels uns i dels altres. El Barça va ser pitjor que un mal València. Koeman va passar de ser escridassat quan va accedir a l'estadi txe a ser venerat pel públic amb el triomf del seu equip. I tot, perquè la defensa blaugrana és un autèntic colador. La línia més fiable del primer tram de la temporada està fent aigües en els moments decisius. Abidal i Zambrotta són una ombra d'aquells laterals que il·luminaven el món quan no eren a Can Barça. Puyol i Milito tampoc estan fins, i ni Valdés fa aquelles aturades que tan bé van anar a l'equip en molts partits de no fa pas gaires mesos. Fer dos gols al Calderón, a Almeria i a Mestalla i no guanyar cap d'aquests partits parla molt malament de l'engranatge defensiu blaugrana. A València, i això no és culpa de la defensa, el conjunt de Rijkaard només va fer la sensació d'anar en busca del rival en la recta final del matx, quan ja no li quedava més remei que tirar cap amunt. Amb el gol d'Henry (2-1), Mestalla tremolava i els seguidors txe no podien ni empassar saliva, però és que en la següent jugada Mata va fer el 3-1, una diana tan imperdonable com el 2-2 de l'Almeria de diumenge passat en Lliga. Tampoc és just carregar totes les tintes contra la línia defensiva. L'equip no té alegria. Està immers en una profunda depressió i no es veu cap jugador que esperoni els companys sobre la gespa.
La decadència del Barça continua sense aturador i l'equip segueix encallat en les eliminatòries amb la tornada fora de casa. Des d'aquella derrota contra el Sevilla a Mònaco en la Supercopa d'Europa, el quadre barcelonista manté una dinàmica descendent que ningú aconsegueix frenar. No hi ha fam de títols i ningú dóna un cop sobre la taula.

El Barça no vol la Lliga

El Barça tenia aquesta tarda l'oportunitat de tornar a posar-se a cinc punts del Madrid, però s'ha quedat a set després de l'empat a dos amb què ha tancat la seva visita a Almeria. Dos gols de córner han impedit als blaugranes sumar una victòria que necessitaven per obrir novament el campionat de bat a bat.
Bojan ha avançat l'equip de Rijkaard en una acció d'oportunisme. El de Linyola ha estat titular a la punta d'atac juntament amb Eto'o i Iniesta i ha tornat a demostrar el seu olfacte golejador. Després, el Barça s'ha diluït i l'Almeria l'ha assetjat amb l'1-1, obra de Pulido al rematar lliure de marca un servei des de la cantonada, i amb dues acciones que han desbarat entre Valdés i Milito. L'aparició d'Henry, que en la seva primera intervenció ha servit l'1-2 a Eto'o, ha tornat a donar avantatge al quadre barcelonista, però un cop de cap d'Uche al minut 84 en un altre córner -Abidal ha badat- ha acabat certificant l'empat a dos final. El segon gol dels andalusos ha arribat quan Milito ja no era al camp per expulsió. Ara bé, això no és excusa per encaixar el 2-2 en una nova sacada des de la cantonada. Un equip que s'està jugant la Lliga no pot fallar d'aquesta manera en el marcatge. Sort que durant la setmana l'equip va entrenar-se dos dies a porta tancada per defensar bé les jugades d'estratègia del rival.
Ahir abordava la poca fiabilitat dels dos grans de la Lliga i avui m'ho ha ratificat el conjunt de Rijkaard. Un mal Madrid lidera la Lliga perquè el Barça encara està sent pitjor. No hi ha volta de full. Tanmateix, em resisteixo a aixecar la bandera blanca i atorgar el títol als homes de Schuster, ja que al pas que van els dos equips no seria d'estranyar que continuïn fallant. El Vila-real, mentrestant, ja està a només dos punts dels blaugranes, que dijous tenen una cita cabdal a Mestalla per passar a la final de la Copa.
FOTO: AFP

El Barça té la paraula

El Barça té la clau per tornar a obrir la Lliga demà al camp de l'Almeria (19.00 /PPV). El Madrid no ha pogut trencar el malefici que el persegueix a Riazor, on ha tornat a ser víctima del Deportivo, que ja fa 17 anys que no perd contra els blancs a casa. Els gallecs han guanyat per 1-0 en un partit insípid. Pepe s'ha fet en pròpia porta l'únic gol del partit. Els homes de Schuster han quallat una actuació horrorosa i continuen sense tenir la fiabilitat pròpia d'un líder sòlid. Un xut d'Sneijder que ha marxat fora a la segona part ha estat la millor opció ofensiva dels madridistes, encara més inoperants que en la derrota en Champions contra el Roma. La pobra impressió del Madrid ha vingut marcada pels pocs recursos que ha ofert per intimidar el porter Aoute.
El Barça ha sortit reforçat per la trista imatge madridista, però si demà no és capaç de vèncer al camp de l'Almeria de poc li haurà servit el triomf del Deportivo. El problema és que els blaugranes tampoc s'han mostrat fiables en la competició domèstica, almenys fins avui, i han viatjat amb les baixes de Jorquera, Ezquerro, Zambrotta, Márquez, Touré, Deco, Messi, Ronaldinho i Giovani. Tot i així, l'onze que posarà en joc Rijkaard serà competitiu al cent per cent i és hora que l'equip doni un cop sobre la taula per dir: estic en disposició de guanyar la Lliga. No hi ha excuses. El Barça té la paraula. A les nou de la nit de demà ha de tornar a estar a cinc punts del Madrid.

El camí cap a Moscou

La sort s'ha aliat amb el Barça en el sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions. El conjunt de Rijkaard se les haurà amb el Schalke 04 alemany, el rival més assequible que hi havia al bombo. A més a més, la tornada serà al Camp Nou, cosa que encara atorga als blaugranes més opcions de passar a semifinals. Aquí és onarribarien les veritables complicacions, ja que el quadre barcelonista s'hauria de veure les cares amb el Manchester United o el Roma amb la tornada lluny de la capital catalana. A l'altre cantó del quadre, Liverpool i Arsenal lluitaran per ser el rival del Chelsea o del Fenerbache.
El Schalke 04 és l'actual cinquè classificat a la Bundesliga, amb 12 punts menys que el Bayern, el líder de la taula. La temporada 96/97 va guanyar la Copa de la UEFA i per primer cop en la seva història participarà als quarts de final del a Champions. El gran perill del quadre teutó és el davanter centre Kuranyi (foto), internacional per Alemanya a pesar que també té les nacionalitats panamenya i brasilera. El tècnic de l'equip és el també alemany Mirko Slomka. El Schalke va passar als vuitens de final de la Lliga de Campions com a segon classificat del grup del Chelsea i per davant del València. A Mestalla va empatar a zero i al seu camp va perdre per 0-1 contra el conjunt txe.
Si hagués pogut triar un rival del Barça per als quarts de final de la Lliga de Campions hauria escollit el Schalke, però m'hauria agradat més tenir una vareta màgica per fer que els blaugranes tinguessin la tornada, tant dels quarts de final com de semifinals, al Camp Nou. Aleshores el contrincant m'hauria preocupat menys. Entenc que els homes de Rijkaard passaran ronda, però després no tindran més remei que jugar les semis amb la tornada com a visitant, i aquesta és una de les assignatures pendents de l'equip. Així van caure contra el Chelsea i el Liverpool en Champions i davant el Getafe en Copa del Rei. Els blaugranes poden canviar la tendència dijous que ve a València. Si és així, podrem mirar el futur amb més optimisme.