El tapat

Ara que ja no està José Mourinho el Chelsea jugarà la final de la Lliga de Campions. La marxa del tècnic portuguès ha fet davallar la tirada mediàtica del quadre londinenc, però vés per on, els blues estan en disposició de coronar-se reis d'Europa el pròxim 21 de maig a Moscou. El conjunt d'Stamford Bridge ha estat el gran tapat de la competició. Sense fer tant de soroll com en edicions anteriors de la Champions ha anat superant rondes fins a plantar-se en la gran final.
Ahir el Chelsea va acabar amb la llegenda del Liverpool de Rafa Benítez. El gol amb què Torres va igualar l'1-0 de Drogba va abocar el matx a la pròrroga, on primer Lampard (de penal) i, novament, Drogba van sentenciar. L'holandès Babel va obrir la porta del miracle red al minut 117 amb un xut sorprenent, però el 3-2 ja no es va bellugar i la festa va ser blue.
L'equip de l'israelià Avram Grant és molt complet. Cech garanteix una enorme seguretat sota pals i està ben escortat per dos centrals magnífics com Carvalho i Terry. Als laterals, l'internacional anglès Ashley Cole ocupa l'esquerra i el reconvertit Essien, un portent físic, juga a la dreta. El mig camp el conformen tres jugadors que aglutinen tècnica i capacitat de fer quilòmetres com Makelele, Ballack i Lampard, mentre que a dalt, l'ivorià Drogba està acompanyat pel traçut Joe Cole i per Kalou o Malouda, dos futbolistes molt veloços. Amb Shevchenko (un cas similar al d'Henry al Barça, ja que ha passat de ser una estrella al Milan a tenir un paper secundari a Stamford Bridge), Anelka, Belletti, o Obi Mikel, entre d'altres, Grant també té suplents de garanties.
Ara el Chelsea intentarà culminar el somni de la Champions a l'Estadi Luzhniki en la final contra el Manchester United, el seu mateix rival en la lluita per la Premier League. Ten Cate i Belletti, triomfadors amb el Barça a París, ja saben què és aixecar una Copa d'Europa recentment.

FOTO: EFE

S'ha acabat

Era una qüestió de fe. He mantingut esperances de veure el Barça a Moscou fins al minut 96, amb aquella falta en què, fins i tot Valdés, ha pujat a rematar, però un equip que no fa cap gol en 180 minuts no mereix accedir a la final. El cercle virtuós s'ha tancat definitivament a Old Trafford, al Teatre dels Somnis. La directiva ja no té el recurs de dir: ''ens queda la Champions''. S'ha acabat. Cal cloure la temporada dignament i començar un nou cicle. L'equip s'ho ha jugat tot a la carta de la màxima competició continental i ha perdut la partida. El gol d'Scholes l'ha sentenciat. En aquests dos partits contra el Manchester el conjunt blaugrana ha donat la cara, però per què només ho ha fet en l'escenari de la Lliga de Campions? El Barça ha descuidat la Lliga d'una manera llastimosa i ha fet gran un Madrid que no està per llançar coets, però que s'apuntarà dos títols consecutius. Que els homes de Rijkaard hagin de fer el passadís als blancs al Santiago Bernabéu serà el càstig que hauran merescut per la trista trajectòria que han traçat en les dues darreres temporades, des d'aquella derrota en la Supercopa d'Europa contra el Sevilla. Amb Ronaldinho absent, Henry desaparegut, Eto'o desconegut i Messi sense ritme, l'equip no ha tingut cap crack que l'hagi pogut rescatar. Demanar-li a Bojan que avui decidís ja era massa. El quadre barcelonista ha tirat a la brossa dos anys de la seva història per la desídia de la junta, del cos tècnic i de la plantilla. Ara segurament es donarà el cop sobre la taula tan reclamat per tothom. Almenys, això espero. Foc nou, si us plau.
FOTO: Reuters

La final de Moscou és possible

El Barça va merèixer un millor resultat, però viatjarà a Old Trafford amb un 0-0 que manté intactes les seves opcions d'accedir a la final de la Champions de Moscou. L'equip blaugrana s'ha volgut jugar tota la temporada a la única carta de la màxima competició continental i ahir va donar el do de pit davant d'una afició que també va estar sensacional. El Manchester va mostrar-se molt conservador, però va aconseguir el seu propòsit d'almenys no encaixar cap gol. Ferguson va apostar per un onze ple de jugadors ofensius com Cristiano Ronaldo, Tévez o Rooney que no va ser una manifestació d'intencions, ja que el plantejament del tècnic escocès va ser més aviat defensiu, amb Ronaldo massa sol a dalt i amb Rooney treballant de mig camp cap a enrere. El portuguès va tenir la clau de l'eliminatòria amb el penal que va fallar al minut dos, una errada que pot ser un gran senyal per al barcelonisme. No pensen que si el Barça ha de quedar eliminat, el destí hauria fet que el xut del crack del Manchester hagués tocat el pal per anar cap a dins i no pas cap a fora? Jo sóc dels qui crec en indicis com aquests. Quan Bakero va marcar al camp del Kaiseslautern en la Copa d'Europa del 92 sempre vaig tenir el convenciment que aquell any guanyaríem a Wembley, i així va ser. No sé, suposo que és una qüestió de fe i de passió pels colors blaugranes.
Al Barça li va faltar el gol. L'equip va fer mèrits per batre Van der Sar, però no ho va aconseguir i buscarà el mateix propòstit a Manchester, on qualsevol diana dels homes de Rijkaard tindrà un valor incalculable. A terres angleses, Henry ha de tenir protagonisme. El francès ha estat una de les icones de la Premier League dels darrers anys i sap que l'afició del Barça encara espera una aparició estel·lar de les seves. Per cert, em preocupa Messi. Ahir, al minut vuit de la segona part, va començar a estirar perquè notava alguna sensació muscular estranya i no va trigar a demanar el canvi. Millor així, ja que d'aquesta manera té opcions de jugar a Old Trafford.

