Dia D

El Barça juga aquest vespre al Coliseum Alfonso Pérez contra el Getafe (20.00 h. /PPV) un partit importantíssim per a la seva credibilitat. No marcarà el desenllaç de la Lliga -encara queda molt de campionat-, però sí que dirà moltes coses sobre la maduresa de l'equip en la present campanya. Ara mateix, la gran assignatura pendent dels blaugranes són els partits a domicili, sobretot a la Lliga, i avui tenen una gran oportunitat d'aprovar-la. L'escenari és de mal record, ja que si l'equip de Rijkaard tira la vista enrere recordarà el 4-0 que, al mateix Coliseum madrileny, va endossar-li el Getafe per eliminar-lo de la darrera Copa del Rei. Això ha de ser un estímul més per al Barça, però el que realment han de tenir en compte els jugadors és que després d'aquest matx torna a haver una aturada en la Lliga pels partits de seleccions. Afrontar-la amb un mal resultat seria quedar en entredit fins al 25 de novembre, quan es reprèn el campionat, ja que les tertúl·lies televisives i radiofòniques i els diaris tindrien dues setmanes per endavant per fuetejar el pobre rendiment del quadre barcelonista lluny de la capital catalana. Ahir Messi va fer aquesta reflexió a La Vanguardia i em va semblar molt interessant. Si l'astre argentí ho ha comentat públicament vol dir que se'n ha parlat al vestidor, i això indica que els futbolistes coneixen la importància de tancar el debat d'un Barça indolent quan actua com a visitant. Aquest cop, la propera jornada després dels compromisos internacionals serà a casa (no al Reyno de Navarra o al Madrigal), cosa que també ha d'ajudar l'equip a digerir millor la diàspora de futbolistes i el temut 'virus FIFA'.
Messi ha parlat sobre el duel contra el Getafe i en serà un dels grans protagonistes. Després de fer un gol maradonià contra els madrilenys al Camp Nou en l'anada de la fatídica eliminatòria de Copa de la temporada passada, no va jugar al Coliseum Alfonso Pérez, i avui es tornarà a veure les cares amb alguns d'aquells jugadors que no van poder frenar-lo. Casquero té clar que per parar-lo se li ha de fer falta, i Rijkaard ha advertit als seus homes que han de jugar ràpid i no retenir la pilota. El partit té molts ingredients. Madrid sempre serà territori enemic per al Barça, Laudrup s'enfronta al conjunt blaugrana en el seu millor moment a la banqueta blava i l'afició del Getafe s'ha mostrat molt hostil amb els de Rijkaard cada cop que aquests han visitat el seu estadi. Aquest vespre no estarà Eto'o, víctima d'insults racistes darrerament al Coliseum Alfonso Pérez, però sí Henry o Abidal.

Un bon test

El Glasgow Rangers posarà a prova aquest vespre la solidesa del Barça al Camp Nou, on aquesta temporada el conjunt de Rijkaard encara no ha cedit cap punt ni en Lliga ni en Champions. Els blaugranes es trobaran amb un rival ultradefensiu. Veient com van actuar els escocesos a Ibrox Park, quan trepitgin la gespa de l'Estadi tiraran cap enrere i, si poguessin, es penjarien del travesser. Així va jugar l'equip de Walter Smith a Lió en la segona jornada d'aquest grup E i es va endur un triomf per 0-3. Les opcions del Rangers passen per atrinxerar-se al darrere i buscar contracops letals, córners o faltes laterals. Les estadístiques diuen que el Barça mai no ha estat capaç de guanyar un conjunt escocès com local, però avui no pot fallar per deixar pràcticament finiquitat el seu passi als vuitens de final. Fer-ho seria donar un cop sobre la taula a Europa. Ara bé, per aconseguir-ho no val a badar. El Rangers firmaria repetir el 0-0 que ja va treure a casa seva o l'1-1 que el Celtic va arrencar del Camp Nou en la Lliga de Campions 2004/2005. Aquell partit el vaig viure en directe al Camp Nou i el conjunt blaugrana va xocar contra un mur. De poc va servir que Eto'o avancés els de Rijkaard, ja que Hartson -aquell davanter més aviat gras i amb poca pinta de futbolista- va empatar amb el cap en una jugada clàssica dels conjunts britànics. Les armes del Rangers ja les coneixem: múscul i defensa. El millor que pot fer el Barça és marcar aviat i prestar una atenció màxim en les accions a pilota parada o el futbol directe dels escocesos. Si contra el Lió i davant el perill de Juninho, l'equip blaugrana va estar molt concentrat per evitar faltes pròximes a Valdés, avui hauria de fer el mateix per impedir que el Rangers pugui emprar el més pur estil britànic.
FOTO: http://www.fcbarcelona.cat

