Una Brasil a dues velocitats

El Brasil no va passar de l'empat a un en el partit corresponent a la fase de classificació per al Mundial 2010 que ahir va jugar contra el Perú a Lima. La canarinha va decebre. És una selecció que juga a dues velocitats: lenta al darrere (Juan i Lucio es passen moltes vegades la pilota a l'eix de la defensa) i elèctrica quan entren en joc homes com Kaká o Robinho. Ronaldinho va jugar els 90 minuts, però va estar més a prop del futbol pausat dels defenses que no pas del dinamisme dels seus socis en atac. El crac blaugrana va fer com moltes setmanes a La Masia. Es va entrenar menys que els seus companys per les molèsties que tenia al turmell, però va ser titular. Ara bé, va actuar lluny de l'àrea i no està per arrencar amb tants metres per endavant i poder fer mal. Robinho, per la seva part, va jugar per l'esquerra i la confiança que té va fer que provés l'un contra un cada vegada, però aquest cop no va estar afortunat. Sort que Kaká va acudir al rescat del Brasil amb un golàs per l'escaire esquerre de la porteria de Diego Penny. El Perú va empatar amb un gol de Juan Manuel Vargas al minut 71 i Juan va tenir la victòria per a la seleçao amb un cop de cap al travesser en el temps de descompte. La propera prova per a la canarinha arriba aquest dimecres contra l'Uruguai (C+ Fútbol 00.45 h.). El Brasil suma cinc punts i és tercer a la lligueta sudamericana (passen quatre directament) per accedir al pròxim Mundial. Dunga no té més remei que encomanar-se al talent individual de les seves estrelles.
FOTO: http://www.as.com

Esperit de superació

Es diu Julio González Ferreira, és davanter i el seu cas és extraordinari. Fa dos anys, quan militava al Vicenza, va perdre el braç esquerre arran d'un accident de cotxe, però divendres va tornar a jugar a futbol amb aquesta extremitat amputada. González Ferreira juga al Tacuary del Paraguai i va disputar els 60 minuts del partit que el seu equip va empatar a un contra l'Olimpia. El matx corresponia a la jornada 20 del Campionat de Clausura del Paraguai. Al Vicenza li van oferir la possibilitat de quedar-se al club tot entrenant equips de les categories inferiors, però ell va preferir lluitar per tornar a jugar a futbol. Ara, amb 27 anys, ho ha aconseguit i és tot un exemple de superació. González Ferreira duu un braç ortopèdic per fer vida normal, però el reglament li impedeix fer-lo servir sobre la gespa.

L'Eurocopa comença a definir-se

Cap de setmana sense Lliga, cap de setmana amb seleccions. L'Eurocopa 2008 de Suïsa i Àustria comença a conèixer la majoria dels seus participants. De moment, ja hi ha 12 combinats nacionals que tenen assegurada la seva presència a la cita del pròxim estiu: Àustria i Suïssa, com a amfitrions, Grècia, la República Txeca, Alemanya, Romania, Espanya, Itàlia, França, Croàcia, Polònia i Holanda. Ara queden quatre places lliures. Una d'elles la vol Anglaterra, que ahir es va beneficiar del triomf d'Israel sobre Rússia en l'últim sospir.

Itàlia, per la seva part, va tornar a demostrar que li van les emocions fortes. Va guanyar amb un gol de l'incombustible Panucci al minut 90 (foto) i va deixar amb la mel als llavis Escòcia, que al minut 81 va tenir el 2-1 amb una rematada a porta buida de Mc Culloch. Però Itàlia és Itàlia i gairebé sempre respon en les situacions límit. Els organitzadors de l'Eurocopa se'n debien alegrar, perquè un torneig d'aquest tipus sense els transasplins no seria el mateix. La victòria del conjunt de Donadoni, a més, va donar la classificació a la França de Thierry Henry.

D'altra banda, la selecció espanyola no va fallar al Bernabéu. A partir de la feina de Xavi, Iniesta, Cesc, Capdevila i Sergio Ramos va derrotar Suècia per 3-0, i ara espera desfer-se dimecres d'Irlanda per quedar primera del grup F. Aragonés va tornar a alinear junts de sortida Xavi, Iniesta i Cesc, tota una demostració d'intencions. Quan un equip té tres jugadors com aquests s'assegura la possessió de la pilota, i això sempre és una garantia. Per cert, Aragonés va confirmar la seva marxa després de l'Eurocopa. ''Tinc data de caducitat i ja la coneixeu tots'', va dir. Al sabio de Hotaleza se li acaba el contracte després del campionat a Suïssa i Àustria.

PD: A la fase sudamericana de classificació per al Mundial 2010, Argentina va derrotar Bolívia per 3-0 amb un bon Messi i dos gols més de Riquelme, que continua reivindicant-se amb l'albiceleste, a pesar de no comptar per a Pellegrini al Vila-real. Avui (22.05 h. C+ Fútbol) Brasil s'enfronta al Perú amb el dubte de Ronaldinho.