FOTO: EFE

Eto'o

En l'últim post defensava un Eto'o motivat com el millor davanter centre del Barça per a la temporada que ve, però les declaracions que va fer ahir en un acte promocional de Ford posen en entredit la meva teoria. El camerunès va dir que si l'any que ve no guanya títols se n'anirà, com si la sequera del Barça no anés amb ell. Fer unes manifestacions com aquestes a les portes de l'anada de les semifinals de la Champions diuen molt poc en favor del punta africà, que s'ha desmarcat del lema Tots units fem força que el club ha emprat per engrescar l'afició de cara a rebre dimecres el Manchester United.

Benzema?

El nom de Benzema és el que més sona com a reforç del Barça per a la temporada que ve, però jo em pregunto: és un fitxatge necessari? Ara mateix, no. Els millor davanter centre per al conjunt blaugrana és Samuel Eto'o. Els números avalen el camerunès. Peça clau en la consecució de les dues Lligues i la Champions de Rijkaard, en les dues últimes temporades les lesions han maltractat el punta africà, però ara que torna a estar bé i que ha pogut tenir continuïtat duu 14 gols en 14 partits de Lliga. Un Eto'o motivat i en forma no el canvio per Benzema, pel qual el Lió demanarà un preu desorbitat. A més a més, si el club fitxa l'atacant francès, què farem amb Bojan? El de Linyola ha de ser l'altre davanter centre de la plantilla de la temporada que ve. Amb ell i el camerunès els gols estan garantits. El que ha de fer el Barça és pentinar bé el mercat per trobar bons jugadors de bandes que vulguin la pilota a l'espai i aportin quelcom diferent al joc col·lectiu. Molts cops l'equip de Rijkaard s'encalla perquè juga massa al peu. Giuly aportava aquesta desmarcada a l'esquena de les defenses rivals.

La reflexió d'Abidal

"Jo intento estar al 100%, perquè no vull perjudicar l’equip en la recta final tan important que queda i, si veig que no estic al nivell més alt, la meva responsabilitat m’obligarà a dir al tècnic de no jugar"


FOTO: www.fcbarcelona.cat

Flexibilitat tàctica

Llegeixo avui al diari Sport que una de les propostes de Pep Guardiola per si ha d'agafar les regnes del primer equip és no supeditar l'estil de joc només a un 4-3-3. Rijkaard ho està fent i això li està costant moltes crítiques, ja que l'holandès no vol variar aquest plantejament malgrat que els futbolistes que té s'adaptarien perfectament a un 4-4-2 que segurament frenaria millor les embranzides del rival al mig camp i la defensa no patiria tant. Començant pels tres puntes, ni Eto'o ni Henry ni Bojan es troben còmodes a la banda i amb un 4-4-2 podrien jugar més a prop de l'eix de l'atac i col·locar-se entre els centrals rivals per crear perill. És clar que en un hipotètic onze amb aquest esquema, se n'hauria de sacrificar un dels tres, però hi ha hagut molts partits i s'haurien pogut fer rotacions. Amb Messi en forma, jugar amb tres homes al davant és més factible, ja que ell sí que es troba a gust en un cantó (al dret) i només l'home de la banda esquerra estaria lluny de la seva posició natural. El 4-4-2, a més, poblaria la medul·lar d'un efectiu més i faria que l'equip no s'esquerdés quan a Touré Yaya se li acaba la benzina o quan Iniesta i Xavi no tinguin la pilota.
Al darrere, el problema és més greu. La defensa del Barça està molt toveta i qualsevol equip que l'exigeixi una mica pot generar un bon grapat d'ocasions davant Valdés. Les estadístiques dels últims partits, sobretot els de fora de casa, així ho certifiquen, ja que l'equip està encaixant massa gols. De memòria, recordo que el conjunt blaugrana va fer dues dianes al camp de l'Atlètic de Madrid, dues més a Almeria, dues més a Huelva i dues més al Ruiz de Lopera sense vèncer en cap d'aquests desplaçaments. Així és impossible guanyar la Lliga.