Invasió d'escocesos

A la una del migdia rebo un sms d'un professor meu a la facultat, Chris Tulloch, en què m'apunta que miri la pàgina 64 de La Vanguardia, on ha escrit un article que parla sobre la invasió d'aficionats escocesos a Barcelona, la majoria sense entrada, a propòsit del Barça-Glasgow de demà. Tulloch és nascut a Anglaterra i coneix la idiosincràcia dels seguidors britànics. En el post d'avui, he volgut reproduir aquest article.

'To be or not to be (there)'
El tema es un clásico, pero en vísperas del Barça-Rangers es la hora de intentar ofrecer alguna explicación: ¿por qué la mitad del ejército de Ibrox Park no tiene entrada y por qué viajan tantos? Para empezar hay un elemento de representación extraterritorial que a los catalanes les debe significar algo. Si aquí estamos a punto de fundar “la República catalana del Barça” Jan Laporta dixit), imagínense lo que es venir de un país de sólo dos millones de personas que año tras año coloca a dos equipos en la Champions. Este logro merece una representación externa y por mucho que se hable de Rangers como el equipo unionista de Glasgow, la masiva presencia de la falda y bandera escocesa en las calles de Barcelona, Milán y Munich es la expresión estética de este orgullo. En el caso de la hinchada escocesa se entiende bien por qué la palabra fan viene de fanático. A diferencia de la racionalidad (“avui patirem”) del culé, muchos seguidores británicos seguimos rituales objetivamente inexplicables pero que, aplicados al fútbol, se convierten en un código de conducta natural y aceptado entre aficiones.
Como la manifestación de una enorme fe, rozando el delirio, y la necesidad psicofísica de estar donde está el equipo, bajo la firme creencia de que nuestra presencia –incluso fuera del esta- dio– se transmite a los jugadores y se convierte en un arma para ganar. Hay también elementos más pragmáticos que explican su desproporcionada presencia en Barcelona. Gracias al fenómeno low cost, resulta más barato coger el avión Glasgow-Barcelona y quedar con los
colegas en la Rambla para ver el partido que intentar juntarse desde diversos puntos de Escocia. Además, cuando se llega a una ciudad donde la cerveza es barata, se sirve 24 horas al día y hace 20 grados que permiten lucir la camiseta y el tatuaje en las mejores condiciones, ¿qué más se puede pedir? Si te quedas sin entrada, tampoco es un desastre: es cuestión de entrar en uno de los múltiples pubs británicos de Barcelona para ver el partido con cientos de expatriados mientras se espera a los amigos que sí lograron ir.
Escuchar la versión in situ, brindar por la heroica y seguir cantando hasta altas horas de la noche.
Christopher D. TULLOCH, profesor de Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra
FOTO: http://www.sport.es