FOTO: http://www.as.com

Saviola, més del mateix

Javier Saviola ha parlat aquesta setmana sobre la situació que viu al Reial Madrid. El pibito no està tenint els minuts que desitjava, però no perd la paciència i espera que Scuhster, l'home que el va convèncer per canviar el Camp Nou pel Bernabéu, li brindi més oportunitats. La història els deu sonar una mica oi? Amb més o menys similituds, li va passar el mateix al Barça i va romandre al club fins a l'últim dia que tenia firmat, a pesar de gaudir d'un paper molt secundari. Ni les seves aventures al Mònaco i al Sevilla li van obrir els ulls per canviar d'aires. És clar, que el contracte que tenia al Camp Nou no el podia trobar enlloc.
Tot i que també s'havia parlat d'un interès del Vila-real, a l'estiu el Saragossa es va dibuixar com el seu destí ideal. Les negociacions estaven molt avançades, però Saviola va preferir aterrar al Bernabéu per petició expressa de Schuster. Ara, a mitjan novembre, comença a quedar clar que l'aposta no li ha sortit bé. De moment, només ha jugat cinc partits de Lliga, tres com a titular i dos de suplent i acumula 234 minuts. A més a més, la suplència al Madrid l'ha condemnat a quedar-se fora de la selecció. Al 2001, Saviola va ser escollit el millor jugador del Mundial sub-20, com Maradona al 79, però la seva estrella s'ha anat apagant any rere any.

Missió complerta

El Barça s'ha imposat aquesta nit per 0-3 al camp de l'Alcoià en l'anada dels setzens de final de la Copa del Rei. El partit era dels anomenats trampa, però l'equip l'ha resolt amb gols d'Henry, Gudjohnsen i Bojan. La tornada es disputarà el 2 de gener i serà pràcticament intrascendent. La victòria no es pot considerar que hagi posat fi als dubtes que l'equip està ofernit lluny del Camp Nou, però, segons com es miri, pot ser una demostració de les intencions que pot tenir Rijkaard de cara al futur, ja que l'holandès ha col·locat Iniesta a la punta esquerra per acompanyar Henry i Giovani en l'onze titular. El de Fuentealbilla ha complert com sempre i és una de les solucions que s'entreveuen si el tècnic es decideix a asseure a algun dels cracs de sortida en properes cites més rellavants. Quan Ronaldinho va estar lesionat, la presència d'Iniesta tot acompanyant Henry i Messi va generar un gran dinamisme i està clar que aquesta alternativa la té molt present Rijkaard. Amb aquesta victòria l'entrenador del Barça ara té 12 dies de certa tranquil·litat per seguir madurant què ha de fer amb l'equip perquè no es repeteixi la imatge del camp del Getafe.El pitjor del partit d'aquest vespre ha estat la forta contusió al turmell que ha patit Giovani en una jugada amb el local Carrión.
FOTO: http://www.as.com

Canvis

Després de la derrota de dissabte al camp del Getafe, Frank Rijkaard va dir que buscarà solucions tàctiques perquè l'equip millori el seu rendiment lluny del Camp Nou. Què ha de fer el tècnic? Optar per un 4-4-2 per dotar el mig camp de més jugadors és una de les solucions, encara que també podria apostar per un 3-4-3, amb tres centrals, dos pivots, dos carrilers i tres puntes. Els carrilers (Abidal i Zambrotta podrien fer bé aquesta feina) tan es poden apropar als centrals per protegir més Valdés, com cooperar amb els pivots al mig camp (Touré + Iniesta, Deco o Xavi) o amb els puntes a través de desdoblaments. Tot això fora de casa, ja que a l'Estadi el 4-3-3, de moment, funciona.
Però, lluny de canviar el sistema, Rijkaard hauria de treballar més l'estratègia. Avui en dia l'altre futbol -el que parteix de les accions a pilota parada- dóna molts punts i és estrany el cas que el Barça fa un gol gràcies a un llançament de córner o d'una falta lateral. Ahir mateix, el Vila-real va derrotar el Sevilla amb dos cops de cap de Guille Franco en dues faltes laterals i amb un penal convertit per Matigol. El Barça, com a màxim, viu dels xuts directes de Ronaldinho, ja que és impensable que marqui un gol com l'1-0 que li va fer el Getafe. Amb homes alts com Touré Yaya, Márquez, Milito o el mateix Henry, l'equip blaugrana hauria d'explotar més l'estratègia per sobreviure en camps on el futbol de combinació resulta difícil d'elaborar per la bona pressió del rival. Ara bé, això cal entrenar-ho. Fins fa poc, en els córners sempre veiem entrar Márquez al primer pal i el mexicà sorprenia, però ara els rivals ja coneixen aquesta tàctica. Treballar l'estratègia i donar un toc d'atenció als seus homes perquè millorin l'actitud són dos aspectes sobre els quals hauria d'incidir Rijkaard perquè es vegi un Barça millor fora de casa. Avui el tècnic no ha donat detalls sobre les variacions que vol aplicar a l'equip, però ha demanat a les figures que exerceixin el seu rol.