Schuster, el nou Mourinho

Bernd Schuster s'està guanyant a pols convertir-se en l'hereu de José Mourinho com l'entrenador més odiat per l'afició del Barça. La temporada passada, les seves manifestacions després del gol a l'estil Maradona que Messi va fer al Getafe en Copa del Rei quan el teutó era el míster del quadre madrileny, ja van aixecar polseguera. Les recorden oi? ''Potser va ser un error nostre no parar la jugada abans. Hauríem d'haver fet alguna falta (...). Hem estat molt tous, no hem donat cap puntada de peu a ningú i en unes semifinals no pot ser (...). Si fa falta que et treguin una targeta no passa res''. Ara el tècnic alemany ha tornat a la palestra amb les declaracions posteriors al Sevilla 2- Madrid 0 de dissabte. ''D'on era l'àrbitre?", va perguntar als periodistes quan aquests van interrogar-lo sobre la tasca del col·legiat. ''Català'' van contestar-li els informadors, i Schuster va continuar: ''No hi ha res més a dir''. Apel·lar a la catalanitat d'Álvarez Izquierdo per alçar una cortina de fum davant la derrota del seu equip és una manera d'incitar la violència i guanyar-se la reprovació de l'afició barcelonista quan visiti el Camp Nou com a tècnic merengue. A les files del Chelsea, Mourinho es va erigir en un especialista a escalfar els duels de Champions League contra l'equip blaugrana amb les seves declaracions, i Schuster ja està fent el mateix. El primer Barça-Madrid de la present temporada no arribarà fins al 22 o 23 de desembre al coliseu barcelonista, però segur que en els dies previs al gran clàssic es recordaran les sortides de to de l'entrenador alemany.

Ha tornat Ronaldinho?

Seria prematur dir que el gran Ronaldinho ha tornat, però els tres gols que el brasiler ha fet en les dues últimes jornades són un gran senyal. Amb l'1-1 que va fer a Valladolid va demostrar que no se li ha oblidat ser letal en carrera en els últims metres, i avui ha deixat clar que hi ha pocs especialistes millors que ell xutant faltes. La temporada passada el Barça va viure durant molts partits de les accions a pilota parada del crac brasiler i tenir-lo al camp sempre és un avantatge en aquest tipus de jugades. Ronaldinho encara ha d'agafar el to adequat per tornar a il·luminar l'afició barcelonista com quan va arribar, però l'home que va canviar el destí del club mereix tenir crèdit. Això no treu que Rijkaard l'hagi de castigar amb la banqueta quan no està bé, com ha de fer amb qualsevol jugador de la plantilla. Si el club no l'ha volgut vendre, ara és una tonteria parlar de si se l'ha de treure de sobre o no. Mentre Ronaldinho vesteixi de blaugrana, la missió de l'entrenador és treure el millor rendiment d'ell, però el futbolista també ha de posar de la seva part. Diuen que s'entrena com es juga i el brasiler s'ha de preparar com qualsevol professional per poder exhibir tot el seu potencial.
La victòria del Barça contra el Betis també ha servit per veure el cinquè gol en la Lliga d'Henry, que també ha rematat una vegada al pal. El francès continua creixent de mica en mica. La diana que ha marcat aquesta tarda és de les que li agraden: pilota a l'espai (a passada d'Iniesta) i definició amb un toc subtil. A més a més, Messi ha tornat a fer de les seves. Només li ha faltat el gol. L'ha acaronat amb un eslàlom model Getafe, però ha rematat fregant el pal.
El conjunt blaugrana continua intractable al Camp Nou. La seva assignatura pendent està en els desplaçaments. El gran examen, dissabte que ve (20.00 h. si no hi ha canvis) al camp d'un Getafe de Michael Laudrup en línia ascendent.
FOTO: http://www.fcbarcelona.cat/