Res de res

Ni per l’estímul de rescabalar-se del fatídic 4-0 de Copa de la temporada passada ni per netejar la imatge d’un equip trist fora de casa abans de dues setmanes sense Lliga. Res de res. El Barça va perdre ahir al Coliseum Alfonso Pérez (2-0) i va demostrar que és incapaç de reaccionar lluny del Camp Nou. El balanç de només dos gols a favor en les visites als estadis del Racing de Santander, Osasuna, Vila-real, Valladolid i Getafe és prou eloqüent per demostrar les mancances d’un equip massa vulgar cada vegada que surt de la ciutat comptal. El 2-0 a Getafe va anar de la mà amb una manca d’intensitat i d'actitud alarmants. “No vam sortir al camp a fer mal”, va resumir Rijkaard. Anem malament si el tècnic pronuncia aquesta frase després que tothom (la plantilla també) hagi acceptat que cal més sacrifici en els compromisos a camp contrari. La història de cada desplaçament és la mateixa. S’entona el mea culpa en les declaracions post-partit, però es repeteixen les mancances al cap de 15 dies. No es pot derrotar cap equip amb el sol fet de posar-se la samarreta del Barça. Cal interès i entusiasme i córrer tan o més que el rival. Els pitjors vicis dels galàctics continuen instal·lats en un equip que no reacciona ni a pesar de l'escarment que va viure la temporada passada, quan va tirar la Lliga per ser massa tou (per dir-ho d'alguna manera) en els desplaçaments. L'esperit d'equip no existeix. Almenys no es veu cap jugador que digui prou i esperoni els companys sobre la gespa. Dimecres passat vaig anar al Camp Nou a veure el duel contra el Rangers i em vaig avorrir. L'endemà em van sorpendre alguns elogis que vaig llegir a la premsa, però vaig entendre el missatge tenint en compte que l'equip havia tirat de pragmatisme per no complicar-se la vida contra un conjunt escocès que no havia volgut jugar a futbol. Ara bé, això no treu la sensació que em van donar els homes de Rijkaard de jugar amb el fre de mà posat, com ja van fer a Ibrox Park. I una cosa és enfrontar-se al Rangers i una altra, tenir davant un Getafe que està farcit de jugadors amb ganes de tutejar el Barça.

Cal un cop sobre la taula. O Rijkaard imposa mà dura al vestidor (els jugadors estan acomodats) o el seu futur a Can Barça perilla. El soci està enfadat i té la paraula. Quan al Camp Nou apareguin mocadors, els fonaments de l'era Rijkaard cediran.

Derrotes com les de Getafe acaben amb la paciència de qualsevol, ja que l'apatia va ser general i no va funcionar res:

- L’1-0 encaixat va ser una badada monumental. Va néixer d’una falta penjada des del mig camp sense que cap defensa blaugrana pogués allunyar el perill, ja que un jugador local, dins l’àrea, va pivotar amb el cap sobre Manu, que va marcar sense oposició amb un xut de canari davant Valdés.
- Les segones jugades, tan importants en el futbol, van ser totes per al quadre madrileny, més posat en el partit que els blaugranes.
- Milito, Puyol, Abidal i Touré, futbolistes clau en la contenció, van fer aigües. El francès no va ser aquell defensa inexpugnable d’altres ocasions, l’argentí va arribar tard al tall i va estar erràtic en els desplaçaments de pilota, el català va patir molt com a lateral, i el malià va estar a anys llum del futbolista segur en la recuperació i clarivident a l’hora de fer la passada ràpida a Xavi o Iniesta.
- Dels atacants a penes se’n van tenir notícies. Henry va gaudir de l’única ocasió de gran perill, però no se’l va veure endollat, igual que Ronaldinho i Messi, que no van desbordar. L’argentí s’haurà d’acostumar a conviure amb tres jugadors rivals al seu costat.
- Bojan i Giovani no van poder rescatar l’equip. Ara bé, tampoc es pot demanar a dos jugadors tan joves (a la primera pilota que toquen se'ls intimida, si cal, amb una entrada) que activin el GPS d’un conjunt sense rumb lluny del Camp Nou.
- El millor: Iniesta. No es va amagar i va mirar de tirar de l’equip, però ningú no el va acompanyar.
PD: Dimarts toca un altre desplaçament, aquest cop en Copa i al camp de l’Alcoià en un partit perillós per la poca entitat del rival, que si alguna cosa farà serà mossegar. Un duel que vindrà marcat per l’inici de la diàspora d’internacionals i pel retorn de l’amenaça pel ‘virus FIFA’, l’altre obstacle insalvable pels blaugranes en aquest principi de Lliga.

FOTO: http://www.as.com