Sacrifici

La paraula sacrifici ha estat la més repetida al voltant del Barça des de l'empat de dijous passat al camp del Valladolid. Rijkaard va avisar que l'equip no en va tenir suficient per endur-se els tres punts del Nuevo Zorrilla i els jugadors ho han acabat admetent. L'equip està instal·lat en la dinàmica fora de casa que el va conduir a perdre l'última Lliga, però les advertències de l'entrenador l'han de fer reaccionar. El més preocupant és que els mateixos futbolistes reconeguin que els va faltar sacrifici a Valladolid, però que no siguin capaços de posar una marxa més sense que els ho digui el míster. Avui en dia no es guanyen els partits pel sol fet de tenir Messi, Ronaldinho o Henry en un mateix equip. La preparació física i tàctica més l'entusiasme de qualsevol conjunt que s'enfronta al Barça és suficient per complicar-li la vida, sobretot quan els de Rijkaard juguen lluny del Camp Nou. El coratge i la capacitat de patiment compten molt en el futbol actual. En l'esport rei les diferències entre els equips grans i els petits no queden tan clares sobre el terreny de joc com en d'altres disciplines. Conegut el problema del Barça quan juga fora de casa, l'equip encara té temps per corregir-lo. Demà juga a casa contra el Betis, però en la propera jornada visita el camp del Getafe, on la temporada passada (en Copa del Rei) va rebre un seriós correctiu per posar menys intensitat que un rival que ho va donar tot. El sacrifici implica concentració i pressió perquè l'adversari de torn no jugui còmode, i aquí és on han de jugar un paper molt important els davanters, que s'han d'erigir en els primers defenses del grup. Al Barça que va guanyar dues Lligues i la Champons, Eto'o personificava la predisposició a anar a buscar el contrincant. I l'empenta del camerunès es contagiava a la resta de l'equip. El camí és aquest. Cal no caure en la desidia de la temporada passada, el que realment va deixar el conjunt blaugrana sense cap títol. Els jugadors estan adveritits. La reacció és a les seves mans.
FOTO: http://www.fcbarcelona.cat/

A Ronald Koeman se li ha girat feina

Ronald Koeman serà presentat demà divendres (13.00 h.) a Mestalla com a nou entrenador del València, segons informa la web oficial del conjunt txe. L'heroi del Barça a Wembley ha hagut de rescindir el seu contracte amb el PSV Eindhoven per aterrar al campionat espanyol com a entrenador. La Lliga de les Estrelles va ser la que el va impulsar a l'estrellat com a futbolista al convertir-se en una de les ànimes del Dream Team del Barça. I ara intentarà guanyar-se el reconeixement com a tècnic en una de les banquetes més complicades de la Primera Divisió. La situació del conjunt valencianista no és dolenta. Cinquè a la Lliga (a l'espera del partit de l'Espanyol d'avui contra el Múrcia) i amb les opcions intactes d'accedir a la segona fase de la Champions, l'equip de la capital del Túria manté un bon rumb en les dues competicions. Ara bé, el més preocupant és la imatge que va donar ahir contra el Madrid. La sensació d'equip no va existir i cap de les seves línies va funcionar. Això va fer que el conjunt de Schuster, amb Robinho i Gago com a destacats, donés un bany als valencianistes. A Koeman, que ha firmat un contracte fins al 2010, se li ha girat feina. Ha de recuperar un conjunt que ahir va semblar trencat, però a la plantilla txe hi ha jugadors amb prou qualitat perquè no es repeteixi el desastre de la nit de Haloween. Veure homes com Marchena, Villa, Cañizares o Alexis a la grada és suficient per a entendre que, amb aquests quatre homes, l'equip ha de pujar molts enters.
Koeman va ser un dels noms que va sonar per a la banqueta del Barça quan Laporta va accedir a la presidència. Finalment, l'escollit va ser Rijkaard, però l'heroi de Wembley va continuar en l'horitzó. Quan vaig escoltar que l'holandès fitxava pel València, vaig pensar que aquesta seria una bona manera d'agafar el pols de la Lliga espanyola com a entrenador. Ara, però, temo que el desgast al qual estan sotmesos tot els místers que aterren a Mestalla pugui passar-li factura i que això hipotequi el seu possible retorn a Can Barça. Però qui no s'arrisca no pisca, i no sempre a un entrenador se li presenta la oportunitat de dirigir un dels equips grans de la Lliga espanyola.
PD: Koeman arriba a Mestalla amb Tony Bruins Slot, l'exajudant de Cruyff a la banqueta del Barça, com a segon.